1. El valencià

2. Escolteu la cançó Paula, del cantant valencià Joan
Amèric. És una bona mostra en la qual trobareu
marcades algunes característiques d’aquest dialecte.

3. Paula
Paula, quan ja t’avorries en el ventre,
t’abocares a l’atmosfera terrestre.
Paula, a l’hora en punt que vas nàixer,
se presentaren mil fades oferint-se de padrina.
Oh, nina! T’anunciaren les campanes,
es fixaren en tu els àngels i digueren:
Que bonica! Que bonica!
És evident la manca de neutralització de les vocals
àtones. Pel que fa a la fonètica, fixeu-vos també en
l'ensordiment de la s entre vocals.
L’ús de la preposició en fins i tot davant d’article
definit caracteritza els parlars occidentals.
Observeu la vacil·lació en l’ús de la forma plena i de la
forma reforçada del pronom es. Cal destacar també
l’ús plenament viu del passat simple.

4. Paula, mirar-te és la meua medecina
contra l’anèmia d’energia.
L’ungla del dit petit de les teues manetes
és la joia més gran que han vist les estrelles.
Paula, no perdes mai les ganes de conèixer
coses que t’ajuden a créixer.
Una característica que comparteixen tots els parlars
occidentals i el tarragoní és la pronúncia africada de
les grafies g i j.
També cal ressaltar l’ús dels possessius meu/meua.
És curiós l’emmudiment de la r final, quan el valencià
es caracteritza per sensibilitzar-la.

5. Paula, que parles i que digues, que mires i que veges,
que vulgues i que estimes, que escoltes i que sentes,
i que amb el cor aprengues que res no és impossible,
que dormes i somnies.
Si el somni és bonic, somnia’l sense dormir.
Paula, que te dure l’alegria sempre.
Una de les principals característiques de la morfologia
verbal del valencià és la terminació -es del present de
subjuntiu.
Quant a la fonètica, fixeu-vos en aquesta estrofa en la
pronúncia de la consonant lateral de vulgues.

6. Oh, Paula! Que parles i que digues,
que avances quan camines, que estimes i t’estimen.
I un últim desig: que sigues feliç!

7. Paula, quan ja t’avorries en el ventre,
t’abocares a l’atmosfera terrestre.
Paula, a l’hora en punt que vas nàixer,
se presentaren mil fades oferint-se de padrina.
Oh, nina! T’anunciaren les campanes,
es fixaren en tu els àngels i digueren:
Que bonica! Que bonica!
Paula, que te dure l’alegria sempre.