1. El sector primari
http://www.lasexta.com/videos/salvados/2012-diciembre-9-2012120
Canvis i permanències

2. Definició del sector
 Engloba les activitats l’objectiu de les quals
és obtenir matèries primeres i productes per
a l’alimentació i per a la resta d’activitats
econòmiques.
 Agricultura i ramaderia
 Explotació forestal
 Extractives
 Pesca.

3. Els factors que condicionen
l’aprofitament agrícola.

4. 1. Els factors físics.
Continuen sent decisius a les societats poc tecnificades.
Clima Relleu Sòl
Condicions
no extremes
Planes i valls Fèrtil

5. 2. Els factors humans.
Volum de població Augment de la població mundial
Tecnologia
Tècniques agrícoles
Tècniques tradicionals
Destinació final Subsistència
de la producció Mercat
Polítiques agràries Lleis, ajuts...
Dietes o cultura
Ex 2, p. 120.
culinària

6. Els elements del paisatge agrari.
Les parcel.les.
Els sistemes de reg.
L’espècie conreada.

7. 1. Les parcel.les i el seu grau d’aprofitament.
Parcel.la: cada una de les parts en que es divideix el paisatge agrari.
Camps oberts o openfield
Segons la delimitació
Tipus de Camps closos o bocage
parcel.les Minifundis
Segons la mida
Latifundis
Agricultura intensiva de productivitat alta
Agricultura intensiva de productivitat baixa
Grau
d’aprofitament
Agricultura extensiva de productivitat alta
Agricultura extensiva de productivitat baixa

8. 4 grans grups, identifica’ls en les següents
imatges:
1. Intensiva i de baixa productivitat. (agricultura asiàtica).
2. Intensiva i de gran productivitat. (agricultura europea).
3. Extensiva i de baixa productivitat (agricultura africana).
4. Extensiva i d’alta productivitat (agricultura nord-americana: corn
belt, wheat belt, cotton belt, tobacco belt). Agribusiness.

10. 2.Els sistemes de reg.
Agricultura de secà Agricultura de regadiu
Aigua de les pluges Sistemes artificials de regs
Ocupa una extensió més gran. Alt valor econòmic.
Inferior valor econòmic. Ocupa menys extensió.

11. 3. L’espècie conreada.
Policultura Monocultura

12. 4. En funció de l’objectiu:
4.1. L’agricultura de mercat.
Objectiu principal
Obtenció del màxim benefici
possible gràcies a…
Especialització de Mecanització de les Tècniques de
la producció feines del camp conreu modernes
Grans inversions, però augment de productivitat que comportarà un major
benefici.

13. Efectes positius Efectes negatius
Abaratiment dels preus dels productes.
Contaminació del sòl i les aigües a
causa dels fertilitzants.
Agilització de la comercialització.
Situació de desavantatge dels
productes dels països pobres
Utilització de transports especialitzats. en quant a competitivitat.

14. 4.2. L’agricultura de plantació.
Localització Països tropicals subdesenvolupats
Colonització dels europeus a partir del segle XVI
Origen
Agricultura de mercat
Grans propietats
Gran inversió de capital
Característiques
Monocultura
Mà d’obra abundant
Productivitat alta
Beneficis per a les empreses estrangeres
Alguns països han d’importar aliments
Problemes
Explotació molt extensiva
Decissions en funció dels preus

15. 4.3.L’agricultura tradicional.
Característiques
Agricultura de subsistència
Policultura
Tècniques i eines molt primitives
Forta dependència dels factors físics

16. Classificació de l’agricultura:
 Agricultura de subsistència o tradicional // agricultura de
mercat o comercial
 Segons la varietat de productes: policultiu o monocultiu.
 Segons l’aprofitament del sòl: intensiva o extensiva.
 Segons l’ús de l’aigua: de secà o de regadiu.
 Segons el tipus de parcel·les: camps oberts o openfields //
camps tancats o bocage.

17. ANÀLISI D’UN PAISATGE AGRARI
 P. 119. FER-NE UN CONJUNTAMENT.
 GRUPS DE 4 PERSONES:
- Portar una imatge d’un paisatge agrari.
- Analitzar un paisatge agrari seguint el guió.
- Presentar l’anàlisi amb la imatge que hàgiu trobat.

18. Espais agraris al món, p.282

19. EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA
 Mapa p.98-99
 Quines províncies destaquen per un percentatge elevat
de població agrària? Quins productes agrícoles coneixes
d’aquestes zones?
 Espanya és un estat agrícola?
 No confonguis població rural de la població agrària.
Rural: habitants de zones rurals però que treballen en el
sector secundari o terciari, agrària: treballadors del
sector primari.

21. p. 101, l’evolució del sector primari.

23. Els tipus d’explotacions agràries a
Espanya
 Explotacions petites o minifundis:
– Menys de 10 ha.
– Explotació familiar i assalariats.
– Problemes de mecanització
– Baixa producció  dificultats per comercialitzar.
– Rendibilitat per agricultura intensiva o científica 
horta a El Ejido o plantes ornamentals al
Maresme.

24.  Explotacions mitjanes:
– 30 ha.
– En augment a Espanya per les polítiques de la
UE:
 Reagrupament de parcel·les
 Crédits
 Desgravacions i primes
 Preus avantatjosos

25.  Latifundis:
– A partir de 100 ha.
– Ha evolucionat dels contractes de parceria (un aporta la
propietat, l’altra la feina) i arrendaments (cessió de l’explotació
de la terra a un preu i temps determinat) per propietari
absentista a gestió directa.
– Agricultura extensiva:
 Mecanització  es necessita mà d’obra especialitzada.
 Treballadors eventuals  contractes a estrangers per temporada
(dones de Romania, Colòmbia i Marroc a la temporada de la collita
de maduixes, taronges, etc.)
 Grans beneficis.

26. Distribució de les explotacions
agrícoles, p. 104.

27. A Espanya hi ha moltes explotacions petites,
en canvi representen poca superfície
conreada.
– Representen el 51.8 %, ocupen un 4.74%.
 Percontra, hi ha molt poques grans finques i
concentren la major part de la terra
conreada:
– Representen un 4.63%, ocupen un 55.49% de les
terres conreades.

28. Treball agrari
 Mapes p. 103.
 Distribució territorial del treball agrari:
– Nord
– Sud

29. p. 103.

30.  Canvis en els usos en els darrers anys:
– Disminueixen les terres de conreu un 12 %.
– Augmenta el terreny forestal 9%.
– Causes:
 Abandonament de les terres menys productives
 Augment de la ramaderia
 Construcció d’àrees residencials o d’infraestructures.
 Agricultura de secà predomina sobre la de
regadiu.

31. La UE i Espanya: La PAC:
Política Agrària Comunitària:
 Espanya entra a la CEE el 1986.
 evolució:
– De 1957 a 1986:
– Objectius: potenciació per assegurar la proveïment i augmentar les
rendes agràries. (context de postguerra).
– Pràctica: subvencionar productes i comprar els excedents
sobreproducció i preus agraris per damunt dels internacionals.
– Efectes: grans distorsions:
– Continua el desnivell de les rendes agràries (gràfic linial p.
105.)
– Excedents abundants I costosos.
– Protecció desigual (productes mediterranis menys protegits).
– Proteccionisme sobre l’exportació  ruïna pels pagesos dels
països en vies de desenvolupament.

32.  De 1986 a 2007: reorientació en disminuir conreus i producció.
 1992: objectius: disminuir excedents, equilibrar els preus europeus I
mundials. Pràctica: ajut a la silvicultura I al medi ambient, ajut a les
explotacions amb activitats complementàries (turisme rural, indústria
agrària, etc).
 2003: la més profunda: restriccions de l’ajuda a la producció, ajudes al
productor dels sectors tradicionals (llet, vacum, oví, cabrum, herbacis) a
canvi de respectar el medi ambient, el benestar animal I controlar la
seguretat alimentària  DESENVOLUPAMENT RURAL.
 Al 2004 entrada de 10 països  augmenten les terres de conreu:
replantejament: LA QUALITAT PER SOBRE DE LA QUANTITAT I nou
plantejament de la pagesia: tasques productives tradicionals + altres
funcions: transformació artesanal alimentària, turisme rural, defensa de la
cultura camperola i conservació del patrimoni natural.

33. De 2007 a 2013.
Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament
Rural. Ajuda de la UE de 7213 milions d’euros.
 Objectius:
– Augmentar la productivitat en l’agricultura i la
silvicultura per ser competitius en el mercat
internacional.
– Desenvolupar la indústria agroalimentària (a
Espanya ocupa el primer lloc del sector industrial)
– Millorar el medi ambient.

34. La producció agrícola
 Condicionants:
– Superfície
– Regadiu o secà
– Qualitat del sòl i el relleu
– Intensitat dels conreus: extensiva o intensiva.
 Augment del regadiu per:
– Productivitat elevada i aplicació en conreus de
secà (evitar sequeres i major rendiment).
– Infraestructures i aprofitament de l’aigua
subterrània

35. Taula p. 106
 De secà:
– Ordi i blat: per a pinso, mecanització i selecció de
llavors.
– Oliveres: augment per l’oli.
– Vinya: especialització (D.O.) i qualitat.
 De regadiu: mà d’obra abundant, fertilitzants
i llavors d’alt rendiment.
– Fruita: aprofiten la maduració primerenca per
vendre-la als mercats europeus.
– Horticultura.

36. La producció ramadera, p. 107
 El 2n estat de la UE en importància.

37.  Boví: pilar  carn i llet.
 Oví: no per a la llana, carn i llet, desaparició
de la transhumància.
 Porquí: consum fresc i xarcuteria.
 Avicultura: molt especialitzada: ponedores,
consum.
Ex 3 p. 120  Quants porcs ens toquen per
persona?

38. La comercialització
 Controlada per la indústria agroalimentària
 empreses multinacionals de productivitat
alta i aliments elaborats.
 Observeu la compra setmanal.
 Espanya i el mercat europeu:
– 75 % de les exportacions espanyoles agràries es
dirigeixen al mercat de la UE.
– El 57 % de les importacions agràries d’Espanya
són de la UE: carn, blat pel pa, begudes i molts
productes alimentaris.

39. La indústria agroalimentària espanyola
destaca en :
 La producció del vi: mercat nacional,
exportacions a Europa i Amèrica.
– Exemple: Celler Sort del Castell.
 Embotits, pernils i conserves.
 Plats precuinats i congelats.
 En creixement la producció de pinso.

40. Paisatges agraris espanyols
 Paisatge: defineix un marc físic, les activitats
humanes i l’organització social d’un espai.
 Factors que el determinen:
– Naturals: clima i relleu.
– Socials: hàbitat (dispers o agrupat) i les comunicacions.
– Culturals.
 Elements visibles:
– Cobertura vegetal: arbòria, arbustiva, herbàcia
– Grandària
– Tipus d’explotació
– Ramaderia estabulada o no.
Exemple p.119.

41. TIPUS DE ESTRUCTURA
ESPAI CLIMA SILVICULTURA AGRICULTURA RAMADERIA HÀBITAT
PAISATGE AGRÀRIA
Litoral Cantàbric, Oceànic: Prats i boscos. Poca. Molta Minifundista. Dispers: caseríos o
terres gallegues. temperatures Repoblacions Monoconreu de blat importància. Explotacions llogarets.
suaus, poca abundants amb de moro Boví: llet i carn familiars o
ATLÀNTIC oscil·lació i eucaliptus. (alimentació animal) (Galícia). petites
abundants i pomeres (sidra). empreses.
precipitacions.
Litoral i prelitoral. Mediterrani: Degradació per Secà: trilogia, Oví i cabrum en Mitjanes i a Concentrat: grans
Depressió de precipitacions la pressió avellaners, extensiva. Andalusia: pobles.
l’Ebre, irregulars i demogràfica i ametllers, garrofers. Boví i porquí en latifundis.
MEDITERRAN Guadalquivir i escasses, urbanística. Hivernacles per intensiva a
I Balears. oscil·lació regadiu (cítrics). Catalunya.
tèrmica
important.
Castella la Continental: Escàs terreny Cerealística. Oví. Parcel·lades. Població escassa i
Manxa i oscil·lació forestal. Rotació biennal o Ramaderia Latifundis pel envellida. Petits
Castella- Lleó. elevada i Deveses: triennal. estabulada o en secà i nuclis rurals:
Planes i Meseta. poques alzinars i Substitució del blat deveses mitjanes pel concentrats però
precipitacions. pastures de per ordi (extensiva). regadiu. dispersos entre sí,
INTERIOR
porcs. (alimentació xarxa de
animal). comunicacions
Mecanització important.
elevada.
Relleus Clima fred: Fagedes i Inexistent. Bovina i ovina de Petites Escàs i concentrat.
muntanyosos. precipitacions castanyers. forma extensiva. propietats i Turisme de
en forma de Repoblacions mancomunitat muntanya: esquí,
MUNTANYA neu, contrast amb pins i s entre excursionisme,
entre els eucaliptus. aquestes. senderisme,
vessants nord i esports d’aventura.
sud.
Arxipèlag de les Subtropical: Tales abusives Plàtans, tomàquets, Cabrum i oví en Diversa: Concentrat.
Canàries. Sequedat en el passat, patates. augment, boví i tradicionalmen Turisme de sol i
extrema. actualment Hivernacles. porquí en t petites i la platja.
CANARI protecció del pi descens. costa
canari i la extenses.
laurisilva amb
Parcs Nacionals.

42. Activitat pesquera
 Espanya: potència pesquera dins la UE.

43. • Tradició pesquera,
actualment reduïda a
Galícia i Andalusia.
• Al voltant de 14.000
vaixells.
• 0,7 % de la població
activa.

44.  http://fernandojromerob.googlepages.com/lapesca
 Dieta mediterrània: 35 k/habitant i any. (p. 120)
 Peix blanc (lluç i llucet), peix blau (sardines, anxoves,
tonyina, bonítol)
 Millors caladors: plataformes continentals (corrents marins
freds rics en plàncton)  la plataforma espanyola pobre
(p.115 mapa)  recerca de caladors més rics:

47. – Mar del Nord:
• Quotes de captures i
temporades de veda.
– Terranova:
• Des d’antic, campanyes de
pesca de mesos.
• Bacallans i halibuts
• Canadà ho restringeix.

48. – Canàries:
• Banc saharià
• Conflictes freqüents
amb Marroc, Senegal
i Mauritània.
– Moçambic i
Somàlia: el cas de
l’Alakrana.
– Atlàntic americà

49. Política Pesquera Comunitària
 1986 entrada d’Espanya a la UE:
 Positiu: quota de pesca alta i acord amb el Marroc.
 Negatiu: armadors més petits  menys capacitat de
pesca.
2007-2013: Fons Europeu de la Pesca:
- No es pot augmentar capacitat pesquera.
- Fons per fomentar explotació sostenible i aqüicultura.

51.  Aqüicultura marina:
 Galícia i Cantàbria  lubina, musclos,
llagostins, ostres.
D’aigua dolça: piscifactories 
truita, salmó.

52. Indicadors de la situació crítica de la
pesca a Espanya
 Descens de la població activa en el sector.
 Disminució de la seva aportació al PIB, actualment
només un 0.2 %.
 Dèficit en la balança comercial: augment de les
compres i menys vendes.

53. Problemes de la pesca espanyola
- El problema dels caladors.
- L’estructura pesquera espanyola: població activa en recessió i
envellida + flota pesquera nombrosa però de poc tonalatge.
- Els problemes mediambientals:
- sobreexplotació dels caladors nacionals (pesca furtiva, pesca de peixos
alevins, incompliments de les quotes, potències d’arrossegament).
- Contaminació de les aigües (residus agrícoles, industrials, urbans,
hidrocarburs  Prestige, 2003)

54. Catalunya: percentatge molt baix en
l’economia catalana (exercici PAU)
CARACTERÍSTIQUES
AGRICULTURA Petites explotacions familiars.
Intensiva i d’alta productivitat:
-horta (Baix Llobregat),
-flor tallada (Maresme),
-arròs (Baix Ebre, Montsià i Delta de l’Ebre),
-fruiters (Segrià),
-farratges i Blas de moro ( Girona i prePirineu).
Extensiva i de secà :
-ordi (Segarra),
-olivera (Garrigues),
-vinya (Penedès, Priorat i TGN),
-avellaners (Camp de Tarragona).
RAMADERIA Muntanya: prats naturals.
Intensiva: llet i carn.
Porquina.
PESCA Molt consum però el mar empobrit: importació i inversió en aqüicultura.
Mercabarna i 19 llotges:
-sardina, lluç, rap, tonyina, verat, llenguado, gall, gamba i escamarlà.