1. Gaudim amb Contes
ELS VIATGES D’EN TRAST
NO EM TOQUIS!!!
En Trast era un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre
estava imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatjava i jugava
amb tot el que hi havia.
Avui estava molt trist i apagat. Era ben estrany, en ell, això d’estar
tristot i amb por. Li havia passat una cosa ben desagradable i al
mateix temps, que li feia molta por i no sabia ben bé que havia de
fer ni si ho havia d’explicar a algú o callar-s’ho, i fins i tot, si havia
estat ell mateix el que havia fet alguna cosa malament i era culpa
seva.
Tot havia succeït al sortir de l’escola, al passar per un parc que
estava en el seu camí cap a casa, i on solia anar i jugar una estona
amb els jocs i els gronxadors sobretot quan es trobava amb altres
companys de classe.
Allà es va trobar a un home gran, tot sol, no hi havia ningú més.
Enseguida li va començar a dir coses i en Tras, confiat i content com
sempre estava, li anava contestant. Primer li va demanar com es
deia, a quina escola anava, quants anys tenia... i poc a poc, se li
anava acostant oferint-li si volia una xocolatina o un caramel. Tras
se’l mirava cada cop més estranyat, ja que li veia als ulls una
lluentor que li feia por i desconfiar, sobretot, quan li va agafar del
braç i li va dir: “ Vine, anem darrera aquestes mates i t’ensenyaré
una cosa que t’agradarà molt”.
Ja estava ben espantat i desconfiava, en Tras, i començava a tenir
molta por i no sabia què fer, i ja no volia estar més amb aquell
home tant estrany que l’agafava molt fort i li feia fins i tot mal, però
no sabia com marxar d’allà. Estava com paralitzat. L’home va
començar a tocar-li les cames i va pujar la ma cap al cul.... i de
manera totalment automàtica i sense pensar-lo gens ni mica, en
Tras va fer un xiscle, li va donar una empenta, l’home va caure
d’esquenes i en Tras va sortit corrents i plorant cap a casa seva.
Sols arribar, es va tancar a la seva habitació, sense dir res a la seva
mare. Es va anar tranquil.litzant, i va començar a pensar i cavil.lar,
com sempre feia en Tras. No sabia com actuar. S’ho havia de dir a la
mare i en Joan, la seva parella? El renyarien per haver anat al parc
i haver-li donat una empenta a aquell home gran? I realment, que li
volia fer?. Estava espantat, ben avergonyit, amb por, i amb un
sentiment estrany de ràbia per que sense saber com estava segur
que aquell home no li volia res de bo i al mateix temps es sentia
culpable d’haver-li donat una empenta i insegur de si havia fet

2. alguna cosa malament
I desprès de pensar una estona, va dir-se “Jo no he fet res de res,
simplement anava cap a casa, com sempre. I si no ho sap ningú més
que jo, que aquest home està allà al parc esperant què passin els
nens, a qualsevol company i amic meu o a mi mateix qualsevol altre
dia, ens pot tornar a voler fer mal. Ho explicaré ben explicat i segur
que em creuran i em protegiran”
A l’hora de sopar, s’ho va dir a la seva mare i en Joan. Enlloc de
renyar-lo o dir que havia fet alguna cosa malament, com ell tenia
por, el van acollir i felicitar per la confiança que tenia en ells, i el
van felicitar per haver marxat corrents.
- Molt bé, Tras. Has estat un noi ben valent, li va dir en Joan. Si
tots els nens fessin el mateix, aquestes males persones no estarien
anant pel carrer i els parcs buscant nens porucs i tímids, per
aprofitar-se d’ells.
No sabia ben bé que havia passat desprès. Va sentir, un dia que els seus pares
estaven parlant, la seva mare explicar el seu pare el que ella i en Joan havien
fet. Anar a la policia del poble, i com havien trobat a aquell pobre home i se
l’havien endut. I encara que al principi tenia una mica de por de tornar a
passar pel parc, va anar primer ben acompanyat i li van mostrar que no havia
de tenir por, i encara que mai estem fora dels perills si hi ha confiança i
estimació amb les persones que tenien cura d’ell, tot anirà molt millor.
. Llavors en Trast ho va entendre tot:
“Això sí que m’agrada de debò!! -va pensar- Tenir confiança i poder parlar de tot el
que em passa amb els pares i les persones que tenen cura de mi. Sobretot si hi ha
alguna persona gran que em toca o vol aprofitar-se de mi. Sense que em donin la
culpa pel que no he fet, i em protegeixin de les persones que volen aprofitar-se de mi.”
I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!!
Jordi Gutierrez Jané
http://gaudimambcontes.blogspot.com