3. BIOGRAFIA
●
Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la
Selva), on el seu pare exerceix de notari, el 10 de
juliol de 1913. La seva família, però, s’estableix el
1915 a Barcelona, a banda de passar algunes
temporades a Arenys de Mar. Molt aviat sent la
vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit
en castellà, es publica el 1929, quan només té setze
anys. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en
Història Antiga. La guerra civil espanyola li tallà la
llicenciatura de Llengües Clàssiques quan el
mobilitzen amb destinació a la columna MaciàCompanys, a la secció d’Arxius de l’Auditoria de
Guerra on va estar fins el 1939.
4. OBRES
●
1929: Israel, el seu primer llibre, escrit en castellà
●
1931: El Dr. Rip
●
1932: Laia
●
1934: Aspectes
●
1935
●
Ariadna al laberint grotesc
●
Miratge a Citerea
●
1938
●
Letizia
●
Fedra
5. OBRES (II)
●
Anys d'aprenentatge
●
Les hores
●
Mrs Death
●
1954: El caminant i el mur
●
1955
●
Final del laberint
●
Les hores
●
Antígona
●
1957: Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes
6. OBRES (III)
●
1963
●
Obra poética: Antologia dels seus poemes
●
Llibre de Sinera
●
1967: Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs
●
1968: Aproximació, tal vegada el·líptica, a l'art de Pla
Narbona
●
1969: Tarot per a algun titella del teatro d'Alfanja
●
1978: Una altra Fedra, si us plau
●
●
1980: D'una vella i encerclada terra alguns poemes seran
incorporats a Per a la bona gent
1981: Les roques i el mar, el blau
7. PREMIS
Premi Lletra d'Or l'any 1956 per Final del laberint.
Al 1971 rebé el Premi Montaigne.
Candidat al Premi Nobel de Literatura el 1971 i el 1983.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972).
El 1980 rebé la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982).
Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.
Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Languedoc.
El 1982 li fou concedida la Creu d'Alfons X el Savi, guardó que rebutjà .
8. HE MIRAT AQUESTA TERRA (1980)
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
Mentre bleixa
llum pujada des del fons del marl'aire malalt el vent es parla en la solitudl'ample silenci que estenen e
Quan de la nit
camp
i boques
t comença just a tremolar, de fosca fressen als camins,
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra,mirat aquesta terra,
aquesta terra,
he
he mirat aquesta terra.
he mirat aquesta terra.mirat aquesta terra.
aquesta terra.
he
Mentre comprenien savis dits de c
l'olor de la pols
er la muntanya queQuan la pluja porta Mentre m'envelleixo en el llarg esforç despulla la son dels s
tanca el ponent
com l'hivern
de les
del llunyans rella damunt els records,
s'enduia la claror del cel, fulles aspres de passar la alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra,mirat aquesta terra,
aquesta terra,
he
he mirat aquesta terra.
he mirat aquesta terra.mirat aquesta terra.
aquesta terra.
he
Quan la desbocada força dels cav
de l'aiguat de sobte baixa pels rials
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
9. ENTREVISTA
●
Es pot veure una entrvista a Salvador Espriu en
un programa de RTVE anomenat “Vosté
Pregunta” a:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/centenari-salvador-espriu/voste-pregunta-amb-salvador-espriu/707618/