2. Aspectes
ontològics
Plató
Aristòtil
Els conceptes corresponen a les idees (entitats extramentals, úniques Els conceptes corresponen a la forma (allò que és una cosa) i que és
que defineixen la causa de les coses – material- formal o ordenadora-). l'esència de la cosa però a diferència de Plató, aquesta és inmanent
També són l'esència però aquesta es troba separada de l'objecte i actua perquè actua des de dins.
des de fora.
Poden ser : lògiques (veritat, unicitat), de caràcter estètic (harmonia,
proporció) i ètic (justícia, bondat).
Relació entre els dos móns : El món intel·ligible té una estructura
jeràrquica : les idees es troben ordenades en funció de la idea de bé
(veritat, bondat, bellesa i justícia). Demiurg és el mitjancer entre els dos
móns i ordena el món sensible a partir de l'ordre del món intel·ligible.
Distinció ontològica de la realitat : món sensible (realitats contingents,
particulars i múltiples) i món intel·ligible (realitats universals, inmutables
i necessàries).
Relació entre les idees i coses:
- Participació (Una cosa és com és perquè participi d'aquesta idea)
- Presència (les idees es troben presents en les coses, aquestes intenten
asemblar-se al model).
Solament existeix el món sensible. Aquest està format per substàncies
(allò que existeix per si mateix i no necessita res més per existir). Les
substàncies estan formades per : matèria (allò que és indeterminat, no
posseeix forma ni qualitats) i forma (allò que fa que una cosa sigui el
que és).
A diferències de les idees, que es troben sotmeses al coneixement
objectiu, necessari i inmutable , d'allò que no canvia, la substància
Les idees són inmutables, eternes , objectives i necessàries i podem presenta un principi de moviment, el canvi. Existeixen tres principis : la
arribar a elles a través de la raó (dialèctica) perquè no canvien.
privació (allò que deixa de ser), forma (allò que arriba a ser) i el subjecte
de canvi (l'esència no canvia).
Dos tipus de canvis :
Canvi substancial (Es produeix o es destrueix la substància) i canvi
accidental (són els que afecten a l'accident, allò que li succeïx a la
subtància i poden ser quantitatiu, local o qualitatiu).
L'ésser parteix del no-ésser com a privació : ésser en potència (ésser
que encara no és però pot arribar a ser). Mentre que és un ésser com a
forma : ésser en acte (ésser queja és). L'acte és anterior a la potència ja
que no hi ha acte per a coses negatives.
3. Aspectes
Plató
relatius
El coneixement de la realitat correspon al coneixement de les idees i s'arriba
al coneixement
per mitjà de la raó. Però l'ésser conté també idees innates ja que l'anima
abans d'unir-se amb el cos va estar en contacte amb les idees. Per tal
d'arribar-hi s'ha de recorrer a :
Aristòtil
El coneixement és fruit a través de la percepció de la realitat a
través dels sentits. Després aquest coneixement es presentat a
l'ànima. L'enteniment pacient és qui conté les veritats en
potència per això l'enteniment agent és l'encarregat de fer
aparèixer l'universal (concepte que aplega la pluralitat
-Reminiscència : Conèixer és recordar perquè l'ànima va estar en contacte d'objectes de la mateixa classe).
amb les idees. Quan s'uneix amb el cos oblida allò que ha conegut perquè el
cos l'impurifica.
La realitat es troba formada per substàncies, aquestes es
- Dialèctica : És una noció tan complexa que es pot entendre des de diferents troben definides per diferents causes. La ciència és el
sentits : mètode racional basat en el diàleg (anàlisi i síntesi), com a ciència coneixement de les causes
suprema que té com objectiu distingir entre les diferents idees i art o tècnica - Materials : Allò de que està fet una cosa.
que té l'objectiu de recordar.
- Formals : Concepte de l'objecte (allò que és).
- L'amor (eros) : Desig d'engendrar en la bellesa i la seva contemplació.
- Eficients : Principi de moviment i de repòs (qui el fa).
1. Amor al cos bell de l'estimat (desig material).
- Finals : allò en vista al qual es fa una cosa.
2. L'amor de la bellesa de tots els cossos bells.
La natura actua teològicament, la causa final és la més
3. Bellesa moral de les ànimes (la bellesa material no és important).
important perquè tots els éssers tene un fi : la realització de la
4. Bellesa de les normes de conductan i lleis (bondat = bellesa).
seva forma.
5. Bellesa de les ciències.
- La purificació (katharsi) : La filosofia és una preparació per a la mort ja que
només podem contemplar les idees quan morim (inmortalitat de l'ànima).
Quatre graus de coneixement
- Ciència : se centra en la idea. Pensament discursiu (tractat sobre el
pensament hipotètic que parteix de la realitat sensible i se centra en les
realitats matemàtiques), pensament intuitiu (és la raó filosòfica que té com
a objecte les idees i s'allunya de les coses).
- Opinió : se centra en els objectes sensibles concrets (models que parteixen
de les idees). Trobem les suposicions / veritats subjectives (ombres i
reflexos) i la creença (coneixement dels objectes materials
Tots creuen en l'universal (concepte que aplega la pluralitat d'objectes de la mateixa classe), Plató creu que s'arriba per mitjà de les idees i
Aristòtil per la forma (teoria de l'abstracció).
4. Aspectes
antropològics
Aspectes
eticopolítics
Plató
Aristòtil
L'ésser està format per dues realitats hetereogènies :
- Cos : és material i pertany al món sensible (és una presó per a l'ànima i no li permet
potenciar les seves aptituds).
- Ànima : és inmaterial i tendeix al món de les idees. Es troba unida al cos de manera
accidental i solament els podem separar mitjançant la raó. I és un concepte tan complex
que Plató la va dividir en tres parts :
- Racional : cap.
- Irrascible : pit
- Concupiscible : abdomen.
L'ésser es troba format per cos (potènciamatèria) i ànima (forma – finalitat- acte). La
seva unió no és accidental sinó substancial
perquè formen part de la mateixa substància i
no es poden separar.
A més de tenir les tres parts : racional,
irrascible i concupiscible, també té tres
funcions :
- Vegetativa : funcions d'assimilació i
reproducció.
L'ànima és inmortal per aquestes raons :
- Sensitiva : percepció sensible i instint.
1. Successió de contraris : La realitat és cíclica per això a tota li succeeïx el seu contrari, - Intel·lectual : enteniment i voluntat. La
llavors després de la vida ve la mort.
voluntat fa referència al pensament racional ,
2. Participació de l'ànima en la idea de vida : Si l'ànima participa de la idea de vida no pot on la ciència vol arribar a l'universal per mitjà
participar de la idea contrària.
de la teoria d'abstracció (coneixement
3. Semblança amb les idees : Tendeix al món de les idees i presenta característiques molt sensible – sentit comú – imaginació –
similars.
enteniment).
4. Reminiscència : Conèixer és recordar i a més l'ànima ja existia abans de nèixer
(existència anterior).
L'ànima és mortal, l'única cosa inmortal és
5. Domini sobre els cos : Si l'ànima i el cos morissin les nostres accions no tindrien cap l'enteniment agent (es fa arribar a
conseqüència i per tant no hi hauria cap justificació per les bones accions.
l'universal).
Plató
Aristòtil
Les idees són valors que ens permeten distingir entre el bé i el mal. L'objectiu de tot ésser
és arribar al bé suprem que correspon a la felicitat. Per arribar-hi cal practicar la virtut
exercint la raó ja que a través de la virtut podrem conèixer les idees. D'aquesta manera
s'assoleïx equilibri i harmonia entre les diferents parts de l'ànima :
- Racional : Prudència.
- Irrascible : Valor.
- Concupiscible : Temprança (control dels desitjos).
El bé equival al fi (causa final), no és un mitjà sinó
un fi en si mateix. I aquest correspon a la felicitat .
Per arribar-hi cal duu a terme l'activitat més pròpia
de l'ésser humà : activitat intel·lectual , és a dir, duu
una vida d'acord amb la virtut. Segons Aristòtil la
virtut són un conjunt d'habits assolits per la
repetició d'actes, aquests habits són termes mitjans
entre dos vicis. N'hi ha de dos tipus : intel·lectuals
(part racional) i morals (part irracional).
5. La justícia és la virtut màxima que determina allò que ha de fer cadascú dins la societat o bé La justícia és la virtut màxima que té el seu fonament en el dret
en referència a les parts de l'ànima (equilibri entre les parts).
(privat o públic). Segons la funció trobem : Commutativa (regula
l'equilibri de les relacions socials, iguala les culpes i els càstigs
dels delictes) i distributiva (regula la distribució de les
recompenses segons el mèrit).
La política té com a objectiu aconseguir la polis ideal. Els polítics han de buscar el bé comú, La política té com a objectiu construir un marc adient per a la
per evitar els béns privats es suprimeix la família i la propietat privada.
vida dels ciutadans.
L'ésser humà també és social per natura, és un animal polític
L'ésser humà és social per natura, per això té la necessita de viure en societat. Llavors si es vol (zoon politikon).
aconseguir una polis virtuosa els ciutadans també ho hauran de ser (tindran les mateixes 1. Cívic i social per natura.
necessitats que l'estat).
2. Arrelat i dependent de la societat.
3. El llenguatge és l'eina que permet la sociabilitat natural.
Les classes socials es troben distribuides segons les tres parts de l'ànima :
- Racional : governants virtuosos. Com que el filòsof és l'únic que pot entrar en contacte amb La societat es troba divida per grups d'organització social :
les idees s'haura de convertir en rei (tesi del filòsof rei ) o bé el rei convertir-se en filòsof.
1. Família : Conjunt d'individus que volen perpetuar l'espècie.
- Irrascible : guerrers (valentia).
2. Poble : Conjunt de famílies que tenen en comú la satisfacció
- Concupiscible : treballadors (són els únics que poden disposar de propietat privada i els de les necessitats.
encarregatsde subsministrar els mitjans materials.
3. Ciutat : Conjunt de pobles que volen una vida virtuosa.
La millor forma de govern és l'aristocràcia (govern dels millors). A partir d'aquí es deriva una
degeneració : monarquia (govern d'un) – Timocràcia (és un govern militar que té lloc quan els
treballadors s'enriqueixen, els militars els reprimeixen i agafen el govern) – Oligarquia (els
militars roben les pertenences dels treballadors i es fan amb el control de la polis) –
Democràcia (el poble es revolta i es fan amb el govern) – Tirania (el govern del poble no
respecta les lleis perque solament volen arribar a la llibertat. Apareix un dictador que la
suprimeix).
La millor forma de govern és l'aristocràcia però com que és
impossible d'assolir plateja la politeia (govern de les classes
mitjanes). Segons la justícia les formes de govern poden ser :
justes o desviades.
