ESCACC - inici procés

Estratègia Catalana d’Adaptació al
Canvi Climàtic (ESCACC)
Sessió d’inici del procés de participació pública
25 juny 2012

Índex
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

1. Antecedents de l’adaptació al canvi climàtic
2. Diagnosi de l’adaptació a Catalunya
3. Objectius de l’Estratègia i temporalitat
4. Proposta de mesures d’adaptació
5. Mitigació i adaptació
6. Governança
7. Pressupost i cooperació internacional

2

1.- Antecedents de l’adaptació al canvi climàtic

Conveni marc de les Nacions Unides sobre el compromís per començar a treballar sobre
canvi climàtic (CMNUCC) (1992) les mesures per adaptar-se al canvi climàtic
(article 4.1.b)
Article desè del Protocol de Kyoto (1997) programes nacionals i regionals que facilitin
l’adaptació al canvi climàtic
Cimera de Nairobi (COP 12): Programa de objectiu d’ajudar tots els països a adaptar-se
treball de Nairobi (2006) al canvi climàtic, reduint la seva
vulnerabilitat
Quart informe d’avaluació del canvi climàtic la zona Mediterrània serà una de les zones
Al món IPCC (2007) de la Terra més vulnerables al canvi climàtic
Cimera de Bali (COP13) (2007) l’adaptació com un dels 4 pilars del pla
d’acció / llum verda a un fons d’adaptació
Cimera de Copenhaguen (COP 15) (2009)
“esmena catalana”
Economic Aspects of adaptation to climate
change (OCDE) (2010) avaluació crítica dels costos de l’adaptació i
els beneficis en sectors claus sensibles al
Water and climate change impacts and clima
adaptation (UNFCCC) (2011) deriva del CMNUCC i del Programa de
Treball de Nairobi

3


Llibre Verd d'Adaptació al Canvi Climàtic (2007)
Llibre Blanc d'Adaptació al Canvi Climàtic (2009)

Impacts of Europe’s changing climate – 2008 indicator-based assessment (AEMA, JRC i OMS)

A Europa Climate Change Impacts in Europe. Final report of the PESETA research project 2009
El medi ambient a Europa. Estadi i perspectives 2010 (SOER 2010) (AEMA)
Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos – Iniciativa emblemàtica d’acord amb l’Estratègia
Europea 2020 (COM(2011)21 final)
Energy Roadmap 2050 (COM(2011)885/2)

Primer Programa de treball (2006)
Plan nacional de adaptación al cambio
A Espanya climático (PNACC, 2006)
Segon Programa de treball (2009)

Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012
Segon Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2010)
A Catalunya Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2010)
Primer informe sobre la generació d’escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya durant el
segle XXI (2011)

4

Escenaris potencials de futur (IPCC)
A1:Creixement econòmic molt A2: Món heterogeni basat en la
ràpid, màxim creixement Perspectiva de mercat preservació de les identitats
població mundial a meitat de locals. Augment de població
segle i ràpida introducció de constant
tecnologies eficients.
Desenvolupament econòmic
A1FI Intensiva en combustibles regional i el creixement
fòssils econòmic i tecnològic més
fragmentat que l’A1
A1T Fonts d’energia no fòssils
A1B Equilibri entre les fonts

A1 A2 Visió regional
Visió global

B1 B2
B1: Món convergent cap un B2: Solucions locals dirigides
canvi ràpid d’estructures cap a la sostenibilitat social,
econòmiques (economies de econòmica i ambiental.
serveis i de la informació). Creixement poblacional més
Reducció del consum i aposta lent i nivells de
per tecnologies netes i desenvolupament econòmic
eficients. Solucions globals cap intermedis.
a la sostenibilitat però sense
iniciatives addicionals respecte El canvi tecnològic lent i la
el clima. Perspectiva ambiental societat orientada a la
protecció ambiental i equitat
social 5


Sectors socioeconòmics i sistemes analitzats en 5 estratègies d’adaptació de 4 continents

Sistema/Sector Alemanya Califòrnia Escòcia Sud-àfrica França Japó (*)
Salut X X X X X
Habitatge X X X
Aigua X X X X X X
Sòl X X
Biodiversitat X X X X X
Agricultura X X X X X
Boscos i silvicultura X X X X X
Pesca i ecosistemes marins X X X X X
Indústria energètica X X X X
Transport i infraestructures X X X X
Indústria i comerç X X
Turisme X X X
Serveis d’emergència X
Prevenció de riscos X
Bancs i assegurances X X
* Cal tenir en compte que el Japó només tracta els impactes i mesures d’adaptació sobre l'aigua i la gestió de l’aigua.
6

2.- Diagnosi de l’adaptació a Catalunya

Projeccions climàtiques
Impactes previstos cap a finals del present segle en els escenaris A2 i B1 a
Catalunya

Font: Adaptació de Barreda-Escoda, A. i Cunillera, J. (2011). Servei Meteorològic de Catalunya

En fase final de redacció el Projecte ESCAT (Generació d'escenaris climàtics regionalitzats
a altes resolucions per a Catalunya durant el segle XXI) del SMC: fins a 12 projeccions
climàtiques per a Catalunya

7


8


Altres variables indicadores
Evolució de la T de l’aigua del mar a l’Estartit durant l’estiu (ºC)

9


Evolució de la T de l’aigua del mar a l’Estartit durant l’estiu (ºC)

a
a tiv
c
n ifi
s ig
e nt
ic am
st
adí
e st
a
itiv
p os
c ia
d èn
n
Te

9


Evolució del nivell del mar mitjà mensual a l’Estartit i línia tendència (1990-2010)

Font: Dades del mareògraf de Josep Pasqual.

10


Impactes previstos a Catalunya

11


Impactes previstos a Catalunya (cont.)

12


Regional risks (EEA Juny 2012)

13
13



ESCACC

13
13



ESCACC

s
at
pl
em
nt
co
ts
To

13
13


AGRICULTURA I RAMADERIA

Impactes
Afectacions en la producció agrícola

Fruita dolça: Avançament de la collita i increment dels períodes
anuals de recol·lecció

Vinya: Canvis en els patrons de plagues i malalties

Cereals: L’increment de CO2 pot portar a l’augment de rendiment
dels cereals d’hivern i pot fer disminuir les necessitats de reg

14


BIODIVERSITAT

Impactes

Canvis fenològics

Canvis en les migracions d’espècies

ECOSISTEMES MARINS I PESCA

Impactes BIODIVERSITAT: ECOSISTEMES MARINS
Disminució de la capacitat d’embornal

Degradació d’hàbitats

15



Impactes PESCA
Alteracions de la trofodinàmica

Canvis en les pautes de reproducció

Canvis en la producció aqüícola

Alteracions biològiques

GESTIÓ DE L’AIGUA

Impactes
Disminució de la disponibilitat d’aigua

Alteracions en masses d’aigua subterrànies

Afectacions sobre les aigües residuals i el seu tractament

16


GESTIÓ FORESTAL

Impactes
Canvis en la distribució de les espècies
Reducció de l’àrea d’espècies de fusta productiva

Augment del risc d’incendis forestals

INDÚSTRIA I SERVEIS

Impactes

Afectacions a l’accés a les primeres matèries i lliurament de
producte acabat

Aturades en la producció
17


GESTIÓ FORESTAL

Impactes
Canvis en la distribució de les espècies
Reducció de l’àrea d’espècies de fusta productiva

Augment del risc d’incendis forestals

L’impacte real del canvi climàtic en el sector forestal català dependrà en gran mesura de la manera com
preparem els nostres boscos. Com més resistents i resilients siguin els boscos i el sector forestal, més
capaços serem de fer front als canvis previstos i a la incertesa.


Impactes

Afectacions a l’accés a les primeres matèries i lliurament de
producte acabat

Aturades en la producció
17


MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

Impactes

Afectacions en el transport viari

Afectacions en el transport aeri i marítim i en les infraestructures
costeres

SALUT

Impactes

Increments de la T i dels seus valors extrems: Episodis d’onades
de calor

Danys a les persones deguts als fenòmens extrems (extrems
climàtics)

Exposició excessiva a la radicació UV
18


SECTOR ENERGÈTIC

Impactes

Afectacions en les instal·lacions de generació elèctriques

Augment de la demanda energètica

TURISME

Impactes
Afectació de la cota de neu

Variació del confort climàtic

Canvis en els ecosistemes naturals i el paisatge

19


URBANISME I HABITATGE

Impactes

Augment de la demanda energètica

Major freqüència d’illes de calor urbanes

20


Conclusions de la Diagnosi

• Augment observat i projectat
significatiu i robust de temperatura
• Reducció de l’aportació del cabal dels
Principals impactes observats
rius (2071-2100) entre 16%-34%
i projectats
en les variables climàtiques • Disminució de la velocitat del vent
• Augment observat temperatura de
l’aigua (Estartit)
• Augment observat nivell del mar
(Estartit)

• Els Pirineus ( augment T + 4.6ºC
Territoris més vulnerables finals segle)
• Delta de l’Ebre (canvis nivell del mar)
21



Aigua
Sectors i sistemes
més vulnerables
al canvi climàtic Boscos
Biodiversitat

Turisme
Agricultura
Mobilitat i
Infraestructures
del transport Pesca
Sector
energètic Aqüicultura
Salut

22



• Intervenció pública clau per les
polítiques a llarg termini

Reptes i oportunitats
comercials de l’adaptació • En el context empresarial no hi ha
al canvi climàtic perspectiva temporal per adoptar
mesures

• El sector públic ha de proveir
coneixement adequat sobre els
impactes i les millors estratègies
adaptatives

23

3.- Objectius de l’Estratègia i temporalitat

24


Horitzó a curt
termini 2020

24


Horitzó a curt
termini 2020

Horitzó a mig
termini 2050
24

4.- Proposta de mesures d’adaptació


25



Mesures
 Elaboració d’un mapa de vulnerabilitats de cultius i espècies animals d’interès productiu a
Catalunya més susceptibles de patir els impactes climàtics previstos.
 Aplicació de mesures de gestió que evitin la salinització, erosió i pèrdua de la matèria
orgànica dels sòls a Catalunya.
 Fomentar les investigacions de l’IRTA sobre l’impacte de l’eficiència en l’ús de l’aigua sobre
la productivitat dels cultius.

25


BIODIVERSITAT

26


BIODIVERSITAT

Mesures
 Aprovació de l’Avantprojecte de Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, la qual preveu,
entre d’altres, les següents actuacions:
 Catàleg d’espècies exòtiques invasores i formulació d’un Programa d’actuació amb
directrius de gestió, detecció ràpida i control, mitigació d’impactes i eradicació
d’espècies exòtiques invasores.
 Creació de sistemes de pagament per serveis ambientals.
 Aprovació del Pla de connectivitat ecològica.
 Catàleg dels hàbitats amenaçats i aprovació de plans de recuperació i plans de
conservació.
 Polítiques de biodiversitat orientades a conservar les funcions, les potencialitats, els
processos i les estructures dels ecosistemes.
 Elaboració d’una llista d’espècies bioindicadores del canvi climàtic i monitoratge per
preveure accions.

26




27



Mesures
 Elaborar un pla de seguiment a través d’una xarxa d’observatoris d’indicadors climàtics
marins a tot el litoral català per conèixer les variables físiques, químiques i biològiques i la
seva evolució.
 Potenciar les línies d’investigació aplicada sobre quins són els impactes dels canvi climàtic
sobre les poblacions marines.
 Incorporació dels impactes climàtics previstos a Catalunya en els plans de gestió sectorials
pesquers i aqüícoles.


27



Mesures
 Elaborar un pla de seguiment a través d’una xarxa d’observatoris d’indicadors climàtics
marins a tot el litoral català per conèixer les variables físiques, químiques i biològiques i la
seva evolució.
 Potenciar les línies d’investigació aplicada sobre quins són els impactes dels canvi climàtic
sobre les poblacions marines.
 Incorporació dels impactes climàtics previstos a Catalunya en els plans de gestió sectorials
pesquers i aqüícoles.


Mesures
 Aplicació de mesures financerament sostenibles per la progressiva restauració integral dels
ecosistemes i per assegurar el finançament del cicle de l’aigua.
 Considerar les potencials condicions futures sota el canvi climàtic en el disseny de les
noves infraestructures i les assumpcions sobre la probabilitat, la freqüència o la magnitud
d’esdeveniment extrems.
 Incorporar l’adaptació al canvi climàtic i l’equilibri aigua-energia en la pròxima revisió del
Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
27


GESTIÓ FORESTAL


28


GESTIÓ FORESTAL

Mesures
 Aprovació a Catalunya del Pla General de Política Forestal que integri els impactes previstos
del canvi climàtic.
 Millorar la conservació dels ecosistemes forestals com a proveïdors d’aigua mitjançant el
pagament per serveis ambientals, per part dels consumidors d’aigua neta del tram baix als
consumidors de la capçalera (internalitzar el que seria una externalitat).
 Reforçar el suport a la innovació, a la transferència i als mercats de productes forestals.


28


GESTIÓ FORESTAL

Mesures
 Aprovació a Catalunya del Pla General de Política Forestal que integri els impactes previstos
del canvi climàtic.
 Millorar la conservació dels ecosistemes forestals com a proveïdors d’aigua mitjançant el
pagament per serveis ambientals, per part dels consumidors d’aigua neta del tram baix als
consumidors de la capçalera (internalitzar el que seria una externalitat).
 Reforçar el suport a la innovació, a la transferència i als mercats de productes forestals.


Mesures
 Definir plans d’emergència específics davant els fenòmens meteorològics extrems.
 Incorporar en el disseny d’infraestructures industrials criteris preventius davant els
impactes previstos.
 Creació d’un observatori de coneixement que permeti estar al corrent al sector de les millors
tècniques disponibles.

28



SALUT

29



Mesures
 Definir programes d’actuacions específics davant situacions d’emergència en cas de
fenòmens meteorològics extrems.
 Impulsar el desenvolupament de les eines d’avaluació específiques per tal de conèixer
quines són les infraestructures de transport de Catalunya més vulnerables.
 Apostar per l’execució d’infraestructures ferroviàries estratègiques (per exemple l’eix
mediterrani de mercaderies).

SALUT

29



Mesures
 Definir programes d’actuacions específics davant situacions d’emergència en cas de
fenòmens meteorològics extrems.
quines són les infraestructures de transport de Catalunya més vulnerables.
 Apostar per l’execució d’infraestructures ferroviàries estratègiques (per exemple l’eix
mediterrani de mercaderies).

SALUT

Mesures
 Fomentar els estudis i la recerca mèdica en aquest àmbit.
 Establiment de campanyes informatives amb l’objectiu de disminuir la vulnerabilitat de la
població.
 Desenvolupament d’eines preventives i protocols d’actuació front als impactes en els grups
més vulnerables (malalts crònics, persones amb risc d’exclusió social, infants, gent gran...).
29


SECTOR ENERGÈTIC

30


SECTOR ENERGÈTIC

Mesures
 Definir programes d’actuacions territorials específics davant els possibles talls de
subministrament, per tal de garantir un servei mínim als serveis de primera necessitat
(hospitals, centres d’emergències, llars de gent gran ...) tal i com el Pla de Contingències del
PECAC considera quan parla de fenòmens naturals (per fenòmens meteorològics extrems).
quines són les infraestructures energètiques de Catalunya més vulnerables (centrals
nuclears, elèctriques, hidroelèctriques, eòliques...).
 Adaptació tècnica preventiva de les xarxes de distribució i transport d’energia davant els
impactes previstos.

30


TURISME


31


TURISME

Mesures
 Incorporació dels impactes climàtics previstos en el Pla Estratègic del Turisme actualment
en redacció, així com de les mesures d’adaptació proposades.
 Impulsar la diversificació de l’oferta amb l’objectiu d’incrementar les ofertes menys climàtic
dependents (cultural, de negocis...).
 Implementació d’una taxa turística per pernoctació perquè sigui destinada, en part, a
aquelles externalitzacions que potencien el sector (regeneració de platges, campanyes
bandera blava, recollida selectiva residus, reforç del sistema d’atenció primària de salut, etc)
així com a campanyes internacionals de foment del turisme sostenible català.


31


TURISME

Mesures
 Incorporació dels impactes climàtics previstos en el Pla Estratègic del Turisme actualment
en redacció, així com de les mesures d’adaptació proposades.
 Impulsar la diversificació de l’oferta amb l’objectiu d’incrementar les ofertes menys climàtic
dependents (cultural, de negocis...).
 Implementació d’una taxa turística per pernoctació perquè sigui destinada, en part, a
aquelles externalitzacions que potencien el sector (regeneració de platges, campanyes
bandera blava, recollida selectiva residus, reforç del sistema d’atenció primària de salut, etc)
així com a campanyes internacionals de foment del turisme sostenible català.


Mesures
 Impuls de programes de subvencions d’estalvi i eficiència energètica en els edificis.
 Impuls a l’estalvi i eficiència en l’ús de l’aigua (separació aigües grises, dipòsits de pluvials,
ús d’aigua regenerada, etc).
 Foment de l'establiment de criteris bioclimàtics en la construcció de nous edificis i també en
la rehabilitació d'edificis i àrees urbanes.
31


RESUM IMPACTES

Observats Potencials

4
22 21
Nombre impactes descrits = 65
0
5 4

9

Canvi global

RESUM MESURES

Nombre total mesures proposades SISTEMES = 59
Nombre total mesures proposades SECTORS = 53
NOMBRE TOTAL MESURES = 112
32

5.-Mitigació i Adaptació

Origen, impactes, mitigació i adaptació al canvi climàtic segons l’ESCACC

33

6.- Governança

Coordinació des de l’administració local
 El 80% de les actuacions per fer front al repte del canvi climàtic s’implanten
en el si dels governs subnacionals i locals
 Alguns instruments a Catalunya...
– Pacte d’Alcaldes
– Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

34

6.- Governança


Coordinació des de la Generalitat de Catalunya
 Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic
 Oficina Catalana del Canvi Climàtic
 Pla de Govern 2011-2014
 Llei catalana del canvi climàtic

34

6.- Governança


Coordinació des de la Generalitat de Catalunya
 Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic
 Oficina Catalana del Canvi Climàtic
 Pla de Govern 2011-2014
 Llei catalana del canvi climàtic

Coordinació des de l’Administració General de l’Estat
 Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático
 Oficina Espanyola del Canvi Climàtic
 Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic (CCPCC)

34

6.- Governança

A nivell normatiu i reglamentari...
 L'objectiu final és integrar l’adaptació del canvi climàtic en les diferents polítiques sectorials
 L’avaluació ambiental estratègica és un instrument excel·lent per començar a introduir
l’adaptació al canvi climàtic en els diferents plans i programes sectorials i planejament urbanístic

35

6.- Governança


Amb els sectors socioeconòmics més afectats...
 És important que el procés sigui participatiu i iteratiu, i que es defineixin de manera clara i
transparent les responsabilitats de cadascun dels agents
 Fins ara, per tal de fomentar la participació dels responsables de cada sector: reunions
bilaterals, tallers sectorials (biodiversitat).

35

6.- Governança



Amb la participació ciutadana...
 La participació de tots aquells actors clau és essencial per a l’èxit de les polítiques d’adaptació
 Caldran activitats de comunicació i de formació per tal de sensibilitzar i conscienciar al conjunt
de la societat catalana davant els reptes d’adaptació als impactes del CC

35

6.- Governança



Amb la participació ciutadana...
 La participació de tots aquells actors clau és essencial per a l’èxit de les polítiques d’adaptació
 Caldran activitats de comunicació i de formació per tal de sensibilitzar i conscienciar al conjunt
de la societat catalana davant els reptes d’adaptació als impactes del CC

Interacció amb l’EDSCAT i l’economia verda...
 A escala sectorial, algunes de les línies mantenen sinèrgies amb l’adaptació al CC
 La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat té la voluntat d’impulsar l’economia verda com a
factor de reactivació del teixit productiu de Catalunya
35

7.- Pressupost i cooperació internacional

Finançament de les mesures
Cal cercar fórmules de finançament que estimulin l’adaptació, tant des
del coneixement com des de la implantació de mesures efectives

Nova fiscalitat
ambiental

Pagament Reformulació
per serveis càrrega
ambientals impositiva

36



Nova fiscalitat
Fons de
ambiental
carboni


36



Nova fiscalitat
Fons de
ambiental
carboni


Finançament de l’Estratègia
La redacció d’aquest instrument de lluita contra el canvi climàtic ha
estat realitzada pel personal de l’OCCC, sense externalització de serveis

36


COOPERACIÓ INTERNACIONAL

 L’Estratègia proposa que l’Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament prioritzi aquells projectes que tinguin com a
objectiu facilitar l’adaptació al canvi climàtic en països en
desenvolupament.
 L’Estratègia considera indispensable la presència del nostre Govern als
fòrums internacionals sobre canvi climàtic i, també, animar les
empreses catalanes exportadores a incorporar l’adaptació al canvi
climàtic en els països receptors.

37

Moltes gràcies
Oficina Catalana del Canvi Climàtic
http:// www.gencat.cat/canviclimatic

38

ESCACC - inici procés

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (8)

Ähnlich wie ESCACC - inici procés

Ähnlich wie ESCACC - inici procés (20)

Mehr von Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Mehr von Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

ESCACC - inici procés