1.
III jornada d’educadors socials de centres de Justícia
Juvenil
Ponència
L’educador social: de la formació a la
construcció professional
Ponent: Sr. Rafael Merino Pareja
Barcelona, 26 de març de 2009
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la
distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que
se'n citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia). La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
1

2.
L’educador social: de la formació a la
construcció professional
• Què és l’educació social?
• La formació de l’educador social:
– Els condicionants de la formació
– Les competències clau
• La construcció professional
• Reflexions per a educadors dels centres de justícia
juvenil
2

3.
És l’educació social…?
• Una eina de transformació o de control social?
– Institucionalització de l’educació social dintre dels
estats del benestar
– Principi de realitat:
• Límits de l’acció socioeducativa
• Resultats a llarg termini i importància dels petits canvis
– Expectatives molt altes augmenten risc de frustració
3

4.
• Una vocació o una tècnica?
– Vocació mal vista però condició necessària
– Tècnica imprescindible però no suficient
4

5.
La funció de l’educador social és…
• Orientació d’individus o grups en la
construcció/reconstrucció d’itineraris vitals
d’integració social
– En una societat més complexa i accelerada (“líquida”
-Bauman-), i de major individualització (i “de risc”
-Beck-) , especialment per als joves
– L’educador com a guia no és un concepte nou
– Idea clau: acompanyament (Funes)
5

6.
Quina formació?
• Condicionants:
– Regulació dels perfils professionals
– Autoregulació del col·legi professional
– Amplitud de contextos
• Normalitzats / de privació
• Comunitari / individual
– Estructura i dinàmica universitària
6

7.
Els dilemes de la formació
• Genèrica o especialitzada
• Fins a on la formació inicial / des d’on la formació
contínua
• Paradigma comú / diversitat de paradigmes
(intervenció/acció)
• Lligam formació teòrica-formació pràctica (el pràcticum)
• Lligam universitat-agents socials: pla d’estudis,
professorat, recerca
7

8.
Les competències
• Competències generals (UAB)
– Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber
comunicar-los de manera efectiva, en les llengües pròpies i
en una tercera llengua.
– Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.
– Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i
situacions.
– Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i
en l’activitat professional.
8

9.
Les competències de l’educador
social
• Competència de comprensió i anàlisi crítica
– Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents
ciències de l’educació que li permetin desenvolupar la
capacitat d’anàlisi i observació de la realitat social i
educativa.
– Contextualitzar l’acció educativa en funció dels diferents
paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de
l’educació i en funció del context sociohistòric dels individus,
grups i institucions.
– Participar en els debats teòrics que afecten la professió i els
diferents àmbits d’actuació.
9

10.
• Competència per a la programació, planificació i
anticipació de la intervenció
– Dissenyar de manera articulada plans, programes,
projectes, activitats i tasques en diversos
contextos socioeducatius.
– Dissenyar i desenvolupar processos de
participació ciutadana i acció sociocomunitària.
10

11.
• Competència per al treball amb les persones
– Liderar processos socioeducatius per crear un bon clima de
treball, promoure el treball cooperatiu i la comunicació
oberta i igualitària.
– Fomentar l’autonomia dels participants i buscar un equilibri
entre les seves funcions com a orientador, facilitador i
promotor de la dinàmica socioeducativa.
– Aplicar les competències socioemocionals necessàries per
gestionar les relacions humanes.
11

12.
• Competència per avaluar
– Dissenyar plans i processos d’avaluació segons
les diferents finalitats, tècniques i instruments,
moments i perspectives de l’avaluació educativa.
– Desenvolupar processos d’obtenció, registre,
anàlisi i presa de decisions per a l’acció
socioeducativa.
12

13.
• Competència organitzacional
– Analitzar l’organització i gestió d’institucions
socioeducatives.
– Comprendre i implicar-se en les realitats
institucionals per integrar-se i desenvolupar-se
professionalment.
– Gestionar institucions d’educació social.
13

14.
• Competència per a l’orientació i l’assessorament
– Conèixer els diferents models i estratègies
d’orientació.
– Orientar i assessorar els grups i les persones per
establir reptes i itineraris educatius.
– Acompanyar les persones en els seus processos
de creixement i d’emancipació.
14

15.
• Competència de recerca
– Utilitzar informació i coneixement de fonts i
contextos diferents (informes, articles, etc.) propis
de les ciències socials.
– Conèixer i aplicar processos de recollida de la
informació, anàlisi, tractament i valoració
d’aquesta, per a la millora de la pròpia pràctica
professional i la fundamentació de l’acció
professional.
15

16.
Competències transversals
• Gestionar la informació relativa a l’àmbit professional per
a la presa de decisions i l’elaboració d’informes.
• Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els
recursos per al desenvolupament professional.
• Treballar en equip i amb equips (del mateix àmbit o
pluridisciplinars).
• Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar
d’acord als principis deontològics de la professió.
• Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de
factors implicats com a necessària anticipació de l’acció.
16

17.
• Participar i implicar-se en els actes, reunions i
esdeveniments de la institució a què es pertany.
• Analitzar i reconèixer les pròpies competències
socioemocionals (en termes de punts forts, potencialitats i
punts febles) per desenvolupar les necessàries en el seu
desenvolupament professional.
• Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i
cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques
sostenibles, que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i
respecte als drets humans.
• Utilitzar les TIC per aprendre, per comunicar-se i per
col·laborar en contextos educatius.
17

18.
La construcció professional
• La transició cap al treball: mites i realitats
• Acollida / adaptació a la institució / entorn de treball
• La carrera professional:
– Enriquiment i expertesa: de l’heteronomia a l’autonomia
– Formació permanent
– Identitat professional
18

19.
Reflexions per als educadors socials
dels centres de Justícia Juvenil
• De guia de bones pràctiques a “manual” de l’educador
• Bona eina no només de competències específiques
• Bona eina d’adaptació / acollida i construcció professional
• Útil, utilitzable, utilitzada (?), avaluada i revisada (?)
19