1. Els Verbs
Si fem memòria, ens recordarem que dividíem els verbs en tres conjugacions o grups segons la terminació dels
infinitius:
• 1a conjugació: verbs acabats en -ar
• 2a conjugació: verbs acabats en -er o -re
• 3a conjugació: verbs acabats en -ir
També, a primer, vam treballar la morfologia verbal. Recordes quines coses ens indicaven els morfemes?
Persona
Primera
Segona
Tercera
Singular
Nombre
Plural
Temps
Passat
Present
Passat
Mode
Indicatiu
Subjuntiu
Imperatiu
Perfectiu
Aspecte
Imperfectiu
Els temps que expressen present
Hi ha tres temps que se situen en el mateix moment de la situació de comunicació: el present d'indicatiu, el
present de subjuntiu i l'imperatiu. La diferència entre aquests tres temps, doncs, no és temporal, sinó de mode:
• Si el fet és vist com a real, fem servir el present d'indicatiu.
Exemple: La Neus encistella la pilota.
• Si el fet és vist com a hipotètic, utilitzem el present de subjuntiu.
Exemple: Tant de bo em regalin el nou CD d'Els gats escaldats.
• Si es tracta d'una ordre, recorrem a l'imperatiu.
Exemple: Tanca la porta, sisplau.

2. Els temps que expressen passat
Els temps que indiquen passat són els més abundants. Poden introduir la distinció d'un passat recent i d'un de
llunyà, i la d'una acció anterior a una altra de passada:
• El passat recent i el passat llunyà
Entenem per passat tot el que és anterior al moment actual. Ara bé, no és el mateix una cosa que ha passat
avui que una que va passar fa mesos. Per això hi ha un temps verbal per al passat recent, el perfet
d'indicatiu, i uns altres per al passat llunyà, el passat simple, el condicional compost i el passat
perifràstic d'indicatiu. Exemples:
• Aquesta setmana he nedat dos cops a la piscina → L'acció se situa dins d'un període
de temps actual (aquesta setmana) i, per tant, fem servir el perfet d'indicatiu.
• L'any passat vaig anar a Lloret amb el meu cunyat→ L'acció se situa dins d'un
període de temps superat (l'any passat) i, per tant, utilitzem el passat perifràstic.
• El passat del passat
En la narració d'una història passada no tots els fets se situen en el mateix moment, sinó que
uns són anteriors als altres. Imagina't, per exemple, que un detectiu ha d'ordenar una sèrie de
fets per arribar a aclarir el culpable d'un crim:
La víctima havia sortit de casa a les cinc, com de costum, quan va topar-se amb el seu assassí. El crim es devia
produir, doncs, entre les cinc i les sis. L'arma que inculpava l'altre sospitós, però, estava mullada, i això volia
dir que l'havien col·locada en el lloc de l'assassinat abans de les quatre, que és quan va parar de ploure.
Observa que tots els fets se situen en el passat, però que n'hi ha alguns que són anteriors a uns altres: quan la
víctima es topa amb el seu assassí és perquè abans havia sortit de casa seva, com que l'arma està mullada és
que l'havien col·locada abans que parés de ploure. Aquest temps verbal que expressa accions anteriors a altres
accions passades és el plusquamperfet d'indicatiu.
• Els temps que expressen futur
Entre els dos temps que expressen futur hi ha una certa diferència de significat. D'una banda, el futur situa
l'acció en un moment posterior al d'ara. D'altra banda, el futur perfet situa l'acció també en el futur però
donant-la per completada. Observa-ho en les dues oracions següents:
• Us trucarem a les nou. Amb el futur s'anuncia el que està previst que passi a les nou.
• Hauré acabat la feina a les deu. Amb el futur perfet s'anuncia el que està previst que hagi passat
a les deu.
El condicional simple és, també, una forma de futur que es complirà o no, segons una sèrie de circumstàncies.
•
Menjaria patates si en portessis.

3. ELS VERBS REGULARS I ELS VERBS IRREGULARS
•
Els VERBS REGULARS: són aquells verbs que mantenen el mateix lexema( o arrel), sense canvis, en
tots els temps i tenen les terminacions pròpies de la seva conjugació.
Exemple:
LEXEMA
•
IMPERFET INDICATIU
-O
-ES
-A
-EM
-EU
-EN
CANTBALL-,
TREBALL-,
SALTCOMPR-
PRESENT INDICATIU
-AVA
-AVES
-AVA
-ÀVEM
-ÀVEU
-AVEN
Els VERBS IRREGULARS: són aquells verbs que presenten canvis ortogràfics en les
terminacions( morfemes gramaticals) o en l'arrel( lexema).
Els verbs de la segona i tercera conjugació tenen més verbs irregulars que la primera.
Exemple:
VERB
LEXEMA
CANVI ORTOGRÀFIC
EXEMPLE
Aparcar
Aparc-
c> qu
Aparco/ aparques
Alçar
Alç-
ç> c
Alço/ alces
Jugar
Jug-
g> gu
Jugo/ jugues
Menjar
Menj-
j> g
Menjo/ menges
Enaiguar
Enaigu-
gu> gü
Enaiguo/ enaigües
i> ï
Canvio/ canviï
Canviar
Canvi( verbs acabats en
-iar)
En el lexema dels verbs irregulars, però, s'han de fer alguns canvis ortogràfics quan la vocal de la desinència és
e o i.
Aquests canvis ortogràfics es donen en els verbs acabats en
-car, -çar, -gar i -jar.
Els verbs més irregulars de la primera conjugació són: ESTAR I ANAR. Tenen variacions en el lexema i en la
desinència.
En la segona i tercera conjugació, trobarem molts participis irregulars( que no tenen les terminacions
-ut, -it)
Participis regulars: menjat, dormit, perdut...
Participis irregulars: admès, mòlt, ofert...
-at,