El mercat de béns culturals, el paper dels artistes

1. El capital econòmic
i el capital simbòlic
Com s’aconsegueix obtenir-
los en el “Camp literari”?

2. Els autors que volen entrar al camp
literari disposen de recursos desiguals
 Els qui tenen patrimoni familiar, tenen
 Recursos econòmics
 Contactes socials
 Els qui procedeixen dels sectors
populars, només tenen
 El seu treball (Gramsci: “les meves mans,
el meu capital”)
 Els contactes socials que els proporciona el
seu lloc de treball

3. Les eines de subordinació dels
artistes són:
 Els “salons”,  El mercat (xifres de
que vinculen els venda, entrades de
artistes amb l’alta teatre venudes…)
societat  Llocs de treball
 Prebendes i que ofereix el
mecenatge periodisme, l’edició, la
il.lustració
d’estat

4. L’intercanvi entre els poderosos
i els més conformistes i més
consagrats dels escriptors
(o els més ben relacionats)
Es porta a terme a través de
l’univers jerarquitzat dels
salons

5. Diversitat de salons
 Els escriptors s’hi troben per
afinitats
 Són refugis elitistes per als que
se senten amenaçats per
 La literatura industrial
 Els periodistes literats
 Tenen capacitat d’intercessió entre
el món literari i el poder (p. 85 Bourdieu)
 N’hi ha de més “liberals”, “rebels” o
originals

6. Els gustos dels nous rics (incultes/poc
refinats/vulgars) instal.lats al poder, són:
 Novel.la i fulletons
 Empreses literàries lucratives
 Manifesten sovint una forta
hostilitat cap a la poesia

7. Augmenta el poder de la premsa
 La publicació de:
 Fulletons
 La crònica social
 El fet divers
 Suposa una expansió sense
precedents en el mercat dels béns
culturals

8. La intervenció dels poderosos per
controlar el poder de la premsa es
concreta:
 Sota amenaces , coacció i censura
 Sota control directe dels banquers
sobre les empreses culturals
Els directors de periòdics
estan disposats a difondre propostes
teòriques i models literaris i
filosòfics (p. 87-88 Bourdieu)
“qui paga, mana”

9. Enfront dels intents de controlar-ho tot
per part dels poderosos, sorgeix
La bohèmia i la
invenció de
l’art de viure

10. Bourdieu:
Fins a l’aparició de la premsa,
les carreres d’escriptor o
d’artista estaven reservades
a la noblesa o a la burgesia
parisines

11. El desenvolupament de la premsa
permet l’afluència de:
 Joves sense fortuna que provenen
de
 Classes mitjanes de la capital
 Classes populars de la capital
 Joves de províncies
 Arriben a la capital amb la intenció
de fer-se un lloc (ho poden intentar
perquè troben feina)

12. 1ª meitat s. XIX
 Havia augmentat a Europa el
nombre de títols d’ensenyament
secundari. Molta gent alfabetitzada.
 L’Administració pública
 L’ensenyament
No els poden absorbir

13. Arriben a la capital
 Joves que han estudiat humanitats i
retòrica
 Que no tenen recursos econòmics
 O els falten les proteccions oficials
necessàries per fer valdre els seus títols
 Es veuen desplaçats a les professions
literàries (prestigi romàntic), ja que no es
necessiten títols per exercir-les

14. Aquesta situació
Ofereix independència als joves que
estaven sotmesos a la part més baixa de
l’escala social:
 els dóna la possibilitat de viure (o de
malviure) de tots els oficis modestos
vinculats amb la literatura i el periodisme
 Però també els posa en sutuació de sofrir
tipus de dependència nous

15. Es produeix la concentració d’una
població molt nombrosa que
aspira a viure de l’art, separada de la
resta de categories socials, perquè
està inventant
l’art de viure

16. Neix una “societat”
dintre de la societat
Bourdieu p. 91

17. La “bohèmia” o art de viure, suscita
viure
reaccions ambivalents
 És propera al poble (sovint hi comparteix
la misèria)
 Se separa del poble per “l’art de viure”
que la defineix socialment (en canvi, la gent
senzilla que ha d’anar a treballar i pujar una família no es pot
entretenir en costums extravagants o llicenciosos)
 S’enfronta a les convencions burgeses
 El seu estil de vida transgressiu l’acosta
a l’aristocràcia i l’alta burgesia (que mai no ha
respectat cap regla)
(Bourdieu p. 93)

18. Això suposa contradiccions
 Es forgen Bohèmies amb pesos
socials diferents:
Bohèmia daurada (artistes amb
diners que viuen al marge de les normes socials)
Bohèmia negra (artistes sense
recursos que es moren de gana o de tuberculosi
per mantenir el seu estil de vida bohemi)
(Bourdieu p. 93)

19. En aquest context,
es produeix la
ruptura de l’artista
amb el “burgès”

20. El gran públic, és alhora fascinant i
menyspreat
Perquè està format pel
 Burgès: esclavitzat per la seva dèria de fer
diners (no té gust artístic)
 Poble: embrutit pel seu treball (ignorant)
Aquest dilema porta els escriptors a plantejar-
se el seu lloc a la societat i la seva funció
social
I alhora fa que els artistes es converteixin
en el seu propi “mercat” (Bourdieu, p. 94-95), ja
que són els únics que hi entenen…