Els recursos terminològics: línies d'actuació. F. Xavier Fargas

“Sense termes no hi ha coneixement”
ELS RECURSOS TERMINOLÒGICS
LÍNIES D’ACTUACIÓ

©TERMCAT,CentredeTerminologia,2019
autisme
llapis de memòria
GPS
deixalleria
Lèxic especialitzat Lèxic general
adreça de multidestinació
carta de crèdit adossada
infecció nosocomial
flip-flop sukiyaki
llanda de bulb
ròving psicofàrmac
corrent d’òfset
dia pam
anxovat
baixada
xiquet roba
raresa
universitat
mare ensopir
xoc
Terminologia i llengua general: una frontera difícil de traçar
Els termes i la terminologia

Organisme públic, creat l’any
1985, encarregat de coordinar
l’activitat terminològica en
llengua catalana i la normalització
dels neologismes.
Integració en la política lingüística del Govern de la Generalitat de
Catalunya
Vinculació amb l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat
normativa de la llengua catalana
Vinculació amb el Consorci per a la Normalització Lingüística,
òrgan d’implantació territorial de la política lingüística
Centre de Terminologia de la llengua catalana

Els llenguatges d’especialitat són les varietats de la llengua com a
instrument de comunicació formal i funcional entre experts d’un
àmbit d’especialitat.
batuda
braça
llarg
viratge
apogeu
constel·lació
exoplaneta
matèria fosca
antigen
dosi de record
immunitat
vacuna antigripal
acusat
cassació
deliberar
edicte
Un àmbit d’especialitat és un
àmbit d’activitat, de
pensament, un tema que no
és propi de tota la
comunitat, sinó d’un grup
restringit d’usuaris.
Els termes i la terminologia
El marc de la terminologia: els llenguatges d’especialitat

Elaboració de productes terminològics
Normalització de neologismes
Assessorament terminològic
TERMCAT, Centre de Terminologia
Línies d’actuació principals

Diccionaris en línia

Diccionaris en paper

▪ Vocabularis
▪ Tríptics
▪ Cartells
▪ Punts de llibre
Materials de divulgació

Materials gràfics: infografies interactives, relats visuals

És un servei de descàrrega de repertoris terminològics d'interès general, procedents
de treballs de recerca terminològica duts a terme pel TERMCAT.
Selecció per:
▪ títol
▪ àmbit temàtic
▪ data d’actualització
▪ format de descàrrega
Terminologia oberta. Descàrrega lliure

Servei de Consultes
Cercaterm
Servei d’atenció
personalitzada
Com es pot dir
en català…?
Què significa…?
És correcte el
terme…?
I en altres
llengües…?

Cercaterm
⮊ motor de cerca multilingüe
⮊ cerca bàsica i cerca avançada
⮊ 350.000 fitxes
⮊ 963.000 denominacions
⮊ classificació temàtica
⮊ actualització permanent
⮊ servei d’atenció personalitzada
⮊ prop de 2.800.000 pàgines vistes anuals

▪ Neoloteca: termes normalitzats pel Consell Supervisor
camí pedalable, teràpia hormonal substitutiva
▪ Productes terminològics elaborats o assessorats pel TERMCAT
Terminologia de màrqueting digital, Diccionari de psiquiatria
▪ Recerques puntuals d’àrees de treball del TERMCAT
entorn immersiu, megacamió, quasienclavament
▪ Fitxes de criteris elaborades pel TERMCAT
malenconia postpart, tristesa de la maternitat, tristesa postpart, depressió
postpart o psicosi puerperal?
▪ Terminologia de normes UNE traduïdes al català
UNE-EN 15038:2006 Serveis de traducció
▪ Terminologia cedida per altres organismes (UIB, UPC, AVL...)
àcid abiètic, desenquadrar, partícula sincronitzada
Bibliografia dels productes terminològics que consulta el Cercaterm
Què consulta el Cercaterm?

Servei d’atenció personalitzada del Cercaterm
més de 1.800
consultes
personalitzades
anuals

Conté fitxes terminològiques elaborades a partir de les consultes fetes
pels usuaris del Servei de Consultes i de les recerques puntuals fetes per
les àrees de recerca del Centre.
▪ 6.422 fitxes
▪ cerca bàsica i cerca
avançada
▪ índexs alfabètics
▪ índex temàtic
▪ noves incorporacions
Consulteca

Ofereix les referències bibliogràfiques d’obres que contenen
terminologia en català i les obres en què el TERMCAT ha intervingut.
Consulta per:
▪ àrea temàtica
▪ autor
▪ títol
Servei de Documentació
documentacio@termcat.cat
Biblioteca en línia

▪ Atenció de consultes
▪ Cerques a mida per perfils d’usuaris
▪ Elaboració de llistats bibliogràfics
▪ Buidatge de revistes
▪ Consulta a sala (amb cita prèvia)
Quins diccionaris
hi ha en català
sobre
construcció?
Com es fa la
referència
bibliogràfica d’un
blog?
Quins articles
sobre neologia
en català es
poden trobar en
línia?
documentacio@termcat.cat
Assessorament documental
Servei de Documentació

⮊ Normalització terminològica vinculada a processos
industrials i a normes d’aplicació obligatòria en àmbits
tècnics
(generalment lligada a entitats amb competències
d’àmbit internacional o estatal)
⮊ Normalització terminològica vinculada a processos de
planificació lingüística.
(marc de l’activitat del TERMCAT, amb un model inspirat
inicialment en el de l’Office québecois de la langue française)
Perspectives
La normalització terminològica

e-learning
aprenentatge en
línia
(sin. compl. aprenentatge
digital)
La normalització terminològica és el procés de fixació i difusió de les
formes catalanes més adequades per a designar els conceptes propis dels
diversos àmbits de coneixement.
▪ Termes puntuals
▪ Conjunts de termes
▪ Criteris
La normalització terminològica

Normativització
⮊ varietat comuna o estàndard
⮊ unifica, fixa formes, a partir de la diversitat
⮊ fixa paraules consolidades en l’ús
⮊ dona molta importància a la genuïnitat
⮊ agents: lingüistes (Secció Filològica de l’IEC)
Normalització terminològica
⮊ lèxic dels llenguatges d’especialitat
⮊ fixa conceptes i denominacions
⮊ s’avança a les necessitats denominatives amb propostes
⮊ tendència a la internacionalitat
⮊ agents: especialistes i lingüistes (consens)
Normativització i normalització terminològica

Terminòlegs
Lingüistes
TERMCAT
(secretaria)
IEC
(presidència) Especialistes
Consell Supervisor
Experts sectorials
(comitès estables, grups específics,
col·laboradors puntuals)
Assessors
geolingüístics
Designació
conjunta
(IEC i
TERMCAT)
Altres agents
(universitats, col·legis
professionals, etc.)
Agents de la normalització terminològica

Consell Supervisor
Servei de Consultes
del TERMCAT
Serveis lingüístics i
empreses de traducció
Àrees de recerca
del TERMCAT
Mitjans de
comunicació
Particulars
Organitzacions
i especialistes
Peticions de normalització

Petició de
normalització
Fixació d’una
proposta
Difusió del terme
normalitzat
Estudi i valoració
del cas
Procés
Dossier de
normalització
Acta del Consell
Supervisor

 Els manlleus (mots d’una altra llengua) o calcs inadequats (traduccions
literals d’una altra llengua que no és semànticament adequada en català):
fat blooming: aflorament de greix
catch up: vacunació de rescat
widget: giny
bracket: bràquet
parentalitat positiva: criança positiva
estat de l’art: estat de la qüestió
 Les denominacions amb vacil·lacions (gràfiques, fonètiques,
morfològiques, etc.):
paidopsiquiatria / pedopsiquiatria / psiquiatria infantil i juvenil
comprimit bucodispersable / comprimit orodispersable
delfinari / dofinari
búrgul / burgul / búlgur / bulgur
Termes que són objecte de normalització (1)

 Els termes que presenten diverses denominacions per al mateix concepte:
motricitat global / motricitat gruixuda / motr. grossa / motr. grossera / motr. bàsica
webgrafia / webografia / webliografia / bibliografia web / bibliografia electrònica
 Els termes que presenten dubtes conceptuals:
assaig clínic / estudi clínic
cefalea/cefalàlgia
opiaci/opioide
dosi única / monodosi
 Els termes que són designats amb una denominació semànticament
inadequada:
narcosi de les profunditats > mal de fondària
guió baix > ratlla baixa
 Termes designats amb un nom comercial:
gula / surimi d’angula
Buff / tapaboques
Termes que són objecte de normalització (2)

Davant d’un manlleu sempre que és possible s’opta per una alternativa catalana.
e-mail correu electrònic
on line en línia
gamification ludificació
bookcrossing passallibres
pit stop aturada a boxs
check in facturació
mate esmaixada

⮚ L’ús de formes pròpies estimula la creativitat i el coneixement dels
recursos del sistema de la llengua.
⮚ L’ús de formes pròpies pot contribuir a reforçar la concepció de la
llengua pròpia com a recurs apte per a qualsevol ús.
⮚ L’ús de formes pròpies sol contribuir a la transparència semàntica.
atenció emocional pediàtrica en lloc de child life*
*Programa d'atenció destinat a infants i adolescents malalts, generalment hospitalitzats, consistent a
proporcionar-los informació adaptada a la seva edat sobre les intervencions i les teràpies a què s'han de
sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana, sovint per mitjà del joc
simbòlic i el foment de l'autoexpressió, amb l'objectiu de reduir-los l'estrès i l'angoixa.
Avantatges de l’ús de formes pròpies

• Especialització o extensió semàntica
(navegar)
• Metàfora (via verda)
• Conversió (dinar, el dinar)
• Truncament (infoxicació)
• Derivació (postpunk, bloguer)
• Composició pròpia (passallibres)
• Composició culta (psicomotricitat)
• Sintagmació (surf de neu)
Recursos propis

Quan l’alternativa catalana no és viable, s’opta per:
Adaptació del manlleu
baguet [baguette]
pírcing [piercing]
xat [chat]
Calc
anàlisi de sentiments [sentiment analysis]
piulada, piulet [tweet]
acceleradora [accelerator]
Adopció del manlleu
au-pair
eagle
whisky
best-seller
klippe
web
Política de normalització (manlleus): calc i incorporació

Motius per a l’adopció:
⮚ Formes ja molt esteses en la llengua general
amateur, attrezzo, best-seller
⮚ Formes fixades internacionalment
allegro, jazz, web, whisky
⮚ Formes exclusives d’un àmbit molt restringit
damnatio memoriae, fulcrum, macellum [arqueologia]
⮚ Formes de realitats físiques o culturals allunyades [xenismes]
kame, klippe, kopje [geografia física]
katsuobushi, harira [gastronomia de països llunyans]
⮚ Desfiguració excessiva de la forma original
au pair [*oper], eagle [*íguel], chaise-longue [*xeslong])
Política de normalització (manlleus): l’adopció

Manlleus i calcs que no cal incorporar:
⮚ Manlleus i calcs per als quals ja hi ha un equivalent en català:
container > contenidor
rucola > ruca
sponsor > patrocinador
estat de l’art [state of the art] > estat de la qüestió
⮚ Manlleus que poden ser substituïts per una forma alternativa
descriptiva i transparent, que pugui ser acceptada pels
especialistes:
e-mail > correu electrònic
resort > complex turístic
⮚ Calcs semànticament inadequats en català:
*pot de mel [honeypot]> esquer
*claus [claves] > bastons
Política de normalització

Només amb manlleus, es
deixa la llengua sense
vitalitat i es desfigura.
Una llengua que gaudeix de bona salut crea lèxic tant
amb recursos propis com amb manlleus
Una qüestió d’equilibri
Només amb recursos propis
s’arriba a l’aïllament respecte
a altres llengües de cultura.

terme
àmbit social: usuaris,
especialistes
sistema de la
llengua (corpus)
àmbit d’especialitat;
xarxa nocional
perspectiva lingüística
Els tres vessants de la normalització (i del terme)
perspectiva de l’ús
perspectiva
terminològica

Criteris
lingüístics
Criteris
terminològics
Criteris d’ús
Dossier de
normalització
Per a cada proposta de
denominació:
Estudi i valoració del cas (1)

⮊ S’adequa a la fonètica i a l’ortografia catalana?
correu brossa en lloc de spam, programari en lloc de hardware
⮊ Es basa en algun dels recursos propis de creació de paraules (derivació,
composició, sintagmació, extensió de significat, etc.)?
criosublimació, radiació de frenada
⮊ Respecta la sintaxi de la llengua catalana (ús de preposicions, ordre
dels formants, etc.)?
art multimèdia en lloc de mèdia art
⮊ És una forma transparent o opaca des d’un punt de vista semàntic?
assetjament escolar és més transparent que bullying
⮊ És una forma precisa?
mobbing > assetjament immobiliari, laboral... [segons el context]
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació lingüística de cada
proposta:

⮚ És una denominació paral·lela a altres denominacions de l’àmbit?
maquinari (programari)
anunci latent (anunci emergent)
fer un toc (fer un clic)
ratolí de bola (ratolí de botó, ratolí òptic, etc.)
⮚ És una denominació que s’adequa a les tendències de formació de
l’àmbit?
coulant, k-forma, oligoencèfal, anticòs anti-antigen La/SS-B
⮚ És una denominació paral·lela a la utilitzada en altres llengües?
blog, zàping, sushi
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació terminològica de
cada proposta:

⮚ És una denominació necessària? DVD-teca, selfie
⮚ És la denominació habitual entre els especialistes? Té l’aval dels
especialistes de l’àmbit?
⮚ La denominació encaixa amb les tendències de l’àmbit i amb la
formació dels usuaris?: en el golf, tendència a mantenir el manlleu
anglès; en arqueologia, tendència a mantenir formes gregues o llatines;
en medicina, tendència a la formació culta; en informàtica, tendència a
l’ús de formes metafòriques, etc.
⮚ És una denominació vàlida per a tot el domini lingüístic?
⮚ És una denominació eufònica, breu i fàcilment pronunciable?: en el
golf, fer un putt (en lloc de *puttejar); aromateràpia (en lloc de
*aromatoteràpia); cunicultura (en lloc de *cuniculicultura)
En l’estudi del terme, s’ha de tenir en compte l’adequació
sociolingüística de cada proposta:

Qui?
⮊ Representatius de l’àmbit
⮊ De diversos entorns professionals
⮊ De diverses zones del territori de
parla catalana
Funcions
⮊ Resoldre dubtes conceptuals
⮊ Informació sobre les denominacions
en ús
⮊ Opinió sobre la viabilitat de les
propostes
⮊ Difusió dels acords entre altres
especialistes
Com?
Xarxa viva, en creixement constant
Participació en el procés: especialistes

Sessió de normalització de videojocs
commuting
road toll
bike-and-ride
cordon toll
bike sharing
systemarea toll
living streetcruising for
parking
Participació en el procés: sessions de normalització

⮊ Universitat Abat Oliva CEU
⮊ Universitat Autònoma de Barcelona
⮊ Universitat d’Alacant
⮊ Universitat de Barcelona
⮊ Universitat de Girona
⮊ Universitat de les Illes Balears
⮊ Universitat de Lleida
⮊ Universitat de València
⮊ Universitat de Vic
⮊ Universitat Jaume I
⮊ Universitat Oberta de Catalunya
⮊ Universitat Politècnica de
Catalunya
⮊ Universitat Politècnica de València
⮊ Universitat Pompeu Fabra
⮊ Universitat Rovira i Virgili
Participació en el procés: serveis lingüístics universitaris

informació al web dels
termes en curs de
normalització
resposta als
suggeriments dels
usuaris
Participació en el procés: usuaris

Conté els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell
Supervisor del TERMCAT, amb la definició i les equivalències en altres
llengües.
▪ més de 8.000 fitxes
▪ cerca bàsica per
aproximació i cerca
avançada
▪ índexs alfabètics
▪ índex temàtic
▪ noves incorporacions
▪ marcatge de formes
desestimades (*)
▪ explicació dels criteris
aplicats pel Consell
Supervisor en cada cas
Neoloteca

Difusió de la terminologia
Notícies i apunts terminològics al web del TERMCAT:

Al blog del TERMCAT: notícies de terminologia i esdeveniments i
activitats culturals, industrials, científiques o acadèmiques de
l’entorn.

Publicació dels termes
normalitzats al Diari Oficial
de la Generalitat de
Catalunya
Publicació d’articles sobre
terminologia en revistes
especialitzades

Comunicació amb els usuaris
Canals
YouTube
FaceBook
Twitter (@termcat)

▪ AENOR. Associació Espanyola de Normalització i Certificació
▪ AET. Associació Europea de Terminologia
▪ ELRA. Associació Europea de Recursos Lingüístics
▪ AETER. Associació Espanyola de Terminologia
▪ TERMESP. Terminologia Científica en Espanyol
▪ TERMIGAL. Servei de Terminologia Gallega
▪ RITERM. Xarxa Iberoamericana de Terminologia
▪ REALITER. Xarxa Panllatina de Terminologia
▪ INFOTERM. Centre Internacional d’Informació per a la Terminologia
▪ TDCNET. Xarxa europea de Centres de Documentació en Terminologia
▪ OQLF. Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa
▪ Oficina de la Traducció del Govern del Canadà
▪ UZEI. Centre Basc de Terminologia i Lexicografia
El TERMCAT és membre
de l’Associació Europea de
Terminologia.
Des de 2011 n’ocupa la
secretaria executiva.
Relacions de cooperació
Centres, associacions i xarxes de terminologia

Moltes gràcies!
www.termcat.cat
xfargas@termcat.cat

Els recursos terminològics: línies d'actuació. F. Xavier Fargas

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Els recursos terminològics: línies d'actuació. F. Xavier Fargas

Similar to Els recursos terminològics: línies d'actuació. F. Xavier Fargas (20)

More from TERMCAT

More from TERMCAT (20)

Els recursos terminològics: línies d'actuació. F. Xavier Fargas