1. TIPUS DE TEXTOS
1.- ELS TEXTOS EXPOSITIUS:
Els textos més característics de l’àmbit acadèmic són els expositius, que tenen
com a finalitat transmetre una informació. L’objectiu d’aquests textos no és simplement
explicar un contingut, sinó que la finalitat didàctica del text és facilitar-ne la
comprensió. Aquesta finalitat implica una relació desigual o jeràrquica entre emissor i
receptor: el primer és algú que ensenya i el segon és algú que aprén. Per això l’emissor
ha d’adequar-se al receptor, és a dir, ha de tindre en compte els coneixements previs del
receptor sobre el tema que es tracta. (textos divulgatius o especialitzats)
La redacció ha de buscar l’objectivitat, és a dir, ha de tendir a la neutralitat i a la
màxima claredat.
Característiques generals:
1 - Presència de diversos tipus de recursos didàctics:
a) Exemplificacions: per exemple,com ara, així com....
b)Reformulacions: ,és a dir, açò és, en altres paraules...
c) Gràfics o il·lustracions: per a reforçar l’explicació
d) Tipografia: negreta, majúscules, cursiva
e) Apartats: Per a estructurar i esquematitzar els continguts
h) Parèntesis: Amb funció explicativa o de reformulació i exemplificació
2 - Objectivitat en l’explicació: oracions en 3a persona
3- Ús del present d’indicatiu (amb valor atemporal)
4 - Predomini d’expressions impersonals.
5- Ús del plural de modèstia i de la 3a persona per a reduir la presència de l’emissor.
6 - Aposicions, amb la finalitat explicativa: Clàudia, la meua cosina, ha aprovat les
PAU
7 - Oracions de relatiu: El menú, que es va servir aquell dia, es componia d’una sopa
d’impossible identificació.
8 - Citacions: Fragments d’altres textos que es reprodueixen entre cometes o en text
sagnat amb una finalitat explicativa
9 - Notes a peu de pàgina: amb aclariments sobre el text.
10 - Ús d’adjectius i adverbis no valoratius.
11 - Destaca la funció referencial
12 - Predomini de la modalitat oracional enunciativa.
1

2. 13 - Estil segmentat i cohesionat:
. L’estil segmentat facilita la comprensió. Es caracteritza per períodes breus,
sintaxi senzilla, utilització de repeticions, el·lipsis, predomini de la coordinació etc
. L’estil cohesionat presenta períodes més llargs, condensació de la
informació, predomini de la subordinació. Aquest estil és propi dels textos acadèmics i
formals.
L’emissor ha de ser capaç de construir textos en els 2 estils, d’acord amb les
circumstàncies i amb el receptor a qui s’adrece.
14.- Nominalitzacions: Consisteix a transformar en un sintagma nominal una estructura
verbal o adjectival. L’ús de la nominalització permet de fondre dues clàusules i
suprimir-hi pronoms i conjuncions. Per exemple
.La industrialització europea (El continent europeu s’industrialitza)
. La contaminació de l’aire de Xàtiva demana prendre mesures. ( L’aire de
Xàtiva és contaminat. Aquest fet demana prendre mesures)
Estructura dels textos expositius:
- Introducció (marc, espai, temps)
- Desenvolupament
- Conclusió o síntesi
Hi ha diversos tipus d’estructures o esquemes que poden o no combinar-se en un text
concret:
- Problema/ solució: es planteja inicialment un problema i, seguidament, es
desenvolupa la manera de resoldre'l.
- Causa/conseqüència: es parteix també d'un problema inicial però, en acabant, es mira
de determinar la causa que l'ha generat o els efectes que se'n deriven.
- Pregunta/resposta: es presenta una pregunta i, a continuació, es respon
- Comparació : amb una frase marc que presenta els dos objectes que seran sotmesos a
comparació a partir de descripcions separades o contraposades per trobar-hi semblances
i les diferències.
- Descripció/Enumeració: es descriu el fet o l'aspecte que es vol fer entendre
- Seqüència temporal: se segueix una ordenació temporal del contingut (per començar,
tot seguit, en acabant, per acabar)
- Paràgraf de desenvolupament del concepte: Presenta una idea principal , que
posteriorment es desenvolupa amb exemples, aclariments, detalls, etc
- Classificació: el contingut s'organitza en classes o categories
Gèneres:
llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, resums,etc
2

3. Textos humanístics:
Característiques específiques:
- Poc ús de llenguatges formalitzats: gràfiques, mapes, diagrames, etc
- Abstracció, ja que són disciplines amb un component especulatiu i teòric important
(Filosofia). Aquesta abstracció es manifesta lingüísticament en l’abundància de
sintagmes nominals i de nominalitzacions: La utilització del foc ... (Els homes utilitzen
el foc durant...)
- Estil cohesionat
- Subjectivitat i connotació (llenguatge amb significat ideològic: El gloriós exèrcit o
valoratiu: El magnífic lingüista)
De vegades, podem trobar trets del discurs subjectiu, com ara l’ús de la 1a persona,
el plural de modèstia o de procediments modalitzadors. Tanmateix, els textos
humanístics que volen prioritzar el rigor disciplinar defugen l’ús d’aquests tipus de
recursos que els allunyen de l’objectivitat.
Textos científics i tècnics:
Característiques específiques:
- Importància del llenguatge formalitzat: formulacions, dades numèriques, gràfiques,etc
- Objectivitat: Predomini dels procediments d’impersonalitat
- Claredat i precisió expositiva: definicions dels termes, terminologia específica:
cultismes (procedents de formes grecollatines. Per exemple: hepatitis) i neologismes
(paraules noves formalment o semànticament creades en una llengua per les pròpies
regles de formació de mots , o préstecs procedents d’altres llengües. Per exemple:
telefonar, croissant)
TEXTOS:
Per què la capa d’ozó de l’atmosfera està cada dia més debilitada? (fase
inicial)Perquè cada vegada hi ha més elements contaminants que van destruint-la
progressivament. S’hauria d’aturar la proliferació d’aquests elements per a evitar-ne
el deteriorament total (fase conclusiva)
- Estructura organitzativa
- Característiques
Quan un emissor jura, amenaça, promet, demana perdó, felicita, etc., emet un
enunciat que implica una actuació. Austin anomena performatius els enunciats que es
caracteritzen perquè constitueixen un acte pel fet mateix de ser pronunciats, i els
diferencia dels enunciats constatius, que són els que asseveren alguna cosa sobre el
3

4. món, només. Perquè un acte es considere performatiu ha de contenir un verb
performatiu en primera persona i en present d’indicatiu implícit o explícit i ha de ser
usat en una situació comunicativa adient
Per exemple:- Jure que sóc estudiant de 2n de BAT (en un context en què
se li nega la condició de ser-ho)
- Estudie 2n de BAT (acte constatiu)
Extret de Text i gramàtica: Teoria i pràctica de la competència discursiva
2.- ELS TEXTOS DESCRIPTIUS:
Els textos descriptius pretenen demostrar com és un objecte, una persona, un
lloc, una situació, un estat d’ànim,etc.
No tenen una única estructura típica d’organització de la informació, encara que
acostumen a tindre una ordenació de caràcter espacial que pot adoptar diverses
perspectives: de més general a més concret, de dalt a baix, d’esquerra a dreta, etc
Hi ha dos tipus de descripcions: objectives i subjectives. Aquestes descripcions
depenen de l’actitud de l’emissor que descriu.
Les descripcions de persones poden ser físiques o psicològiques. També trobem
descripcions mixtes.
Té els ulls verds, però amb una mirada estranya i profunda
Estructura:
Una estructura descriptiva bastant freqüent podria ser aquesta:
1.- Tema-títol, que és allò que es vol descriure.
2.- Propietats globals i propietats de les parts de l’objecte de la descripció.
3.- Relació d’allò que es descriu amb el món circumdant i amb altres objectes.
Ma casa (tema-títol) és espaiosa, assolellada, fresca i agradable (propietats
globals). La porta del carrer és de fusta de pi, les parets blanques i les finestres de fusta
de cirerer envellit... (parts).Està orientada cap al sud-est i és la més gran de tot el
carrer. (posada en relació)
Característiques:
- Hi abunden els verbs copulatius (ser, estar, parèixer i semblar) i els de pertinença
(tenir, portar).
- Predomini d’estil segmentat i oracions simples, juxtaposades o coordinades
copulatives amb el nexe i.
Si són compostes, són subordinades de relatiu.
- Lèxic principal : adjectius qualificatius i SP equivalents a un adjectiu.
- Els temps verbals que predominen són el present d’indicatiu i l’imperfet d’indicatiu.
4

5. Gèneres:
guia turística, retrats, caricatures, etc
TEXTOS:
Zimmermann era un home de pell olivenca amb els cabells, el bigoti i la
punxeguda barba tintats de gris. Mirava cap al món amb una pinça-nas amb
l’expressió d’un gos bastard que busca menjar. Tot i que probablement no tenia més de
cinquanta anys, a nosaltres ens feia l’efecte que en tenia vuitanta. El menyspreàvem
perquè era amable i gentil i perquè feia olor d’home pobre i perquè duia un vestit
apedaçat, brillant i verdós que li servia per a tota la tardor i per als llargs mesos
d'hivern. Tenia un segon vestit per a posar-se a la primavera i a l’estiu.
Text adaptat de F. Uhlman, L’amic retrobat
- A quin gènere pertany el text anterior? En general, de quin tipus de text es
tracta?
3.- ELS TEXTOS NARRATIUS:
Una narració consisteix a contar algun fet que se situa en un desenvolupament
temporal i causal (cronològic).
Hi ha textos narratius orals i escrits, com ara les rondalles, els contes, les
novel·les, etc. Les informacions es poden presentar segons l’ordre cronològic o alterant
aquesta organització amb la qual cosa es crea un nou ordre narratiu que, de totes
maneres, ha de permetre al lector reconstruir la cronologia dels fets contats.
En aquest tipus de text té una importància fonamental el desdoblament de veus:
narrador, l’estil directe o indirecte, etc. Pot haver-hi seqüències conversacionals o
descriptives inserides.
Característiques:
1- Ús de temps verbals de passat
2- Expressions temporals: adverbis, sintagmes preposicionals, subordinades temporals i
connectors temporals.
3- Predominen els verbs d’acció
4- Funció comunicativa: asseverar enunciats de fet.
Estructura:
A l’hora d’analitzar l’estructura convé tenir present els factors següents:
. Qui realitza l’acció narrada
. Què hi ocorre
. Per què passa
. Com s’esdevé el fet contat
. On ocorre
. Quan s’esdevé.
5

6. En definitiva, una narració conta un esdeveniment que ocorre a un o uns personatges
que actuen dins un espai i un temps passat. Una mateixa narració, pot explicar-se de
moltes maneres diferents segons qui la conte, amb quina finalitat ho faça, etc. Així
doncs, una mateixa història pot ser explicada amb discursos diferents.
- Introducció: Situació inicial d’equilibri
- Nus: - Complicació: fets o accions que trenquen l’equilibri: conflicte
- Evolució d’aquests fets. Desenvolupament de l'acció
- Desenllaç: resolució i situació final estable
Això era i no era una princesa que vivia molt feliç i tranquil·la (situació
inicial).Un dia es va trobar un gripau molt lleig que li va demanar un bes per a trencar
el malefici que l’havia convertit en això precisament, en gripau (complicació). A la
princesa, li feia un poc de fàstic i no se n’acabava de refiar. Li va dir que s’ho havia de
pensar. Finalment, es va decidir, el va besar (evolució) i el gripau es transformà en un
príncep d’allò més ben plantat, que li va demanar de casar-se amb ella (desenllaç) . I
així ho van fer i van viure feliços. (situació final)
- Fixa’t en les fórmules estereotipades que comencen i inicien els contes.
- Quines característiques dels textos narratius es reflecteixen en el text anterior?
Gèneres:
rondalla, conte, novel·la, algunes notícies, cinema, etc
TEXTOS:
Aquella nit, Grendel va eixir del seu fangós pantà i s’adreçà al palau dels cérvols
després d’escalar la muralla. El silenci més absolut envoltava els seus sinistres passos.
Quan va veure tots aquells humans, el seu estómac s’agità violentament, però quan s’hi
acostà, Beowulf s’interposà en el seu camí.
Fragment adaptat de S. Sorn, Relats de monstres
4.- ELS TEXTOS INSTRUCTIUS:
Els textos instructius pretenen regular la conducta del receptor (aconsellant,
dirigint, ordenant). La informació s’hi estructura de forma lineal, no jerarquitzada, és a
dir, no s’ordena en idees principals i secundàries. Cada informació té la mateixa
importància, i solen ordenar-se temporalment.
6

7. Característiques:
1- Formes verbals amb valor d’obligació (perífrasi verbal d’obligació i imperatiu)
2- Connectors d’ordre: . Temporal: primer, segon , després, finalment, etc (L’ordre pot
ser fonamental o no, segons la naturalesa del procés)
. Espacial: a la part superior, a la dreta, etc
3- Ordenació temporal de les accions
4- Lèxic precís i monosèmic
5- Frases curtes i ordenades de manera lògica. Entre les oracions subordinades, són
freqüents les condicionals: Si té problemes cardíacs, consulte el metge i les finals: Per a
netejar la roba en sec, les peces s’han d’airejar abans d’utilitzar-les
6- Absència de formes personals del verb i ús del reflexiu se amb valor impersonal, per
donar major objectivitat i credibilitat. (Complir)
Estructura :
Els textos instructius tracten temes molt variats i adopten una gran multiplicitat
de formes depenent del tema, l’àmbit, el canal, el destinatari, etc. Resulta molt difícil
parlar d’un model concret d’estructura. Tot i això, els elements comuns en les
estructures instructives poden ser:
- Enunciat inicial
- Exposició informativa. Hi predomina l’enumeració d’elements i la descripció de
fases d’un procés.
- Divisió en apartats i subapartats.
- Ordenació cronològica dels apartats i subapartats
- Jerarquització del contingut mitjançant la numeració i una tipografia variada.
- Presència d’imatges, fotografies, etc que il·lustren i exemplifiquen el contingut.
- Etc
TEXTOS:
Rostit d’espàrrecs i carxofes
. INGREDIENTS (per a 4 persones)
16 carxofes, 3 manats d’espàrrecs, 200 grams de cansalada, sal i oli
. ELABORACIÓ:
Netegeu les carxofes, després talleu-les en 4 o sis talls i, en una paella ben calenta i
amb un poc d’oli i sal, les salteu per evitar que s’oxiden. Prepareu els espàrrecs: fareu
servir la part més tendra (...)
.COMENTARI: Quan en siga temps, podeu fer el plat amb favetes. Amb les puntes
d’espàrrec més dures es pot fer unadeliciosa crema d’espàrrecs.
Recepta
III. Dels deures de l’alumnat.
Article dinou
L’estudi constitueix un deure bàsic de l’alumnat. Aquest deure queda reflectit en les
obligacions següents
7

8. a) Assistir a classe i participar en les activitats la finalitat de les quals és desenrotllar
els plans d’estudi.
b) Respectar els horaris aprovats per tal de dur a terme les activitats del centre escolar.
c) Seguir les orientacions del professorat pel que fa al seu aprenentatge
fragment del Decret 246/1991, de 23 de
desembre, del Consell de la GV
sobre els drets i deures dels alumnes
Gèneres:
receptes de cuina, lleis, reglaments, decrets, ordres, instruccions per a la utilització d’un
aparell, consells per tenir cura de flors i plantes, etc
5.- ELS TEXTOS AUGMENTATIUS:
Quan argumentem, intentem convèncer un altre d’una determinada tesi, d’una
idea, mitjançant diferents arguments.
En aquests tipus de textos destaca la funció apel·lativa
Característiques:
1- Arguments, contra arguments, tesi i antítesi.
2- Connectors: de contrast, causals, consecutius
3- Modalització: adj. i adv. subjectius (interessant, lamentablement)
4- Verbs performatius: dir, creure, pensar,etc
5- Díctics referits a l’emissor i al receptor (pronoms personals, fórmules de tractament)
6- Ironia
7.- Definicions
8.- Comparacions
9.- Cites
10 -Exemples
11- Interrogants. (per provocar, posar en dubte un argument, comprovar els
coneiximents del receptor...)
Estructura d’una argumentació:
- EXORDIUM (introducció). És la part inicial del discurs. Té com a finalitat presentar
el tema i obtenir una disposició favorable del receptor. Recursos:
. Apel·lar a la compassió i a les emocions
. Apel·lar a l’autoritat: persones de reconegut prestigi estan a
favor de la tesi defensada
. Apel·lar a la tradició
8

9. - NARRATIO (exposició dels fets). És l’explicació dels fets amb la finalitat que el
receptor conega la posició defensada per l’emissor i se situe de la seua part.
- ARGUMENTATIO ( exposició d’arguments). És el centre del discurs. Les parts
anteriors són preparatòries, ara s’exposen els arguments pertinents per a la defensa de la
tesi i es rebaten els arguments del contrari. S’hi poden fer concessions als arguments del
contrari per rebatre’ls i continuar amb més força. Així s’aconsegueix mostrar una
actitud dialogant davant l’audiència.
- CONCLUSIO (conclusió). És la part final del discurs. Té un caràcter recapitulador,
amb una repetició dels arguments més rellevants que funciona com una síntesi.
Gèneres:
article d’opinió, cartes al director, debats, discussions, la publicitat (per la funció que
acompleix), etc
En aquesta mena de textos que pretenen convéncer o persuadir hem d'assenyalar:
a.- Els arguments i contrarguments. proposicions, raons o exemples que
serveixen de base a l'argumentació
b.- El tema: motiu de l'argumentació
c.- La tesi. posició de l'autor respecte del tema, es a dir, la proposició o idea que
és defensada o atacada.
Esquema o estructura interna
• Inductiva o sintètica: on els raonaments van del particular al general. S'exposen
uns fets que condueixen a una conclusió.
• Deductiva o analitzant: on els raonaments van del general al particular. S'exposa
una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Successiva: l'exposició es fa amb ordre cronològic.
• Paral·lelística: s'exposen dos o més aspectes d'un mateix tema.
• Circular o enquadrada: és una combinació de la deductiva i la inductiva. Es
formula la tesi, s'esposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna
a enunciar al final amb possibles matisacions.
• Dialèctica. inclou la tesi que es defensa i el punt de vista contrari (o antítesi). Es
demostra la falsetat de l'antítesi perquè el receptor compartisca la tesi.
 IMPORTANT
Tipus d'arguments:
• Arguments racionals. Es basen en idees i veritats admeses i aceptades pel
conjunt de la societat.
• Arguments de fet. Esbasen en proves comprovables
• arguments d'exemplificació. Es basen en exemples concrets
9

10. • Arguments d'autoritat. Es basen en l'opinió d'una persona amb prestigi
reconegut.
• Arguments que apel·len als sentiments. Amb ells es pretén despertar
compasió, tendresa, odí, afalagar algú...
10