DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
Projecte val d'aran
1. Lucía Mas
Sandra Pérez
Nerea Salvador
Aina Gisbert
4t C
Curs 2011 -2012
2. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |2
ÍNDEX
PRIMERA PART 3
1. Les comarques de muntanya 3
2. Situació en el mapa 3
3. Tipus de clima 4
4. Relleu 4
5. Vegetació 4
SEGONA PART: VAL D’ARAN
5
1. Dades generals (situació i capital) 5
2. Relleu i hidrografia 6
3. Clima 7
4. Vegetació 7
5. Fauna 8
6. Activitat econòmica 9
7. Gastronomia 10
8. Llocs d’interès i monuments 13
9. Festes i tradicions 14
10. Curiositats 15
BIBLIOGRAFIA 16
PRIMERA PART
3. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |3
LES COMARQUES DE MUNTANYA
1. Les comarques de muntanya:
Les comarques de muntanya són aquelles que estan situades més al nord de
Catalunya, a la zona més muntanyosa.
Les comarques de muntanya són:
- Val d’Aran (Vielha) - Solsonès (Solsona)
- Alta Ribagorça (el Pont de - Cerdanya (Puigcerdà)
Suert) - Berguedà (Berga)
- Pallars Sobirà (Sort) - Ripollès (Ripoll)
- Pallars Jussà (Tremp) - Garrotxa (Olot)
- Alt Urgell (La Seu d’Urgell)
2. Situació en el mapa:
3. Tipus de clima:
4. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |4
El clima en aquestes comarques es caracteritza per hiverns molt freds, sovint
amb nevades abundants, i estius suaus, és a dir, amb una calor moderada.
4. El relleu:
El relleu d’aquests tipus de comarca és molt
abrupte, amb muntanyes molt altes i valls
estretes. Hi neixen rius molt importants, com ara
el Segre, la Noguera,Pallaresa, la Noguera
Ribagorçana, el Llobregat o el Ter.
Els pobles són petits i estan situats a les valls.
També hi ha masies aïllades.
El relleu dificulta les comunicacions. Les
carreteres solen ser estretes, amb revolts i, de
vegades, passen per túnels que travessen les
muntanyes.
5. La vegetació:
La vegetació és diferent segons l’altitud. A L’alta muntanya hi predominen els
prats i els boscos de pi negre i avet.
SEGONA PART
5. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |5
VAL D’ARAN
1. Dades generals (Situació i població):
Comarca Val d’Aran
Capital Vielha
Superfície 633,60 km2
Població 10.295 habitants
Municipis 9
Gentilici Aranès, aranesa
La Val d'Aran (nom occità i oficial) o Aran és un país d'Occitània situat
administrativament a l'extrem nord-occidental del Principat de Catalunya.
Comarca d'alta muntanya, a l'extrem occidental dels Pirineus catalans,
fronterera amb França, a la vall de capçalera de la Garona, que té la
particularitat de ser una vall atlàntica, al vessant nord de la serralada, oberta a
les planures d'Aquitània. És una vall pirinenca constituïda com a comarca, amb
capital a Vielha, amb un govern autònom (Consell General d'Aran). La llengua
pròpia i oficial d'aquesta comarca és l'occità aranès, que pertany al conjunt del
gascó oriental, i també hi són cooficials el català i el castellà.
Els 9 municipis que formen aquesta
comarca són: Arres, Bausen, Bossòst, es
Bòrdes, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e
Mijaran, Vilamòs.
2. Relleu i hidrografia:
El paisatge aranès està dominat per poblets
acollidors, els uns a tocar dels altres i voltats d'immenses muntanyes, algunes
6. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |6
de més de 3.000 metres d'altitud. Això és tan cert que hi ha qui anomena la Vall
d'Aran la Suïssa catalana.
Cims com el Tuc de Molières, el Besiberri i el Gran Tuc de Colomers
presideixen una vall que té l'Aneto, el cim més alt de la Península Ibèrica, a
l'horitzó. Els estanys de Saboredo, Colomers, Restanca, Mar..., donen fe de
l'origen glacial de la vall i contribueixen a afaiçonar un paisatge únic.
És l'única comarca de la Comunitat Autònoma de Catalunya que pertany en
gran part a una conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i la
travessa, desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar tota la Gascunya.
També té una petita part de conca mediterrània, ja que la Noguera
Pallaresa neix al Pla de Beret, a un centenar de metres de la Garona, però
inicia el curs en direcció oposada. Així mateix, la part nord de la Vall de
Barravés (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament també a l'Aran.
3. Clima:
La seva orientació cap al nord, amb una orografia d'alt relleu i el clima atlàntic
del que gaudeix, malgrat estar en un país mediterrani, proporcionen a la Vall un
índex de precipitacions molt per sobre de la mitjana d'altres regions
7. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |7
pirinenques i de la Península ibèrica, i fa que allotgi ecosistemes amb
característiques especialment bones per a algunes espècies de gran interès.
Acostuma a haver-hi temperatures baixes, pluges abundants i humitat
elevada. La neu s’hi manté una bona part de l’any, sobretot a dalt dels cims,
modelats pel glaç. De fet, aquest territori és l’únic del Principat de clima atlàntic,
que és francament dur i que ha influït la cuina aranesa, molt substanciosa.
4. Vegetació:
La vegetació de la Vall, amb arbres caducs i boscos de coníferes,
alternats amb prats alpins i subalpins, i bells trams fluvials o llacs, es troba a
cada pas. El curs del riu Garona vertebra la vall principal i els seus afluents
aporten no només les seves aigües sinó també altres valls laterals.
8. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |8
Els amants de la botànica troben a la Val d'Aran alguna de les flors alpines
més belles y difícils de trobar, com l'orquídia Nigritela a la zona de la vall de
Mulheres; o d'alt valor terapèutic,
como l'Àrnica montana, en vàries
zones de l'entorn de Colomès; a
més d'exòtiques flors carnívores
com la Drosera (en prats alpins) o
la Viola d'Aigua (en els cursos
d'aigua més nets). Però també
allotja comunitats vegetals
microscòpiques que són
autèntics endemismes i que s'han localitzat en determinats llacs glaciars de
l'entorn del Parc Nacional d'Aigüestortes, i que són objecte d'estudis científics
des de fa anys.
Diferents varietats de molses i falgueres que requereixen nivells molt alts
d'oxigen i de qualitat ambiental posen de manifest l'alt valor ecològic dels
boscos aranesos, i embelleixen encara més els impressionants avets (Abies
alba), faigs (Fagus sylvatica) o roures (Quercus robur) que acompanyen
l'inacabable fluir de les aigües dels rius de la Vall. El grau d'humitat i les
característiques geomorfològiques de l'Aran permeten també que en els seus
boscos ens pugui sorprendre sovint la presència d'un arbust tan bell com
amenaçat, como és el popular grèvol (Ilex aquifolium), el consum del qual per
decorar les festes nadalenques féu que s'hagués de protegir en totes les
regions alpines.
5. Fauna:
Pel que fa a la fauna¸ els insectes tenen també un
paper clau en els rics ecosistemes de la Vall. A més
d'un gran nombre de papallones de gran bellesa,
destaca un insecte endèmic el nom del qual, Rosalia
alpina, no fa sospitar el seu poder transformador de
9. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |9
la fusta morta de faigs i bedolls dels boscos més madurs. També entre els
rèptils trobem endemismes que mostren la riquesa de la biodiversitat de l'Aran,
com la sargantana aranesa (Lagocerta aranensis), o el tritó pirinenc
(Calotriton asper), que habita a les parts més altes dels rius.
A la Vall d'Aran hi ha una sèrie d’animals en perill d'extinció, amb programes
de reintroducció o de protecció i conservació, i són: l’ós bru (Ursus arctos), la
perdiu blanca (Lagopus mutus), la cabra catalana, la sargantana aranesa
(Lacerta aranica), trencalòs (Gypaëtus barbatus).
Als prats subalpins i les parets escarpades del mig i del
baix Aran, a l'entorn de les mines Victòria i de les
mines Margalida, les aigües ferruginoses i l'abundància
d'ungulats són el lloc preferit del sorprenent trencalòs
(Gypaetus barbatus). Altres grans rapinyaires, como la
majestuosa àguila daurada (Aquila chrysaetos), els
temporals milà negre (Milvus migrans), milà reial (Milvus milvus) o l'aufrany
((Neophron percnopterus) seran també fàcils d'observar en els seus vols
circulars tot buscant preses o carronya.
Farà falta molta paciència i bons prismàtics per observar el mític pigot
garser mitjà (Dendrocopos medius), amb uns colors i soroll en perforar els
arbres que confondrem segurament amb altres pigots parents però no tan
amenaçats d'extinció. La gran quantitat de petites aus forestals que concentren
els boscos de l'Aran converteixen amb els seus cants els itineraris de
senderisme en una bonica aventura acústica, no només per als amants de
l'ornitologia sinó per a qualsevol.
L'ós bru (Ursus arctos) té en els boscos del
Baix Aran el seu lloc preferit al Pirineu
central, i en ocasions es poden trobar les
seves petjades en les últimes neus
10. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 10
primaverals o esgarrapades amb les seves cinc grapes marcades en
algun arbre. Aquest mamífer s'alimenta de baies silvestres, peixos,
carronya i rares vegades caça preses grans.
6. Activitat econòmica:
Les activitats econòmiques tradicionals a la Val d’Aran han estat durant segles
la ramaderia i l’aprofitament dels recursos del bosc. De fet, encara es
poden veure nombroses pastures que alimenten ramats bovins i ovins. Les
fires de Bossòst, Vielha i Salardú, són els testimonis vivents d’aquesta
tradició ramadera.
A partir de l’últim quart del segle XX, però, l’activitat principal de la Val d’Aran
s’ha anat transformant, encarant-se cap al sector terciari, sobretot en
activitats turístiques. Primer va ser gràcies als esports d’hivern, amb l’estació
d’esquí més gran de Catalunya. Darrerament, els esports d’aventura, el
senderisme i el turisme rural han pres el relleu durant la meitat de l’any sense
neu a les pistes.
Especialment important és el sector dels serveis, lligat fonamentalment a
l’activitat turística, que concentra el seu focus a Vielha i la seva rodalia, i a
l’estació d’esquí de Baqueira Beret.
7. Gastronomia:
A la Vall d'Aran es fa un formatge de vaca anomenat precisament "Vall
d'Aran". Les aus de granja són de gran qualitat, amb elles es fan derivats
també excel·lents, com el fetge gras o el paté de Lés.
Hi ha certs embotits que tenen una denominació d'orígen protegida, com per
exemple:
• Choriço (Xoriç)
• Langoïssa i langoïssa seca (Llonganissa i secallona)
11. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 11
• Anditos, són petites botifarres de sang i ceba que es menjaven els
primers dies després de la matança del porc i que els cansaladers han
recuperat els darrers anys.
• Cueta (Llonganissa cuita)
• Bolh (Bull), n'hi ha de negre, de codena i de llengua.
Els plats de la cuina aranesa solen ser calòrics i consistents, com a
conseqüència del clima de la vall, amb abundància de sopes i estofats, per als
quals s'utilitzen sobretot productes locals. Destaquen les carns de boví i d'oví,
la truita de riu i els bolets. L'anyell és excel·lent i abundantment consumit, com
passa amb les aus, que es cuinen estofades o es conserven en oli amb vinagre
i herbes. L'ànec, com els civets i els patés, han penetrat per la banda francesa.
• Caulets o col farcida: mandonguilles de carn picolada envoltada amb
fulles de col, que es serveixen soles o com acompanyament de plats de
caça. Aquests farcellets de col es couen en una cassola amb sofregit i
es mengen també en altres llocs d'Occitània.
• Civet de caça, en especial de senglar o d'isard (cabra pirinenca): És
un plat que es menja l'endemà o, re-escalfant-lo, més tard i que
requereix adobar la carn durant tres o quatre dies en un adob amb vi per
a, posteriorment, coure-la durant varies hores amb altres verdures
(pastanaga, ceba), espècies (all, nou moscada, herba bona, llorer), vi
negre, brandi i vinagre.
• Hereginat: és un plat d'orígen medieval a base de menuts d'anyell.
• Òlha aranesa: una ollada d'escudella
amb carn d'olla que és el plat més
emblemàtic i tradicional de la cuina
aranesa. Es fa amb mongetes blanques,
patates, fideus, verdures (porro, col, api,
ceba), gallina, pilota, botifarra negra i
òssos.
• Sanganhèta: a base de sang de porc o d'anyell, amb cansalada, all i
julivert picats. La sang es deixa refredar per a que cualli i llavors es
barreja amb els altres ingredients i es fregeix. A la resta de la cuina
12. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 12
gascona, la sanqueta és molt semblant però es pot fer amb sang
d'aviram.
• Torrin: sopa d'all, que també pot ser de
ceba, que es menja a tota la península
Ibèrica i gran part d'Occitània (amb
diferents noms: alhada, aillade, tourin,
oliat, etc.) i que es pot considerar una
variant de l'aiga bulhida provençal.
• Truhada aranesa o truhada: patates farcides de carn.
• Truita de riu: que es prepara fumada, fregida o al forn amb fines herbes
També s’elaboren postres típics a la zona:
• Bunyols
• Crespeths: també anomenades pastères o pescajons
• Crema aranesa: una crema espesa perfumada amb vainilla i coberta
amb clares d'ou batudes.
• Hariat de fajol: una recepta semblant a les
farinetes de fajol de La Garrotxa. S'utilitza un
estri especial per a remenar-les que es diu
cafall.
• Milhat: unes farinetes dolces que semblen un
pastís-flam, amb farina de blat o de blat de
moro, i que pot tenir fruita, com poma o
atmetlla.
• Milhes: fetes de farinetes de blat de moro fregides i que es mengen
calentes.
A la Vall d'Aran es preparen licors cassolans, que se solen beure després
dels àpats o per a acompanyar els dolços tradicionals, com per exemple:
• Aigua de Nòdes: una mena de ratafia típica de la
Vall d'Aran, que es fa amb nous encara verdes,
que es cullen a finals de juny.
13. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 13
• Licor d'aranyons: a base d'aranyons macerats en rom durant un temps
variable que pot arribar a un any.
• Licor de cassís: beguda típica d'Occitània en general a base de
grosella negra macerada en licor d'anís.
• Els Pinçons: licor de grosella
• Vin caud (vi calent): vi negre amb sucre al qual s'infusiona canyella,
pell de llimona i espècies, que es beu calent i era típic pel Nadal. També
es beu a Andorra i la resta dels Pirineus.
8. Llocs d’interès i monuments:
Aquests són els principals indrets que el visitant a la vila no pot oblidar:
• Església de Sant Miquèu de Vielha:
construïda a diferents èpoques entre els
segles XII i el XV. Arquitectònicament i
artísticament la part més interessant
d’aquest temple resideix en el seu atri i la
seva portalada de finals del segle XIII o
principis del XIV.
• Crist de Mijaran: el podem trobar dins de
l'església de Sant Miquèu. És una peça
datada del segle XII que antigament es
trobaba al Santuari de Mijaran que
actualment està derruït a causa de la guerra.
• Església de Bossòst: datat del segle XII és
un dels monuments religiosos més
extraordinaris de la comarca. L'església
parroquial romànica d'Era Purificació de
Maria, a Bossòst, fou construïda al llarg del
segle XII. És de planta basilical de tres naus
separades per pilars de planta circular i
culminades amb tres absis decorats seguint
14. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 14
l'estil llombard. Disposa de dues portalades, la septentrional molt més
treballada que la meridional. Junt al temple es troba la torre campanar, de
planta quadrada i rematada per pronunciada punxa de pissarra.
• Església de Salardú: datada dels segles XII - XIII, amb un campanar
exempt del segle XV. En ella hi trobem el Crist de Salardú amb una creu
policromada datat del segle XIII.
• Església de Tredòs: datada del segle XII la seva teulada és de fusta.
9. Festes i tradicions:
Algunes de les festes populars que es celebren a la comarca són:
• La crema deth Haro: Es celebra al
poble de Les. L’Haro és un tronc
d’avet pelat d’uns 12 metres d’alçada
que esdevé el centre d’un cerimonial
que vol escenificar i perpetuar el
sentiment d’agraïment a la terra just
en el moment del solstici d’estiu, just
en el moment quan la terra torna a donar fruits. Els joves, mentrestant, fan
cremar les “eshalhes” que es confeccionen amb peles de cirerer totes
juntes i que una vegada enceses les fan voleiar per damunt dels seus caps
fent arribar el foc arreu. Després comencen les danses tradicionals com es
Aubades, eth Tricoter, eth Cadalh i el Balh Plan. El cel de la nit aranesa
s’omple d’espurnes, d’olor de cendra i de vi calent, el vin caud que es
prepara en grans olles al voltant de la plaça.
• Era Hèsta Aran: El 17 de juny la Vall d'Aran celebra la seva diada, 'era
Hèsta d'Aran', amb motiu de la recuperació de les institucions històriques,
ara fa tretze anys, fet que reconeixia la personalitat d'aquesta bella
comarca situada al nord-oest del Pirineu català, que des d’aleshores té un
òrgan de govern propi, el
Conselh Generau d'Aran.
• Fira de Vielha: La Hèira de
Vielha (Fira de Vielha) té, any
15. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 15
darrera any, una gran afluència de públic. Durant tot el dia, pels carrers
principals de Vielha, hi haurà un gran nombre de parades comercials i
d’altra banda, en el recinte firal, ubicat al pàrking de les antigues casernes
militars, tindrà lloc la vessant ramadera que celebra el Concurs de Bestiar,
obert a tots els ramaders del Municipi de Vielha e Mijaran.
10.Curiositats:
Himne de la Val d’Aran:
Lletra en aranès: volem com es pares,
guardant-vos morir.
Aqueres montanhes
que tant nautes son,
m'empèishen de véder
mèns amors a o son. Traducció en català:
Nautes se son nautes Aquelles muntanyes,
ja s'abaisharàn que tan altes són,
es mies amoretes m'impedeixen veure
que s'aproparàn. els meus amors on són.
Montanhes araneses Altes, si son altes,
a on es pastors ja les baixaran
es hònts regalades els meus amorets
tròben, e jordons. que s'aproparan.
Se cantes perqué cantes Muntanyes araneses
cantes pas per jo a on els pastors
cantes per ma hilha fonts regalades
que non ei près de jo troben, i gerdons.
Montanhes coronades Si cantes perquè cantes,
tot er an de nhèu, no cantes per mi,
tan nautes e bères cantes per ma filla,
que vos pune eth cèu. que és lluny de mi.
Montanhes araneses Muntanyes coronades
pientades de rius, tot l'any de neu;
de totes grandeses tan altes i belles
vos adorne Diu. que us enveja el cel.
Nòsti amors veiguéretz Muntanyes araneses
com rosèr florir, pentinades de rius,
de totes grandeses
16. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 16
us adorna Déu. com roser florir,
volem, com els pares,
Els nostres amors veieres esguardant-vos, morir.
BIBLIOGRAFIA:
• Llibre de la Val d´Aran de la Biblioteca (Monserrat Roig)
• Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Val_d%27Aran
• Turisme de la Val d’Aran:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Val_d%27Aran
• Llocs d’interès de a Val d’Aran:
http://pieraedicions.com/vielhallocsinterescultural.htm
• Festes i tradicions:
http://www.firesifestes.com/Fires/F-Haro-Les.htm