SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 3
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Els Verbs
Si fem memòria, ens recordarem que dividíem els verbs en tres conjugacions o grups segons la terminació dels
infinitius:

• 1a conjugació: verbs acabats en -ar
• 2a conjugació: verbs acabats en -er o -re
• 3a conjugació: verbs acabats en -ir
També, a primer, vam treballar la morfologia verbal. Recordes quines coses ens indicaven els morfemes?

Persona

Primera
Segona
Tercera
Singular

Nombre
Plural

Temps

Passat
Present
Passat

Mode

Indicatiu
Subjuntiu
Imperatiu
Perfectiu

Aspecte
Imperfectiu

Els temps que expressen present
Hi ha tres temps que se situen en el mateix moment de la situació de comunicació: el present d'indicatiu, el
present de subjuntiu i l'imperatiu. La diferència entre aquests tres temps, doncs, no és temporal, sinó de mode:
• Si el fet és vist com a real, fem servir el present d'indicatiu.
Exemple: La Neus encistella la pilota.
• Si el fet és vist com a hipotètic, utilitzem el present de subjuntiu.
Exemple: Tant de bo em regalin el nou CD d'Els gats escaldats.
• Si es tracta d'una ordre, recorrem a l'imperatiu.
Exemple: Tanca la porta, sisplau.
Els temps que expressen passat
Els temps que indiquen passat són els més abundants. Poden introduir la distinció d'un passat recent i d'un de
llunyà, i la d'una acció anterior a una altra de passada:
• El passat recent i el passat llunyà
Entenem per passat tot el que és anterior al moment actual. Ara bé, no és el mateix una cosa que ha passat
avui que una que va passar fa mesos. Per això hi ha un temps verbal per al passat recent, el perfet
d'indicatiu, i uns altres per al passat llunyà, el passat simple, el condicional compost i el passat
perifràstic d'indicatiu. Exemples:
• Aquesta setmana he nedat dos cops a la piscina → L'acció se situa dins d'un període
de temps actual (aquesta setmana) i, per tant, fem servir el perfet d'indicatiu.
• L'any passat vaig anar a Lloret amb el meu cunyat→ L'acció se situa dins d'un
període de temps superat (l'any passat) i, per tant, utilitzem el passat perifràstic.
• El passat del passat
En la narració d'una història passada no tots els fets se situen en el mateix moment, sinó que
uns són anteriors als altres. Imagina't, per exemple, que un detectiu ha d'ordenar una sèrie de
fets per arribar a aclarir el culpable d'un crim:
La víctima havia sortit de casa a les cinc, com de costum, quan va topar-se amb el seu assassí. El crim es devia
produir, doncs, entre les cinc i les sis. L'arma que inculpava l'altre sospitós, però, estava mullada, i això volia
dir que l'havien col·locada en el lloc de l'assassinat abans de les quatre, que és quan va parar de ploure.
Observa que tots els fets se situen en el passat, però que n'hi ha alguns que són anteriors a uns altres: quan la
víctima es topa amb el seu assassí és perquè abans havia sortit de casa seva, com que l'arma està mullada és
que l'havien col·locada abans que parés de ploure. Aquest temps verbal que expressa accions anteriors a altres
accions passades és el plusquamperfet d'indicatiu.
• Els temps que expressen futur
Entre els dos temps que expressen futur hi ha una certa diferència de significat. D'una banda, el futur situa
l'acció en un moment posterior al d'ara. D'altra banda, el futur perfet situa l'acció també en el futur però
donant-la per completada. Observa-ho en les dues oracions següents:
• Us trucarem a les nou. Amb el futur s'anuncia el que està previst que passi a les nou.
• Hauré acabat la feina a les deu. Amb el futur perfet s'anuncia el que està previst que hagi passat
a les deu.
El condicional simple és, també, una forma de futur que es complirà o no, segons una sèrie de circumstàncies.
•

Menjaria patates si en portessis.
ELS VERBS REGULARS I ELS VERBS IRREGULARS
•

Els VERBS REGULARS: són aquells verbs que mantenen el mateix lexema( o arrel), sense canvis, en
tots els temps i tenen les terminacions pròpies de la seva conjugació.
Exemple:
LEXEMA

•

IMPERFET INDICATIU

-O
-ES
-A
-EM
-EU
-EN

CANTBALL-,
TREBALL-,
SALTCOMPR-

PRESENT INDICATIU

-AVA
-AVES
-AVA
-ÀVEM
-ÀVEU
-AVEN

Els VERBS IRREGULARS: són aquells verbs que presenten canvis ortogràfics en les
terminacions( morfemes gramaticals) o en l'arrel( lexema).

Els verbs de la segona i tercera conjugació tenen més verbs irregulars que la primera.
Exemple:
VERB

LEXEMA

CANVI ORTOGRÀFIC

EXEMPLE

Aparcar

Aparc-

c> qu

Aparco/ aparques

Alçar

Alç-

ç> c

Alço/ alces

Jugar

Jug-

g> gu

Jugo/ jugues

Menjar

Menj-

j> g

Menjo/ menges

Enaiguar

Enaigu-

gu> gü

Enaiguo/ enaigües

i> ï

Canvio/ canviï

Canviar
Canvi( verbs acabats en
-iar)

En el lexema dels verbs irregulars, però, s'han de fer alguns canvis ortogràfics quan la vocal de la desinència és

e o i.
Aquests canvis ortogràfics es donen en els verbs acabats en

-car, -çar, -gar i -jar.

Els verbs més irregulars de la primera conjugació són: ESTAR I ANAR. Tenen variacions en el lexema i en la
desinència.
En la segona i tercera conjugació, trobarem molts participis irregulars( que no tenen les terminacions

-ut, -it)
Participis regulars: menjat, dormit, perdut...
Participis irregulars: admès, mòlt, ofert...

-at,

Weitere ähnliche Inhalte

Mehr von Mar López

Santa Tecla i Sant Magí Competic3
Santa Tecla i Sant Magí Competic3Santa Tecla i Sant Magí Competic3
Santa Tecla i Sant Magí Competic3Mar López
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresMar López
 
RECOMANACIONS PRESENTACIÓ ORAL
RECOMANACIONS PRESENTACIÓ ORALRECOMANACIONS PRESENTACIÓ ORAL
RECOMANACIONS PRESENTACIÓ ORALMar López
 
ARBRE GENEALÒGIC
ARBRE GENEALÒGICARBRE GENEALÒGIC
ARBRE GENEALÒGICMar López
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiuMar López
 
Accentuació en català
Accentuació en catalàAccentuació en català
Accentuació en catalàMar López
 
Elements i funcions del llenguatge
Elements i funcions del llenguatgeElements i funcions del llenguatge
Elements i funcions del llenguatgeMar López
 
Les oracions compostes
Les oracions compostesLes oracions compostes
Les oracions compostesMar López
 
Postres de gelatina
Postres de gelatinaPostres de gelatina
Postres de gelatinaMar López
 
Pastís per a roman
Pastís per a romanPastís per a roman
Pastís per a romanMar López
 
Flam amb rosquilles
Flam amb rosquillesFlam amb rosquilles
Flam amb rosquillesMar López
 
Braç de gitano amb crema
Braç de gitano amb cremaBraç de gitano amb crema
Braç de gitano amb cremaMar López
 
El text predictiu
El text predictiuEl text predictiu
El text predictiuMar López
 

Mehr von Mar López (20)

Santa Tecla i Sant Magí Competic3
Santa Tecla i Sant Magí Competic3Santa Tecla i Sant Magí Competic3
Santa Tecla i Sant Magí Competic3
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
 
RECOMANACIONS PRESENTACIÓ ORAL
RECOMANACIONS PRESENTACIÓ ORALRECOMANACIONS PRESENTACIÓ ORAL
RECOMANACIONS PRESENTACIÓ ORAL
 
CARTA FORMAL
CARTA FORMALCARTA FORMAL
CARTA FORMAL
 
ARBRE GENEALÒGIC
ARBRE GENEALÒGICARBRE GENEALÒGIC
ARBRE GENEALÒGIC
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiu
 
TEXT NARRATIU
TEXT NARRATIUTEXT NARRATIU
TEXT NARRATIU
 
Accentuació en català
Accentuació en catalàAccentuació en català
Accentuació en català
 
Determinants
DeterminantsDeterminants
Determinants
 
Elements i funcions del llenguatge
Elements i funcions del llenguatgeElements i funcions del llenguatge
Elements i funcions del llenguatge
 
Les oracions compostes
Les oracions compostesLes oracions compostes
Les oracions compostes
 
Brownie
BrownieBrownie
Brownie
 
Llet fregida
Llet fregidaLlet fregida
Llet fregida
 
Pronoms
PronomsPronoms
Pronoms
 
Postres de gelatina
Postres de gelatinaPostres de gelatina
Postres de gelatina
 
Pastís per a roman
Pastís per a romanPastís per a roman
Pastís per a roman
 
Flam amb rosquilles
Flam amb rosquillesFlam amb rosquilles
Flam amb rosquilles
 
Braç de gitano amb crema
Braç de gitano amb cremaBraç de gitano amb crema
Braç de gitano amb crema
 
El text predictiu
El text predictiuEl text predictiu
El text predictiu
 
Les Wikis
Les WikisLes Wikis
Les Wikis
 

Kürzlich hochgeladen

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Kürzlich hochgeladen (7)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

VERBS I FLEXIÓ VERBAL

  • 1. Els Verbs Si fem memòria, ens recordarem que dividíem els verbs en tres conjugacions o grups segons la terminació dels infinitius: • 1a conjugació: verbs acabats en -ar • 2a conjugació: verbs acabats en -er o -re • 3a conjugació: verbs acabats en -ir També, a primer, vam treballar la morfologia verbal. Recordes quines coses ens indicaven els morfemes? Persona Primera Segona Tercera Singular Nombre Plural Temps Passat Present Passat Mode Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Perfectiu Aspecte Imperfectiu Els temps que expressen present Hi ha tres temps que se situen en el mateix moment de la situació de comunicació: el present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu. La diferència entre aquests tres temps, doncs, no és temporal, sinó de mode: • Si el fet és vist com a real, fem servir el present d'indicatiu. Exemple: La Neus encistella la pilota. • Si el fet és vist com a hipotètic, utilitzem el present de subjuntiu. Exemple: Tant de bo em regalin el nou CD d'Els gats escaldats. • Si es tracta d'una ordre, recorrem a l'imperatiu. Exemple: Tanca la porta, sisplau.
  • 2. Els temps que expressen passat Els temps que indiquen passat són els més abundants. Poden introduir la distinció d'un passat recent i d'un de llunyà, i la d'una acció anterior a una altra de passada: • El passat recent i el passat llunyà Entenem per passat tot el que és anterior al moment actual. Ara bé, no és el mateix una cosa que ha passat avui que una que va passar fa mesos. Per això hi ha un temps verbal per al passat recent, el perfet d'indicatiu, i uns altres per al passat llunyà, el passat simple, el condicional compost i el passat perifràstic d'indicatiu. Exemples: • Aquesta setmana he nedat dos cops a la piscina → L'acció se situa dins d'un període de temps actual (aquesta setmana) i, per tant, fem servir el perfet d'indicatiu. • L'any passat vaig anar a Lloret amb el meu cunyat→ L'acció se situa dins d'un període de temps superat (l'any passat) i, per tant, utilitzem el passat perifràstic. • El passat del passat En la narració d'una història passada no tots els fets se situen en el mateix moment, sinó que uns són anteriors als altres. Imagina't, per exemple, que un detectiu ha d'ordenar una sèrie de fets per arribar a aclarir el culpable d'un crim: La víctima havia sortit de casa a les cinc, com de costum, quan va topar-se amb el seu assassí. El crim es devia produir, doncs, entre les cinc i les sis. L'arma que inculpava l'altre sospitós, però, estava mullada, i això volia dir que l'havien col·locada en el lloc de l'assassinat abans de les quatre, que és quan va parar de ploure. Observa que tots els fets se situen en el passat, però que n'hi ha alguns que són anteriors a uns altres: quan la víctima es topa amb el seu assassí és perquè abans havia sortit de casa seva, com que l'arma està mullada és que l'havien col·locada abans que parés de ploure. Aquest temps verbal que expressa accions anteriors a altres accions passades és el plusquamperfet d'indicatiu. • Els temps que expressen futur Entre els dos temps que expressen futur hi ha una certa diferència de significat. D'una banda, el futur situa l'acció en un moment posterior al d'ara. D'altra banda, el futur perfet situa l'acció també en el futur però donant-la per completada. Observa-ho en les dues oracions següents: • Us trucarem a les nou. Amb el futur s'anuncia el que està previst que passi a les nou. • Hauré acabat la feina a les deu. Amb el futur perfet s'anuncia el que està previst que hagi passat a les deu. El condicional simple és, també, una forma de futur que es complirà o no, segons una sèrie de circumstàncies. • Menjaria patates si en portessis.
  • 3. ELS VERBS REGULARS I ELS VERBS IRREGULARS • Els VERBS REGULARS: són aquells verbs que mantenen el mateix lexema( o arrel), sense canvis, en tots els temps i tenen les terminacions pròpies de la seva conjugació. Exemple: LEXEMA • IMPERFET INDICATIU -O -ES -A -EM -EU -EN CANTBALL-, TREBALL-, SALTCOMPR- PRESENT INDICATIU -AVA -AVES -AVA -ÀVEM -ÀVEU -AVEN Els VERBS IRREGULARS: són aquells verbs que presenten canvis ortogràfics en les terminacions( morfemes gramaticals) o en l'arrel( lexema). Els verbs de la segona i tercera conjugació tenen més verbs irregulars que la primera. Exemple: VERB LEXEMA CANVI ORTOGRÀFIC EXEMPLE Aparcar Aparc- c> qu Aparco/ aparques Alçar Alç- ç> c Alço/ alces Jugar Jug- g> gu Jugo/ jugues Menjar Menj- j> g Menjo/ menges Enaiguar Enaigu- gu> gü Enaiguo/ enaigües i> ï Canvio/ canviï Canviar Canvi( verbs acabats en -iar) En el lexema dels verbs irregulars, però, s'han de fer alguns canvis ortogràfics quan la vocal de la desinència és e o i. Aquests canvis ortogràfics es donen en els verbs acabats en -car, -çar, -gar i -jar. Els verbs més irregulars de la primera conjugació són: ESTAR I ANAR. Tenen variacions en el lexema i en la desinència. En la segona i tercera conjugació, trobarem molts participis irregulars( que no tenen les terminacions -ut, -it) Participis regulars: menjat, dormit, perdut... Participis irregulars: admès, mòlt, ofert... -at,