1. Ideologies polítiques i socioeconòmiques
liberals Democrates socialistes
Socialdemòcrates Comunistes
Conservadors progressistes
Igualtat jurídica Igualtat jurídica
excepte en el vot Revolució obrera
Sufragi universal Sufragi universal
(Sufragi censatari) col·lectivitzacions
llibertats Igualtat social
llibertat econòmica igualtat social
individuals Reformes socials
llibertats i econòmica
i col·lectives
individuals
2. Any d’establiment
1933
de la dictadura
1919-1939 dictadures i feixismes
Estat feixista
Annexions
alemanyes
1938
1938
1939
1924
3. EL FEIXISME
"Nosaltres representem
un principi nou al món,
l'antítesi pura i definitiva
de tot el món
sorgit dels ideals del 1789”.
Mussolini: El feixisme (1921)
Ideals del 1789
Quins són els
Llibertat “ideals” feixistes ?
Igualtat
Fraternitat
5. Què pensen sobre la igualtat?
“Som enemics de la democràcia i del sufragi universal, que valora per igual la opinió
dels intel·ligents i dels ximples, dels aplicats i dels mandrosos”
Goebbels, article a der Angriff, 1928.
La nostra ideologia no creu en absolut en la igualtat (...). Aquesta veritat ens obliga
a fomentar la preponderància del més fort i a exigir la supeditació de l’inferior i el
feble d’acord amb la voluntat inexorable que domina l’univers.”
Hitler, Mein Kampf, 1925
Els feixistes són En la nostra lluita contra el comunisme,
antidemocràtics i exposem la nostra vida per salvar el bon
ordre. Tots els propietaris tenen el deure
antiigualitaristes d’ajudar-nos moralment i materialment, per
amor a la pàtria i per salvar els seus béns.
Manifest feixista 1921
antisocialistes El feixisme reconeix la funció de la
propietat privada, que és un dret.
anticomunistes Programa electoral del PNF, 1921
6. El feixisme no creu en la pau. Només la guerra i
la violència pot elevar les energies humanes al Altres principis feixistes
màxim de tensió i imprimeix un segell de noblesa
als pobles que tenen la virtud d’afrontar-la”
Mussolini: la doctrina del feixisme, 1932 Antipacifisme
El partit feixista aspira a restaurar el prestigi de
l’estat nacional, a defensar i propagar la tradició
Ultranacionalisme
nacional, el sentiment nacional i la voluntat
nacional.
Mussolini: Programa del PNF, 1921
Expansionisme
El deure d’un Estat nacional consisteix a assegurar la
subsistència de la raça d’aquest Estat tot mantenint un
equilibri entre la població del país i el seu creixement.
No hi ha res, excepte l’amplitud del territori, que
asseguri el lliure creixement i existència d’una nació.
Partint d’aquest principi, la única manera com la nació
alemanya pot desenvolupar-se com a nació és
ampliant el nostre espai vital.”
Hitler, discurs polític , 1927.
7. Què pensen sobre
la llibertat dels homes?
“El nacimiento solo confiere la condición de súbdito. El joven súbdito de nacionalidad
alemana recibirà la educación escolar concebida para todos los alemanes. Más
adelante se someterá a los ejercicios corporales que el Estado determine,
incorporándose finalmente al ejercito. Después, el joven sano, disciplinado y poseedor
de una intachable hoja de servicios será investido solemnemente con los derechos del
ciudadano alemán, y el documento que lo acredite será considerado como el más
importante de su existencia en la tierra.
La joven alemana es un súbdito del Estado, pero el matrimonio hará de ella un
ciudadano. Hitler, Mein Kampf, 1925.
Els manaments del milicià feixista
7è La disciplina és la llum
8è Mussolini sempre té la raó
9è No hi ha atenuants per a algú que ha desobeït
10è Una cosa has d’estimar per sobre de tot: Mussolini.
Jurament efectuat pels joves feixistes en
ingressar als Camises Negres.
8. El feixisme dictadura: gobern que
Tirania: Abús de
és més que una violant les lleis i
poder en profit
llibertats imposa la
dictadura o una tirania. seva autoritat
propi o d’uns pocs
Totalitarisme: Sistema polític
dictatorial i tirànic en el qual tots els
aspectes de la vida estan subordinats
És una ideologia als interessos i ideologia dels
i sistema de gobern gobernants per mitjà d’un control
totalitari. absolut de l’Estat.
-Hi ha un partit únic.
-Culte al líder.
-L’inbdividu està
sotmés a l’Estat.
- Eliminació de
qualssevol oposició.
9. EL FEIXISME
1.- Quins són els
“ideals” feixistes ?
Exercici:
Explica la ideologia feixista
10. 2.- Com s’imposa el Les masses es deixen impressionar fàcilment per
les grans idees. Una propaganda hàbil acaba fent
sistema totalitari?
creure als homes que el cel no és més que un
infern i que la més miserable de les existències és
L’escola ha de tenir per objectiu un paradís.” Hitler, Mein Kampf, 1925
fonamental formar l’èlit, formar
persones capaces d’elevar el nivell La meva pedagogía és dura. Educarem una
cultural i moral de les masses i joventut davant la qual el món tremolarà. Una
promoure els millors elements per joventut violenta, imperiosa, cruel. Així la vull.
assegurar la renovació perpètua de les Sabrà suportar el dolor.... No vull cap mena
classes dirigents. d’educació intel·lectual. El saber només
Mussolini, Programa del PNF, 1921 corrompria a la meva joventut....
Memòries de Ranschning: Hitler em va dir, 1946.
Un cervell il·luminat per algunes nocions d’història
arribaria a concebre algunes idees polítiques, i
això no ens afavoriria gens.
Hitler, declaracions a la radio, 1942.
11. 2.- Com s’imposa el Grups socials societat afiliats
1932 alemanya al P.Nazi
sistema totalitari?
Obrers 46’3% 31’5%
Classe mitjana 26’8 45’3%
Camperols 20’7% 12’6%
Amb el suport de Classe alta 6’2% 10’6%
determinats grups socials?
Declaracions d’alguns industrials alemanys al judici de Nuremberg (1946):
“El 1932, els dirigents de l’economia desitjaven l’arribada al poder d’un lider fort... Voliem
aturar l’amenaça bolxevic i teniem l’esperança que els nazis ho farien. (...) També confiavem
en el programa econòmic de Hitler, un punt bàsic del qual era la defensa de la iniciativa
privada. Esperàvem una bona conjuntura econòmica afavorida per les promeses de Hitler:
ampliar l’exèrcit, construir autopistes, millorar la xarxa de ferrocarril, desenvolupar la indústria
nacional,... (...) Prevèiem fortes comandes per part de l’estat nazi... (...)”
“En els anys transcorreguts sota el lideratge de Hitler ens sentiem molt satisfets. Voliem un
sistema eficient que ens permetés treballar tranquil·lament, i el de Hitler ho era. He dit que
ignorava completament la repressió i l’extermini dels jueus, i afegeixo: quan es compra un
bon cavall, no et fixes en certs defectes...”.
12. 2.- Com s’imposa el
sistema totalitari?
Però, també,
per mitjà d’una
brutal repressió ...
Camps de
concentració
1934
13. 3.- El Feixisme a Itàlia
PNF (partit Nacional Feixista). Fundat el 1919
Esquadres d’acció (camises negres)
Mussolini il Duce
1919-1922 Grans tensions socials a Itàlia, vagues, protestes
d’obrers i jornalers. Els Camises Negres recorren a la violència
contra sindicats i membres del partit socialista.
Eleccions 1921
Socialistes 166 diputats
Populars 110 diputats
Liberals 60 diputats
Feixistes 36 diputats
Altres 123 diputats
1922 – Marxa sobre Roma
El rei d’Itàlia, amb el vistiplau de
l’exèrcit, el suport de la
patronal i dels partits de dreta i centre,
nomena Mussolini primer ministre. En
poc temps estableix un règim feixista.
14.
15. Text: Els principis feixistes
Els principis feixistes
El feixisme lluita contra el conjunt de les ideologies democràtiques i les rebutja, tant pel que
fa a les premisses teòriques com a les aplicacions pràctiques. El feixisme nega que el
nombre, pel sol fet de ser nombre, puga dirigir la societat humana; nega que aquest
nombre puga governar, per mitjà d’una consulta periòdica; afirma la desigualtat sense
remei, fecunda i benèfica entre els homes, que no poden anivellar-se per un fet mecànic i
extrínsec com el sufragi universal. Es poden definir així els règims democràtics: són
aquells en què es dóna al poble, de tant en tant, la il·lusió de ser sobirà, mentre que la
sobirania vertadera i efectiva rau en altres forces, de vegades irresponsables i secretes.
[...] El feixisme rebutja, en la democràcia, l’absurda mentida convencional de la igualtat
política, l’esperit d’irresponsabilitat col·lectiva i el mite de la felicitat i del progrés indefinit.
B. MUSSOLINI, La doctrina del feixisme
17. Text: El culte a la violència
Una expedició de càstig
[...] l’expedició punitiva parteix quasi sempre d’un centre urbà i irradia cap al camp que
l’envolta. Enfilats als seus camions [...] els «camises negres» es dirigeixen al lloc que és
l’objectiu de l’expedició. Una vegada hi són, comencen a donar colps a tots els que es
troben pels carrers que no es descobreixen quan passen davant seu o que duen una
corbata, un mocador o una brusa roja.
Si algú s’hi torna, si hi ha un gest de defensa, si un feixista és ferit o simplement és
espentat, el «càstig» s’amplia. Aleshores es precipiten a la borsa de treball, al sindicat,
a la cooperativa, a la casa del poble, en rebenten les portes, tiren al carrer el mobiliari,
els llibres i les mercaderies i hi aboquen bidons de gasolina: en pocs minuts, tot crema.
Els que enxampen dins del local són apallissats salvatgement o assassinats.
A. TASCA, Naixement del feixisme, 1938
ANTERIOR
21. 4.- El Nazisme alemany
NSDAP (Partit obrer Nacionalsocialista alemany)
SA (Seccions d’assalt, camises brunes)
SS (Grups de protecció, camises negres)
Hitler, El Führer
Goebbels, Himmler, Goering, Hess, ...
22. L’evolució de l’atur i el vot a Alemanya
Creixent suport electoral,
1921 Fundació Partit Nazi
com s’explica?
1929 Inici de la Gran Depressió
1932 atur 36%. Partit Nazi: el partit més votat.
- Crítica situació econòmica (atur) que
1933 gener: Hitler es nomenat canceller (1r ministre) amb el suport dels partits de centre i dreta.
Hitler prometia solucionar.
Març: Hitler estableix la dictadura.
- Discurs ultranacionalista (denuncia del
Empressonament dels liders demòcrates, socialistes i comunistes.
Tractat de Versalles)
Exclussió de tots els funcionaris que no jurin lleialtat al règim de Hitler.
- Por de l’ascens del comunisme, per
Direcció de la policia i l’exèrcit en mans de membres del partit Nazi.
molts Hitler podia ser la “ma dura” que
aturés els comunistes...
Milions Atur
10
Vots
partit Nazi
5
Vots
comunistes
0
1919 1924 1929 1934 1939
23. Text: El suport al nazisme
Un capitalista, un estudiant i un obrer expliquen per què van donar suport al partit nazi
Nosaltres, els Krupp, no som idealistes, sinó realistes. Pensàvem que Hitler ens donaria la possibilitat
de tindre un desenvolupament sa. Nosaltres volíem un sistema que funcionara bé i que ens donara
els mitjans per treballar tranquil·lament.
Declaracions de l’empresari Krupp en el procés de Nuremberg, 1946
Jo no vaig ser pressionat perquè m’adherira a les Joventuts Hitlerianes ni pel meu pare ni per ningú. [...]
Jo mateix vaig decidir fer-ho, simplement perquè tenia ganes de formar part d’una associació de joves
en la qual poguera lluitar per un ideal nacionalista. Les Joventuts Hitlerianes organitzaven campaments
i excursions, i feien reunions de grup. Hi havia xicons de tots els nivells socials, sobretot petitburgesos
i obrers, i a més no es feia cap distinció de classe, cosa que m’agradava molt.
Entrevista a un antic membre del partit nazi, 1960
La primavera del 1932, els nazis van fer les primeres temptatives per establir cèl·lules entre els obrers
dels ferrocarrils. Ja hi havia bastants nazis entre els directors, els tècnics i els oficinistes. Des del 1931,
hi havia caps de servei que vetlaven perquè els obrers que pertangueren a les «camises marrons»
gaudiren de privilegis. [...] Al final de la primavera del 1932, tots els obrers socialistes van haver de
firmar un paper que els retirava la titulació. [...] Finalment va arribar l’ordre: «S’hi han d’inscriure [al
sindicat nazi] o seran destituïts».
W. ALLEN, Un petit poble nazi (1930-1935), 1967
25. El Nazisme alemany, política interior: repressió
1933 gener: Hitler es nomenat canceller (1r ministre) amb el suport dels partits de centre i dreta.
Març: Hitler estableix la dictadura.
- Prohibeix tots els partits polítics i sindicats lliures excepte el nazi
- Empressona els liders demòcrates, socialistes i comunistes.
- Crea organitzacions infantils i juvenils nazis obligatòries
- Exclou tots els funcionaris (jutges, policies, professors,
treballadors de l’estat) que no jurin lleialtat al nou règim de Hitler.
- Nomena membres del Partit nazi per dirigir la policia i l’exèrcit.
- Obre 13 camps de concentració (milers de detinguts). En un any ja
existien 50 camps de concentració.
política econòmica: preparar-se per a la guerra
Intervenció de l’Estat en l’economia, respectant la propietat privada
i enfortint els grans capitalistes:
Camps de
Objectiu: autarquia, autosuficiència econòmica.
- Inversió pública en carreteres, ferrocarril, infrastructures. concentració
- Fortes comandes de l’Estat a la indústria d’armament i d’automòbils.
- Control dels salaris, ampliació de la jornada laboral,...
26. El Nazisme alemany: política racial
1933 Campanya de boicot als negocis jueus.
Lleis d’esterilització forçosa dels deficients mentals
1935 Lleis de Nuremberg (400 lleis diferents).
- Es prohibeixen els matrimonis mixtos.
- S’exclou de la ciutadania alemanya tots els habitants d’origen jueu, i d’altres ètnies.
- Es prohibeix els jueus viatjar en els mateixos mitjans de transport
que els aris, o anar a la universitat, o...
- Es prohibeix als jueus de tenir animals domèstics, o telèfon propi a casa, o dones de
fer feines d’origen alemany, o...
1938 - S’obliga als jueus a dur un distintiu visible, l’estrella de David
- “Nit dels vidres trencats”
27. El Nazisme alemany: política racial
1939 - Tancament dels jueus en ghettos
i/o camps de concentració.
1942 - L’holocaust: la solució final
organització sistemàtica de l’extermini dels jueus.
28. Text: La raça ària
La raça ària
Totes les coses de les quals gaudim ara en la civilització humana, totes les realitzacions de
l’art, de la ciència i de la tècnica, són quasi exclusivament els fruits del geni creador ari.
Això permet concloure que només ell és el fundador d’una humanitat superior i que, per
això, representa el prototip del que entenem per «ésser humà». [...] Si es dividira la
humanitat en tres categories d’homes: creadors, conservadors i destructors de la cultura,
tindríem segurament com a representant del primer grup només l’element ari. [...]
L’existència de tipus humans inferiors ha sigut sempre una condició prèvia essencial per a
la formació de les civilitzacions... [...] L’ari ha renunciat a la puresa de la seua sang i ha
perdut a poc a poc la facultat de crear civilització. [...] Els pobles moren no tan sols perquè
perden guerres, sinó perquè perden aquesta força de resistència que només pot donar una
sang pura. Tots els qui, en aquest món, no són d’una raça pura no són altra cosa que
deixalles.
A. HITLER, Mein Kampf, 1924
30. Text: Un exercici d’aritmètica racista
Un exercici d’aritmètica racista
Un boig costa cada dia 4 marcs, un invàlid 5,5 marcs, un criminal 3,5 marcs. En molts
casos, un funcionari no cobra més de 4 marcs, un empleat 3,6 marcs, un aprenent 2
marcs. [...] Calculeu quant costen anualment els 300.000 bojos i epilèptics d’Alemanya.
Quants préstecs de 1.000 marcs podríem concedir a matrimonis joves si poguérem
estalviar aquests diners?
Procedent d’un llibre de text de matemàtiques de l’època nazi
34. Text: El testimoni d’un oficial d’un camp de concentració
El testimoni d’un oficial d’un camp de concentració
[...] Hoss [...] va respondre que la majoria dels que eren portats al camp anaven allà
per a ser exterminats. Hoss va fer després una declaració jurada en què va admetre que
havia supervisat l’extermini per gasejament i la incineració posterior d’almenys dos milions i
mig de persones. Va dir que s’introduïa el [gas] Zyklon-B a la cambra a través d’una
xicoteta obertura. Es tardava entre 3 i 15 minuts a assassinar els que eren dins la cambra.
Al cap de mitja hora, es retiraven els cossos.
Els Sonderkommandos o Comandos Especials els treien els anells i les dents i els
empastaments d’or. Hoss va descriure el procés amb el qual se seleccionaven els que
anaven a ser gasejats. Va declarar que es tractava d’enganyar les víctimes dient-los que
les anaven a netejar de polls. Va dir que a les cambres de gas hi podien entrar fins a 2.000
persones.
Testimoni de Rudolf Hoss, Kommandant d’Auschwitz
36. El terror: el primer camp
de concentració, Dachau
La propaganda: olimpíades de Berlín
37. Text: L’educació dels joves
L’educació dels joves
És amb la joventut amb qui començaré la meua obra creadora, va dir Hitler. Nosaltres, els
vells, estem gastats [...], ja no tenim instints salvatges. Nosaltres som fluixos, som
sentimentals. Nosaltres portem el pes d’una història humiliant [...].
Però, la meua esplèndida joventut! Quin material humà! Amb ells, podré construir un món
nou. La meua pedagogia és dura. Farem créixer una joventut davant la qual el món
tremolarà. Una joventut violenta, imperiosa, intrèpida, cruel. [...] Sobretot, que siga atlètica:
és el més important. [...] No vull cap educació intel·lectual. El saber no fa altra cosa que
corrompre els joves.
H. RAUSCHNING, Hitler em va dir, 1940
41. El Nazisme alemany: política exterior
Oposició als acords del tracat de Versalles:
1933 Negativa a continuar pagant les reparacions de guerra
1935 Servei militar obligatori (2 anys)
1936 Reocupació de la Renania i el Sarre.
36 Intervenció a la guerra civil espanyola
Signatura amb Itàlia i Japó del Pacte militar anticomunista.
eació de la Gran Alemanya:
38 Ocupació d’Austria, amb el beneplàcit del govern feixista austríac.
Reivindicació del territori dels Sudets.
Conferència de Munich: França i Anglaterra accepten que Hitler ocupi
els sudets a canvi de no efectuar cap altre reivindicació territorial.
Ocupació de tot Txecoslovàquia.
Reclamació de l’annexió de Danzig i de la creació
del corredor polonès per unir Prússia Oriental a Alemanya.
Negativa Polaca i anglofrancesa.
Conquesta de l’espai vital alemany
Pacte secret germano soviètic (repartició de Polònia)
Invasió de Polònia i Esclat de la 2a Guerra Mundial
42. L’economia
Evolució de l’atur entre el 1932 i el 1939
