2. FITXA TÈCNICA
Edifici
San Carlo alle Quattro Fontane
Autor
Francesco Borromini (Bissone, 1599-Roma, 1667)
Cronologia
1634-1667
Tipologia
església
Materials
Maó i estuc
Estil
barroc
Localització
Roma (Itàlia)
Júlia López Valera
3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Francesco Castelli va començar treballant a la cantera amb el seu
pare, com a picapedrer, però aviat anà a Milà a estudiar, on tallà
marbre per a la catedral.
El 1619 arribà a Roma, on canvià el seu cognom pel de Borromini, i
començà a treballar per un parent, llunyà Carlo Maderno, al Vaticà.
També col·laborà amb Bernini al palau Barberini. Als pocs anys de
treballar junts es produí entre ells una enemistat que duraria per
sempre.
Durant el pontificat d'Inocenci X (1644-55) guanyà la confiança
del papa i desplaçà a Bernini del lloc d’arquitecte principal de
Roma. Quan es nomenat papa Alexandre VII (1655-57) de nou
ocupa el primer lloc Bernini i l’enfrontament entre ambdós
arquitectes es fa més intens.
Borromini es dedica a completar els interiors de Sant’Ivo alla
Sapienza i Sant Joan de Laterà. També completa la façana de San
Carlo.
Els últims temps de la seva vida va caure en una profunda depressió
que el va dur al suïcidi.
Júlia López Valera
4. CONTEXT HISTÒRIC
Els Estats Pontificis, amb Roma com a
centre, es trobaven en un moment àlgid, i les
idees de la Contrareforma s’imposaven als
països catòlics. Fou un segle de gran
desenvolupament artístic, l’art era l’expressió
del poder religiós.
San Carlo alle Quattro Fontane s’ha de
situar en aquesta època d’expansió i reforma
urbanística de la ciutat de Roma. L’època en
que els papes, a través de les manifestacions
artístiques, tant religioses com civils,
demostraven la seva força i poder. Les
esglésies barroques van començar a ser la
mostra més clara d’aquest art religiós que
volia impressionar, juntament amb la seva
decoració escultòrica i pictòrica.
Júlia López Valera
5. L’obra de Borromini és molt original. Les principals característiques són:
1.Ús de l’ordre gegant, de forma complementària i alternada.
2. La planta central, com la de moltes de les esglésies barroques.
3. Dinamisme espacial. Aquest basat en el joc de la corba, la contracorba, l'el·lipsi i els
espais còncaus i convexos, duts a la màxima expressió per reflectir moviment.
4. Ús de la llum.
5. Incorporació de l’escultura a l’arquitectura.
6. Materials simples i econòmics.
7. Esquema geomètric modular.
Sant'Ivo alla Sapienza (1642-60).
Sant'Agnese in Agone (1652-53)
Júlia López Valera
6. DESCRIPCIÓ FORMAL
BORROMINI estructura la façana de
l’església de San Carlino en dos pisos.
Cadascun es divideix entres carrers a partir
d’una combinació de columnes menors i
columnes enormes, anomenades d’ordre
gegant. Ambdós cossos estan separats per un
entaulament que reprodueix l’ondulació
creada pel joc de formes còncaves i convexes
que hi ha entre els carrers laterals i el carrer
central.
Al pis inferior, al nínxol central, hi ha la
imatge de sant Carles Borromeo sota les ales
de dos querubins. Al pis superior hi
sobresurten un petit templet o edicle i el
medalló sostingut per àngels que trenca
l’entaulament. Tant el medalló com les
columnes d’ordre gegant potencien la sensació
de verticalitat i, per tant, de lleugeresa.
Júlia López Valera
7. DESCRIPCIÓ FORMAL
La planta es pot definir a partir d’un espai central
octogonal de costats ondulats, al qual s’han afegit,
a l’eix longitudinal, dos elements semicirculars :
vestíbul i capella major.
capella major
planta flexible
entrada
Júlia López Valera
8. DESCRIPCIÓ FORMAL
En
alçada,
16
columnes
d’ordre
compost permeten
habilitar
portes,
nínxols i capelles als
intercolumnis, sobre
les
quals
un
entaulament segueix
les formes capricioses
de la planta i sosté les
quatre voltes de
quart d’esfera que
cobreixen les capelles
i el vestíbul.
Júlia López Valera
9. DESCRIPCIÓ FORMAL
Entre les quatre voltes, s’hi articulen quatre
petxines àmplies que defineixen una cúpula ovalada
espectacular, decorada amb cassetons geomètrics –
octàgons, creus i hexàgons- que es van fet més petits
seguint les lleis de la perspectiva.
Aquest recurs augmenta la sensació d’espai interior, l’amplitud del qual es veu reforçada
encara més per la llum blanca que entra per les lluernes del llanternó que corona la cúpula.
Júlia López Valera
10. DESCRIPCIÓ FORMAL
Un ocell blanc, l’Esperit Sant, sobre
un fons daurat, corona la cúpula.
Júlia López Valera
11. DESCRIPCIÓ FORMAL
El petit claustre del convent és
exemple de la llibertat en l’ús dels
ordres que feia Borromini. Utilitzava el
lèxic tradicional amb una gramàtica
completament nova.
Júlia López Valera
12. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
El solar ocupat pel
convent de Sant Carlino
es troba en la cruïlla de
les antigues Strada Pia i
Strada Felice, traçades
pels papes Pius IV i Sixt
V, en un lloc considerat
clau per l’urbanisme
romà.
A les 4 cantonades dels
dos
carrers
s’hi
disposaren quatre fonts
que donen nom al lloc.
Borromini superà amb
èxit les irregularitats del
terreny i aprofità les
petites
dimensions
d’aquest
Júlia López Valera
13. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
San Carlo va ser el primer encàrrec que li van fer individualment a Borromini. Els pares
Trintaris, que decidiren a Madrid aixecar un convent a Roma, van encarregar un conjunt
format pel convent, una església i un claustre.
San Carlo alle Quattro Fontane és significativa en la seva trajectòria perquè consisteix
en la seva primera església i claustre, i la darrera façana que va fer. En ella s’hi fusionen
una sèrie de tradicions independents en un tot únic i coherent, suggerent i revolucionari.
Borromini mostrava sempre una tècnica angoixada, insegura, insatisfeta i turmentada.
El seu màxim rival, Bernini, era tot el contrari, segur i satisfet de la seva obra. Quan va
acabar la façana de Sant Carlo Borromini es va suïcidar, alguns diuen que perquè
considerà que l’obra no estava a l’alçada d’allò que volia expressar.
Júlia López Valera
14. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Borromini, en cada nova obra, augmentava
l’elegància i la intensitat del ritme, juntament amb
una gran tensió interior.
La seva darrera obra fou la façana de San Carlo i
se la considera com la culminació de la seva
trajectòria artística. Va ser contemporània a la
columnata de Sant Pere de Bernini, considerada
l’obra més unitària i global del Barroc. En canvi la
de Borromini ha quedat com la més discontínua,
fragmentada i antimonumental.
La seva façana representa la fusió en el grau més
alt de l’arquitectura i l’escultura. L’ull no pot
descansar, ja que pràcticament no queda paret
lliure.
Borromini va preferir utilitzar materials dúctils i
mal·leables (maó i estuc) en comptes dels marbres
i materials nobles que se solien utilitzar en altres
construccions.
Júlia López Valera
15. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
L’església de San Carlo a l’ordre dels
Trinitaris Descalços, una congregació
monàstica pobre o austera. Tota
l’ornamentació pictòrica i escultòrica està
dedicada al seu fundador, Sant Carles
Borromeu. El centre de la cúpula el
presideix l’Esperit Sant, símbol de la
Trinitat.
Borromini va ser el
preferit dels ordres
religiosos a l’hora
d’encarregar
els
seus
edificis
religiosos.
Júlia López Valera
16. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
A la cantonada on es troba l’església
de San Carlo hi ha 4 fonts, dues
dedicades a les deesses Juno i Diana,
i les altres dues dedicades als rius
Tiber i Arno.
Júlia López Valera
17. MODELS I INFLUÈNCIES
Borromini s’inspirà en els últims dissenys de Miquel Àngel, com la Capella Sforza a
Santa Maria Major de Roma. La façana s’ha relacionat amb el teple romà d’El Deir, a
Petra, que podia haver vist en un dibuix o gravat. El sistema d’anar fent més petits els
cassetons a la cúpula el va treure del Panteó de Roma
Júlia López Valera