Unitat 4 mineria, energia i construcció 1

Unitat 4: MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ.
Júlia López Valera
La Mina de diamants Mirny, Yakuti, Rusia

AQUESTA MINA DE DIAMANTS A CEL OBERT, ES VA INAUGURAR AL 1957 I ES VA TANCAR AL
2011. ALS ANYS 60 PRODUIA DUES TONES DE DIAMANTS A L’ANY, EL RITME VA ANAR
DISMINUÏNT FINS AL 400 K A L’ANY. VA SER LA PRIMERA MINA I LA MÉS GRAN DE L’ANTIGA
UNIÓ SOVIÈTICA.
TÉ 525 m DE PROFUNDITAT i 1200m DE DIÀMETRE.

SECTOR SECUNDARI
La MINERIA
engloba un
conjunt
d'activitats que
permeten
extreure els
minerals, la
majoria dels quals
es troben al
subsòl.
La CONSTRUCCIÓ és el
procés de realització
d'una estructura, com
ara un habitatge o un
aeroport.
La PRODUCCIÓ
D'ENERGIA consisteix a
transformar una sèrie de
recursos naturals, com el
carbó o el vent, i
possibilitar així el
funcionament de la
indústria, els transports o
la seva utilització en usos
domèstics. INDÚSTRIA
(unitat 5)

1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES Per elaborar un producte industrial es necessiten matèries primeres.
Habitualment, es troben a la natura i són d'origen animal o vegetal, o s'extreuen
de jaciments miners.
MATÈRIES PRIMERES D’ORIGEN ANIMAL I VEGETAL
 Hi ha matèries primeres d'origen animal, com la
llana i les pells, que s'utilitzen a la indústria tèxtil per
confeccionar peces de vestir.
 Altres matèries primeres tenen un origen vegetal,
com el cotó, que es destina a fabricar teixits. També
hi ha productes forestals, com ara la fusta i el cautxú,
que s'usen per fabricar mobles i pneumàtics,
respectivament.

1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES MATÈRIES PRIMERES D’ORIGEN MINERAL
La major part dels minerals no es poden utilitzar directament, de manera que es
transformen en materials adequats per a la fabricació de productes industrials.
Els MINERALS METÀL·LICS són
aquells dels quals s'extreuen els
METALLS, com l' hematites (d‘ on
s'obté el ferro) o la bauxita (d‘ on
s'extreu l'alumini). Altres: el crom,
el coure, l'estany, el plom i el zinc,
l’or, la plata i el platí (molt
apreciats pel seu ús
especialitzat).
Tots constitueixen la base de les
indústries siderúrgica,
metal·lúrgica i química.
Els MINERALS NO METÀL·LICS són
aquells dels quals s'obtenen
ALTRES MATÈRIES, com el sofre, la
sal gemma, el guix i la mica.
Les roques també es poden
considerar una matèria primera
mineral no metàl·lica Algunes,
com el granit, la pissarra, l'argila,
la sorra i el marbre, s'utilitzen en
la construcció. D'altres, com el
carbó, permeten la producció
d'energia.

MATÈRIES PRIMERES
NATURALS
Matèries que es troben a la natura i després de
ser transformades a les indústries es converteixen
en productes utilitzables.
TIPUS
ORIGEN
ANIMAL
ORIGEN
VEGETAL
ORIGEN
MINERAL
Procedeixen de la ramaderia i es treballen a la
indústria tèxtil i alimentària (carn, llana, seda,
etc.).RENOVABLES
Procedeixen dels conreus agrícoles, dels boscos
(cotó, fusta, lli, fruita, cautxú, etc). RENOVABLES
S’extreuen del subsòl i requereixen una transformació
o procés industrial del qual s’obté un material
adequat per fabricar un producte. NO RENOVABLE
1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES

MINERALS
MINERALS
METÀL·LICS
MINERALS
NO
METÀL·LICS
MINERALS
ENERGÈTICS
Minerals d’ on s’extreuen els metalls. Són la base de
la indústria siderúrgica i metal·lúrgica.
EX: hematites (ferro), bauxita (alumini), or i plata
(metalls preciosos)
Minerals dels quals s’obtenen altres matèries.
Ex: sal, sofre, les roques industrials (granit,
pissarra, marbre)
Minerals que serveixen per a produir energia.
Ex: carbó, petroli, urani, gas natural
1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES

1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES LES EXPLOTACIONS MINERES
La mineria és el conjunt de processos per extreure les matèries primeres d'origen
mineral. Les mines poden ser subterrànies o a cel obert. A les primeres, l'extracció
sol ser més costosa i perillosa que als jaciments a cel obert.
Els recursos miners s'extreuen quan el volum del jaciment i la qualitat del mineral
són suficients. Però, a més, exigeixen grans inversions i tecnologies molt modernes,
que no sempre estan disponibles als països on es localitzen les reserves minerals.
De vegades, l'absència d'inversions s'ha suplert amb mà d'obra massiva o fins i tot
esclava.

1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES ELS RECURSOS MINERALS METÀL·LICS I NO METÀL·LICS
La producció industrial actual exigeix el consum de molts recursos minerals.
Passa sovint que els països que són grans consumidors de minerals no
coincideixen amb els països productors.
Per a molts països de baix desenvolupament, posseir grans recursos minerals
podria comportar una bona font d'ingressos. Amb tot, tenint en compte el
caràcter estratègic d'aquests recursos pel fet de ser essencials per a unes
activitats industrials determinades, la seva explotació i comercialització està
controlada, sovint, per grans empreses nacionals i internacionals, que, per
assegurar els seus interessos, imposen els seus criteris econòmics i fins i tot
polítics als països productors.

2.L’ENERGIA.
Les fonts d’energia són els recursos naturals
que proporcionen la força que requereixen
els processos industrials i els transports, i
cobreixen moltes de les nostres necessitats
quotidianes.
Disposar d'energia barata i assequible s'ha convertit en una peça clau per al sistema
social i econòmic actual, de manera que el control, l'explotació i la distribució de
certes fonts d'energia són factors estratègics de primer ordre.
Les fonts d'energia poden classificar-se en dos grups:
• En funció de la seva importància econòmica, s'agrupen en tradicionals i
alternatives.
• Segons la possibilitat que s'esgotin o no, es classifiquen en renovables i no
renovables.

2.L’ENERGIA.LESFONTSNORENOVABLES. LES FONTS NO RENOVABLES.
EL CARBÓ
És una roca combustible
fòssil. Fa poc més de
dos segles va ser el
motor de la revolució
industrial, ja que es
podia traslladar amb
relativa facilitat fins al
lloc on hi havia una
demanda energètica
significativa.
Actualment s'empra
com a combustible per
a la producció
d'energia tèrmica. El
caràcter contaminant i
l'elevat cost d'extracció
del carbó n'han reduït
l'ús de manera
considerable.
Aquestes fonts d'energia són les més utilitzades i
cobreixen la major part de les necessitats d'un
país. Són les que es troben en quantitats limitades,
de manera que poden arribar a esgotar-se.

2.L’ENERGIA.LESFONTSNORENOVABLES. LES FONTS NO RENOVABLES. EL PETROLI.
És un combustible fòssil amb
un gran poder calorífic. És relativament
fàcil d'extreure, cosa que l'ha convertit
en un recurs energètic estratègic molt
apreciat. A banda de produir
electricitat, és matèria primera per a la
indústria química (plàstics, pintures,
detergents, etc.).
Avui dia, és la font d'energia més
utilitzada, encara que, pel fet de no
ser renovable, es planteja el dubte de
si les reserves que queden són
suficients per continuar cobrint les
necessitats del món, tenint en
compte que es consumeix a un ritme
vertiginós.

EL GAS NATURAL
Té un origen semblant al del
petroli. S’utilitza com a
combustible (calefacció i
producció d’electricitat)
o com a matèria primera
a la indústria química. El
consum de gas natural
és cada vegada més gran
perquè contamina
menys que el petroli i el
carbó.

L'ENERGIA NUCLEAR
L'urani enriquit és el
combustible utilitzat als
reactors nuclears, que
generen una quantitat
d'electricitat
extraordinària.
Els problemes més
importants que planteja
aquest tipus d'energia
són la seguretat de les
centrals nuclears i la
manera de gestionar els
residus radioactius que
generen, per evitar
riscos al medi ambient i
a la salut de les
persones.

LESFONTSD’ENERGIATRADICIONALS
Aquestes fonts d’energia són les més utilitzades i cobreixen la major part de les
necessitats d’un país. Dins d’aquest grup de fonts d’energia hi ha el carbó, el
petroli, el gas natural, l’urani i l’aigua dels pantans.

LESFONTSD’ENERGIATRADICIONALS

3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES.
L'origen de les fonts d'energia renovables (el sol, l'aigua, el vent...) és
pràcticament inesgotable.
Moltes d'aquestes fonts s'utilitzen poc perquè es troben en fase de
desenvolupament o perquè els interessos de les grans companyies
energètiques prefereixen donar suport a l'explotació d'altres fonts no
renovables.
LES FONTS RENOVABLES.

3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES.
Les CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES
utilitzen la força de l'aigua
acumulada als embassaments,
convenientment canalitzada per
generar energia elèctrica.
La producció d'energia en si mateixa
no és contaminant, però la
construcció dels embassaments
provoca grans impactes ambientals i,
en alguns casos, el desplaçament de
la població i les activitats humanes.

ENERGIA SOLAR O FOTOVOLTAICA
El Sol emet una gran quantitat de
radiació que és inesgotable, no
contamina i es pot aprofitar
fàcilment per produir energia
elèctrica i tèrmica.
Tot i això, la intensitat dels raigs del
Sol no és igual a totes les regions
del món i, a més, existeixen grans
variacions tèrmiques al llarg del dia
i de les estacions de l'any.
Les plaques solars fotovoltaiques
estan construïdes amb un material
especial per tal que, quan rebin la
llum del Sol, generin electricitat. Es
poden instal·lar a les teulades de
les cases o en grans extensions de
camp, formant horts solars.

ENERGIA EÒLICA
És la que s'obté mitjançant
l'aprofitament de la força del vent. És
una font d'energia que no contamina
l'atmosfera, però la presència dels
aerogeneradors altera notablement el
paisatge i causa contaminació
acústica.
A més, està molt localitzada a les
zones ventoses i la seva producció no
és gaire regular, ja que la força i la
freqüència del vent són variables.

3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES. ENERGIA GEOTÈRMICA
Aquest tipus d'energia
aprofita la calor que
procedeix de l'interior de la
Terra, sobretot a les zones
d'intensa activitat volcànica,
per produir electricitat.

ENERGIA MAREOMOTRIU
Es basa en l'aprofitament del
moviment de l'aigua del mar,
que s'origina amb les marees,
les onades o els corrents
marins. L'ús i l'explotació
d'aquesta energia són molt
reduïts.

S'obté per la combustió de la biomassa, és
a dir, de la matèria vegetal o animal.
La llenya dels boscos és el principal
combustible utilitzat per la major part de
la població dels països pobres. Als països
rics és una pràctica ecològica que es va
estenent, ja que els residus forestals i
d'alguns cultius generen un volum
d'energia que es pot utilitzar en els àmbits
domèstic i industrial.
Altres formes de biomassa usades com a
combustible són el biogàs, que s'obté a
partir de la fermentació dels fems dels
animals, i els biocarburans, que s’elaboren
a partir d’olis vegetals i greixos animals.
BIOENERGIA
3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES.

3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES
PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA AMB
MÉS CONSUM D’ENERGIES
RENOVABLES EL 2013
L'esgotament de les energies no renovables i la contaminació que generen fan
desitjable la seva substitució per altres fonts d'energia.
Actualment hi ha un gran interès per fomentar les fonts d'energia renovables, que
són, en general, poc contaminants. Les més desenvolupades són l'energia solar i
l'energia eòlica.
CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES

4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. La construcció és el procés d'armat d'una estructura, com un habitatge, un edifici
d'oficines, un túnel o una carretera. És un sector clau en l'economia d'un país
perquè té una gran capacitat de generar llocs de treball.
OBRA PÚBLICA
Aquest sector inclou la construcció d'infraestructures i equipaments per a la
activitat quotidiana necessària de la societat (hospitals, escoles, biblioteques,
autovies, ferrocarril, ports, aeroports...). Sovint respon a la iniciativa i al
finançament de les diferents administracions públiques.
La construcció, la renovació i la modernització d'infraestructures estimula la creació
d'ocupació directa i indirecta, des d'enginyers i arquitectes fins a pintors i fusters, i
feines relacionades amb les finances, les assegurances i el transport; a més,
dinamitza moltes altres activitats (educatives, sanitàries, culturals...).

4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. OBRA PRIVADA
L'obra privada inclou la construcció de cases, fàbriques, centres comercials, naus
industrials, etc. Les iniciatives privades de construcció, sobretot les relacionades
amb l'habitatge, només prosperen quan s'esperen beneficis de la seva edificació i
comercialització, cosa que evidencia que es té confiança en el creixement
econòmic.
A Espanya, des de la dècada del 1990, la construcció d'habitatges es va convertir en
el gran impulsor del sector de la construcció. Els canvis demogràfics (augment de
la població jove i arribada d'immigrants) i socials (increment del nombre de llars
familiars), juntament amb la relativa facilitat amb què es concedien les
hipoteques, van afavorir l'increment en la demanda d'habitatges i, per tant, la
seva construcció.
Aquesta demanda creixent també va ser una
font d'especulació, perquè l'increment
constant de preus va fer que la compravenda
d'un habitatge fos considerada una fórmula
per obtenir beneficis ràpids.

4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IMMOBILÀRIA
Entre el 1998 i el 2007, el sector de la
construcció va crear milers de llocs de
treball directes i molts més d'indirectes,
fins a arribar a representar més del 12% de
la població ocupada espanyola.
No obstant això, la crisi financera del 2008
va afectar de ple aquest sector perquè es
va tallar, de cop i volta, la concessió de
crèdits per a l'adquisició d'habitatges i, per
tant, es va aturar l'expansió del sector i
moltes promocions immobiliàries van
quedar abandonades a mig fer. És el que
es va anomenar l'esclat de la bombolla
immobiliària.
A més, des del 2010, les mesures de
contenció de la crisi van obligar les
administracions públiques a retallar les
inversions d'obra pública.

4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. CONSTRUCCIÓ I LLOCS DE TREBALL
El sector de la construcció ha estat un
motor econòmic durant molts anys a
Espanya, ja que era un dels que ocupava
més gent, tant en l'àmbit de construcció
d'infraestructures com en el d'habitatges.
El boom immobiliari fa referència a
l'existència d'una bombolla especulativa
al mercat de béns immobles a Espanya.
Es va originar al final de la dècada del
1990, i va durar fins al començament del
2008, quan va esclatar.
Els seus efectes principals han estat
l'aprofundiment de la crisi immobiliària
espanyola, la nacionalització d'algunes
caixes d'estalvis, ajudes públiques per a
les fusions de moltes altres entitats
bancàries i l'augment dels
desnonaments.
LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES A ESPANYA
(2006-2012)
LA POBLACIÓ ESPANYOLA OCUPADA A LA
CONSTRUCCIÓ (2006-2014)

5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA
CATALUNYA. La mineria ha estat tradicionalment una activitat important a Catalunya. Malgrat
tenir recursos, no són suficients per abastir les necessitats; i s'han d'importar
d'altres països. Això també passa en l'energia: Catalunya consumeix més energia de
la que produeix i crea una situació de dependència dels països productors. La
construcció ha estat un dels sectors més afectats per la recessió econòmica dels
darrers anys; tot i això manté una posició destacada dins de l'economia catalana.
ELS RECURSOS MINERALS
L'intensa activitat minera que ha tingut Catalunya fa que encara hi hagi centres
miners d'interès per explotar a gran part del territori. Els més destacats són:
• Extracció de sals, a Cardona, Sallent, Súria i Balsareny.
• Extracció d'àrids, arreu de Catalunya
• Explotació de roques ornamentals, a la comarca del Bages.
• Extracció de lignit, a diversos indrets de la comarca del Bages.
La mineria ha creat llocs de treball i riquesa a l'economia, però també ha tingut
conseqüències mediambientals; per això es potencia una mineria sostenible basada
en mètodes d'extracció que redueixin els seus efectes sobre el medi ambient, la
seguretat minera, etc.

CATALUNYA.

CATALUNYA.
LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM ENERGÈTIC
Tot i que s'han incorporat mesures i polítiques d'estalvi, a Catalunya la demanda
energètica és molt elevada. Això s'explica per l'increment de la població i de les
activitats econòmiques, però també pels canvis en els costums, com també en les
pautes de consum i l'augment del benestar.
Els recursos energètics propis de Catalunya són del tot insuficients per abastar
aquesta demanda creixent, de manera que cal importar-ne; tot i així, n'hi trobem
alguns, com són:
• Carbó. Tant a les mines del Pirineu com de la Depressió Central, les
produccions sempre han estat escasses i de baixa qualitat.
• Petroli i gas natural. A la plataforma litoral es van descobrir alguns jaciments
de petroli i de gas.
• Electricitat. S'obté de l'aprofitament dels recursos hídrics pirinencs i de les
centrals nuclears (Ascó I i II i Vandellòs II ).
• Energies renovables diferents de la hidroelèctrica. La producció bruta
d'aquestes energies s'ha incrementat notablement en els darrers anys, i
s'espera que creixi més, en part gràcies a algunes mesures oficials de suport als
biocarburants, l'energia eòlica i el biogàs.

CATALUNYA.
En un model energètic sostenible cal impulsar les fonts energètiques renovables fins
al seu màxim potencial; però, al mateix temps, reduir les necessitats energètiques
de la societat a uns valors que permetin que les energies renovables en siguin el
component principal.
Les energies renovables són l'aposta estratègica de futur perquè són netes, es
restitueixen gratuïtament, i poden ser part de la solució al problema energètic a
llarg termini.
Tanmateix, representen el recurs energètic autòcton més important de Catalunya i
el seu aprofitament energètic redueix la dependència externa.
Institut Català d'Energia
LES ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA

CATALUNYA.
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
Entre els anys 1998 i 2007, l'economia catalana
va viure un període de ràpid creixement,
degut, en bona part, al sector de la
construcció, que va arribar a suposar el 16%
del total del PIB. Si tenim en compte els
diversos sectors que van associats a la
construcció, aquesta xifra arriba a situar-se
prop d'un 30%.
En aquest període, els preus dels habitatges
van experimentar una alça continuada, fet que
va propiciar que continuessin construint-se
habitatges a uns preus molt més alts que els
costos efectius d'edificació: és el que es va
conèixer com a bombolla immobiliària
especulativa.
La població activa ocupada en el sector de la
construcció també augmentà, de manera que
el 2007 a Catalunya va arribar a ser de 450000
treballadors, mentre que la població activa en
el conjunt dels sectors industrials era de
764000 treballadors.
ELS HABITATGES INICIATS A
CATALUNYA

CATALUNYA.
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
Les raons que expliquen el creixement del sector són diverses i ben complexes: les
expectatives que els preus de l'habitatge continuarien creixent, els enormes
guanys immediats que s'obtenien de les rendes, els ajuts públics destinats a
l'adquisició d'habitatges, les facilitats a l'hora de concedir crèdits i hipoteques
amb interessos molt baixos, etc.
A partir del final del 2007 la situació, però, es capgirà i es va evidenciar una
caiguda ininterrompuda de la construcció d'habitatges; disminueixen les compres
i els lloguers.
També desapareixen moltes empreses: si el 2005 n'hi havia més de 41000, el 2013
la xifra s'havia reduït a la meitat, al voltant de les 20000. Alhora, disminueix el
nombre de treballadors del sector: al 2007 n'hi havia 441900 i el 2014 n'hi havia
181200.
El dinamisme d'aquest sector també ha fet augmentar de manera preocupant la
superfície construïda, i el medi natural se n'ha ressentit seriosament. Així, entre el
1980 i el 2005 a l'àrea metropolitana de Barcelona s'hi ha urbanitzat tant territori
com en tota la història anterior.

Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en què s'obtenen
roques industrials, ornamentals o àrids. Les principals roques que s'obtenen a les
pedreres són marbres, granits, calcàries i pissarres.
PEDRERES I GRAVERES
Tota pedrera té una vida
útil limitada, i un cop
esgotada,
l'abandonament de
l'activitat pot originar
problemes ambientals,
relacionats amb la
destrucció del paisatge.
Una gravera és un
jaciment natural de
grava que es va dipositar
a partir del transport
dels materials
arrossegats per una
glacera, un riu, un llac o
aigües subterrànies que
flueixen a l’exterior.
6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS.

6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS. ELS ABOCADORS
Els abocadors són indrets
destinats a contenir residus o
runes d'origen divers, encara que
fonamentalment solen procedir
de l'activitat urbana i industrial.
L'abocador permet garantir una
destinació controlada dels residus
industrials i de consum.
DE PEDRERES I GRAVERES A ABOCADORS
Les pedreres i graveres abandonades poden generar impactes negatius sobre el
medi, com l'aparició de llacs, despreniments i erosió.
Generalment estan situades en llocs aïllats i constitueixen un espai idoni per ser
utilitzat com a abocador. D'aquesta manera, es restauren per donar sortida al
problema social i ambiental que planteja la ubicació dels abocadors.
Els abocadors contribueixen a la millora estètica del paisatge, ja que eviten riscos
com ara inundacions, despreniments i incendis.

6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS.

6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS. LA RESTAURACIÓ DE LES PEDRERES I GRAVERES: RECONVERSIÓ EN ABOCADORS
Les obligacions de les companyies mineres que exploten pedreres i graveres es
recullen en normes legals en què s'estableix que els projectes miners han d'incloure
la recuperació de l'espai un cop finalitzada l'activitat extractiva. L'objectiu principal
és aconseguir la integració de l'espai de la mina en el paisatge on es troba, evitar els
processos erosius i crear un sòl més fèrtil.
L'ús com a abocadors de les pedreres implica transformar un espai amb un impacte
ambiental negatiu en un altre espai per intentar solucionar un altre problema: la
ubicació dels residus generats per l'elevada activitat industrial i de consum de la
societat actual. Un cop ocupat l'espai de la pedrera, l'abocador és tancat i s'inicia la
replantació de vegetació, amb la qual es regenera un espai molt degradat.
La idoneïtat d'una pedrera o gravera abandonada com a abocador dependrà de la
localització, el volum i les característiques del sòl (resistència, permeabilitat i
presència d'aigües subterrànies i aqüífers).

6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS. LA REUTILITZACIÓ DE LES PEDRERES ABANDONADES

7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. EL FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL NUCLEAR
El principi bàsic del funcionament d'una central nuclear es basa en l'obtenció
d'energia calorífica mitjançant la ruptura (fissió) del nucli dels àtoms de l'urani o del
plutoni.
Aquesta energia calorífica, en forma de vapor d'aigua, es transforma en energia
mecànica en una turbina que, al seu torn, es converteix en energia elèctrica
mitjançant un generador.
Els residus generats per la fissió de l'urani són emmagatzemats dins de la mateixa
central, en unes piscines de formigó, especials per a materials radioactius.

7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. El procés es pot simplificar en cinc fases:
1. La fissió de l'urani al reactor nuclear allibera una gran quantitat d'energia que
escalfa l'aigua fins que l'evapora.
2. Aquest vapor es transporta al conjunt turbina-generador mitjançant un circuit
de vapor.
3. La turbina gira per l'acció del
vapor i mou el generador
que transforma l'energia
mecànica en electricitat.
4. Després, el vapor d'aigua
s'envia a un condensador,
on es refreda.
5. Finalment, l'aigua freda torna
al circuit per aconseguir
vapor.

7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. ELS RESIDUS DE L’ENERGIA NUCLEAR
Un dels principals problemes que comporta l'ús
de l'energia nuclear és la gestió dels residus
nuclears, ja que són molt perillosos i difícils
d'eliminar. Si aquests residus no es tracten
adequadament, es converteixen en una amenaça
per a tota la població i el medi ambient.
Els residus es poden classificar segons les seves
característiques físiques i químiques i segons la
seva activitat:
 Residus nuclears d'activitat alta. Estan
constituïts pels elements del combustible gastat.
 Residus nuclears d'activitat mitjana. Són els
nuclis dels àtoms radioactius produïts durant el
procés de fissió nuclear.
 Residus nuclears d'activitat baixa. Bàsicament
inclouen les eines, roba i material divers utilitzat
per al manteniment d'una central d'energia
nuclear.

7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. LA GESTIÓ DELS RESIDUS NUCLEARS A ESPANYA
A Espanya, els bidons de residus es traslladen al Centre d'Emmagatzematge d'El
Cabril (Còrdova), que ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius)
s'encarrega de gestionar.
A banda de dipositar els residus nuclears de totes les centrals espanyoles, també
s'hi emmagatzemen els residus nuclears generats per la medicina, la recerca, la
indústria i altres activitats que també treballen amb energia nuclear.

7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. TIPUS D’EMMAGATZEMATGE DE RESIDUS NUCLEARS
Hi ha tres tipus d'emmagatzematge per als residus nuclears:
 Magatzem temporal individualitzat. És un sistema d'emmagatzematge del
combustible utilitzat situat a la mateixa central que l'ha produït. El sistema es basa
en la utilització de contenidors.
 Magatzem temporal centralitzat. És un sistema d'emmagatzematge dissenyat
per contenir el combustible gastat i els residus d'alta activitat de totes o diverses
centrals nuclears d'un mateix país.
 Magatzem geològic profund. És una instal·lació que serveix per emmagatzemar
residus radioactius d'alta activitat dins de formacions geològiques estables.

7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. L’ACCIDENT DE FUKUSHIMA
L'11 de març del 2011, la província de Fukushima, al Japó, va patir un terratrèmol
de magnitud 9 a l'escala de Richter i seguidament es va produir un tsunami.
Aquests fenòmens naturals van provocar una crisi nuclear molt greu.

Unitat 4 mineria, energia i construcció 1

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Unitat 4 mineria, energia i construcció 1

Ähnlich wie Unitat 4 mineria, energia i construcció 1 (20)

Mehr von Julia Valera

Mehr von Julia Valera (18)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Unitat 4 mineria, energia i construcció 1