SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 16
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Lucía Mas
     Sandra Pérez
    Nerea Salvador
      Aina Gisbert


            4t C
Curs 2011 -2012
Projecte: Les comarques de Catalunya     Pàgina |2




                                 ÍNDEX
PRIMERA PART                                   3
1. Les comarques de muntanya                        3
2. Situació en el mapa                              3
3. Tipus de clima                         4
4. Relleu                                           4
5. Vegetació                              4



SEGONA PART: VAL D’ARAN
       5
1. Dades generals (situació i capital)             5
2. Relleu i hidrografia                            6
3. Clima                                           7
4. Vegetació                              7
5. Fauna                                           8
6. Activitat econòmica                             9
7. Gastronomia                                     10
8. Llocs d’interès i monuments            13
9. Festes i tradicions                             14
10. Curiositats                           15



BIBLIOGRAFIA                                   16



PRIMERA PART
Projecte: Les comarques de Catalunya                              Pàgina |3




     LES COMARQUES DE MUNTANYA

1.   Les comarques de muntanya:
Les comarques de muntanya són aquelles que estan situades més al nord de
Catalunya, a la zona més muntanyosa.
Les comarques de muntanya són:
     -   Val d’Aran (Vielha)              -   Solsonès (Solsona)
     -   Alta Ribagorça (el Pont de       -   Cerdanya (Puigcerdà)
         Suert)                           -   Berguedà (Berga)
     -   Pallars Sobirà (Sort)            -   Ripollès (Ripoll)
     -   Pallars Jussà (Tremp)            -   Garrotxa (Olot)
     -   Alt Urgell (La Seu d’Urgell)


2. Situació en el mapa:




3.   Tipus de clima:
Projecte: Les comarques de Catalunya                              Pàgina |4


El clima en aquestes comarques es caracteritza per hiverns molt freds, sovint
amb nevades abundants, i estius suaus, és a dir, amb una calor moderada.



4. El relleu:
El relleu d’aquests tipus de comarca és molt
abrupte, amb muntanyes molt altes i valls
estretes. Hi neixen rius molt importants, com ara
el Segre, la Noguera,Pallaresa, la Noguera
Ribagorçana, el Llobregat o el Ter.
Els pobles són petits i estan situats a les valls.
També hi ha masies aïllades.
El   relleu   dificulta   les   comunicacions.   Les
carreteres solen ser estretes, amb revolts i, de
vegades, passen per túnels que travessen les
muntanyes.


5.   La vegetació:
La vegetació és diferent segons l’altitud. A L’alta muntanya hi predominen els
prats i els boscos de pi negre i avet.




SEGONA PART
Projecte: Les comarques de Catalunya                                       Pàgina |5




                           VAL D’ARAN

1.   Dades generals (Situació i població):

                                        Comarca                 Val d’Aran

                                         Capital                     Vielha

                                       Superfície              633,60 km2

                                        Població            10.295 habitants

                                        Municipis                      9

                                        Gentilici           Aranès, aranesa




La Val d'Aran (nom occità i oficial) o Aran és un país d'Occitània situat
administrativament a l'extrem nord-occidental del Principat de Catalunya.
Comarca d'alta muntanya, a l'extrem occidental dels Pirineus catalans,
fronterera amb França, a la vall de capçalera de la Garona, que té la
particularitat de ser una vall atlàntica, al vessant nord de la serralada, oberta a
les planures d'Aquitània. És una vall pirinenca constituïda com a comarca, amb
capital a Vielha, amb un govern autònom (Consell General d'Aran). La llengua
pròpia i oficial d'aquesta comarca és l'occità aranès, que pertany al conjunt del
gascó oriental, i també hi són cooficials el català i el castellà.


Els 9 municipis que formen aquesta
comarca són: Arres, Bausen, Bossòst, es
Bòrdes, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e
Mijaran, Vilamòs.

2.   Relleu i hidrografia:
El paisatge aranès està dominat per poblets
acollidors, els uns a tocar dels altres i voltats d'immenses muntanyes, algunes
Projecte: Les comarques de Catalunya                                    Pàgina |6


de més de 3.000 metres d'altitud. Això és tan cert que hi ha qui anomena la Vall
d'Aran la Suïssa catalana.




Cims com el Tuc de Molières, el Besiberri i el Gran Tuc de Colomers
presideixen una vall que té l'Aneto, el cim més alt de la Península Ibèrica, a
l'horitzó. Els estanys de Saboredo, Colomers, Restanca, Mar..., donen fe de
l'origen glacial de la vall i contribueixen a afaiçonar un paisatge únic.
És l'única comarca de la Comunitat Autònoma de Catalunya que pertany en
gran part a una conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i la
travessa, desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar tota la Gascunya.
També té una petita part de conca mediterrània, ja que la Noguera
Pallaresa neix al Pla de Beret, a un centenar de metres de la Garona, però
inicia el curs en direcció oposada. Així mateix, la part nord de la Vall de
Barravés (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament també a l'Aran.




3.   Clima:
La seva orientació cap al nord, amb una orografia d'alt relleu i el clima atlàntic
del que gaudeix, malgrat estar en un país mediterrani, proporcionen a la Vall un
índex de precipitacions molt per sobre de la mitjana d'altres regions
Projecte: Les comarques de Catalunya                                     Pàgina |7


pirinenques i de la Península ibèrica, i fa que allotgi ecosistemes amb
característiques especialment bones per a algunes espècies de gran interès.
Acostuma a haver-hi temperatures baixes, pluges abundants i humitat
elevada. La neu s’hi manté una bona part de l’any, sobretot a dalt dels cims,
modelats pel glaç. De fet, aquest territori és l’únic del Principat de clima atlàntic,
que és francament dur i que ha influït la cuina aranesa, molt substanciosa.



4. Vegetació:
La vegetació de la Vall, amb arbres caducs i boscos de coníferes,
alternats amb prats alpins i subalpins, i bells trams fluvials o llacs, es troba a
cada pas. El curs del riu Garona vertebra la vall principal i els seus afluents
aporten no només les seves aigües sinó també altres valls laterals.
Projecte: Les comarques de Catalunya                                   Pàgina |8


Els amants de la botànica troben a la Val d'Aran alguna de les flors alpines
més belles y difícils de trobar, com l'orquídia Nigritela a la zona de la vall de
Mulheres; o d'alt valor terapèutic,
como l'Àrnica montana, en vàries
zones de l'entorn de Colomès; a
més d'exòtiques flors carnívores
com la Drosera (en prats alpins) o
la Viola d'Aigua (en els cursos
d'aigua més nets). Però també
allotja    comunitats        vegetals
microscòpiques           que        són
autèntics endemismes i que s'han localitzat en determinats llacs glaciars de
l'entorn del Parc Nacional d'Aigüestortes, i que són objecte d'estudis científics
des                   de                   fa                anys.


Diferents varietats de molses i falgueres que requereixen nivells molt alts
d'oxigen i de qualitat ambiental posen de manifest l'alt valor ecològic dels
boscos aranesos, i embelleixen encara més els impressionants avets (Abies
alba), faigs (Fagus sylvatica) o roures (Quercus robur) que acompanyen
l'inacabable fluir de les aigües dels rius de la Vall. El grau d'humitat i les
característiques geomorfològiques de l'Aran permeten també que en els seus
boscos ens pugui sorprendre sovint la presència d'un arbust tan bell com
amenaçat, como és el popular grèvol (Ilex aquifolium), el consum del qual per
decorar les festes nadalenques féu que s'hagués de protegir en totes les
regions alpines.




5.    Fauna:
                               Pel que fa a la fauna¸ els insectes tenen també un
                               paper clau en els rics ecosistemes de la Vall. A més
                               d'un gran nombre de papallones de gran bellesa,
                               destaca un insecte endèmic el nom del qual, Rosalia
                               alpina, no fa sospitar el seu poder transformador de
Projecte: Les comarques de Catalunya                                   Pàgina |9


la fusta morta de faigs i bedolls dels boscos més madurs. També entre els
rèptils trobem endemismes que mostren la riquesa de la biodiversitat de l'Aran,
com la sargantana aranesa (Lagocerta aranensis), o el tritó pirinenc
(Calotriton asper), que habita a les parts més altes dels rius.

A la Vall d'Aran hi ha una sèrie d’animals en perill d'extinció, amb programes
de reintroducció o de protecció i conservació, i són: l’ós bru (Ursus arctos), la
perdiu blanca (Lagopus mutus), la cabra catalana, la sargantana aranesa
(Lacerta aranica), trencalòs (Gypaëtus barbatus).




Als prats subalpins i les parets escarpades del mig i del
baix Aran, a l'entorn de les mines Victòria i de les
mines Margalida, les aigües ferruginoses i l'abundància
d'ungulats són el lloc preferit del sorprenent trencalòs
(Gypaetus barbatus). Altres grans rapinyaires, como la
majestuosa àguila daurada (Aquila chrysaetos), els
temporals milà negre (Milvus migrans), milà reial (Milvus milvus) o l'aufrany
((Neophron percnopterus) seran també fàcils d'observar en els seus vols
circulars tot buscant preses o carronya.


Farà falta molta paciència i bons prismàtics per observar el mític pigot
garser mitjà (Dendrocopos medius), amb uns colors i soroll en perforar els
arbres que confondrem segurament amb altres pigots parents però no tan
amenaçats d'extinció. La gran quantitat de petites aus forestals que concentren
els boscos de l'Aran converteixen amb els seus cants els itineraris de
senderisme en una bonica aventura acústica, no només per als amants de
l'ornitologia sinó per a qualsevol.



                                       L'ós bru (Ursus arctos) té en els boscos del
                                       Baix Aran el seu lloc preferit al Pirineu
                                       central, i en ocasions es poden trobar les
                                       seves   petjades   en   les   últimes   neus
Projecte: Les comarques de Catalunya                                  P à g i n a | 10


         primaverals o esgarrapades amb les seves cinc grapes marcades en
         algun arbre. Aquest mamífer s'alimenta de baies silvestres, peixos,
         carronya i rares vegades caça preses grans.




6. Activitat         econòmica:
Les activitats econòmiques tradicionals a la Val d’Aran han estat durant segles
la ramaderia i l’aprofitament dels recursos del bosc. De fet, encara es
poden veure nombroses pastures que alimenten ramats bovins i ovins. Les
fires de Bossòst, Vielha i Salardú, són els testimonis vivents d’aquesta
tradició ramadera.

A partir de l’últim quart del segle XX, però, l’activitat principal de la Val d’Aran
s’ha anat transformant, encarant-se cap al sector terciari, sobretot en
activitats turístiques. Primer va ser gràcies als esports d’hivern, amb l’estació
d’esquí més gran de Catalunya. Darrerament, els esports d’aventura, el
senderisme i el turisme rural han pres el relleu durant la meitat de l’any sense
neu a les pistes.

Especialment important és el sector dels serveis, lligat fonamentalment a
l’activitat turística, que concentra el seu focus a Vielha i la seva rodalia, i a
l’estació d’esquí de Baqueira Beret.


7.   Gastronomia:
A la Vall d'Aran es fa un formatge de vaca anomenat precisament "Vall
d'Aran". Les aus de granja són de gran qualitat, amb elles es fan derivats
també excel·lents, com el fetge gras o el paté de Lés.

Hi ha certs embotits que tenen una denominació d'orígen protegida, com per
exemple:

     •   Choriço (Xoriç)
     •   Langoïssa i langoïssa seca (Llonganissa i secallona)
Projecte: Les comarques de Catalunya                                P à g i n a | 11


   •   Anditos, són petites botifarres de sang i ceba que es menjaven els
       primers dies després de la matança del porc i que els cansaladers han
       recuperat els darrers anys.
   •   Cueta (Llonganissa cuita)
   •   Bolh (Bull), n'hi ha de negre, de codena i de llengua.

Els plats de la cuina aranesa solen ser calòrics i consistents, com a
conseqüència del clima de la vall, amb abundància de sopes i estofats, per als
quals s'utilitzen sobretot productes locals. Destaquen les carns de boví i d'oví,
la truita de riu i els bolets. L'anyell és excel·lent i abundantment consumit, com
passa amb les aus, que es cuinen estofades o es conserven en oli amb vinagre
i herbes. L'ànec, com els civets i els patés, han penetrat per la banda francesa.

   •   Caulets o col farcida: mandonguilles de carn picolada envoltada amb
       fulles de col, que es serveixen soles o com acompanyament de plats de
       caça. Aquests farcellets de col es couen en una cassola amb sofregit i
       es mengen també en altres llocs d'Occitània.
   •   Civet de caça, en especial de senglar o d'isard (cabra pirinenca): És
       un plat que es menja l'endemà o, re-escalfant-lo, més tard i que
       requereix adobar la carn durant tres o quatre dies en un adob amb vi per
       a, posteriorment, coure-la durant varies hores amb altres verdures
       (pastanaga, ceba), espècies (all, nou moscada, herba bona, llorer), vi
       negre, brandi i vinagre.
   •   Hereginat: és un plat d'orígen medieval a base de menuts d'anyell.
   •   Òlha aranesa: una ollada d'escudella
       amb carn d'olla        que és el plat més
       emblemàtic i tradicional de la cuina
       aranesa. Es fa amb mongetes blanques,
       patates, fideus, verdures (porro, col, api,
       ceba), gallina, pilota, botifarra negra i
       òssos.
   •   Sanganhèta: a base de sang de porc o d'anyell, amb cansalada, all i
       julivert picats. La sang es deixa refredar per a que cualli i llavors es
       barreja amb els altres ingredients i es fregeix. A la resta de la cuina
Projecte: Les comarques de Catalunya                              P à g i n a | 12


       gascona, la sanqueta és molt semblant però es pot fer amb sang
       d'aviram.
   •   Torrin: sopa d'all, que també pot ser de
       ceba, que es menja a tota la península
       Ibèrica i gran part d'Occitània (amb
       diferents noms: alhada, aillade, tourin,
       oliat, etc.) i que es pot considerar una
       variant de l'aiga bulhida provençal.
   •   Truhada aranesa o truhada: patates farcides de carn.
   •   Truita de riu: que es prepara fumada, fregida o al forn amb fines herbes

També s’elaboren postres típics a la zona:

   •   Bunyols
   •   Crespeths: també anomenades pastères o pescajons
   •   Crema aranesa: una crema espesa perfumada amb vainilla i coberta
       amb clares d'ou batudes.
   •   Hariat de fajol: una recepta semblant a les
       farinetes de fajol de La Garrotxa. S'utilitza un
       estri especial per a remenar-les que es diu
       cafall.
   •   Milhat: unes farinetes dolces que semblen un
       pastís-flam, amb farina de blat o de blat de
       moro, i que pot tenir fruita, com poma o
       atmetlla.
   •   Milhes: fetes de farinetes de blat de moro fregides i que es mengen
       calentes.

A la Vall d'Aran es preparen licors cassolans, que se solen beure després
dels àpats o per a acompanyar els dolços tradicionals, com per exemple:

   •   Aigua de Nòdes: una mena de ratafia típica de la
       Vall d'Aran, que es fa amb nous encara verdes,
       que es cullen a finals de juny.
Projecte: Les comarques de Catalunya                                   P à g i n a | 13


     •    Licor d'aranyons: a base d'aranyons macerats en rom durant un temps
          variable que pot arribar a un any.
     •    Licor de cassís: beguda típica d'Occitània en general a base de
          grosella negra macerada en licor d'anís.
     •    Els Pinçons: licor de grosella
     •    Vin caud (vi calent): vi negre amb sucre al qual s'infusiona canyella,
          pell de llimona i espècies, que es beu calent i era típic pel Nadal. També
          es beu a Andorra i la resta dels Pirineus.




8.   Llocs d’interès i monuments:

Aquests són els principals indrets que el visitant a la vila no pot oblidar:

•    Església de Sant Miquèu de Vielha:
     construïda a diferents èpoques entre els
     segles XII i el XV. Arquitectònicament i
     artísticament         la   part   més    interessant
     d’aquest temple resideix en el seu atri i la
     seva portalada de finals del segle XIII o
     principis del XIV.
•    Crist de Mijaran: el podem trobar dins de
     l'església de Sant Miquèu. És una peça
     datada del segle XII que antigament es
     trobaba        al    Santuari     de   Mijaran   que
     actualment està derruït a causa de la guerra.
•    Església de Bossòst: datat del segle XII és
     un      dels        monuments      religiosos    més
     extraordinaris de la comarca. L'església
     parroquial romànica d'Era Purificació de
     Maria, a Bossòst, fou construïda al llarg del
     segle XII. És de planta basilical de tres naus
     separades per pilars de planta circular i
     culminades amb tres absis decorats seguint
Projecte: Les comarques de Catalunya                               P à g i n a | 14


    l'estil llombard. Disposa de dues portalades, la septentrional molt més
    treballada que la meridional. Junt al temple es troba la torre campanar, de
    planta quadrada i rematada per pronunciada punxa de pissarra.
•   Església de Salardú: datada dels segles XII - XIII, amb un campanar
    exempt del segle XV. En ella hi trobem el Crist de Salardú amb una creu
    policromada datat del segle XIII.
•   Església de Tredòs: datada del segle XII la seva teulada és de fusta.




9. Festes      i tradicions:
Algunes de les festes populars que es celebren a la comarca són:
•   La crema deth Haro: Es celebra al
    poble de Les. L’Haro és un tronc
    d’avet pelat d’uns 12 metres d’alçada
    que esdevé el centre d’un cerimonial
    que vol escenificar i perpetuar el
    sentiment d’agraïment a la terra just
    en el moment del solstici d’estiu, just
    en el moment quan la terra torna a donar fruits. Els joves, mentrestant, fan
    cremar les “eshalhes” que es confeccionen amb peles de cirerer totes
    juntes i que una vegada enceses les fan voleiar per damunt dels seus caps
    fent arribar el foc arreu. Després comencen les danses tradicionals com es
    Aubades, eth Tricoter, eth Cadalh i el Balh Plan. El cel de la nit aranesa
    s’omple d’espurnes, d’olor de cendra i de vi calent, el vin caud que es
    prepara en grans olles al voltant de la plaça.
•   Era Hèsta Aran: El 17 de juny la Vall d'Aran celebra la seva diada, 'era
    Hèsta d'Aran', amb motiu de la recuperació de les institucions històriques,
    ara fa tretze anys, fet que reconeixia la personalitat d'aquesta bella
    comarca situada al nord-oest del Pirineu català, que des d’aleshores té un
    òrgan    de   govern     propi,    el
    Conselh Generau d'Aran.
•   Fira de Vielha: La Hèira de
    Vielha (Fira de Vielha) té, any
Projecte: Les comarques de Catalunya                                P à g i n a | 15


    darrera any, una gran afluència de públic. Durant tot el dia, pels carrers
    principals de Vielha, hi haurà un gran nombre de parades comercials i
    d’altra banda, en el recinte firal, ubicat al pàrking de les antigues casernes
    militars, tindrà lloc la vessant ramadera que celebra el Concurs de Bestiar,
    obert a tots els ramaders del Municipi de Vielha e Mijaran.



10.Curiositats:
Himne de la Val d’Aran:


Lletra en aranès:                           volem com es pares,
                                            guardant-vos morir.
Aqueres montanhes
que tant nautes son,
m'empèishen de véder
mèns amors a o son.                         Traducció en català:

Nautes se son nautes                        Aquelles muntanyes,
ja s'abaisharàn                             que tan altes són,
es mies amoretes                            m'impedeixen veure
que s'aproparàn.                            els meus amors on són.

Montanhes araneses                          Altes, si son altes,
a on es pastors                             ja les baixaran
es hònts regalades                          els meus amorets
tròben, e jordons.                          que s'aproparan.

Se cantes perqué cantes                     Muntanyes araneses
cantes pas per jo                           a on els pastors
cantes per ma hilha                         fonts regalades
que non ei près de jo                       troben, i gerdons.

Montanhes coronades                         Si cantes perquè cantes,
tot er an de nhèu,                          no cantes per mi,
tan nautes e bères                          cantes per ma filla,
que vos pune eth cèu.                       que és lluny de mi.

Montanhes araneses                          Muntanyes coronades
pientades de rius,                          tot l'any de neu;
de totes grandeses                          tan altes i belles
vos adorne Diu.                             que us enveja el cel.

Nòsti amors veiguéretz                      Muntanyes araneses
com rosèr florir,                           pentinades de rius,
                                            de totes grandeses
Projecte: Les comarques de Catalunya                                 P à g i n a | 16


us adorna Déu.                              com roser florir,
                                            volem, com els pares,
Els nostres amors veieres                   esguardant-vos, morir.




                           BIBLIOGRAFIA:

•   Llibre de la Val d´Aran de la Biblioteca (Monserrat Roig)
•   Viquipèdia:
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Val_d%27Aran
•   Turisme de la Val d’Aran:
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Val_d%27Aran
•   Llocs d’interès de a Val d’Aran:
    http://pieraedicions.com/vielhallocsinterescultural.htm
•   Festes i tradicions:
    http://www.firesifestes.com/Fires/F-Haro-Les.htm

Más contenido relacionado

Was ist angesagt?

El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agraripilarmestres
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insularvicentaros
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEmpar Gallego
 
Els rius dels vessants atlàntic i mediterrani
Els rius dels vessants atlàntic i mediterraniEls rius dels vessants atlàntic i mediterrani
Els rius dels vessants atlàntic i mediterranijosemanuelcremades
 
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunyajordimanero
 
Resum climes mon i biomes
Resum climes mon i biomesResum climes mon i biomes
Resum climes mon i biomesamelisgalmes
 
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterranimalbert1
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyavicentaros
 
Les comarques de catalunya
Les comarques de catalunyaLes comarques de catalunya
Les comarques de catalunyamartav57
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)toniclar2
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingiPushkin1799
 
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalismeTema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalismeJosep Gracia
 

Was ist angesagt? (20)

Els rius de catalunya
Els rius de catalunyaEls rius de catalunya
Els rius de catalunya
 
Comarques de catalunya
Comarques de catalunyaComarques de catalunya
Comarques de catalunya
 
El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agrari
 
Vegetació de catalunya
Vegetació de catalunyaVegetació de catalunya
Vegetació de catalunya
 
Els estats de l'aigua
Els estats de l'aiguaEls estats de l'aigua
Els estats de l'aigua
 
Paisatge mediterrani
Paisatge mediterraniPaisatge mediterrani
Paisatge mediterrani
 
Paisatge oceànic
Paisatge oceànicPaisatge oceànic
Paisatge oceànic
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insular
 
Clima desertic
Clima deserticClima desertic
Clima desertic
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
Judaisme
JudaismeJudaisme
Judaisme
 
Els rius dels vessants atlàntic i mediterrani
Els rius dels vessants atlàntic i mediterraniEls rius dels vessants atlàntic i mediterrani
Els rius dels vessants atlàntic i mediterrani
 
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 
Resum climes mon i biomes
Resum climes mon i biomesResum climes mon i biomes
Resum climes mon i biomes
 
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
 
Les comarques de catalunya
Les comarques de catalunyaLes comarques de catalunya
Les comarques de catalunya
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalismeTema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
 

Andere mochten auch

Andere mochten auch (6)

vall d' aran
vall d' aranvall d' aran
vall d' aran
 
Presentavcció vall d'aran
Presentavcció vall d'aranPresentavcció vall d'aran
Presentavcció vall d'aran
 
La comarca de la vall d'aran
La comarca de la vall d'aranLa comarca de la vall d'aran
La comarca de la vall d'aran
 
La comarca de la vall d'aran
La comarca de la vall d'aranLa comarca de la vall d'aran
La comarca de la vall d'aran
 
Vall d’aran
Vall d’aranVall d’aran
Vall d’aran
 
Diapositivas del sistema nervioso
Diapositivas del sistema nerviosoDiapositivas del sistema nervioso
Diapositivas del sistema nervioso
 

Ähnlich wie Projecte val d'aran

Descobrim catalunya
Descobrim catalunyaDescobrim catalunya
Descobrim catalunyasluna3
 
La vegetació peninsular.
La vegetació peninsular.La vegetació peninsular.
La vegetació peninsular.Marcel Duran
 
Val Daran Per Imprimir
Val Daran Per ImprimirVal Daran Per Imprimir
Val Daran Per Imprimirguest91b461
 
Polis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La TerraPolis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La Terrajblanc43
 
Espais naturals de Catalunya
Espais naturals de CatalunyaEspais naturals de Catalunya
Espais naturals de Catalunyareixac5
 
Mireia judit noe
Mireia judit noeMireia judit noe
Mireia judit noemaria7rs
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYAUAL-USEE
 
Comarques de Catalunya
Comarques de CatalunyaComarques de Catalunya
Comarques de Catalunyapep59
 
La comarca de la Vall d' Aran
La comarca de la Vall d' AranLa comarca de la Vall d' Aran
La comarca de la Vall d' Aranjgonza77
 
La comarca de la Vall d'Aran
La comarca de la Vall d'AranLa comarca de la Vall d'Aran
La comarca de la Vall d'Aranjgonza77
 
Unitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
Unitat 3. el relleu a la comunitat valencianaUnitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
Unitat 3. el relleu a la comunitat valencianaFernando Boïls Sais
 
Diversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge naturalDiversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge naturalSalva Alifa
 
Diversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge naturalDiversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge naturalSalva Alifa
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedáguestaf43c28
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedáguesteef932
 

Ähnlich wie Projecte val d'aran (20)

Descobrim catalunya
Descobrim catalunyaDescobrim catalunya
Descobrim catalunya
 
La vegetació peninsular.
La vegetació peninsular.La vegetació peninsular.
La vegetació peninsular.
 
Val Daran Per Imprimir
Val Daran Per ImprimirVal Daran Per Imprimir
Val Daran Per Imprimir
 
Polis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La TerraPolis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La Terra
 
Espais naturals de Catalunya
Espais naturals de CatalunyaEspais naturals de Catalunya
Espais naturals de Catalunya
 
Muntanyes
MuntanyesMuntanyes
Muntanyes
 
Mireia judit noe
Mireia judit noeMireia judit noe
Mireia judit noe
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYA
 
Relleudecatalunya
RelleudecatalunyaRelleudecatalunya
Relleudecatalunya
 
Delta De L Ebre
Delta De L EbreDelta De L Ebre
Delta De L Ebre
 
Comarques de Catalunya
Comarques de CatalunyaComarques de Catalunya
Comarques de Catalunya
 
La comarca de la Vall d' Aran
La comarca de la Vall d' AranLa comarca de la Vall d' Aran
La comarca de la Vall d' Aran
 
La comarca de la Vall d'Aran
La comarca de la Vall d'AranLa comarca de la Vall d'Aran
La comarca de la Vall d'Aran
 
hgfhtgfhtgfhfghgfhgf
hgfhtgfhtgfhfghgfhgfhgfhtgfhtgfhfghgfhgf
hgfhtgfhtgfhfghgfhgf
 
Unitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
Unitat 3. el relleu a la comunitat valencianaUnitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
Unitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
 
Diversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge naturalDiversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge natural
 
Diversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge naturalDiversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge natural
 
El Berguedá
El BerguedáEl Berguedá
El Berguedá
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedá
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedá
 

Último

MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 

Último (8)

MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 

Projecte val d'aran

  • 1. Lucía Mas Sandra Pérez Nerea Salvador Aina Gisbert 4t C Curs 2011 -2012
  • 2. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |2 ÍNDEX PRIMERA PART 3 1. Les comarques de muntanya 3 2. Situació en el mapa 3 3. Tipus de clima 4 4. Relleu 4 5. Vegetació 4 SEGONA PART: VAL D’ARAN 5 1. Dades generals (situació i capital) 5 2. Relleu i hidrografia 6 3. Clima 7 4. Vegetació 7 5. Fauna 8 6. Activitat econòmica 9 7. Gastronomia 10 8. Llocs d’interès i monuments 13 9. Festes i tradicions 14 10. Curiositats 15 BIBLIOGRAFIA 16 PRIMERA PART
  • 3. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |3 LES COMARQUES DE MUNTANYA 1. Les comarques de muntanya: Les comarques de muntanya són aquelles que estan situades més al nord de Catalunya, a la zona més muntanyosa. Les comarques de muntanya són: - Val d’Aran (Vielha) - Solsonès (Solsona) - Alta Ribagorça (el Pont de - Cerdanya (Puigcerdà) Suert) - Berguedà (Berga) - Pallars Sobirà (Sort) - Ripollès (Ripoll) - Pallars Jussà (Tremp) - Garrotxa (Olot) - Alt Urgell (La Seu d’Urgell) 2. Situació en el mapa: 3. Tipus de clima:
  • 4. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |4 El clima en aquestes comarques es caracteritza per hiverns molt freds, sovint amb nevades abundants, i estius suaus, és a dir, amb una calor moderada. 4. El relleu: El relleu d’aquests tipus de comarca és molt abrupte, amb muntanyes molt altes i valls estretes. Hi neixen rius molt importants, com ara el Segre, la Noguera,Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Llobregat o el Ter. Els pobles són petits i estan situats a les valls. També hi ha masies aïllades. El relleu dificulta les comunicacions. Les carreteres solen ser estretes, amb revolts i, de vegades, passen per túnels que travessen les muntanyes. 5. La vegetació: La vegetació és diferent segons l’altitud. A L’alta muntanya hi predominen els prats i els boscos de pi negre i avet. SEGONA PART
  • 5. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |5 VAL D’ARAN 1. Dades generals (Situació i població): Comarca Val d’Aran Capital Vielha Superfície 633,60 km2 Població 10.295 habitants Municipis 9 Gentilici Aranès, aranesa La Val d'Aran (nom occità i oficial) o Aran és un país d'Occitània situat administrativament a l'extrem nord-occidental del Principat de Catalunya. Comarca d'alta muntanya, a l'extrem occidental dels Pirineus catalans, fronterera amb França, a la vall de capçalera de la Garona, que té la particularitat de ser una vall atlàntica, al vessant nord de la serralada, oberta a les planures d'Aquitània. És una vall pirinenca constituïda com a comarca, amb capital a Vielha, amb un govern autònom (Consell General d'Aran). La llengua pròpia i oficial d'aquesta comarca és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental, i també hi són cooficials el català i el castellà. Els 9 municipis que formen aquesta comarca són: Arres, Bausen, Bossòst, es Bòrdes, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran, Vilamòs. 2. Relleu i hidrografia: El paisatge aranès està dominat per poblets acollidors, els uns a tocar dels altres i voltats d'immenses muntanyes, algunes
  • 6. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |6 de més de 3.000 metres d'altitud. Això és tan cert que hi ha qui anomena la Vall d'Aran la Suïssa catalana. Cims com el Tuc de Molières, el Besiberri i el Gran Tuc de Colomers presideixen una vall que té l'Aneto, el cim més alt de la Península Ibèrica, a l'horitzó. Els estanys de Saboredo, Colomers, Restanca, Mar..., donen fe de l'origen glacial de la vall i contribueixen a afaiçonar un paisatge únic. És l'única comarca de la Comunitat Autònoma de Catalunya que pertany en gran part a una conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i la travessa, desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar tota la Gascunya. També té una petita part de conca mediterrània, ja que la Noguera Pallaresa neix al Pla de Beret, a un centenar de metres de la Garona, però inicia el curs en direcció oposada. Així mateix, la part nord de la Vall de Barravés (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament també a l'Aran. 3. Clima: La seva orientació cap al nord, amb una orografia d'alt relleu i el clima atlàntic del que gaudeix, malgrat estar en un país mediterrani, proporcionen a la Vall un índex de precipitacions molt per sobre de la mitjana d'altres regions
  • 7. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |7 pirinenques i de la Península ibèrica, i fa que allotgi ecosistemes amb característiques especialment bones per a algunes espècies de gran interès. Acostuma a haver-hi temperatures baixes, pluges abundants i humitat elevada. La neu s’hi manté una bona part de l’any, sobretot a dalt dels cims, modelats pel glaç. De fet, aquest territori és l’únic del Principat de clima atlàntic, que és francament dur i que ha influït la cuina aranesa, molt substanciosa. 4. Vegetació: La vegetació de la Vall, amb arbres caducs i boscos de coníferes, alternats amb prats alpins i subalpins, i bells trams fluvials o llacs, es troba a cada pas. El curs del riu Garona vertebra la vall principal i els seus afluents aporten no només les seves aigües sinó també altres valls laterals.
  • 8. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |8 Els amants de la botànica troben a la Val d'Aran alguna de les flors alpines més belles y difícils de trobar, com l'orquídia Nigritela a la zona de la vall de Mulheres; o d'alt valor terapèutic, como l'Àrnica montana, en vàries zones de l'entorn de Colomès; a més d'exòtiques flors carnívores com la Drosera (en prats alpins) o la Viola d'Aigua (en els cursos d'aigua més nets). Però també allotja comunitats vegetals microscòpiques que són autèntics endemismes i que s'han localitzat en determinats llacs glaciars de l'entorn del Parc Nacional d'Aigüestortes, i que són objecte d'estudis científics des de fa anys. Diferents varietats de molses i falgueres que requereixen nivells molt alts d'oxigen i de qualitat ambiental posen de manifest l'alt valor ecològic dels boscos aranesos, i embelleixen encara més els impressionants avets (Abies alba), faigs (Fagus sylvatica) o roures (Quercus robur) que acompanyen l'inacabable fluir de les aigües dels rius de la Vall. El grau d'humitat i les característiques geomorfològiques de l'Aran permeten també que en els seus boscos ens pugui sorprendre sovint la presència d'un arbust tan bell com amenaçat, como és el popular grèvol (Ilex aquifolium), el consum del qual per decorar les festes nadalenques féu que s'hagués de protegir en totes les regions alpines. 5. Fauna: Pel que fa a la fauna¸ els insectes tenen també un paper clau en els rics ecosistemes de la Vall. A més d'un gran nombre de papallones de gran bellesa, destaca un insecte endèmic el nom del qual, Rosalia alpina, no fa sospitar el seu poder transformador de
  • 9. Projecte: Les comarques de Catalunya Pàgina |9 la fusta morta de faigs i bedolls dels boscos més madurs. També entre els rèptils trobem endemismes que mostren la riquesa de la biodiversitat de l'Aran, com la sargantana aranesa (Lagocerta aranensis), o el tritó pirinenc (Calotriton asper), que habita a les parts més altes dels rius. A la Vall d'Aran hi ha una sèrie d’animals en perill d'extinció, amb programes de reintroducció o de protecció i conservació, i són: l’ós bru (Ursus arctos), la perdiu blanca (Lagopus mutus), la cabra catalana, la sargantana aranesa (Lacerta aranica), trencalòs (Gypaëtus barbatus). Als prats subalpins i les parets escarpades del mig i del baix Aran, a l'entorn de les mines Victòria i de les mines Margalida, les aigües ferruginoses i l'abundància d'ungulats són el lloc preferit del sorprenent trencalòs (Gypaetus barbatus). Altres grans rapinyaires, como la majestuosa àguila daurada (Aquila chrysaetos), els temporals milà negre (Milvus migrans), milà reial (Milvus milvus) o l'aufrany ((Neophron percnopterus) seran també fàcils d'observar en els seus vols circulars tot buscant preses o carronya. Farà falta molta paciència i bons prismàtics per observar el mític pigot garser mitjà (Dendrocopos medius), amb uns colors i soroll en perforar els arbres que confondrem segurament amb altres pigots parents però no tan amenaçats d'extinció. La gran quantitat de petites aus forestals que concentren els boscos de l'Aran converteixen amb els seus cants els itineraris de senderisme en una bonica aventura acústica, no només per als amants de l'ornitologia sinó per a qualsevol. L'ós bru (Ursus arctos) té en els boscos del Baix Aran el seu lloc preferit al Pirineu central, i en ocasions es poden trobar les seves petjades en les últimes neus
  • 10. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 10 primaverals o esgarrapades amb les seves cinc grapes marcades en algun arbre. Aquest mamífer s'alimenta de baies silvestres, peixos, carronya i rares vegades caça preses grans. 6. Activitat econòmica: Les activitats econòmiques tradicionals a la Val d’Aran han estat durant segles la ramaderia i l’aprofitament dels recursos del bosc. De fet, encara es poden veure nombroses pastures que alimenten ramats bovins i ovins. Les fires de Bossòst, Vielha i Salardú, són els testimonis vivents d’aquesta tradició ramadera. A partir de l’últim quart del segle XX, però, l’activitat principal de la Val d’Aran s’ha anat transformant, encarant-se cap al sector terciari, sobretot en activitats turístiques. Primer va ser gràcies als esports d’hivern, amb l’estació d’esquí més gran de Catalunya. Darrerament, els esports d’aventura, el senderisme i el turisme rural han pres el relleu durant la meitat de l’any sense neu a les pistes. Especialment important és el sector dels serveis, lligat fonamentalment a l’activitat turística, que concentra el seu focus a Vielha i la seva rodalia, i a l’estació d’esquí de Baqueira Beret. 7. Gastronomia: A la Vall d'Aran es fa un formatge de vaca anomenat precisament "Vall d'Aran". Les aus de granja són de gran qualitat, amb elles es fan derivats també excel·lents, com el fetge gras o el paté de Lés. Hi ha certs embotits que tenen una denominació d'orígen protegida, com per exemple: • Choriço (Xoriç) • Langoïssa i langoïssa seca (Llonganissa i secallona)
  • 11. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 11 • Anditos, són petites botifarres de sang i ceba que es menjaven els primers dies després de la matança del porc i que els cansaladers han recuperat els darrers anys. • Cueta (Llonganissa cuita) • Bolh (Bull), n'hi ha de negre, de codena i de llengua. Els plats de la cuina aranesa solen ser calòrics i consistents, com a conseqüència del clima de la vall, amb abundància de sopes i estofats, per als quals s'utilitzen sobretot productes locals. Destaquen les carns de boví i d'oví, la truita de riu i els bolets. L'anyell és excel·lent i abundantment consumit, com passa amb les aus, que es cuinen estofades o es conserven en oli amb vinagre i herbes. L'ànec, com els civets i els patés, han penetrat per la banda francesa. • Caulets o col farcida: mandonguilles de carn picolada envoltada amb fulles de col, que es serveixen soles o com acompanyament de plats de caça. Aquests farcellets de col es couen en una cassola amb sofregit i es mengen també en altres llocs d'Occitània. • Civet de caça, en especial de senglar o d'isard (cabra pirinenca): És un plat que es menja l'endemà o, re-escalfant-lo, més tard i que requereix adobar la carn durant tres o quatre dies en un adob amb vi per a, posteriorment, coure-la durant varies hores amb altres verdures (pastanaga, ceba), espècies (all, nou moscada, herba bona, llorer), vi negre, brandi i vinagre. • Hereginat: és un plat d'orígen medieval a base de menuts d'anyell. • Òlha aranesa: una ollada d'escudella amb carn d'olla que és el plat més emblemàtic i tradicional de la cuina aranesa. Es fa amb mongetes blanques, patates, fideus, verdures (porro, col, api, ceba), gallina, pilota, botifarra negra i òssos. • Sanganhèta: a base de sang de porc o d'anyell, amb cansalada, all i julivert picats. La sang es deixa refredar per a que cualli i llavors es barreja amb els altres ingredients i es fregeix. A la resta de la cuina
  • 12. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 12 gascona, la sanqueta és molt semblant però es pot fer amb sang d'aviram. • Torrin: sopa d'all, que també pot ser de ceba, que es menja a tota la península Ibèrica i gran part d'Occitània (amb diferents noms: alhada, aillade, tourin, oliat, etc.) i que es pot considerar una variant de l'aiga bulhida provençal. • Truhada aranesa o truhada: patates farcides de carn. • Truita de riu: que es prepara fumada, fregida o al forn amb fines herbes També s’elaboren postres típics a la zona: • Bunyols • Crespeths: també anomenades pastères o pescajons • Crema aranesa: una crema espesa perfumada amb vainilla i coberta amb clares d'ou batudes. • Hariat de fajol: una recepta semblant a les farinetes de fajol de La Garrotxa. S'utilitza un estri especial per a remenar-les que es diu cafall. • Milhat: unes farinetes dolces que semblen un pastís-flam, amb farina de blat o de blat de moro, i que pot tenir fruita, com poma o atmetlla. • Milhes: fetes de farinetes de blat de moro fregides i que es mengen calentes. A la Vall d'Aran es preparen licors cassolans, que se solen beure després dels àpats o per a acompanyar els dolços tradicionals, com per exemple: • Aigua de Nòdes: una mena de ratafia típica de la Vall d'Aran, que es fa amb nous encara verdes, que es cullen a finals de juny.
  • 13. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 13 • Licor d'aranyons: a base d'aranyons macerats en rom durant un temps variable que pot arribar a un any. • Licor de cassís: beguda típica d'Occitània en general a base de grosella negra macerada en licor d'anís. • Els Pinçons: licor de grosella • Vin caud (vi calent): vi negre amb sucre al qual s'infusiona canyella, pell de llimona i espècies, que es beu calent i era típic pel Nadal. També es beu a Andorra i la resta dels Pirineus. 8. Llocs d’interès i monuments: Aquests són els principals indrets que el visitant a la vila no pot oblidar: • Església de Sant Miquèu de Vielha: construïda a diferents èpoques entre els segles XII i el XV. Arquitectònicament i artísticament la part més interessant d’aquest temple resideix en el seu atri i la seva portalada de finals del segle XIII o principis del XIV. • Crist de Mijaran: el podem trobar dins de l'església de Sant Miquèu. És una peça datada del segle XII que antigament es trobaba al Santuari de Mijaran que actualment està derruït a causa de la guerra. • Església de Bossòst: datat del segle XII és un dels monuments religiosos més extraordinaris de la comarca. L'església parroquial romànica d'Era Purificació de Maria, a Bossòst, fou construïda al llarg del segle XII. És de planta basilical de tres naus separades per pilars de planta circular i culminades amb tres absis decorats seguint
  • 14. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 14 l'estil llombard. Disposa de dues portalades, la septentrional molt més treballada que la meridional. Junt al temple es troba la torre campanar, de planta quadrada i rematada per pronunciada punxa de pissarra. • Església de Salardú: datada dels segles XII - XIII, amb un campanar exempt del segle XV. En ella hi trobem el Crist de Salardú amb una creu policromada datat del segle XIII. • Església de Tredòs: datada del segle XII la seva teulada és de fusta. 9. Festes i tradicions: Algunes de les festes populars que es celebren a la comarca són: • La crema deth Haro: Es celebra al poble de Les. L’Haro és un tronc d’avet pelat d’uns 12 metres d’alçada que esdevé el centre d’un cerimonial que vol escenificar i perpetuar el sentiment d’agraïment a la terra just en el moment del solstici d’estiu, just en el moment quan la terra torna a donar fruits. Els joves, mentrestant, fan cremar les “eshalhes” que es confeccionen amb peles de cirerer totes juntes i que una vegada enceses les fan voleiar per damunt dels seus caps fent arribar el foc arreu. Després comencen les danses tradicionals com es Aubades, eth Tricoter, eth Cadalh i el Balh Plan. El cel de la nit aranesa s’omple d’espurnes, d’olor de cendra i de vi calent, el vin caud que es prepara en grans olles al voltant de la plaça. • Era Hèsta Aran: El 17 de juny la Vall d'Aran celebra la seva diada, 'era Hèsta d'Aran', amb motiu de la recuperació de les institucions històriques, ara fa tretze anys, fet que reconeixia la personalitat d'aquesta bella comarca situada al nord-oest del Pirineu català, que des d’aleshores té un òrgan de govern propi, el Conselh Generau d'Aran. • Fira de Vielha: La Hèira de Vielha (Fira de Vielha) té, any
  • 15. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 15 darrera any, una gran afluència de públic. Durant tot el dia, pels carrers principals de Vielha, hi haurà un gran nombre de parades comercials i d’altra banda, en el recinte firal, ubicat al pàrking de les antigues casernes militars, tindrà lloc la vessant ramadera que celebra el Concurs de Bestiar, obert a tots els ramaders del Municipi de Vielha e Mijaran. 10.Curiositats: Himne de la Val d’Aran: Lletra en aranès: volem com es pares, guardant-vos morir. Aqueres montanhes que tant nautes son, m'empèishen de véder mèns amors a o son. Traducció en català: Nautes se son nautes Aquelles muntanyes, ja s'abaisharàn que tan altes són, es mies amoretes m'impedeixen veure que s'aproparàn. els meus amors on són. Montanhes araneses Altes, si son altes, a on es pastors ja les baixaran es hònts regalades els meus amorets tròben, e jordons. que s'aproparan. Se cantes perqué cantes Muntanyes araneses cantes pas per jo a on els pastors cantes per ma hilha fonts regalades que non ei près de jo troben, i gerdons. Montanhes coronades Si cantes perquè cantes, tot er an de nhèu, no cantes per mi, tan nautes e bères cantes per ma filla, que vos pune eth cèu. que és lluny de mi. Montanhes araneses Muntanyes coronades pientades de rius, tot l'any de neu; de totes grandeses tan altes i belles vos adorne Diu. que us enveja el cel. Nòsti amors veiguéretz Muntanyes araneses com rosèr florir, pentinades de rius, de totes grandeses
  • 16. Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 16 us adorna Déu. com roser florir, volem, com els pares, Els nostres amors veieres esguardant-vos, morir. BIBLIOGRAFIA: • Llibre de la Val d´Aran de la Biblioteca (Monserrat Roig) • Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Val_d%27Aran • Turisme de la Val d’Aran: http://ca.wikipedia.org/wiki/Val_d%27Aran • Llocs d’interès de a Val d’Aran: http://pieraedicions.com/vielhallocsinterescultural.htm • Festes i tradicions: http://www.firesifestes.com/Fires/F-Haro-Les.htm