Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Economia 1r de Batxillerat Tema 12 I 14

478 Aufrufe

Veröffentlicht am

TEMA 12: EL DINER I ELS BANCS
TEMA 14: COMERÇ INTERNACIONAL

Veröffentlicht in: Wirtschaft & Finanzen
  • Als Erste(r) kommentieren

Economia 1r de Batxillerat Tema 12 I 14

  1. 1. TEMA 12: El Diner és un mitjà de canvi o pagament-cobrament generalment acceptat. El diner fiduciari es basa en la confiança que tenim les persones a poder utilitzar-lo com a mitjà de canvi generalment acceptat per tothom. FUNCIONS DEL DINER: 1. Mitjà de canvi. Gràcies al diner es simplifica el problema d’ajustar les ofertes i demandes, sempre que es disposi de prou quantitat. 2. Dipòsit de valor. Permet al seu posseïdor decidir si el vol utilitzar o emmagatzemar. 3. Unitat de compte comú. És una vara amb què es pot mesurar el valor de les coses. LA DEMANDA DEL DINER: El diner té un valor indirecte: només és útil quan ens desfem i el canviem pels béns i serveis que necessitem. Els factors que s’ha de tenir en compte són: 1. El nivell mitjà de preus: Quan els preus varien, els desitjos de liquiditat de les persones o de les famílies poden alterar-se. 2. La renda o riquesa: Un augment de la renda o riquesa incrementa el poder adquisitiu de les persones, per tant, també augmenta la seva demanda de béns normals o de luxe. 3. El preu del diner: El tipus d’interès del mercat i la demanda de diner són inversament proporcionals. 4. El risc: Les persones evitem el risc, per això, com més arriscat sigui el rendiment dels actius alternatius al diner, més serà la quantitat de diner demandat. EL PREU DEL DINER: L’interès o preu del diner és el pagament pel lloguer del capital rebut en concepte de préstec. Els factors que s’han de tenir en compte són: 1. Risc de l’operació: Quan es concedeix un préstec, hi ha la possibilitat de que no sigui tornat, així que cal tenir en compte es característiques a l’hora de fiar el tipus d’interès. 2. Liquiditat: La capacitat dels actius per convertir-se en diner legal sense perdre gairebé part del seu valor. 3. Durada del préstec: Com més llarg és el període de concessió d’un préstec, més difícil és fer front a la devolució. Com més duri, més alt és el tipus d’interès.
  2. 2. CLASSES DEL DINER FUNCIONARI: 1. El diner legal: constituït per els bitllets i monedes emesos per una institució competent, i que és el que circula en una economia. 2. El diner bancari: és el que figura anotat en diferents tipus de suport però que, nomes existeix virtualment perquè “és al banc”. CLASSES DE DIPÒSIT: 1. Dipòsit a la vista o d’estalvi: Disposició immediata del diner 2. Dipòsit a termini fix o importacions: Compromís de mantenir el diner durant un termini determinat a canvi d’una remuneració. DINER EN L’ECONOMIA: Un agregat monetari és una magnitud que agrupa diverses classes de diner.  M1: Efectiu a les mans del púbic + Dipòsits a la vista  M2: M1 + Dipòsits d’estalvi  M3: M2 + Dipòsits a termini  ALP: (Altres líquids a les mans del públic) M3 + OAL ELS BANCS I LA CREACIÓ DE DINER BANCARI: L’activitat bancària consisteix a captar diner legal dels estalviadors per a prestar-lo als agents econòmics que necessitin finançament. La reserva fraccionària és el percentatge de diners que (calculat sobre el total de dipòsits rebuts) manté el banc inactiu per fer front a les possibles retirades de diners dels seus clients. El banc central és una entitat pública i independent del poder polític que controla i supervisa el funcionament del sistema bancari. El coeficient legal de caixa és el percentatge de diner legal que per imposició del BC, mantenen inactiu els bancs per fer front a les possibles retirades de diners dels seus clients i per raons d’interès general. CREACIÓ DE DINER BANCARI: -Els bancs poden concedir préstecs o fer inversions mentre que no inverteixin més del que han rebut. A més, han de mantenir inactiu un percentatge dels dipòsits en concepte de reserves per fer front a possibles retirades de fons. -La capacitat del sistema bancari per a crear diner descansa en el seu sistema de reserves friccionaries. La multiplicació del diner bancari consisteix en l’increment de diner legal dins el sistema bancari en fer un dipòsit inicial.
  3. 3. La creació del diner es concreta en dos passos: A. El BCE posa en circulació una quantitat de diner legal en bitllets i monedes. B. El sistema bancari, en concedir préstecs, multiplica el diner legal rebut, perquè funciona mitjançant anotacions i compte. LA POLÍTICA MONETÀRIA: La política monetària és el conjunt de mesures reses pel BCE per assolir els objectius sobre l’autoritat monetària mitjançant l’ampliació o reducció de la quantitat de diner en circulació i l’alteració del preu del diner. -Objectiu del BCE: controlar l’inflació (0% – 2%) per tenir PIB i plena ocupació. Tipus de política econòmica Variables d’actuació Objectius econòmics Política monetària -Quantitat de diner en circulació -Preu del diner -Control de la inflació -Plena ocupació TIPUS DE PLÍTICA MONETÀRIA: -INSTRUMENTS MONETÀRIS: 1. Reserves mínimes incrementa o redueix la liquiditat del sistema bancari. Obliga a les entitats de crèdit a mantenir un coeficient de caixa. 2. Operacions de mercat obert: Instrument principal. Controlar el preu del diner i gestionar els diners en circulació. El tipus d’interès que marca el BCE és el referent principal per a l’economia. 3. Facilitats permanents: Són facilitats de liquiditat que reben els bancs comercials del BC del seu propi país, mitjançant operacions de concedir crèdits o absorció de dipòsits. -EFECTES SOBRE L’ECONOMIA: 1. La quantitat de diner en circulació 2. El preu del diner Expansiva: Restrictiva:
  4. 4. TEMA 14: EL COMERÇ INTERNACIONAL: La necessitat de comerciar amb altres països és l’obtenció de béns i serveis que no disposa el propi país. Té els factors següents: 1. Els costos de producció: que depenen de la dotació de recursos productius, com la tecnologia, que influeixen sobre els preus de venda als quals oferir els diversos béns i serveis. 2. La demanda: propicia el comerç internacional, ja que en la pràctica és molt difícil que un sol país aconsegueixi produir tot el que cal per satisfer les preferències dels habitants. Tot això engloba les relacions econòmiques internacionals en el seu conjunt. El territori duaner és una zona geogràfica on hi ha lliure circulació de mercaderies i que no té per què coincidir amb les fronteres polítiques d’un país. Comerç internacional: Són les relacions internacionals en el seu conjunt entre diversos territoris duaners. Exportació- importació Comerç exterior: Són les relacions internacionals dutes a terme dins un mateix territori duaner. Adquisició intracomunitària. L’intercanvi és permetre la divisió del treball i l’especialització dels països en la producció d’uns quants béns i serveis específics, això produeix més eficiència. Teoria de l‘avantatge comparatiu il·lustra que els països intenten especialitzar-se en la producció d’aquells béns i serveis que poden intercanviar de manera més eficient en el mercat internacional. Hi ha països que es beneficien més que d’altres de l’establiment de relacions comercials, la qual cosa ha donat lloc al naixement d’altres plantejaments com: lliure comerç i proteccionisme. EL PROTECCIONISME Proteccionisme és el conjunt d’actuacions que tenen com a objecte restringir l’entrada de productes estrangers per tal de protegir la pròpia indústria.
  5. 5. MESURES DE PROTECCIONISTES: 1. Protecció d’indústries considerades estratègiques per a l’interès públic. 2. Foment de la industrialització i a creació d’ocupació. Dos objectius: -Substituir productes estrangers per nacionals -Augmentar la renda nacional amb els beneficis empresarials i els salaris dels treballadors. 3. Desenvolupament d’indústries emergents (noves). Hi ha factors que necessiten un temps de desenvolupament com: la tecnologia, la productivitat... 4. La recaptació de diners. Cobrament de diners a les empreses importadores per part de les autoritats d’un país duaner que conté una font d’ingressos important. Mesures més freqüents per frenar les importacions de productes d’altres països: 1. Gravar amb impostos les importacions. Els impostos sobre les duanes s’anomenen aranzels i tenen com objectiu encarir els productes estrangers per competir amb els nacionals i que no n’entrin tantes quantitats. 2. Fixar quotes o contingents limitats de productes estrangers. Posar limitacions a les quantitats que es poden importar de determinats béns. 3. Establir polítiques comercials i industrials que afavoreixin les indústries nacionals i la seva expansió. Així les empreses nacionals competeixen amb avantatge amb les empreses estrangeres. 4. Barreres no aranzelàries. Amb aquestes mesures posen traves a les importacions. LA RELAIÓ REAL D’INTERCANVI: La relació real d’intercanvi (RRI) és la posició relativa d’un país enfront d’aquells altres amb què comercia. Per saber si la relació millora o empitjora es compara a variació del preu dels productes que s’importen amb la variació del preu del que s’exporten. EL LLIURE COMERÇ: El lliure comerç es concreta en l’absència de barreres comercials entre els països, això permet portar a la pràctica la idea sobre la qual es fonamenta la teoria de l’avantatge comparatiu. Els arguments a favor del lliure comerç són:
  6. 6. 1. Més eficiència dels recursos productius. Quan un país s’especialitza en aquells béns que li reporten un avantatge comparatiu sobre la resta dels països i augmenten les seves possibilitats de producció. 2. Increment i foment de la competència. A causa de l’entrada al mercat d’empreses estrangeres, les empreses del país han de tornar-se més eficients si no volen perdre quota de mercat. 3. Més varietat i quantitat de béns i serveis. Sense el comerç internacional molts productes no existirien series escassos. 4. Èxit d’economies d’escala. Aprofitar les economies d’escala fa que els mercats siguin més amplis, perquè cal augmentar la producció per reduir els costos.

×