1. El teatre del segle XIX.
Àngel Guimerà
Paula Sainz
Esther Alcaraz
Judith Cervelló
Natàlia Costa
Arnau Sans
Cèlia Merino
2. Ruptura radical amb la preceptiva neoclàssica.
Rebutjava les tres unitats clàssiques.
Proposava la barreja del tràgic i el còmic.
Escenografia aparatosa, passió...
3. Punt angèlic i diabòlic alhora.
Origen fosc i portador de destí fatal.
Té sentiments tristos al seu interior.
Viu intensament.
4. Figura angelical, tendra i fidel.
Consol dels problemes de l’heroi.
Destinada al sofriment.
5. Amor absolut i entregat.
Escassa llibertat individual.
6. Gènere més utilitzat al teatre romàntic.
Recreació nostàlgica del passat medieval.
La història no és l’eix principal.
Fou utilitzat per l’anglès Shakespeare.
7. • Va aparèixer amb retard
• El primer teatre romàntic va ser en castellà
• Durant la primera meitat del s. XIX el teatre català era
el teatre popular tradicional.
constituït per
misteri religiós entremès burlesc
8. • La situació canvia i el drama romàntic es
catalanitzà.
• 1860 es comencen a fer drames històrics, comèdies i
drames de tema contemporani català.
• Drama històric primer intent de donar categoria
literària al teatre català.
segueix els models de:
Victor Hugo i Dumas (pare)
• Víctor Balaguer fou el pioner.
• Frederic Soler i Àngel Guimerà. Víctor Hugo
9. • Serafí Pitarra
• Família humil
• Defensava Teatre sense pretensions
• Assequible al públic popular
• Escrit en català vulgar
• Actitud crítica vers el Romanticisme
• Va estrenar obres còmico-satíriques. Algunes van provocar un escàndol i
paròdies del teatre romàntic.
• 27 anys estrena Les joies de la Roser drama romàntic
• Es cas{ amb la filla d’un notable.
• Empresari del Teatre Romea.
• Va abandonar la paròdia per escriure drames històrics, comèdies i drames.
• Va aconseguir una gran popularitat i dominà els escenaris de Barcelona fins
que Àngel Guimerà publicà Mar i cel.
• Obres de més èxit: Les joies de la Roser; La dida; El ferrer de tall; Batalla de
reines.
10. Poeta i dramaturg
Neix a Santa Cruz de Tenerife al 1845
Mor a Barcelona al 1924
Primera formació a les Canàries després es trasllada a
Catalunya
El Vendrell, vila paterna, aprèn el català
Estudia als escolapis de Barcelona
Al 1870 passa a viure definitivament a Barcelona
11. Als 22 anys s’inorpora al moviment literari catal{
Fou un dels fundadors de la revista La Renaixença
Va escriure poesia
Fou proclamat Mestre en Gai Saber
12. Va escriure poesia narrativa i patriòtica
Als 34 anys va començar a fer teatre
Gal·la Plàcida (primer drama històric)
Va participar de manera activa en la política
El 1885 prengué part en la redacció del Memorial de
Gregues
El 1894 fou elegit president de l’Ateneu Barcelonès
La seva activitat de poeta, dramaturg i polític el
convertiren en una figura tan popular com la de
Verdaguer
El seu enterrament va ser una manifestació de do
multitudinària
13. ●Va deixar de banda la poesia i es va centrar plenament
en el teatre.
●Es va convertir en un professional de l'escena, en una
estreta relació amb el públic.
●La seva obra teatral es divideix en tres etapes.
14. ●És una etapa plenament romàntica.
●Utilitza el vers decasíl·lab y deixa de banda el vers
heptasíl·lab del teatre precedent.
●Imita a autors com Shakespeare i Victor Hugo.
●La seva millor obra d'aquesta etapa és Mar i Cel, entre
d'altres, que es localitza durant la primera meitat del segle
XVII.
15.
16. - Etapa de plenitud artística.
- Visió del món i dels homes romàntica.
- Personatges heroics, apassionats i sentimentals.
- Llenguatge col·loquial.
- Acció a la Catalunya contemporània.
Maria Rosa (1894)
- Composició de les 3 millors obres Terra Baixa (1896)
La filla del mar (1900)
- Conflicte central possessió amorosa
17. - El millor del drames d’Àngel Guimer{.
- Oposició entre la terra baixa i la terra alta
Sebastià (terra baixa)
- 2 homes Marta
Manelic (terra alta)
- Manelic, un dels personatges més populars en literatura catalana.
18. ●Guimerà entra en un període de davallada, en el qual assaja
camins diversos.
●Intenta renovar el seu teatre, adaptant-lo als nous corrents
estètics.
●Després d'uns anys sense escriure intenta un retorn vers els
drames que havia fet a la primera etapa.
19. Principalment trobem dos constants:
1. Degut a la seva infantesa, en els seus personatges
reflecteixen un origen poc clar.
Per exemple Saïd, de Mar i Cel, és un morisc valencià
expulsat del seu país, fill de mare cristiana i de pare
musulmà.
2. L’home és bo per naturalesa i la societat civilitzada és
qui el corromp.
20. -La restauració plena i definitiva del teatre català.
-La internacionalització del teatre català.
-La millor tradició teatral catalana.