SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 31
Downloaden Sie, um offline zu lesen
L’art barroc
Context històric general

Al segle XVII a Europa s’enfrontaren
dues mentalitats molt diferents, la
catòlica i la protestant. Aquesta oposició
fou també política.

El sistema polític dominant era
l’absolutisme, representat sobretot en el
rei francès Lluís XIV. En la seva cort es
desenvolupa un art barroc que respon a
les necessitats i interessos d’aquest         Rigaud, El Rei Sol, 1701
sistema polític. És l’expressió del poder
civil.

A Anglaterra es restaurà la tradició
parlamentària després de la insurrecció
de Cromwell i l’execució del rei Carles I.
És posaran les bases de l’expansió
científica posterior amb Newton. Serà,
juntament amb Holanda, l’únic país amb
una monarquia parlamentària.
                                             Robert Walker, Cromwell. 1640
La monarquia hispànica començà una etapa de
                           decadència política i econòmica, tot i que en les
                           lletres i les arts el segle XVII es coneix com el
                           segle d’or. A Amèrica seguiria dominant gran
                           part del continent, juntament amb Portugal. A
                           Europa encara mantindria Flandes, Nàpols i la
                           Llombardia.

                           Els Estats Pontificis, amb Roma com a centre,
                           es trobaven en un moment àlgid, i les idees de la
                           Contrareforma s’imposaven als països catòlics.
                           Fou un segle de gran desenvolupament artístic,
                           l’art era l’expressió del poder religiós.
Velázquez, Felip IV

                           Un altre centre artístic va ser Holanda, on el
                           Barroc es posà al servei de la burgesia
                           protestant.

                           Al segle XVIII començaren a regnar a Espanya
                           els Borbó produint grans canvis polítics i
                           l’apropament amb França. També és el segle de
                           la Il·lustració, que posa les bases dels
                           moviments revolucionaris posteriors.
Vermeer, La jove del vas
L’art barroc
El barroc sorgí profundament vinculat a la Roma dels papes, lligat a la
contrareforma, i s’estengué per la resta d’Europa i Amèrica llatina al llarg
del segle XVII i part del XVIII. Segons els països va tenir trets bastant
diferents.

El terme: “perla irregular i rara” en castellà, i “raonament retorçat i de poc
valor” en italià. Fou utilitzat per primer cop pels neoclàssics, referint-s’hi
pejorativament.

Els artistes barrocs es consideraren continuadors del Renaixement, però
oposaren a l’equilibri, la sobrietat i el racionalisme la fantasia, el
moviment, el recarregament ornamental, la teatralitat... Fou l’art de la
Contrareforma catòlica i de les monarquies absolutes.

El Rococó seria l’estil en que acabaria el Barroc, sobretot a França i a
Alemanya. A França va ser l’art dels nobles i els seus palaus. A Alemanya el
trobem en l’arquitectura monumental, religiosa i civil.
Característiques generals del Barroc

-Artísticament: gran complexitat.

-Estil sorgit a Itàlia al S. XVII i estès per Europa fins al S. XVIII.

-Gran diversitat de llenguatges i solucions artístiques.

-Manifestació dels 3 poders establerts: Església, monarquia i burgesia.

-2 tipus de manifestacions: les promogudes per l’Església i la reialesa, i
les promogudes per la burgesia protestant. L’artista transmet els seus
misatges.

-Important el context de cada obra.

-Art total, que globalitza totes les manifestacions artístiques:
arquitectura, escultura, pintura, arts aplicades... L’arquitectura aglutina
totes aquestes arts.
Urbanisme i arquitectura

-Cerca integrar l’arquitectura i els monuments en l’espai urbà.
-S’elaboren plans reguladors de l’urbanisme. Exemple: Roma.
-Es tracen grans vies. A Roma per unir les 7 basíliques (Domenico
Fontana). El Papa Sixte V creà la Roma Santa, el centre de la qual va ser
Santa Maria la Major.
- 2 tipus d’urbanisme: a) Integració general: Plaça de Sant Pere, de
                      Bernini.
                      b) Integració puntual: Plaça Navona de Roma,
                      també de Bernini.
- La plaça com a element urbà integrador es desenvolupa al XVII.
- Urbanisme de jardins (Le Notre a França), creant sensació d’espais infinits i
  diversos.
- El palau, com a síntesi de funcionalitat i poder. Es buscà un model unitari, en
  forma d’U o H, per connectar l’edifici als jardins.
- Les esglésies representen el poder religiós i estan al servei de la
  Contrareforma.




                                                  Gravat del palau Barberini, Roma
Arquitectura barroca

L'arquitectura barroca representa
el volum en moviment; l'edifici és
concebut com un gran teatre.

Els elements més característics
són:

-La línia corba s'utilitza en murs,
façanes, columnes salomòniques,
sobre elements clàssics.

-Edificis concebuts com a grans
escultures. Façanes ondulades.

-La planta també esdevé més
 dinàmica amb la superació de la
 planta longitudinal i la creació
 d'espais més complexos.

                                      Bernini, San Andrea del Quirinal, Roma
- Desapareix la proporcionalitat, en
  benefici de la tendència a les
  dimensions exagerades
  (columnes, cúpules -de doble
  tambor a França-) i de la sensació
  de monumentalitat.




  Borromini, façana ondulada de
  San Carlo alle Quattro Fontane
                                       Bernini, altar de San Andrea del Quirinal
- El dinamisme del Barroc s'expressa
  entre d'altres coses, en el canvi de les
  formes ideals. Com a nova figura
  bàsica apareix l'oval (longitudinal i
  transversal), allargament dinàmic del
  cercle.

- La creació de jocs de llum i color, de
  zones il·luminades i fosques, es
  combina amb l'exuberància
  decorativa ("horror vacui").

- L'escultura i la pintura s'integren a
  l'edifici per crear una sensació d’un
  tot unitari.

- Els materials utilitzats són els
  clàssics la pedra, el marbre, la fusta, i   Borromini, cúpula ovalada
  donant molta importància als marbres        de Sant Carlo alle
  de color, al bronze, al guix blanc.         Quattro Fontane
Façana de Sant Pere del Vaticà
Maderno, 1607-1612
Columnata de Sant
Pere del Vaticà,
1656-1667

Gian Lorenzo Bernini
(1598-1680)

Estil: Barroc
Arquitravat
Columnes 15 m alçada
1.Barroc
Baldaquí de San Pere, de Bernini, sostingut per
4 columnes salomòniques
Interior i cúpula (Miquel
Àngel) de Sant Pere

Sostre de volta de canó
Església de Il
Gesú, de Roma.
Façana de Giacomo
della Porta.

 Es considerada la
primera església
barroca.
Segueixen els
elements clàssics,
l’ordre gegant, les
volutes, els
frontons… però
disposats d’una
manera més lliure,
sense seguir cap
cànon
preestablert.
Volta de Il Gesú, de Giovanni Battista
Gaulli: “El triomf del nom de Jesús”.
És una clara mostra de la integració de
les arts en l’arquitectura.
Borromini, Sant Ivo alla Sapienza, Roma
Obra mestra del barroc. La caracteritza la cúpula ondulada i la llanterna
en espiral.
Jules Hardouin Mansart, Palau
Nacional dels Invàlids, París.

Un element característic és la
cúpula amb doble tambor.

Pati interior del palau.
Escultura barroca: Característiques

-S’origina a Itàlia amb la figura de Bernini.
-Caràcter omnipresent perquè la trobem a tots els llocs: façanes, retaules,
espais públics…
-Els materials varien segons la zona de producció: pedra, marbre, bronze,
fusta…
-La tipologia i la temàtica són diverses: religiosa, monuments funeraris,
retrats de reis o papes, mitolòca… Grups, eqüestres, jacents…
-Les formes són: escultura exempta o de ple volum i relleu. També es dona la
unifacialitat (un sol punt de vista) o la multifacialitat (diversos punts de
vista), típic del manierisme.
-La teatralitat, relacionada amb la unifacialitat. Considera l'obra escultòrica
com a una representació escenogràfica. El marc on s’enquadri l’obra serà molt
important, així com l’espai original on anava. Per potenciar aquest efecte
teatral, els escultors barrocs no renuncien a la pintura, al color i a la llum.
L’arquitectura es posa al servei de l’escultura.
-El dinamisme i el moviment, amb el predomini de les formes obertes. Es vol
captar el moment concret d'una acció. Tots els elements de les figures
intensifiquen aquest moviment: la roba, el cabell, els braços i cames...
-L’expressió dels sentiments més diversos d’una manera totalment
naturalista.
Bernini,




1621, el Rapte
de Proserpina




 1622, Apol·lo i
 Dafne
Èxtasi de
Santa
Teresa,
1647-1652
Sta. Maria de
la Victòria,
Roma
La imatgeria espanyola

La situació espanyola va donar lloc a una escultura de fusta policromada de
temàtica religiosa: retaules, passos de Setmana Santa i escultures exemptes.
Gran influència de l’Església, les cofraries religioses i la pietat del poble.

Per crear una imatge calen diferents tipus de treball:
-La talla de la fusta per l’escultor.
-La policromia, el daurat, l’estofat i l’encarnat pel pintor.
-Els postissos afegits (perruques, ulls de vidre, llàgrimes de resina, vestits i
joies), que són els complements escenogràfics.

Tot plegat per fer les figures més reals, mes naturals. Fer visible el
misticisme, l’ascetisme, la crueltat… Seguien el Concili de Trento que va
propugnar un art que difongués el missatge a través dels sentits.

Protagonistes principals: el Nen Jesús, St. Josep, les Immaculades, els Ecce
Homo i els sants de la Contrareforma.
Juan Martínez Montañés, El Cristo de la Clemencia o de los Cálizes,
escultor de l’escola sevillana.
Martínez Montañés St. Domingo penitente, El Nen Jesús i St. Bruno
Gregorio Fernández, de l’escola
castellana (Valladolid)
Gregorio Fernández
Gregorio Fernández, Pietat
Alonso Cano, de l’escola granadina.

Immaculada i St. Diego
Pedro de Mena, de l’escola granadina

La Magdalena penitent, La Dolorosa i
Ecce Homo

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàJulia Valera
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóJulia Valera
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art BarrocGlòria
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllJulia Valera
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaJulia Valera
 
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaJulia Valera
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Julia Valera
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaJulia Valera
 
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementPauhistoria
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICAntonio Núñez
 

Was ist angesagt? (20)

Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Portalada de ripoll
Portalada de ripollPortalada de ripoll
Portalada de ripoll
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roquesLeonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
 
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticàMiquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
 
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valència
 
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
 
Giotto: Cappella degli scrovegni
Giotto: Cappella degli scrovegniGiotto: Cappella degli scrovegni
Giotto: Cappella degli scrovegni
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 

Andere mochten auch

5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiquesjgutier4
 
avantguardes s. XX
avantguardes s. XXavantguardes s. XX
avantguardes s. XXramonagusba
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesJulia Valera
 

Andere mochten auch (18)

4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
 
5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní
5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní
5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní
 
12.Fragonard: El gronxador
12.Fragonard: El gronxador12.Fragonard: El gronxador
12.Fragonard: El gronxador
 
7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes
7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes
7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies
 
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 
Ticià: Dànae
Ticià: DànaeTicià: Dànae
Ticià: Dànae
 
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'OrgazEl greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
avantguardes s. XX
avantguardes s. XXavantguardes s. XX
avantguardes s. XX
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
Palladio: Villa Capra
Palladio: Villa CapraPalladio: Villa Capra
Palladio: Villa Capra
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
 
Tema 12: Art barroc i rococó
Tema 12: Art barroc i rococóTema 12: Art barroc i rococó
Tema 12: Art barroc i rococó
 

Ähnlich wie 1.Barroc

Art Barroc IES Maremar
Art Barroc IES MaremarArt Barroc IES Maremar
Art Barroc IES MaremarMò C
 
5. barroc. text
5. barroc. text5. barroc. text
5. barroc. textjgutier4
 
Intro. barroc
Intro. barrocIntro. barroc
Intro. barroctiuff
 
TEMA 8 - El Barroc
TEMA 8 - El BarrocTEMA 8 - El Barroc
TEMA 8 - El BarrocPauhistoria
 
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarCinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarMò C
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTEAssumpció Granero
 
L’Art De L’Edat Moderna II
L’Art De L’Edat Moderna IIL’Art De L’Edat Moderna II
L’Art De L’Edat Moderna IImonicapj
 
El rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaEl rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaPaula Vela Gonzalez
 
Art2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaArt2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaramonbo
 
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. Assumpció Granero
 
5. barroc característiques
5. barroc característiques5. barroc característiques
5. barroc característiquesjesus gutierrez
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfJenifer Aceituno
 
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barrocmeteomassanassa
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementramonagusba
 

Ähnlich wie 1.Barroc (20)

Art Barroc IES Maremar
Art Barroc IES MaremarArt Barroc IES Maremar
Art Barroc IES Maremar
 
Art del barroc
Art del barrocArt del barroc
Art del barroc
 
5. barroc. text
5. barroc. text5. barroc. text
5. barroc. text
 
Intro. barroc
Intro. barrocIntro. barroc
Intro. barroc
 
Art xviii
Art xviiiArt xviii
Art xviii
 
TEMA 8 - El Barroc
TEMA 8 - El BarrocTEMA 8 - El Barroc
TEMA 8 - El Barroc
 
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarCinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
 
L’Art De L’Edat Moderna II
L’Art De L’Edat Moderna IIL’Art De L’Edat Moderna II
L’Art De L’Edat Moderna II
 
El rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaEl rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de Giambologna
 
Art2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaArt2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitectura
 
Plaça de Sant Pere del Vaticà
Plaça de Sant Pere del VaticàPlaça de Sant Pere del Vaticà
Plaça de Sant Pere del Vaticà
 
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
 
5. barroc característiques
5. barroc característiques5. barroc característiques
5. barroc característiques
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
 
Arquitectura gòtica europea
Arquitectura gòtica europeaArquitectura gòtica europea
Arquitectura gòtica europea
 
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
NEOCLASSICISME
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
 

Mehr von Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

Mehr von Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

1.Barroc

  • 2. Context històric general Al segle XVII a Europa s’enfrontaren dues mentalitats molt diferents, la catòlica i la protestant. Aquesta oposició fou també política. El sistema polític dominant era l’absolutisme, representat sobretot en el rei francès Lluís XIV. En la seva cort es desenvolupa un art barroc que respon a les necessitats i interessos d’aquest Rigaud, El Rei Sol, 1701 sistema polític. És l’expressió del poder civil. A Anglaterra es restaurà la tradició parlamentària després de la insurrecció de Cromwell i l’execució del rei Carles I. És posaran les bases de l’expansió científica posterior amb Newton. Serà, juntament amb Holanda, l’únic país amb una monarquia parlamentària. Robert Walker, Cromwell. 1640
  • 3. La monarquia hispànica començà una etapa de decadència política i econòmica, tot i que en les lletres i les arts el segle XVII es coneix com el segle d’or. A Amèrica seguiria dominant gran part del continent, juntament amb Portugal. A Europa encara mantindria Flandes, Nàpols i la Llombardia. Els Estats Pontificis, amb Roma com a centre, es trobaven en un moment àlgid, i les idees de la Contrareforma s’imposaven als països catòlics. Fou un segle de gran desenvolupament artístic, l’art era l’expressió del poder religiós. Velázquez, Felip IV Un altre centre artístic va ser Holanda, on el Barroc es posà al servei de la burgesia protestant. Al segle XVIII començaren a regnar a Espanya els Borbó produint grans canvis polítics i l’apropament amb França. També és el segle de la Il·lustració, que posa les bases dels moviments revolucionaris posteriors. Vermeer, La jove del vas
  • 4. L’art barroc El barroc sorgí profundament vinculat a la Roma dels papes, lligat a la contrareforma, i s’estengué per la resta d’Europa i Amèrica llatina al llarg del segle XVII i part del XVIII. Segons els països va tenir trets bastant diferents. El terme: “perla irregular i rara” en castellà, i “raonament retorçat i de poc valor” en italià. Fou utilitzat per primer cop pels neoclàssics, referint-s’hi pejorativament. Els artistes barrocs es consideraren continuadors del Renaixement, però oposaren a l’equilibri, la sobrietat i el racionalisme la fantasia, el moviment, el recarregament ornamental, la teatralitat... Fou l’art de la Contrareforma catòlica i de les monarquies absolutes. El Rococó seria l’estil en que acabaria el Barroc, sobretot a França i a Alemanya. A França va ser l’art dels nobles i els seus palaus. A Alemanya el trobem en l’arquitectura monumental, religiosa i civil.
  • 5. Característiques generals del Barroc -Artísticament: gran complexitat. -Estil sorgit a Itàlia al S. XVII i estès per Europa fins al S. XVIII. -Gran diversitat de llenguatges i solucions artístiques. -Manifestació dels 3 poders establerts: Església, monarquia i burgesia. -2 tipus de manifestacions: les promogudes per l’Església i la reialesa, i les promogudes per la burgesia protestant. L’artista transmet els seus misatges. -Important el context de cada obra. -Art total, que globalitza totes les manifestacions artístiques: arquitectura, escultura, pintura, arts aplicades... L’arquitectura aglutina totes aquestes arts.
  • 6. Urbanisme i arquitectura -Cerca integrar l’arquitectura i els monuments en l’espai urbà. -S’elaboren plans reguladors de l’urbanisme. Exemple: Roma. -Es tracen grans vies. A Roma per unir les 7 basíliques (Domenico Fontana). El Papa Sixte V creà la Roma Santa, el centre de la qual va ser Santa Maria la Major.
  • 7. - 2 tipus d’urbanisme: a) Integració general: Plaça de Sant Pere, de Bernini. b) Integració puntual: Plaça Navona de Roma, també de Bernini. - La plaça com a element urbà integrador es desenvolupa al XVII.
  • 8. - Urbanisme de jardins (Le Notre a França), creant sensació d’espais infinits i diversos. - El palau, com a síntesi de funcionalitat i poder. Es buscà un model unitari, en forma d’U o H, per connectar l’edifici als jardins. - Les esglésies representen el poder religiós i estan al servei de la Contrareforma. Gravat del palau Barberini, Roma
  • 9. Arquitectura barroca L'arquitectura barroca representa el volum en moviment; l'edifici és concebut com un gran teatre. Els elements més característics són: -La línia corba s'utilitza en murs, façanes, columnes salomòniques, sobre elements clàssics. -Edificis concebuts com a grans escultures. Façanes ondulades. -La planta també esdevé més dinàmica amb la superació de la planta longitudinal i la creació d'espais més complexos. Bernini, San Andrea del Quirinal, Roma
  • 10. - Desapareix la proporcionalitat, en benefici de la tendència a les dimensions exagerades (columnes, cúpules -de doble tambor a França-) i de la sensació de monumentalitat. Borromini, façana ondulada de San Carlo alle Quattro Fontane Bernini, altar de San Andrea del Quirinal
  • 11. - El dinamisme del Barroc s'expressa entre d'altres coses, en el canvi de les formes ideals. Com a nova figura bàsica apareix l'oval (longitudinal i transversal), allargament dinàmic del cercle. - La creació de jocs de llum i color, de zones il·luminades i fosques, es combina amb l'exuberància decorativa ("horror vacui"). - L'escultura i la pintura s'integren a l'edifici per crear una sensació d’un tot unitari. - Els materials utilitzats són els clàssics la pedra, el marbre, la fusta, i Borromini, cúpula ovalada donant molta importància als marbres de Sant Carlo alle de color, al bronze, al guix blanc. Quattro Fontane
  • 12. Façana de Sant Pere del Vaticà Maderno, 1607-1612
  • 13. Columnata de Sant Pere del Vaticà, 1656-1667 Gian Lorenzo Bernini (1598-1680) Estil: Barroc Arquitravat Columnes 15 m alçada
  • 15. Baldaquí de San Pere, de Bernini, sostingut per 4 columnes salomòniques
  • 16. Interior i cúpula (Miquel Àngel) de Sant Pere Sostre de volta de canó
  • 17. Església de Il Gesú, de Roma. Façana de Giacomo della Porta. Es considerada la primera església barroca. Segueixen els elements clàssics, l’ordre gegant, les volutes, els frontons… però disposats d’una manera més lliure, sense seguir cap cànon preestablert.
  • 18. Volta de Il Gesú, de Giovanni Battista Gaulli: “El triomf del nom de Jesús”. És una clara mostra de la integració de les arts en l’arquitectura.
  • 19. Borromini, Sant Ivo alla Sapienza, Roma Obra mestra del barroc. La caracteritza la cúpula ondulada i la llanterna en espiral.
  • 20. Jules Hardouin Mansart, Palau Nacional dels Invàlids, París. Un element característic és la cúpula amb doble tambor. Pati interior del palau.
  • 21. Escultura barroca: Característiques -S’origina a Itàlia amb la figura de Bernini. -Caràcter omnipresent perquè la trobem a tots els llocs: façanes, retaules, espais públics… -Els materials varien segons la zona de producció: pedra, marbre, bronze, fusta… -La tipologia i la temàtica són diverses: religiosa, monuments funeraris, retrats de reis o papes, mitolòca… Grups, eqüestres, jacents… -Les formes són: escultura exempta o de ple volum i relleu. També es dona la unifacialitat (un sol punt de vista) o la multifacialitat (diversos punts de vista), típic del manierisme. -La teatralitat, relacionada amb la unifacialitat. Considera l'obra escultòrica com a una representació escenogràfica. El marc on s’enquadri l’obra serà molt important, així com l’espai original on anava. Per potenciar aquest efecte teatral, els escultors barrocs no renuncien a la pintura, al color i a la llum. L’arquitectura es posa al servei de l’escultura. -El dinamisme i el moviment, amb el predomini de les formes obertes. Es vol captar el moment concret d'una acció. Tots els elements de les figures intensifiquen aquest moviment: la roba, el cabell, els braços i cames... -L’expressió dels sentiments més diversos d’una manera totalment naturalista.
  • 22. Bernini, 1621, el Rapte de Proserpina 1622, Apol·lo i Dafne
  • 24. La imatgeria espanyola La situació espanyola va donar lloc a una escultura de fusta policromada de temàtica religiosa: retaules, passos de Setmana Santa i escultures exemptes. Gran influència de l’Església, les cofraries religioses i la pietat del poble. Per crear una imatge calen diferents tipus de treball: -La talla de la fusta per l’escultor. -La policromia, el daurat, l’estofat i l’encarnat pel pintor. -Els postissos afegits (perruques, ulls de vidre, llàgrimes de resina, vestits i joies), que són els complements escenogràfics. Tot plegat per fer les figures més reals, mes naturals. Fer visible el misticisme, l’ascetisme, la crueltat… Seguien el Concili de Trento que va propugnar un art que difongués el missatge a través dels sentits. Protagonistes principals: el Nen Jesús, St. Josep, les Immaculades, els Ecce Homo i els sants de la Contrareforma.
  • 25. Juan Martínez Montañés, El Cristo de la Clemencia o de los Cálizes, escultor de l’escola sevillana.
  • 26. Martínez Montañés St. Domingo penitente, El Nen Jesús i St. Bruno
  • 27. Gregorio Fernández, de l’escola castellana (Valladolid)
  • 30. Alonso Cano, de l’escola granadina. Immaculada i St. Diego
  • 31. Pedro de Mena, de l’escola granadina La Magdalena penitent, La Dolorosa i Ecce Homo