Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Tema 9. la prehistòria mariona

11.515 Aufrufe

Veröffentlicht am

  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Tema 9. la prehistòria mariona

  1. 1. Ciències socials, geografia i història Primer curs
  2. 2. 5. L’edat dels metalls 4. El neolític: la producció d’aliments 3. L’art de les cavernes 2. El paleolític: la caça i la recol·lecció 1. Els primers éssers humans 6. La prehistòria a la Península Ibèrica i Catalunya
  3. 3. La prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.). No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període de temps tan llarg, només testimonis arqueològics.
  4. 4. Humans amb escriptura : Història Humans sense escriptura : Prehistòria
  5. 5. Edat contemporània (del 1789 fins avui ) Edat moderna (del s.XV al 1789 ) Edat mitjana (del s.V al s.XV ) Edat antiga (fa 2500 al s.V a (1500 anys) Neolític (fa 8.000 a 2500 anys) Paleolític (800.000 a 8.000 anys)
  6. 6. Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica, van començar una lenta evolució per adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil. No tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes. Eren els primers homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a l’espècie humana. 09
  7. 7. Els canvis que van convertir els primats en éssers humans van ser lents i complicats. Posició vertical i marxa bípeda. Desenvolupament del cervell. Alliberament de les mans. Aparició del llenguatge. 09
  8. 8. Australopitecinos Homo
  9. 9. Petjades de Laetoli, Tanzania (3,7 m.a.) PRIMERS INDICIS DE BIPEDISME
  10. 10. 09 5. Homo sapiens sapiens
  11. 11. Humans agricultors i ramaders Humans caçadors i recol·lectors
  12. 12. Altres temps, altres climes, altres animals
  13. 13. L’aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el paleolític. Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció. Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.
  14. 14. TIPUS DE CABANES
  15. 15. L’Homo erectus devia descobrir el foc, de manera casual, ara fa més d’1500000 anys. Més endavant, els neandertals van aprendre a fer foc per mitjà de diverses tècniques. El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.
  16. 16.  La fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia l’espècie humana dels altres animals.  Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir-ne una vora tallant.  Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van fabricar bifaços.  I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com l’os o la banya, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors per llançar fletxes o javelines...
  17. 17. EINES Les eines s’aniren fent més petites, diverses i més especialitzades
  18. 18.  Les primeres creences religioses sembla que van sorgir per la necessitat de donar una explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.  Els éssers humans també van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.  El fet que els enterraments seguissin unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existissin ritus funeraris.
  19. 19. Fa uns 30000 anys, sobre les parets de les coves o dels abrics, els sapiens sapiens hi van començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça... Hi ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies…
  20. 20. 09
  21. 21. 30
  22. 22. 31
  23. 23. 32
  24. 24. La humanitat prehistòrica també ens ha deixat nombroses mostres d’art mobiliari. Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o d’ivori i petites escultures femenines (Venus paleolítiques). 09
  25. 25. 34 Venus de Willendorf
  26. 26. 35  Venus de Gargarino Venus de Gavà Venus de Laussel
  27. 27. 36
  28. 28. Agricultura Ramaderia Poblats Nous objectes
  29. 29. Fa uns 10000 anys, en una zona de l’Orient Pròxim (coneguda com a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments. Aquesta nova etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el nom de neolític. L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.
  30. 30. blat comú ordi espelta
  31. 31. els animals també canvien .........
  32. 32.  Les noves tasques agrícoles van comportar la fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà…  La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica.  També van descobrir com s’elaboren teixits.  L’ús de pedres semiprecioses polides per elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria.
  33. 33. Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa. A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura va sorgir de manera autònoma en altres zones del planeta:
  34. 34. 09 3. Expansió per Europa a partir del VII mil·lenni a.C.
  35. 35. Paleolític Neolític  Agricultura  Falç  Pedra polida  Nomadisme  Evolució humana  Ceràmica  Ramaderia  Cacera  Recol·lecció  Poblats  Megalitisme
  36. 36. El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.), però era molt tou i els estris es deformaven molt de pressa. De la mescla del coure amb l’estany se’n va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra. Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles. 09
  37. 37.  Al principi, es va començar a treballar el metall en fred (coure).  Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja.  Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles.  Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes. 09
  38. 38. 09
  39. 39. 09
  40. 40.  La metal·lúrgia era una activitat que necessitava veritables especialistes.  A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…  La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç.  Paral·lelament es van desenvolupar les primeres tècniques de navegació i es va inventar la roda. 09
  41. 41. • Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats neolítics de l’Orient Pròxim.  La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts edificis i muralles per defensar-se, i es van convertir en veritables ciutats.  Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van sorgir grups socials diferenciats i algunes persones van començar a acumular riquesa i poder.  De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat. 09
  42. 42. 09
  43. 43. 09
  44. 44. 58 menhir alineament Dolmen cromlech
  45. 45.  La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt antiga; a Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica.  Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien eines molt bastes.  Més endavant, la Península va estar poblada per neardentals, que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines més especialitzades.  En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, s’hi van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art. 09
  46. 46. LA GRAN DOLIMA
  47. 47. A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre, s’hi diferencien dues grans zones: A la zona cantàbrica hi predomina la representació naturalista d’animals, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria). A la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica. 09
  48. 48.  Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la Península Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.  Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial.  El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de l’Edat dels Metalls.  Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són especialment riques en aquest tipus de monuments. 09
  49. 49. 67 Talayot Naveta Taula 2
  50. 50.  Vers el III mil·lenni a.C. Es va estendre la metal·lúrgia del coure per la Península Ibèrica (Los Millares).  Més tard, vers el II mil·lenni a.C., es van desenvolupar cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El Argar).  L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa. 09
  51. 51.  El territori de l’actual Catalunya segurament està habitat des de fa aproximadament un milió d’anys.  Ara bé, les restes humanes més antigues són les de les mandíbules de Banyoles i de Sitges que pertanyien a neandertals).  Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars. Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i l’Abric Romaní de Capellades (Anoia).  També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues) 09
  52. 52.  Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·leni a.C.) practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.  En aquesta època van sorgir els primers poblats estables, com el de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental), on s’han trobat restes de cabanes i una metròpolis. Destaca el poblat de la Draga (Banyoles)  Al final del neolític es construïren els primers megàlits. A Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres col·lectius i, en menor mesura, menhirs. 09

×