1. TEMATEMA: 88

2. Són el conjunt d’accions que realitza
l’home per satisfer les seues
necessitats bàsiques i no bàsiques,
mitjançant la producció, l’intercanvi i
el consum.
Les activitats
econòmiques
SECUNDARIPRIMARI TERCIARI
S’agrupen en tres sectors
Agricultura
Ramaderia
Pesca
Explotació
forestal
Indústria
Construcció
Mineria
Comerç
Serveis

3. 1. EL SECTOR PRIMARI.L’AGRICULTURA
HISTÒRIA SOBRE
L’AGRICULTURA
AGRICULTUR
A
CONSISTEIX en el TREBALL de CULTIVAR LA TERRA
VA SORGIR AL NEOLÍTIC i SEMPRE HA ESTAT CONSIDERADA UNA ACTIVITAT
PRINCIPAL, AL DEDICAR-SE UNA PART IMPORTANT DE LA POBLACIÓ AL
TREBALL DEL CAMP
L’AGRICULTURA
 EL SECTOR PRIMARI COMPRÉN:
LES ACTIVITATS RELACIONADES AMB L’OBTENCIÓ D’ALIMENTS PER AL CONSUM HUMÀ i
ANIMAL i de MATÈRIES PRIMERES PER A LA INDÚSTRIA
 LES ACTIVITATS QUE COMPREN SÓN: L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA i
L’EXPLOTACIÓ dels BOSCOS
 ACTUALMENT, EL 33,5% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL TREBALLA EN AQUEST SECTOR,
PERÒ HI HA GRANS DIFERÈNCIES ENTRE LES DIVERSES ZONES DE LA TERRA i per
CONTINENTS

5. Les activitats agràries
L’AGRICULTURA ESTÀ MOLT CONDICIONADA PER
FACTORS FÍSICS, com són:
• EL CLIMA
• EL RELLEU
• EL SÒL

6. LES ACTIVITATS AGRARIES
- CONDICIONS DE TEMPERATURA
- el CLIMA
- CONDICIONS D’HUMITAT
- A LES PLANES
- el RELLEU BANCALS
ESTAN CONDICIONADES - AL FONS DE LES VALLS
PER FACTORS FÍSIC
- TEXTURA (RETENCIÓ D’AIGUA)
- el SÒL
- ACIDESA ( FERTILITAT)
1. EL SECTOR PRIMARI.L’AGRICULTURA

7. PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la
PROVAPROVA:
1. EN QUÈ CONSISTEIX L’AGRICULTURA, QUAN VA SORGIR i PERQUÈ ES
CONSIDERADA UNA ACTIVITAT PRINCIPAL?
2. EL SECTOR PRIMARI, EN QUÈ ESTAN RELACIONADES LES ACTIVITATS QUE
COMPRÉN i QUINES SÓN AQUESTES ACTIVITATS?
3. QUINA ES L’ACTIVITAT PRINCIPAL DEL SECTOR PRIMARI i QUE CONDICIONA
EL SEU DESENVOLUPAMENT?
4. INDICA DE QUINA FORMA, CONDICIONEN el CLIMA, el RELLEU i el SÒL, A
L’AGRICULTURA?
5. EN BASE AL GRÀFIC DE BARRES DE LA POBLACIÓ ACTIVA EN EL SECTOR
PRIMARI EN 2009, DEL LLIBRE( PÀGINA 141), INDICA:
a) ELS CONTINENTS, AMB MAJOR i MENOR POBLACIÓ ACTIVA, TREBALLANT
EN EL SECTOR PRIMARI
b) POSSIBLES MOTIUS DE QUE a ÀSIA i ÀFRICA TREBALLE TANTA GENT EN
AQUEST SECTOR i TAN POCA ALS ESTATS UNITS i al CANADÀ
1. EL SECTOR PRIMARI.L’AGRICULTURA

8. 2. ELS PAISATGES AGRARIS
PAISATGE AGRARI:
 SÓN ELS PAISTATGES MODIFICATS AMB LA FINALITAT
D’OBTENIR PRODUCTES DE LA NATURA i HAN ANAT
EVOLUCIONANT PER A AUGMENTAR EL SEU APROFITAMENT.
ELEMENTS QUE CARACTERITZEN ELS PAISATGES AGRARIS,
SÓN:
• PARCEL·LES (OBERTES I TANCADES)
• SISTEMES DE CULTIU (POLICULTIU i MONOCULTIU, REGADIU i
SECÀ, EXTENSIVA i INTENSIVA)
• EL POBLAMENT (DISPERS i CONCENTRAT)

9. LES PARCEL·LES SÓN EL TROS DE SÒL DEDICAT AL CULTIU
- La FORMA - Camps OBERTS o
OPENFIELD delimiten l'extensió
poca extensió
formes regulars
Es DIFERENCIEN - La MIDA
parcel·les grans
- Els LÍMITS - Camps CLOSOS o
BOCAGE parcel·les irregulars
parcel·les tancades

10. IRREGULAR
REGULAR
PARCEL.LES, DIFERÈNCIES PER LA FORMA:

11. OPENFIELD o CAMPS OBERTS
BOCAGE o CAMPS
TANCATS
PARCEL.LES, DIFERÈNCIES PELS LÍMITS :

12. Parcel·les
• CAMPS OBERTS: Sense tanques, de poca extensió i regulars.
• CAMPS CLOSOS: Amb marges, grans i irregulars.

13. ELS SISTEMES DE CULTIU:
-POLICULTIU : espècies diferents
- POLICULTIU i MONOCULTIU
- MONOCULTIU: un sol producte
- REGADIU: reben l’aigua d’embassaments
- REGADIU i SECÀ
PODEN SER - SECÀ: només reben l’aigua de la pluja
- INTENSIVA: treure el màxim benefici amb el menor
- Agricultura espai possible. Estalvien per fer-ho esforços i
inversions . Utilitza adobs, llavors seleccionades i molta
mà d’obra
INTENSIVA i
EXTENSIVA - EXTENSIVA: utilitza terrenys grans i ús
de maquinaria agrícola i poca mà d’obra. Objectiu
es obtindre a baix preub grans quantitats de
productes. Practica el GUARET i no utilitza adobs

14. POLICULTIU I
MONOCOULTIU
• POLICULTIU: Moltes parcel·les on s’hi conreen espècies diferents.
• MONOCULTIU: Especialització d’un sol producte.

15. MONOCULTIU:
camps
d’oliveres
POLICULTIU

16. REGADIU I SECÀ
• REGADIU: L’aigua s’extreu d’algun embassament per portar-la als
camps.
• SECÀ: Només reben aigua de la pluja.

17. REGADIU
SECÀ

18. EXTENSIVA I
INTENSIVA• INTENSIVA: La quantitat més gran de productes en molt poc espai.
• EXTENSIVA: En un gran espai es conrea una gran quantitat de
productes a baix preu.

19. EL POBLAMENT: es la part de l’espai rural on habiten les
persones.
POT SER :
- DISPERS: habitants aïllats els
uns dels altres.
- CONCENTRAT: els habitatges
estan agrupats.

20. HÀBITAT DISPERS
HÀBITAT CONCENTRAT

21. PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la
PROVAPROVA:
1. QUÈ ÉS EL PAISATGE AGRARI i QUINS ELEMENTS EL
CARACTERITZEN?
2. QUÈ ÉS UNA PARCEL.LA i QUINS ASPECTES
DISTINGEIXEN els DIFERENTS TIPUS DE PARCEL.LES?
3. INDICA LES DIFERÈNCIES ENTRE:
 CAMPS CLOSOS i CAMPS OBERTS
 POLICULTIU i MONOCULTIU
 AGRICULTURA INTENSIVA i AGRICULTURA EXTENSIVA
1. QUÈ ÉS EL POBLAMENT RURAL, QUINS TIPUS PODEM
DISTINGIR i EN QUE ES DIFERENCIEN?
2. ELS PAISATGES AGRARIS

22. 3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
CARACTERÍSTIQUES
1. ESTÀ ORIENTADA A PRODUIR TOT EL QUE ÉS NECESSARI PER A LA SUPERVIVÈNCIA, ES PER
TANT PER A L’AUTOCONSUM DELS MATEIXOS AGRICULTORS
2. UTILITZA TÈCNIQUES DE CULTIU RUDIMENTARIES, TREBALLANT ELS AGRICULTORS AMB LES
MANS i POQUES FERRAMENTES, COM L’AIXADA o L’ARADA TIRADA PER ANIMALS. AIXÓ
MOTIVA QUE LA MAJOR PART DE LA POBLACIÓ TREBALLE EN LES FEINES AGRÍCOLES
3. EL RENDIMENTS SÓN MOLT BAIXOS, DEGUT A L’EXPLOTACIÓ CONSTANT DE LES TERRES, LA
POCA EFICACIA DE LES TÈCNIQUES DE CULTIU i la MALA QUALITAT DE LES LLAVORS
4. LA POBLACIÓ, PELS BAIXOS RENDIMENTS, ÉS POBRA i ESTÀ MAL ALIMENTADA i QUASI NO HI
HA EXCEDENTS PER AL MERCAT.
TIPUS
 AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ
 AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ
 AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÒS

23. 3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
L’AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ
LLOCS ON ES PRACTICA CREMANT els BOSCOS o la SABANA
FORMA de
REALITZAR-LA
PRIMER ELS TALLEN ELS MATOLLS i els ARBRES i a CONTINUACIÓ ES PREN
FOC. D’AQUESTA MANERA ES QUEDA EL CAMP NET i la CENDRA SERVEIX
D’ADOB PER AL SÒL, QUE ES REMOU AMB AIXADES o BASTONS DE PUNTA
AFILADA. FINALMENT ES FAN AL SÒL UNS FORATS PER PLANTAR LES
LLAVORS, DE TUBERCLES, MILL, MANDIOCA ... AL SER UNA AGRICULTURA DE
SUBSISTÈNCIA, ELS LLAURADORS CULTIVEN PRODUCTES MOLT DIVERSOS
PROBLEMES ELS CAMPS SÓN SOLS PRODUCTIUS DURANT TRES o QUATRE ANYS, PERQUÈ
ELS SÒLS S’EROSIONEN i S’EXHAURIXEN RÀDIDAMENT i S’HAN DE DEIXAR LES
TERRES i ANAR A UNES ALTRES ZONES i TORNAR A COMENÇAR EL PROCÉS

24. ESQUEMA: AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
- L’AGRICULTURA ITINERANT DE CREMACIÓ (cremant boscos)
tallar els matolls i arbres 3-4 anys productiu
Calar foc abandonament de la terra
S’adoba (cendra del foc) desforestació
Remou amb aixades o bastons
Realització d’uns forats
(plantar les llavors)

25. PROCÉS D’ARTIGA . Es crema un
tros de terreny i després es conrea.

26. 3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ
ES BASA
EN L’ASSOCIACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRÍCOLES i RAMADERES, JA QUE
L’ADOB QUE PROPORCIONEN ELS ANIMALS PERMET L’EXPLOTACIÓ
PERMANENT DEL SÒL
FORMA DE
REALITZAR-LA
ES DIVIDEIXEN LES TERRES DE CULTIU EN TRES ZONES o LLENQUES, QUE
ESTAN SEPARADES PER TANQUES. UNA LLENCA ES DEIXA EN GUARET, PER
RECUPERAR LA FERTILITAT DEL SÒL i LES PLANTES QUE HI CREIXEN EN ELLA
ES PODEN UTILITZAR PER A PASTURAR EL RAMAT. EN LES ALTRES DUES
LLENQUES, UNA ES PLANTA DE CACAUETS i L’ALTRA DE MILL. ES SEGUEIX
UNA ROTACIÓ TRIENAL, PER ASSEGURAR LA FERTILITAT DEL SÒL

27. - AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ (Associació de les activitats
agrícoles i ramaderes)
Adob dels animals explotació permanent del sòl
- guaret: pastura del bestiar
Terres
- conreu: cacauets i mill

28. 3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÒS
ES DONA EN LES ZONES ON LES PLUGES SÓN ABUNDANTS A CAUSA DELS MONSONS
i L’ARRÒS ES UNA PLANTA QUE NO EMPOBREIX EL SÒL i PERMET
ALIMENTAR A MOLTES PERSONES
FORMA DE
REALITZAR-LA
ELS AGRICULTORS FAN UNA FAENA MINUCIOSA i CONSTANT, PREPARANT
MOLT BÉ ELS CAMPS, QUE HAN DE SER PLANS i AMB MURS RESISTENTS i
IMPERMEABLES.
ES TRACTA D’UNA AGRICULTURA MOLT INTENSIVA, QUE GRÀCIES A LES
PLUGES DE L’ESTIU PERMET OBTINDRE DOS COLLITES

29. MAPA DELS CULTIUS D’ARRÒS

30. - AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÒS
Pluges abundants
Hiverns càlids es conrea arròs
Terres fèrtils
Agricultura molt intensiva
pluges d’estiu (1a collita) hivern (segona collita)
sembra

31. PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la
PROVAPROVA:
1. QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTA
L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA?
2. L’AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ:
 ON ES PRACTICA:
 FORMA EN QUE ES REALITZA:
 PROBLEMA QUE PRESENTA:
1. EN QUÈ ES BASA L’AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ
i DE QUINA FORMA ES REALITZA?
2. A QUINS LLOCS ES DONA L’AGRICULTURA IRRIGADA
DE L’ARRÒS i QUIN TIPUS DE FAENA, REALITZEN ELS
AGRICULTORS QUE LA PARCTIQUEN?
3. La AGRICULTURA de SUBSISTÈNCIA

32. 4. L’AGRICULTURA DE MERCAT
PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA A LA DE
MERCAT:
 COMENÇA als països desenvolupats amb la Revolució Industrial
DEGUT a les millores de les activitats agràries que van fer possible
obtenir productes sobrants o excedents.
 L’AUGMENT de la producció VA PERMETRE alimentar a la població i
AMB ELS DINERS OBTINGUTS pels agricultors, PODER COMPRAR
MÀQUINES, LLAVORS i ADOBSL’AGRICULTURA DE MERCAT
ZONES ON ES PRACTICA AMÈRICA DEL NORD, GRAN PART D’EUROPA, JAPÓ, NOVA ZELANDA i
en ALGUNES ZONES D’AUSTRÀLIA, ARGENTINA i BRASIL
OBJECTIUS
AUGMENTAR les VENDES i REDUIR els COSTOS
MITJOS PER ACONSEGUIR-LOS La MECANITZACIÓ DEL CAMP, l’APLICACIÓ DE TÈCNIQUES de
CULTIUS MODERNES, l’ESPECIALITZACIÓ de la PRODUCCIÓ
AGRÀRIA i la COMERCIALITZACIÓ RÀPIDA dels PRODUCTES

33. L’AGRICULTURA DE MERCAT
- Estalviar ma d’obra
MECANITZACIÓ DEL CAMP - Augmentar la producció
- Baixar les preus
- PUJAR LES VENDES - Augmentar la
producció.
OBJECTIUS ESPECIALITZACIÓ de la - Produir mes quantitat
- REDUIR ELS COSTOS PRODUCCIÓ AGRÀRIA - Millor comercialització
- Agilitzar la
comercialització
RÀPIDA COMERCIALITZACIÓ
DELS PRODUCTES AGRARIS - Utilitzar transports
adequats al tipus de
producte

34. AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ :
 OBJECTIU: ACONSEGUIR MOLTS BENEFICIS en el MERCAT INTERNACIONAL
 EXEMPLES:
- AGRICULTURA ESPECIALITZADA, d’algunes zones dels ESTATS UNITS:
• Grans explotacions dedicades al
monocultiu de blat, dacsa, cotó ...
• Tècniques i coneixements més avançats com selecció
de llavors, lluita contra plagues ....
• Explotacions molt automatitzades que necessiten poca
mà d’obra
• Recol·lecten grans quantitats de productes de qualitat
que s’exporten i generen beneficis importants
- AGRICULTURA DE PLANTACIÓ d’algunes zones TROPICALS:
• Grans explotacions dedicades al
monocultiu de café,te,cacau,sucre,cotó ...
• Molta mà d’obra, al no admetre els productes la
mecanització
• Les explotacions són d’empreses estrangeres
que obtenen grans beneficis

35. AGRICULTURA
D’ESPECULACIÓ
Té com a objectiu obtenir grans beneficis al mercat. N’hi
ha de dos tipus:
• Especialitzada (blat, blat de moro, cotó…)
• Plantació (cafè, canya de sucre, cacau, te…)

36. Monocultiu de blat a EUA. Wheat BeltMonocultiu de blat a EUA. Wheat Belt
Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn BeltMonocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt

37. PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la
PROVAPROVA:
1. EL PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA a la de
MERCAT: ON COMENCA, A QUÉ ÉS DEGUT i QUÈ EL FA
POSSIBLE?
2. L’AGRICULTURA DE MERCAT, A QUINES ZONES
S’EFECTUA i QUIN ES EL SEU OBJECTIU?
3. QUINS PROCEDIMENTS, UTILITZA L’AGRICULTURA DE
MERCAT, PER ACONSEGUIR ELS SEUS OBJECTIUS?
4. DINTRE DE L’AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ, QUINES
DIFERÈNCIES ES DONEN ENTRE L’AGRICULTURA
ESPECIALITZADA i la DE PLANTACIÓ?
4. La AGRICULTURA de MERCATMERCAT

38. 5. La RAMADERIA al MÓNCONSISTEIX
EN LA CRIA D’ANIMALS PER A OBTENIR UNA SÈRIE DE PRODUCTES COM LA CARN,LLET, CUIR, OUS,
LLANA, etc i TAMBÉ UTILITZAR LA FORÇA DELS ANIMALS PER A TASQUES AGRÍCOLES o BÉ
DESTINAR-LOS A LA REPRODUCCIÓ
ORIGEN
L’ORIGEN DE LA RAMADERIA ES AL NEOLÍTIC i TRADICIONALMENT S’HA CONSIDERAT COM UNA
ACTIVITAT COMPLEMENTARIA DE L’AGRICULTURA
TIPUS DE BESTIAR MÉS ABUNDANTS
ELS TIPUS E BESTIAR MÉS ABUNDANTS AL MÓN SÓN: el BOVÍ, L’OVÍ, el PORCÍ i el CABRUM i l’EQUÍ
TIPUS de RAMADERIA
La RAMADERIA TRADICIONAL
- FORMA de REALITZAR-LA:
- ES UN COMPLEMENT DE L’AGRICULTURA, JA QUE EL BESTIAR SERVEIX PER A TREBALLAR EL CAMP
i PRODUIR ADOBS
- L’AGRICULTOR TÉ PETITS RAMATS D’OVELLES o de CABRES QUE LI PROPORCIONEN LLET,CARN i
LLANA i AQUEST BESTIAR S’ALIMENTA DE LES RESTES DE LES COLLITES i PASTURA en els GUARETS i en
les MUNTANYES PROPERES
-ZONES ON ES PRACTICA:
- PRINCIPALMENT en les ZONES MONSÒNIQUES i en ALGUNES ÀREES MEDITERRÀNIES
- EN LES ZONES SEQUES, ON A PENES HI HA AGRICULTURA, SORGEIX LA RAMADERIA DE SUBSISTÈNCIA
PRÒPIA DELS PASTORS NÒMADES, QUE ES DESPLACEN, ELS PASTORS PERIÒDICAMENT, AMB ELS SEUS
RAMATS DE CAMELLS, OVELLES o CABRES en BUSCA DE PASTURA i AIGUA

39. 5. La RAMADERIA al MÓN
La RAMADERIA COMERCIAL o de MERCAT
OBJECTIU
VENDRE LA PRODUCCIÓ AL MERCAT i OBTENIR EL MÀXIM BENEFICI. PER PODER ACONSEGUIR-HO
SELECCIONA LES RACES, AUTOMATITZA EL PROCÉS PRODUCTIU, MILLORA L’ALIMENTACIÓ i
INCORPORA AVANÇOS CIENTÍFICS i TECNOLÒGICS COM LA REFRIGERACIÓ in CONGELACIÓ, QUE
AFAVOREIXEN EL TRANSPORT DELS PRODUCTES RAMADERS i PERMETEN QUE ARRIBEN ALS
MERCATS EN CONDICIONS PERFECTES
TIPUS, SEGONS la TÈCNICA DE CRIA:
La RAMADERIA INTENSIVA
- ES PRACTICA EN EXPLOTACIONS ESPECIALITZADES ON ES DESTINEN GRANS INVERSIONS EN
INSTAL.LACIONS i ALIMENTS PER AL BESTIAR, PER AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ. ES UNA
RAMADERIA ESTABULADA, ELS ANIMALS SÓN CRIATS EN GRANGES o ESTABLES, PERÒ A
VEGADES ES COMBINA AQUEST SISTEMA AMB L’ALIMENTACIÓ EN RÈGIM DE PASTURA, ES A
DIR RAMADERIA SEMIESTABULADA
- PREFERENTMENT ES DEDICA AL BESTIAR BOVÍ i L’AVICULTURA
La RAMADERIA EXTENSIVA
- ES PRACTICA EN LLOCS QUE DISPOSEN DE MOLT TERRENY PER PASTURAR i ALIMENTAR A
RAMATS MOLT NOMBROSOS, COM PASSA A L’OEST DELS ESTATS UNITS, LA PAMPA i la
PATAGONIA ARGENTINA, AUSTRÀLIA o la REPÚBLICA de SUD-ÀFRICA
- NECESSITA POCA MÀ D’OBRA AL PASTURAR ELS RAMATS LLIUREMENT, PERÒ NECESSITA
GRANS CAPITALS PER PODER SUMAR MOLTS CAPS DE BESTIAR i DISPOSAR DE BONES
ESTRCTURES COMERCIALS

40. RAMADERIA TRADICIONAL
• Complementa l’agricultura i el bestiar treballa el camp.
• Són petits ramats de cabres o ovelles pel l’autoconsum.
• A les zones molt seques hi ha la RAMADERIA DE SUBSISTÈNCIA
on els pastors són nòmades i es desplacen periòdicament.

41. RAMADERIA DE MERCAT
L’objectiu és vendre la producció al mercat i obtenir el
màxim benefici. N’hi ha de dos tipus:
• INTENSIVA: Molts exemplars en un espai reduit. Són
estabulats o semiestabulats.

42. • EXTENSIVA: es practica a llocs que disposen de molt terreny
de pastures.
• Aquestes grans extensions poden alimentar ramats molt
nombrosos de vedells, com passa a l’oest dels Estats Units, a
la Pampa argentina o d’ovelles que crien a Austràlia o a la
República de Sud-àfrica.

43. PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la
PROVAPROVA:
1. EN QUÈ CONSISTEIX LA RAMADERIA,
QUIN ÉS EL SEU ORIGEN i
TRADICIONALMENT A QUI
COMPLEMENTA?
2. QUÉ DIFERÈNCIA LA RAMADERIA
TRADICIONAL de la RAMADERIA
COMERCIAL o de MERCAT?
3. QUINS DOS TIPUS DE RAMADERIA
COMERCIAL PODEM DISTINGUIR i en QUÈ
5. La RAMADERIA al MÓN

44. 6. LA PESCA EN EL MÓN
PESCA ES BASA EN L’APROFITAMENT DELS RECURSOS ANIMALS QUE OFEREIX EL MAR
N’HI HA DOS TIPUS:
• LA TRADICIONAL.
• LA INDUSTRIAL.

45. PESCA TRADICIONAL
 CARACTERÍSTIQUES:
 ES FA PROP DE LA COSTA
 S’UTILITZA LA FORÇA HUMANA O ORNEIGS DE PESCA MOLT DIVERSOS i
FÀCILS DE MANIPULAR ( ARCS, FLETXES, CANYES, ARPONS, XÀRXIES…)
 ES PRACTICA EN REGIONS POC DESENVOLUPADES i LA PRODUCCIÓ ES
ESCASSA i ÉS PER L’AUTOCONSUM, SOLS UNA PART XICOTETA ES DEDICA AL
MERCAT
 EN ELS PAÏSOS RICS, LA PESCA ARTESANA ES PRACTICA PER A UNES
CAPTURES DETERMINADES DE MOLT VALOR DE VENDA, COM ES LA DE LA
LLAGOSTA

46. LA PESCALA PESCA
LA PESCA TRADICIONAL O ARTESANA
- realitza a prop de la costa
força humana
- utilitza ormeigs de pesca senzills
La pesca - tècniques arcs, fletxes, arpons..
- escassa
- producció
- serveix per l’autoconsum

47. PESCA INDUSTRIAL CARACTERÍSTIQUES:
 TÉ COM A OBJECTIU OBTENIR UN GRAN NOMBRE DE CAPTURES.
 NECESSITA :
 RECURSOS ECONÒMICS PER EQUIPAR ELS VAIXELLS i INVESTIGAR NOUS SISTEMES DE PESCA
 TECNOLOGIA AVANÇADA PER AUGMENTAR EL NOMBRE DE CAPTURES i QUE L’ACTIVITAT
SIGA RENTABLE
 INFRAESTRUCTURES PORTUARIES ON PUGUEN DESEMBARCAR i DISTRIBUIR LES CAPTURES
 N’HI HA DEDIFERENTS TIPUS,SEGONS EL LLOC ON ES PRACTICA LA PESCA::
• PESCA COSTANERA:
– UTILITZA VAIXELLS XICOTETS PROVEÏTS DE XÀRCIES i LLINYES POTENTS
– PESCA PROP DE LA COSTA i les CAPTURES ES VENEN A LA LLOTJA
– CADA VEGADA LES CAPTURES SÓN MENORS PER L’EXHAURIMENT DELS FONS MARINS
• PESCA D’ALTURA:
• LA DUEN A TERME FLOTES AMB VAIXELLS GRANS i BEN EQUIPATS, QUE ESTAN EN ALTA
MAR SETMANES o MESOS
• VAIXELLS PORTEN RADARS PER DETECTAR ELS BANCS DE PESCA, LA DIRECCIÓ i la
VELOCITAT A QUÈ ES DESPLACEN i TAMBÉ PORTEN SONARS, PER MESURAR LA
IMPORTÀNCIA DELS BANCS DETECTATS i INSTAL.LACIONS DE FRED PER A CONSERVAR
EL PEIX A BORD EN BONES CONDICIONS
• GRAN PESCA:
• LA PRACTIQUEN ALGUNS PAÏSOS, COM RÚSSIA i JAPÓ, QUE PESQUEN EN AIGÜES MOLT
LLUNYANES PROP DE GRANS VAIXELLS D’ABASTAMENT, ON TORNEN DIARIAMENT LES
EMBARCACIONS PER DESCARREGAR LA PESCA, CLASSIFICAR-LA, SALAR-LA, CONGELAR-
LA o POSAR.LA EN CONSERVA

48. LA PESCA INDUSTRIAL
- recursos econòmics
Pesca industrial -tecnologia avançada
-infraestructures portuàries
Segons el lloc:
- Pesca costanera:
- Els vaixells son petits i disposen de xarxes
- S’allunyen poc de la costa
- Les captures son cada vegada més nombroses

49. - Pesca d’altura:
- Porten a cap les flotes més importants
- Porten radars per detectar els bancs
de peixos
- Porten sonars per mesurar la importància
dels bancs detectats.
- La gran pesca:
- Flotes en aigües molt llunyanes
juntament amb vaixells
d’abastament

50. 6. LA PESCA EN EL MÓN
PRINCIPALS ZONES PESQUERES
CALADORS SÓN ELS LLOCS ON LES CAPTURES DE PEIX SÓN
MÉS ABUNDANTS
SITUACIÓDELS PRINCIPALS:
- ZONES DE LA PLATAFORMA CONTINENTAL EXTENSA, COM EL MAR DEL NORD I el MAR
DEL JAPÓ, FAVORABLES PER LA VIDA DELS PEIXOS PER: LES AIGÜES POC PROFUNDES i AGITADES
PER CORRENTS MARINES i TEMPERATURES FAVORABLES
- ZONES DE CONTACTE ENTRE CORRENTS MARINES FREDES i CÀLIDS, AL CONCENTRAR-
SE ESPÈCIES D’AIGÜES CÁLIDES I FREDES, COM SÓN LES AIGÜES DEL MAR DEL JAPÓ i les COSTES
DE TERRANOVA
- ZONES COSTANERES PROPERES ALS CORRENTS MARINES FREDES, DEGUT A QUE EN
ELLES ABUNDA EL PLÀCTON VEGETAL, QUE SERVEIX D’ALIMENTS AL PLÀCTON ANIMAL, QUE
ALIMENTA MOLTS ANIMALS MARINS. ES DONA A LES COSTES DEL NORD DE XILE, SUD DEL PERÚ i
les del SUD-OEST D’ÀFRICA

51. PRINCIPALS ZONES PESQUERES
- Caladors:
- A les zones on la plataforma continental és extensa
- A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids
- A les zones costaneres a prop de les quals passa un corrent marí
fred.

52. PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la
PROVAPROVA:
1. QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTA LA PESCA
TRADICIONAL?
2. QUÉ CARACTERITZA LA PESCA INDUSTRIAL i QUINS TIPUS
PODEM DIFERENCIAR i per QUIN MOTIU?
3. QUÈ SÓN ELS CALADORS i A QUINES ZONES ES SITUEN ELS
PRINCIPALS? ANOMENA ALGUN EXEMPLE DE CADA ZONA
4. IDENTIFICA LES SEGÜENTS CARACTERÍSTIQUES A QUIN TIPUS
DE PESCA CORRESPONEN:
 VENEN LES CAPTURES EN LA LLOTJA:
 UTILITZEN VAIXELLS D’ABASTIMENT:
 ELS VAIXELLS PESQUEN PROP DE LA COSTA:
 ELS VAIXELLS PORTEN RADARS i SONARS:
 ES PRÀCTICA EN AIGÜES MOLT ALLUNYADES DELS SEUS PAÏSOS
D’ORIGEN:
 ELS VAIXELLS ESTAN ESTAN EN ALTA MAR SETMANES o MESOS:
6. La PESCA al MÓN

53. 7. ELS PROBLEMES de la PESCA
PROBLEMES de la PESCA LA SOBREEXPLOTACIÓ
LA FALTA de CALADORS
LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES
La
SOBREEXPLOTACIÓ
HA VINGUT MOTIVADA PER LA CADA VEGADA MÉS EFICIENTS TÈCNIQUES DE PESCA i el NOMBRE
CREIXENT DE VAIXELLS, QUE HAN POSAT EN PERILL LA REPRODUCCIÓ DE MOLTES ESPÈCIES DE
PEIXOS
-MESURES PER A PRESERVAR ELS RECURSOS MARINS:
- ÚS OBLIGATORI DE XÀRCIES DE MALLA AMPLA, PER TAL DE PROTEGIR LES ESPÈCIES
- CONTROL DE LES DIMENSIONS MÍNIMES de les ESPÈCIES QUE ES CAPTUREN
- ESTABLIMENT DE TEMORADES DE PESCA
- LIMITACIÓ DE LA CAPACITAT DE LES FLOTES PESQUERES
FALTA DE CALADORS
- TRADICIÓ MARÍTIMA ES BASAVA EN LA LLIURE UTILITZACIÓ DEL MAR, QUE EN LA PRÀCTICA
EQUIVALIA AL DOMINI DE LES AIGÜES PER PART DE LES POTÈNCIES NAVALS.
- PERÒ QUAN LES NACIONS UNIDES VAN RECONÉIXER EL DRET DE CADA PAÍS A DISPOSAR DE
LES PRÒPIES AIGÜES TERRITORIALS, SOBRE UNES 200 MILLES MARINES o 370 QUILÒMETRES, VA
MOTIVAR QUE ELS PAÏSOS AMB FLOTES PESQUERES IMPORTANTS TINGUEREN QUE
ABANDONAR ALGUNS DELS SEUS CALADORS i TAMBÉ REDUIR LA SEUA FLOTA PESQUERA o BÉ
ESTABLIR CONVENIS AMB PAÏSOS MOLT ALLUNYATS DELS SEUS PORTS D’ORIGEN

54. 7. ELS PROBLEMES de la PESCA
L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE dels RECURSOS MARINS
- ELS RECURSOS ANIMALS i VEGETALS QUE OFEREIX EL MAR SÓN LIMITATS i PER
ASSEGURA UN EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS MATEIXOS ES URGENT REEMPLAÇAR EL
SISTEMA DE DEPREDACIÓ PER UNA EXPLOTACIÓ INTEL.LIGENT i REGLAMENTADA DEL
MAR, ESTABLINT:
- NORMATIVES SEVERES
- REPOBLANT EL MAR AMB LA CRIA ARTIFICIAL DE PEIXOS
- LIMITAR EL NOMBRE D’EMBARCACIONS, ENCARA QUE PER AIXÓ CALGA COMPRAR
LES FLOTES i PAGAR UN SUBSIDI A LES PERSONES QUE ES QUEDEN EN L’ATUR
- UN ALTRA ALTERNATIVA SERIA L’AQÜICULTURA, QUE ES LA CRIA i ENGREIX
D’ANIMALS i PLANTES MARINES EN PISCINES i ESTANYS o BÉ en unes ZONES
COSTANERES BEN DELIMITADES i TANCADES, CON ES FA JA, DE FORMA IMPORTANT,
A PAÏSOS COM XINA, RÚSSIA,INDONESIA,ESTATS UNITS o el JAPÓ

55. MASSA PESCADORS PER A POCS PEIXOS
- Contaminació de les aigües --- abocaments tòxics
- Causada per una sobreexplotació
- Sobrepesca - establiment de temporada de
PROBLEMES veda.
- Solucions - ús obligatori de xarxes de
malla ampla.
- control de dimensions mínimes
- limitació de la capacitat de les
flotes pesqueres.
- Falta de caladors ---) lliure utilització dels mars

56. L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS
Per assegurar una EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE dels recursos marins
REEMPLAÇAR el sistema de depredació
Algunes organitzacions internacionals i la U.E
Estableixen NORMATIVES de pesca SEVERES
l'AQÜICULTURA

57. ALTRES ALTRENATIVES SOSTENIBLES
ELS OCEANS CONSTITUEIXEN UNA RESERVA ALIMENTARIA
IMPORTANT, PERÒ NO IL·LIMITADA. PER AIXÒ HI HA ALTERNATIVES
COM LA CRIA ARTIFICIAL DE PEIXOS, ÉS A DIR, LA AQÜICULTURA.

58. PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la
PROVAPROVA:
1. QUINS SÓN ELS TRES PROBLEMES MÉS GREUS DE LA PESCA EN
L’ACTUALITAT?
2. QUÉ HA MOTIVAT LA SOBREEXPLOTACIÓ PESQUERA i QUINES
MESURES S’HAN PRÉS PER PRESERVAR ELS RECURSOS MARINS ?
3. QUINES CONSEQÜÈNCIES HA TINGUT EL RECONEIXEMENT DE
LES AIGÜES PRÒPIES TERRITORIALS DE CADA PAÍS, A NIVEL
PESQUER?
4. PER REEMPLAÇAR EL SISTEMA DE DEPREDACIÓ ACTUAL,
QUINES MESURES S’HAN ESTABLIT PER ASSEGURAR
L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS?
7. Els PROBLEMES de la PESCA

59. TEMA 8: L’AGRICULTURA, LA RAMADERA i LA PESCA
ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER PREPARAR LA PROVA i
ENTREGAR EL DIA MARCAT PER REALITZAR LA PROVA:
 DELS ACTIVITATS DEL RECORDA L’ESSENCIAL,DE LA
PÀGINA 154?, REALITZAR:
L’ACTIVITAT 1, de COMPLETA EL MAPA CONCEPTUAL
L’ACTIVITAT 3, de RELACIONA
L’ACTIVITAT 4, de BUSCA LES PARAULES
L’ACTIVITAT 5, de DEFINEIX EL VOCABULARI
L’ACTIVITAT 6, de CORREGEIX ELS ERRORS
 DELS ACTIVITATS DE PRÀCTICA COMPETÈNCIES
BÀSIQUES,DE LA PÀGINA 156? EFECTUAR:
L’ACTIVITAT 1, de INTERPRETAR EL GRÀFIC

60.  ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLOURÀ, LA PROVA DEL TEMA:
1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS, DELS SELECCIONADES i REALITZADES DE
CADA APARTAT DEL TEMA EN CLASSE --- 5 punts
2. IDENTIFICAR, CARACTERÍSTIQUES AMB EL TIPUS DE PESCA QUE LI
CORRESPONGA, SEMBLANT A L’ACTIVITAT CLAU REALITZADA EN L’APARTAT 6
--- 1 punts
3. COMPLETAR FRASES, DELS ACTIVITATS DEL RECORDA L’ESSENCIAL, de
L’ACTIVIAT 1, DE COMPLETA EL MAPA CONCEPTUAL i de L’ACTIVITAT 4, DE
BUSCAR PARAULES --- 1 punt
4. DEFINIR CONCEPTES, DE L’ACTIVITAT 5, de DEFINEIX EL VOCABULARI --- 1
punt
5. CORREGIR ELS ERRORS, DE FRASES DE L’CTIVITAT 6, del RECORDA
L’ESSENCIAL --- 1 punt
6. CLASSIFICAR: CARACTERÍSTIQUES SEGONS EL TIPUS D’AGRICULTURA i
RAMADERIA, DE SUBSISTÈNCIA o de MERCAT EN QUE ES DONEN --- valor 1
punt
TEMA 8: L’AGRICULTURA, LA RAMADERA i LA PESCA