Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.
religions monoteistes
Judaisme
TANAK - LA BIBLIA HEBREA

Josué,
Jutges, 1-2
Samuel, 1-2
Reis
Isaïes,
Jeremies,
Ezequiel,
Osees,
Joel,
Amos,
Abdíes,
Jonás...
Mur de les lamentacions. JERUSALEM
Sinagoga a Barcelona
Sinagoga
RABÍ

http://picasaweb.google.com/APRC.cat/Sinagoga
BERIT MILÀ
Bar Mitzvà
Bar Mitzvà
Bar Mitzvà
Bar Mitzvà
EL CASAMENT JUEU
ALGUNS SÍMBOLS
La Ketuvà
És el certificat de matrimoni religiós. Estableix les
obligacions del marit amb ...
MAGUEN DAVID
No és un símbol d'origen jueu;
apareixia a la Càbala i s'ha anat
estudiant a través d'ella; per tant és
un sí...
La menorah

Canelobre de set braços que tradicionalment estava a l'entrada del Sancta Sanctorum vetllant l'Arca de
l'Alian...
pregària jueva
pregària jueva
tefilin

Kippah

talit
TALIT
Mantell ritual amb el que
es cobreix l'home jueu en
les seves oracions durant el
dia.
Té quatre cantonades de les
qu...
KIPPAH

Casquet o solideu utilitzat pels homes jueus.
Tefilins o filacteris
Són dues capses de cuir negre que contenen inscrits en un pergamí quatre
passatges de la Torà que só...
SUKKOT
“La festa de les cabanes o dels tabernacles”. Es recorda la protecció de Jahvè sobre el poble jueu en el
seu pas pe...
XAVUOT
“Festa de les setmanes” o Pentecosta i se celebra
els dies 6 i 7 del mes de sivan.
Es recorda l’aliança feta a la m...
ROSH HASHANA
L’inici de l’any”. Se celebra l’1 i 2 de tixrí. És
la festa de cap d’any.
S’anuncia el començament de l’any a...
YOM KIPPUR
“Dia del perdó” i se celebra set dies després del Roix haXanà, és a dir el 10 de tixrí.

Simbolitza que tot all...
HANUKKAH
És la “Festa de les llums”. Es tradueix per “consagració”
o “dedicació” i se celebra del 25 de Kislev al 3 de Teb...
PURIM
Es recorda l’alliberament del poble jueu del domini persa.
Durant aquesta festa és molt important menjar i beure bé....
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Judaisme
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

Judaisme

1.119 Aufrufe

Veröffentlicht am

  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Judaisme

  1. 1. religions monoteistes
  2. 2. Judaisme
  3. 3. TANAK - LA BIBLIA HEBREA Josué, Jutges, 1-2 Samuel, 1-2 Reis Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Osees, Joel, Amos, Abdíes, Jonás, Miquees, Nahúm, Habacuc, Sofoníes, Ageu, Zacaríes, Malaquíes Salms Job Proverbis Rut Cantar de los Cantares Eclesiastès Lamentacions Ester Daniel Esdres Nehemíes 1 i 2 Cròniques
  4. 4. Mur de les lamentacions. JERUSALEM
  5. 5. Sinagoga a Barcelona
  6. 6. Sinagoga
  7. 7. RABÍ http://picasaweb.google.com/APRC.cat/Sinagoga
  8. 8. BERIT MILÀ
  9. 9. Bar Mitzvà
  10. 10. Bar Mitzvà
  11. 11. Bar Mitzvà
  12. 12. Bar Mitzvà
  13. 13. EL CASAMENT JUEU ALGUNS SÍMBOLS La Ketuvà És el certificat de matrimoni religiós. Estableix les obligacions del marit amb la seva dona i és guardada per l'esposa. La jupà És el pal nupcial o tàlem que simbolitza la futur a llar. La jupà gairebé sempre està formada d'un tros de tela sostingut per quatre vares. Freqüentment la cerimònia nupcial es denomina "La jupà". La copa En concloure la cerimònia nupcial una copa de vi amb el peu, costum en el Talmud, en record de las Temple de Jerusalem i com a moments difícils de la vida. el nuvi trenca que té l'origen destrucció del referència als Els anells Com a símbol d’estar disposats a compartir un destí comú.
  14. 14. MAGUEN DAVID No és un símbol d'origen jueu; apareixia a la Càbala i s'ha anat estudiant a través d'ella; per tant és un símbol que sorgeix a la Edat Mitjana. Es diu que David la duia al seu escut. Són dos triangles entrellaçats, un mirant al cel i l'altra a la terra . Call Jueu Girona
  15. 15. La menorah Canelobre de set braços que tradicionalment estava a l'entrada del Sancta Sanctorum vetllant l'Arca de l'Aliança. Simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació. La Menorah és un símbol pròpiament jueu. Si es trobava en una comunitat jueva era senyal que aquesta gaudia de plena llibertat.
  16. 16. pregària jueva
  17. 17. pregària jueva tefilin Kippah talit
  18. 18. TALIT Mantell ritual amb el que es cobreix l'home jueu en les seves oracions durant el dia. Té quatre cantonades de les quals surten uns serrells anomenats Tsitsit
  19. 19. KIPPAH Casquet o solideu utilitzat pels homes jueus.
  20. 20. Tefilins o filacteris Són dues capses de cuir negre que contenen inscrits en un pergamí quatre passatges de la Torà que són anomenats PARSHA.
  21. 21. SUKKOT “La festa de les cabanes o dels tabernacles”. Es recorda la protecció de Jahvè sobre el poble jueu en el seu pas pel desert. També se celebra la nova collita. Té lloc a la tardor, del 15 al 22 de tixrí. Les persones jueves construeixen una cabanya (sukkà) al balcó o al pati de casa seva. Dins la cabanya hi mengen i si l’espai es prou gran, també hi dormen. Simbolitzen amb això que el poble jueu es considera un poble que sempre està en camí (com quan eren nòmades o quan van travessar el desert sortint de l’esclavatge d’Egipte) en la recerca de Jahvè. FESTA DE SUKKOT davant el Mur de les Lamentacions Cabanya construïda en una escola jueva per a la festa de Sukkot
  22. 22. XAVUOT “Festa de les setmanes” o Pentecosta i se celebra els dies 6 i 7 del mes de sivan. Es recorda l’aliança feta a la muntanya del Sinaí entre Jahvè i el poble d’Israel i la revelació per part de Jahvè del seu nom. Lliurament de les taules de la Llei a Moisés. S’ofereix a Jahvè pa i mel i les sinagogues es guarneixen amb flors .
  23. 23. ROSH HASHANA L’inici de l’any”. Se celebra l’1 i 2 de tixrí. És la festa de cap d’any. S’anuncia el començament de l’any amb el so del shofar (un corn de cabra que s’utilitza per anunciar el dia de repòs del dissabte i les grans celebracions). Rememora l’animal que va sacrificar el patriarca Abraham en lloc del seu fill Isaac; simbolitza la submissió de la persona davant Jahvè). En aquesta festa es recorda Jahvè com a creador del món i jutge de totes les faltes comeses. Són dies de meditació en els quals les persones jueves fan una revisió de l’any que s’ha acabat i prenen mesures per tal de no tornar a fer allò que han trobat de negatiu en la seva actuació.
  24. 24. YOM KIPPUR “Dia del perdó” i se celebra set dies després del Roix haXanà, és a dir el 10 de tixrí. Simbolitza que tot allò de negatiu que una persona ha fet durant l’any acabat queda esborrat i comença l’any de manera realment nova. És un dia de dejuni en què es demana perdó a Jahvè per totes les faltes comeses. La celebració comença també amb el so del xofar. Rabí fent sonar el shofar a la festa del Yom Kippur
  25. 25. HANUKKAH És la “Festa de les llums”. Es tradueix per “consagració” o “dedicació” i se celebra del 25 de Kislev al 3 de Tebet. (novembre-desembre) Aquesta festa celebra el solstici d’hivern i la victòria del poble jueu contra l’invasor grec que volia destruir la religiositat jueva l’any 165 aC. Dura vuit dies i l’element típic és la Hanukkah (o canelobre de nou braços) que es posa prop d’una finestra perquè la gent del carrer sàpiga que aquella és una casa jueva. Al llarg dels dies de festa, el més petit de la casa encén cada nit, amb l’espelma que fa nou, una espelma de la Hanukà. En aquesta festa la família s’intercanvia regals.
  26. 26. PURIM Es recorda l’alliberament del poble jueu del domini persa. Durant aquesta festa és molt important menjar i beure bé. Les persones es disfressen i es posen màscares. A la sinagoga es llegeix el primer llibre d’Ester i cada cop que es pronuncia el nom de l’enemic del poble jueu es pica a terra i es fa molt de soroll. Se celebra el 14 d’adar.

×