2. Pollancre Ver
El pollancre ver és un arbre caducifoli de la família de les Salicàcies, el qual ha
estat cultivat des de l'antiguitat. Actualment creix espontàniament a la major
part d'Europa, al nord d'Àfrica i al sud-oest d'Àsia, vivint als boscos de ribera i
llocs humits, i també a les terres remogudes, sempre lluny de la sequedat. A prop
dels rius conviu amb altres pollancres.
Arriba normalment a fer de 20 a 30 m d'alçada i excepcionalment a 40 m.
3. Carxofa
La carxofera és una planta conreada del gènere Cynara. El seu origen és el sud
d'Europa incloent-hi la península Ibèrica. Es una planta vivaç que viu uns 4 o 5 anys.
Es tracta de la mateixa espècie que el card comestible.
Arriba a tenir fins a 2 metres d'alçada.
4. Salze Ploraner
El salze ploraner és un gènere de plantes amb flor dins la família de les salicàcies.
És un gènere originari de l'hemisferi nord que viu en zones de clima fred o temperat i
amb el sòl més aviat humit o prop de basses o corrents d'aigua, algunes de les
formes arbustives creixen en la zona subàrtica (tundra).
5. Canya de Sant Joan
La canya de Sant Joan és una espècie de planta de canyes que pertany a la família
Poaceae, subfamília de les Arundinoideae, del gènere Arundo, tribu de les
Arundineae. És una planta nativa de l'est i sud d'Àsia, i probablement també de
parts d'Àfrica i del sud de la península d'Aràbia.
És una planta hipofita, que viu a prop de l'aigua i mai a dins, i les seves poden
mesurar més de 10 metres d'alçada.
6. Caquier
El caquier són arbres de la família del banús (ebenàcia) de fins a 12 metres d'alçada,
que poden ser de floració monoica dioica o hermafrodita. En el fruit cal una
maduració completa després de la collita, ja que necessita un procés de sobre
maduració a causa de la seva aspror.
El seu origen es va crear al segle VIII a la Xina i el Japó i va arribar a principi del segle
XIX als Estats Units i cap a 1870 a Espanya.
7. Card Marià
El card marià, és caracteritza sobretot per la presencia d’espines a les fulles, a la tija, o
en les bràctees de la inflorescència.
Es una planta amb flor de la família de les Asteràcies, o Compostes. El trobem a tota la
regió mediterrània sobretot cap al sud d'Europa i la península Ibèrica, les Canàries,
Àsia Menor i nord d'Àfrica. Però s'ha adaptat a Gran Bretanya i Amèrica del Nord.
8. Prunera
La prunera és un arbre conreat principalment pel seu fruit, la pruna. Pertany a la
família Rosaceae i al gènere Prunus. L'espècie Prunus domestica té el seu origen en
el Caucas, Anatòlia i Pèrsia i es considera com l'espècie europea. També hi ha
espècies conreades americanes i asiàtiques.
Es tracta d'un arbre caducifoli que pot arribar als 10 metres d'alçària però
normalment es queda en 5 o 6 metres.
9. Prunera Ornamental
La prunera ornamental és un arbre fruiter de la família de les rosàcies, el fruit del qual
també es coneix com a mirabolà. Té varietats amb fulles vermelles que es fan servir
molt com a arbre ornamental i es coneixen com a prunera de fulla vermella. Aquest
arbre s'utilitza com a fruiter i com a ornamental. És un arbre de mesura mitjana a
petita, arribant a fer de 6 a 15 m d'alçada.
És un dels primers arbres a florir a l'Europa temperada.
10. Pomera
La pomera és un gènere d'arbres i arbusts que floreixen de la família de les rosàcies
que conté entre 42 i 55 espècies a més de tota una sèrie de híbrids de vegades difícils
per distingir.
L'espècie més coneguda és la pomera comuna, però també hi ha altres espècies, amb
l'origen d'Àsia amb fruites molt petites com la pomera japònica o la pomera cirerera
entre d'altres.
11. Àlber Blanc
L’àlber blanc és una espècie de pollancre. És un arbre de la família de les salicàcies
originari del centre i el sud d'Europa i del Marroc fins a l'Àsia central.
Pertany a la família de les Salicàcies, que es compon d'unes 200 espècies de plantes
llenyoses, en casos excepcionals herbàcies, però generalment arbòries o arbustives,
30 de les quals pertanyen al gènere Populus i les restants a Salix.
Pot arribar a les 2m d’alçada.
12. Figuera
És un fruit en una forma anomenada siconi que és exclusiva del gènere Ficus al qual
pertany la figuera. Fa 3 a 8 cm de llarg.
Es fan en climes mediterranis fins a la muntanya mitjana. Eren molt conegudes i
apreciades a Fraga i Morella, però actualment ocupen més extensió a les Illes Balears.
I en Turquia n'és el major productor mundial.
13. Om
L’om és un espècie d’arbres caducifolis o semicaducifolis dins la família Ulmaceae.
Es van originar en l'actual Àsia central i després es van estendre al llarg de tot
l'hemisferi nord. Durant els segles XIX i XX moltes espècies d'oms es van plantar
com arbres ornamentals a Europa i Amèrica del nord i en parts de l'hemisferi sud
especialment a Austràlia.
14. Perera
La perera és una espècie del gènere Pyrus que és una planta nativa de l'Europa central
i de l'est i del sud-oest d'Àsia. És un dels fruits més importants de les regions
temperades i a més d'Europa es cultiva a gran escala a Amèrica i Austràlia. S'han
desenvolupat nombrosos cultivars.
15. Pi australià
El pi australià és un arbre del gènere Pinus, de la mateixa família que els avets, els
cedres i les pícees entre altres. El seu origen es d'Austràlia, Malàisia, Polinèsia.
Arriba entre 25-30 m d’alçada.
16. Lavandula
La lavandula és un arbust reconeguda com a planta medicinal. És una planta
perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors
blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció
quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit és un aqueni. Gènere originari de la
regió mediterrània fins a l'Àfrica tropical i Índia.
17. Llimoner
El llimoner és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere
cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor
àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.
El seu origen es del sud-est asiàtic.
És que pot arribar entre 2 a 7 metres d'alçària.
18. Malva
La malva és un gènere de plantes amb flor, que té entre 25 i 30 espècies segons els
autors. Les espècies d'aquest gènere són autòctones dels Països Catalans.
El gènere es troba localitzat a les zones temperades, subtropical i tropical d'Àfrica,
Àsia i Europa.
Les espècies de Malva les usen com a font d'alimentació les larves d'algunes espècies
de Lepidoptera inclosa la Pyrgus malvae.
19. Presseguer
El presseguer es un arbre fruiter de fulla caduca, de la categoria de fruita de pinyol. la
majoria de varietats floreixen a inicis de març, i la recol·lecció difereix molt segons les
varietats . El fruit del presseguer, el préssec o melicotó.
La primera referència registrada de les nectarines es remunta al 1616 a Anglaterra,
encara que molt probablement ja havien estat cultivades molt anteriorment a l'Àsia.
Es un arbre petit arbre caducifoli que pot arribar als 5-6 m d'alçada.
20. Morera Blanca
La morera són un gènere d'arbres caducifolis de la família de les moràcies amb fulles
dentades, flors en espigues fruits comestibles anomenats móres.
El seu lloc d’origen es la Xina.
Pot arribar fins als 10 m d'alçada.
21. Nespler
El nespler és un arbre gènere Mespilusconreat pel seu fruit, la nespra o nispro. És
l'única espècie del gènere Mespilus.És originari de l'Europa sud-oriental i es troba
conreat i subespontani a l'Europa central i occidental.
Es un arbre de fins a 6 metres d'alçària, caducifoli.
22. Olivera
L'olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània. El seu hàbitat són
les regions càlides i seques de clima temperat.
Es originari del la Regió Mediterrània.
Es un arbre que pot arribar als 8-10 m d'alçada.
23. Palmera de Canàries
La palmera de Canàries és una espècie de palmera autòctona de les Illes Canàries. A
causa de la seva bellesa i facilitat d'adaptació és una de les palmeres que més
s'utilitzen en jardineria.
L'alçada mitjana d'aquestes palmeres se situa a 15 metres.
Es originaria de les Illes Canaríes.
24. Patata
La patata floreix entre juliol i setembre, les flors es presenten agrupades en
cimes i són blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles,
Es una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària
d'Amèrica del Sud
25. Pi Pinyer
El pi pinye rés una espècie de pi dins la família Pinaceae caracteritzat per tenir la
llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d'altres espècies europees de pi
també es poden menjar, són molt més petits. És originari de la regió mediterrània.
Aquest arbre pot arribar als 20-25 m d'alçada.
26. Bananer
El bananer es una planta herbàcia de grans dimensions, ja que pot arribar a 8 metres
d'alçada i les fulles fer 3,5 metres de llarg (depenent de la varietat conreada).El
conreu del bananer es basa en la multiplicació vegetativa de la planta.
La flor del bananer i la part interna de la tija també és comestible.
El seu origen es de la regió indomalaya.
27. Robínia
La robínia son plantes que tenen flors i provenen de la família de les fabàcies.
És un gènere originari d'Amèrica del Nord i del nord de Mèxic.
Les espècies adopten la forma d'arbres i arbusts caducifolis que fan de 4 a 25 m d'alt.
Les fulles són pinnades amb de 7 a 21 folíols.
28. Roure
El roure es una espècie d'arbres del gènere Quercus, nadiu de l'hemisferi nord, i
ocasionalment també a espècies d'altres gèneres de la mateixa família (Fagaceae), o
d'altres famílies, com en el cas d'algunes espècies sud-americanes de Nothofagus.
Es una planta que s’originaria dels Països mediterranis i la resta d'Europa. Aquests
arbres caducifolis que poden arribar als 15-20 m d'alçada.
29. Romaní
El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i
medicinals. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.
La seva distribució geogràfica genèrica és abundant, la trobem a tot el sud d'Europa,
a l'oest d'Àsia i al nord d'Àfrica.
30. Pi Canari
El pi canari es una espècie molt adaptable, altament tolerant a molt diversos tipus de
sòl. Es poc exigent en la demanda d'humitat, reg, i exposició al sol, encara que prefereix
les zones assolellades i seques.
Es una espècie originarà a les illes Canàries.
Pot arribar a mesurar 23 m d’alçada.