2. Plaça Sant Jaume de Barcelona. Temperatura 38º a l’ombra. Tot i la terrible calor decideixo intentar convèncer la meva parella per iniciar la marxa. A l’estiu el millor és aventurar-se.
8. -Estic content que haguem fet aquest viatge. Se les veu tan contentes,oi? -Sí. Jo també n’estic. A més a més així també tenim un temps per nosaltres dos. Aquests hivern entre tanta sabata amb prou feines hem pogut tocar-nos…
10. -Va reina! -Ostres, és que aquestes pedres són xungues, eh! -Però no em diràs que l’aigüeta que tenim aquí mateix no s’ho val! -Sí,sí…espero que sí!
11. I allò que semblaven quatre passetes de res s’acaba convertint en una trepidant i un quasi perillosa aventura. Tot i així la il·lusió d’arribar a l’aigua perdura. -Ei peus! Doneu-nos un cop de mà,please!
12. -Oh déu! Està boníssima! -Mmmmmm. -Ei, peus! Que està boníssima!
13. Efectivament l’aigua estava boníssima i tots quatre s’hi van estar una bona estona. Finalment les xancletes van decidir que se n’anaven a pendre un xic l’airet. Els peus, però, van voler anar a nedar. I van despedir-se de les xancletes dient-los que no patissin si trigaven un xic.
14. Van travessar tot el golf de Roses fins arribar a Cap de Creus. Es notava que els urgia intimitat…