3. Regnat d‟Alfons XIII i dictadura de
Primo de Rivera
Segona República Espanyola
Catalunya durant la Guerra Civil
El franquisme
4. Neix: a Sabadell 29 de novembre de 1899
Mor: a Barcelona el 19 de Juny de 1986
Narrador, dramaturg, traductor i periodista
És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX.
Com a poeta, va utilitzar el pseudònim Pere Quart.
Caràcter inquiet i rebel
en contra dels codis socials burgesos
. Anti-Jocs Florals
. Club de Senyors un ase com a president
. Conferències grotesques
5. La seva carrera literària la guerra civil espanyola
s'implica intensament en la lluita
antifeixista, presideix l'Agrupació
d'Escriptors Catalans, filial de la Unió
General de Treballadors (UGT), i
organitza el Servei de Biblioteques del
Front.
• És exiliat a França en el 1939, on està amb altres escriptors catalans.
Els llibres Saló de tardor i Fruit d'aquestes experiències d‟uns
Terra de naufragis anys molt amargs
Li retiren el passaport i ingressa a la
presó Model de Barcelona on està dos
mesos i mig. Uns mesos més tard, la seva
dona, Conxita Riera, mor de leucèmia.
6. Treballa en una imprenta familiar i fent traduccions obres de teatre
Públic burges
L‟art dramàtic de la
postguerra
d'autoria catalana, però no va obtener
Partidari l'èxit esperat, com a dramaturg
d‟un teatre
Ball robat
• L'any 1970 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
7. • Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929)
• Cataclisme (1935)
• El 30 d'abril (1935)
• Allò que tal vegada s'esdevingué (1936)
• Cambrera nova. (1937)
• La fam (1938, estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona)
• L'amor deixa el camí ral (1947)
• Quasi un paradís (1951)
• La barca d'Amílcar (1958)
• Ball robat (1958)
• Primera representació (1959)
8. Preguerra Postguerra
Combat
Allò que tal vegada s’esdevingué La fam Ball robat
9. •Intent renovador
•Comèdia burgesa és deixada de banda
•L‟individu es debat entre els valors
Característiques
culturals que li han inculcat i els
condicionants socials i econòmics que li
imposa la societat.
Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929)
Cataclisme (1935)
El 30 d'abril (1935)
Allò que tal vegada s'esdevingué (1936)
Cambrera nova (1937)
10. És una obra narrada per una “veu en off” que representa a Jahvè. Es basa
en el mite bíblic de Caïm i Abel, que apareix al llibre del Gènesi de l‟Antic
Testament.
Adam Eva
Caïm Nara Abel
•artista desitjada •envejós
•treballador pels dos •covard
germans.
11. •Llenguatge clar, entenedor i espontani (popular) però
combinat amb el registre culte i ric.
Característiques •Diàlegs vius i ràpids.
•Frases curtes.
•Moltes exclamacions, preguntes i preguntes retòriques.
•Ús de frases fetes, refranys populars i insults.
L‟autor planteja aquesta obra com una crítica o burla a la família burgesa, amb
temes com:
Adulteri, triangle amorós, ambició, enveja, assassinats, predilecció...
12. •Contraposició entre dues maneres de
concebre un acte revolucionari:
Característiques
*La lluita puntual i impulsiva
*Diàleg edificant
La fam (1938)
L'amor deixa el camí ral (1947)
Quasi un paradís (1951)
13. •Personatges rodons que evolucionen
•La història transcorre a Barcelona
•L‟obra es va escriure al 1938, però “succeeix” al 1936, a
Característiques l‟esclat de la Guerra Civil.
•Reflexa la realitat d‟Espanya en guerra (fam, misèria) i la
critica.
Samsó Lupa Nel
•Anàrquic •Decidida •Pacient
•Apassionat •Treballadora •Treballador
•Revolucionari •Revolucionària •Revolucionari
14. • Intent un teatre més comercial
• Adequació als gustos del públic
• Reflexió sobre la condició humana
Característiques •Crítica suavitzada a la hipocresia de la burgesia
•Traducció de teatre europeu
• Renuncia al teatre comercial i fa un teatre més
relaxat, refugiat en la poesia
Creació de la Una companyia independent
ADB d'intel·lectuals que volen canviar la
(1955) dinàmica del teatre, esquivar la censura
de l‟Estat Franquista.
Esquiven aquesta censura amb
metàfores.
15. • Teatre de subsistència (traduccions)
El misantrop (1954), Pigmalió (1957)...
• Elaborà 3 comèdies de gruix
Ball robat (1954)
Primera representació (1956)
Una drecera (1957)
• Tercet en re (1956) on els diàlegs del
protagonista recorden a Les Cadires de Eugène
Ionesco
• Fa parodies iròniques del teatre de l‟absurd
16. • Comèdia Romàntica
• S‟origina a partir del relat <<Escena d‟alcova>>
• Escrita entre l‟abril i finals del 1954.
• Es va estrenar el 2 de juny de 1958 al teatre
Candilejas, per l‟Agrupació Dramàtica de
Barcelona.
17. Cugat Mercè
Celebren les bodes
Oleguer Eulàlia de níquel (10 anys
casats)
Oriol Núria
18. Cugat Mercè Oleguer Eulàlia Oriol Núria
Company Es Va Indiferent,
La mare de Rica i amb Company de estudiar a fumadora,
de milícia podria
la Mercè no rendes milícia amb dos fills
Tenen
Bèlgica
Tenen un fill,
cursi,
amb haver
estava Cugatmeravellosos, que arriba
Pseudointe-
Oleguer segons pensa casat l‟endemà i sel‟s
Conforme Vitalment Orfe de l·lectual, amb
amb
desordena- Triomfador que
tothom, va morir una
mare als 7 un caràcter
Escriptor aconsegueixenOriol o filla
No han da , advocat anys i <<fill agressiu
Tímida, brillant, Cugat.
realitzar a Eulàlia,
tingut fills, i de papà>>
Intel·lec-
la Mercè se poruga, realista, es casà
que Són el
Viu apenada
tual, enlluernada,Aparen-
però matrimoni més
sent avara amb l‟ànima Prepotent perquè se li va
pacifista,
frustrada seca passats deu ta un
anys desfet
industrial morir la seva
digne, se sent frustrada
encongi-
Frustrada
per això i el d‟unes filla, segons
lúcid per l‟actitudment i L‟Oriol està
poc èxit per no Convençut fàbriques l‟Oriol, diu,
exterior deltenir fills que „‟l‟amor d‟Oleguer
passiva una
que van
convençut
per culpa seva
Alter ego dolçor d‟haver-se
seu marit, al és una soles (després
de l‟autor Ella pensa que té
irreals equivocat
que va donar necessitat demana perdó
suport en un amant
fisiològica casant-se amb
Es refugia pel comentari)
una malaltia de segona És la Núria i ho
en l‟esport
categoria‟‟ indiscre- diu obertament
ta
És el més
desesperat
de tots
19. 1R ACTE nit-matinada i matí del
dimecres 19 de juny a l‟alcova de Mercè-
Cugat.
Presentació
2N ACTE a casa de l‟Oleguer, 20 minuts
dels
després.
personat-
ges
Any
3R ACTE a casa Oriol -Núria, se
superposa temporalment a l‟anterior des
1957
de la conversa telefònica entre Cugat i
Núria.
dramàtic EPÍLEG nit divendres 21 en un menjador
Happy end independent de luxe d‟un restaurant
20. • Objectiu: analitzar la psicologia dels personatges i
criticar l‟immobilisme de la classe burgesa.
• Visió totalitzadora de la persona humana. L‟home és un
mosaic de misteris que bascula entre l‟anhel de
felicitat i la malaurança que ell mateix es produeix.
• Els protagonistes no poden anar més enllà de
l‟acceptació del seu propi destí amb resignació,
perquè, encara que les parelles estiguessin
organitzades de forma diferent, tampoc serien
felices.
• Símbols que apareixen:
Miralls i el tabac