SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 18
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Avaluació d’escenaris formatius en línia (PAEF)
                                        Integrants del grup:
                                              Jose Pozo
                                             Ernest Pons
                                             Laura Ribas

SUMARI
1.Introducció
2. Cas Audi
    2.1 Cas similar:
3. Cas Universitat Autònoma de Bucaramanga
    3.1. Cas similar: University of Calgary
4. Cas Harry Potter
    4.1 Cas similar: Projecte GeoCating
5. Conclusions
6. Fonts documentals
Introducció. (Jose).

El document que a continuació presentem, recull l’anàlisi i valoració de tres escenaris formatius
basats en TIC, realitzats pel Jose Pozo, l’Ernest Pons i la Laura Ribas. Els tres casos analitzats són:

       1.   La docència semipresencial a una organització empresarial. El cas d’Audi.
       2.   La docència virtual a les universitats. La docència virtual a la Universitat Autònoma de
       Bucaramanga (Colòmbia).
       3.    La docència presencial amb suport de les TIC a l’educació formal. Un projecte
       telemàtic en educació bàsica: El món de Harry Potter.

Per tal de realitzar una anàlisi dels diferents escenaris formatius i les TIC, hem confeccionat una
pauta d’anàlisi i valoració, a partir de les tres pautes realitzades pels components d’aquest grup en
la PAC anterior.

Els motius que ens han portat a realitzar aquesta pauta d’anàlisi conjunta, són entre d’altres, els
següents:

       1.     Creiem que per avaluar qualsevol escenari formatiu, hem de tenir en compte la
       interactivitat potencial i la real.
       2.     En els tres casos analitzats, això no es pot realitzar ja que només disposem
       d’informació sobre el component potencial.

Tenint en compte aquests condicionants, hem realitzat una pauta d’anàlisi que recull gran part dels
eixos de les pautes realitzades individualment, que ens permetrà comentar de forma crítica els tres
casos seleccionats.

Els ítems que formen part de la nostra pauta d’anàlisi, són els següents.

       1.    Model pedagògic utilitzat.
       2.    Infraestructura tecnològica
       3.    Software usat
       4.    Objectius del curs i de les activitats
5.     Temporalització
       6.     Accés als materials
       7.     Coneixement del perfil dels estudiants.
       8.     Rol del docent
       9.     Estratègies d’ensenyament i aprenentatge
       10.   Flexibilitat en les eines d’aprenentatge
       11.   Materials didàctics
       12.   Rol de l’estudiant
       13.   Suport acadèmic a l’estudiant
       14.   Interacció entre professor i estudiants
       15.   Eines de comunicació i col·laboració
       16.   Eines de gestió de la informació
       17.   Adequació de les activitats d’aprenentatge
       18.   Avaluació inicial
       19.   Avaluació formativa
       20.   Avaluació sumativa.

A continuació, recollim l’anàlisi dels tres casos (en el quals s’inclou el rol que desenvolupa el docent
en cadascun dels escenaris formatius), així com tres exemples de casos similars a aquests tipus
d’escenaris.


Estudi cas Audi. Jose Pozo



1.   Model pedagògic utilitzat.

       § Model pedagògic basat en la tipologia mixta o blended learning.
       § Per tant, està constituït per sessions em línia, sessions presencials, i sessions d’outdoor
       training, (sessions en les quals mitjançant activitats es desenvolupen algunes activitats).

2.   Infraestructura tecnològica.

       § Servei tècnic específic per garantir el bon funcionament de la formació que es realitza en
       línia.
       § Aquest servei tècnic té entre les seves tasques:
              o Resoldre les contingències de funcionament.
              o Informar amb antelació als usuaris de les incidències tècniques que es puguin
              produir.
              o Aplicar les actualitzacions del sistema.
              o Respondre als dubtes de tipus tècnic dels usuaris.
              o Informar sobre les millores tècniques que es realitzin.

3.   Software usat .

       § No s’especifica.

4.   Objectius del curs i de les activitats.

       §   Augmentar la capacitació de la xarxa comercial d’Audi.
       §   Millorar el procés de venda en general.
       §   Procurar que el venedor o assessor comercial es preocupi de buscar al client.
       §   Aconseguir que el comercial assumeixi el seu nou rol com a venedor de productes.
§ Afrontar amb èxit els reptes que suposa tenir clients més preparats i informats.
      § Saber adaptar cada producte Audi, a les necessitats particulars de cada client.

5.   Temporalització.

      § Data d’inici del programa: abril de 2003.
      § La durada del programa és de 14 mesos i de 340 hores, que es reparteixen de la
      següent manera:
             o Presencials: 64 hores (2 sessions de 4 hores i 7 sessions de 8 hores).
             o En línia: 260 hores.
             o Outdoor training: 24 hores, (3 sessions de 8 hores).
      § Les sessions presencials es distribueixen al llarg de l’any, coincidint amb la finalització
      de 2-3 mòduls de formació.

6.   Accés als materials.

      § La majoria són Materials Didàctics Multimèdia.
      § Estan ubicats al campus Audi d’aprenentatge, i per tant són de fàcil accés.
      § Es va cuidar, en el moment de dissenyar-los, que existís un equilibri entre uns recursos
      atractius i amb una mida en bytes adequada, que no comportés problemes en el moment
      d’accedir a ells.

7.   Coneixement del perfil dels estudiants.

      § Es va realitzar un estudi de les competències dels comercials i caps de vendes.
      § Es va seleccionar un grup de 100 comercials per iniciar el programa de formació
      § Els estudiants seleccionats, reunien les següents condicions:
             o Tenien una bona valoració en les competències associades al lloc de treball.
             o Mostraven interès explícit per realitzar el programa de formació.
      § Els alumnes podran dedicar una hora al dia als estudis.
      § El ritme de la formació s’havia d’adequar a les característiques de la feina: algunes
      temporades són especialment dures pel que fa a la dedicació al treball: ponts, Setmana
      Santa, estiu...

8.   Rol del docent .

      § Facilitador del procés formatiu de l’estudiant.
      § Ofereix als alumnes instruments que l’ajuden en el seu procés d’aprenentatge.
      § Entre les funcions principals del docent destaquen:
             o La direcció d’activitats participatives.
             o Seguiment, orientació i motivació dels participants.
             o Resolució de qüestions i dubtes.
             o Atenció personalitzada i continua.
             o Supervisió del procés d’aprenentatge.
             o Canalització de la informació.

9.   Estratègies d’ensenyament i aprenentatge.

      § No s’especifiquen.

10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge.

      § No s’especifiquen.

11. Materials didàctics.

      § Són la guia bàsica en el desenvolupament de cada un dels continguts.
      § Faciliten i estimulen el procés d’aprenentatge dels participants.
§ Ajuden a l’adquisició de nous coneixements.
      § Estan elaborats en suport diferents.
      § Tots els materials tenen una mateixa estructura: índex, presentació, test de
      coneixements previs, glossari...

12. Rol de l’estudiant .

      § Els alumnes no estan habituats a l’estudi, i la majoria d’ells els van acabar fa temps.
      § És el centre de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
      § És el protagonista de la seva formació.
      § Els materials didàctics, el rol del docent, l’avaluació..., tots aquest elements giren al
      voltant de l’estudiant, ajudant-lo a construir un aprenentatge significatiu, rellevant,
      dinàmic i actiu.

13. Suport acadèmic a l’estudiant .

      § Secretaria.
      § Existeix un enllaç directe al correu electrònic del personal de gestió del campus Audi.

14. Interacció entre professor i estudiants .

      § La interacció entre els professors i estudiants es diferencia segons el tipus de formació
      que es realitzi (recordem que és un curs semipresencial):
             o Sessions presencials. Es realitza un seguiment del que s’ha anat treballant el
             línia, es resolen els dubtes i es tracten algunes habilitats.
             o Sessions en línia. Les comunicacions es vehiculen a través del tauler del
             consultor, així com dels espais del fòrum i debat.
             o Sessions outdoor training. El docent pot observar als alumnes per corregir
             possibles mals hàbits i orientar-los sobre la millor forma de resoldre algunes
             tasques.

15. Eines de comunicació i col·laboració.

      § La formació en línia es fa en un aula virtual, que disposa de:
             o Espai de debat.
             o Fòrum.
             o Tauler del professor.
             o Correu electrònic.
             o Xat.
             o Servei virtual de secretaria.

16. Eines de gestió de la informació.

      § La major part de la formació està pensada per ser impartida en línia.
      § El paper dels Materials Didàctics Multimèdia (MDM), és fonamental.
      § Els MDM dissenyats tenen com a característiques fonamentals:
             o Disseny gràfic atractiu.
             o Contenen moltes il·lustracions i animacions que exemplifiquen les explicacions.
             o Mida de la lletra gran per tal de facilitar la lectura.
             o Respecte de la línia gràfica.
             o Equilibri entre la riquesa de recursos audiovisuals i la seva mida en bytes.


17. Adequació de les activitats d’aprenentatge.

      § S’han utilitzat els debats i fòrums, per resoldre problemes de la marca, plantejats pels
      treballadors/usuaris del campus.
18. Avaluació inicial.

        § L’avaluació inicial que es realitza es sobre tot d’habilitats informàtiques.
        § Es va realitzar un estudi previ per avaluar els recursos informàtics de què disposaven un
        grup d’alumnes potencials.
        § A aquest grup d’alumnes, se’ls van fer preguntes sobre:
               o La freqüència d’ús de l’ordinador.
               o La disponibilitat d’ordinador al lloc de treball i domicili.
               o Les característiques tècniques de l’ordinador.
               o El coneixement i ús de les aplicacions.
               o La disponibilitat d’accés a Internet: mòdem, ADSL...

19. Avaluació formativa .

       § No s’especifica.

20. Avaluació sumativa o continua.

       § És l’instrument que permet contrastar el progrés de l’estudiant en qualsevol moment del
       procés d’aprenentatge.
       § Permet personalitzar els ritmes d’estudi.

Cas similar Audi.

El cas que hem escollit, fa referència a un projecte realitzat per l’empresa Gec UOC Grup, per a
l’entitat financera Bancaja. Aquesta experiència consisteix en un projecte de formació d’assessors
financers de Bancaja, a través d’un entorn virtual.

Objectius.

       §     Dotar als professionals de l’empresa dels coneixements i habilitats necessaris per
       assessorar eficaçment als diferents clients de l’entitat.
       §    Superar l’examen de l’Associació Espanyola d’assessors i planificadors.

Semipresencialitat.

El programa es fonamenta en la metodologia d’educació blended, integrat per formació en línia i
presencial.

Sessions en línia.

       §     Es realitzen mitjançant la plataforma virtual Platón.
       §     Permet compartir les experiències entre els participants, i el treball en grup.

Sessions presencials.

       §    Es realitzen per recolzar els continguts desenvolupats virtualment.
       §     Permet als docents detectar el grau d’adquisició de coneixements, i desenvolupar
       habilitats presencials.

Més informació.
       §     http://www.equiposytalento.com/noticias/2007/05/14/gec-forma-a-asesores-financieros-de-bancaja
Estudi cas "La docència virtual a les universitats. Universitat Autònoma de
Bucaramanga (Colòmbia)."
1. Model pedagògic utilitzat.

        Model pedagògic basat en la docència completament a distància.

2.    Infraestructura tecnològica.

        No ho especifica.

3.    Software usat

            Tal i com cita l'annex 3 del cas:

                 - El software que es fa servir s'anomena RUTA i serveix per desenvolupar sistemes
interactius.

               - RUTA és responsable de seleccionar i disposar les tecnologies de la informació i
comunicació necessàries per a la interacció sincrònica i asincrònica entre els alumnes i el model
d'educació virtual.




4.   Objectius del curs i de les activitats.

El curs a distància que l'UNAB va realitzar juntament amb l'ITESM de Mèxic era un postgrau en
mestries. Els estudiants van haver d'anar adquirint gradualment competències comunicatives i
tecnològiques que no tenien abans de començar. L'objectiu general però és enfortir les
competències professionals dels docents per a generar escenaris recolzats en plataformes i eines
web, aprofitant les possibilitats pedagògiques d'interacció i interactivitat que aquestes ofereixen,
aplicant sempre, criteris de propietat intel·lectual i drets d'autor.

En quant als objectius específics podem destacar:

• Comprendre les característiques dels escenaris educatius dins d'un enfocament conectivista de
l'aprenentatge.

• Desenvolupar criteris i habilitats de búsquda i selecció d'eines web, així com plataformes lliures i en línia, que
permetin la publicació de recursos i de continguts, segons siguin les necessitats educatives.

• Emprar eines de publicació de recursos en plataformes lliures basades en web, per a l'ensenyament i
aprenentatge                         de                          temes                        variats.

• Dissenyar escenaris educatius amb continguts digitals, d'acord amb la lògica de l'enfocament conectivista de
l'aprenentatge           i           de             les            tecnologies            de             web.

• Comprendre l'abast de les normes de propietat intel.lectual i llicència existents, referents a l'ús i aplicació de
recursos.

• Aplicar noves estratègies i/o metodologies que aportin a l'apropiació de TIC a l'aula i al desenvolupament de
competències en els estudiants per a l'aprenentatge de les àrees i/o disciplines.
5.    Temporalització.

No s'especifica la temportizació del curs, emperò, s'especifica la temportizació en el disseny de
cursos en línia:




                 - setmana 0-3: anàlisi i definició del curs

                 - setmana 3-5: orientació en la selecció de recursos

                   - setmana 5-8: elaboració de proposta comunicativa i selecció de temes i
       subtemes

                  - setmana 8-12: producció multimèdia

                  - setmana 12: lliurament de document i muntatge per a la correcció d'estil

                  - setmana 13-15: muntatge integrador HTML

                  - setmana 14: validació en línia

                  - setmana 16: muntatge WebCT

6.    Accés als materials.




       - Materials Audiovisuals (televisió i vídeos)

       - Materials Multimedia (informàtics).

       - Sonors (audiocasets) i textos escrits (impressos)

       - El tipus de material és divers: CDs, casets, disquets, fulls de paper... Segons les
       necessitats.

7.    Coneixement del perfil dels estudiants.

El curs està dirigit a:

• Docents d'educació superior amb experiència en processos educatius amb incorporació de TIC.

• Amb experiència prèvia en la publicació en plataformes lliures com blogs, wikis, i participació en
xarxes socials.

Les capacitats que els alumnes han de desenvolupar són les següents:

           - Abstracció: Permet descobrir patrons i sentits; significa simplificar la realitat fins al
       més precís i fonamental per a ser entesa i manipulada d'una forma nova. Amb l'abstracció
       l'estudiant aprèn a ser escèptic, curiós, creatiu i es concentra, no en la memorització de
       fets sinó en la formulació de judicis i interpretacions.
- Pensament Sistèmic: A través d'aquest pensament l'estudiant aprèn a no caure en la
       fal·làcia de desarticular les coses, sinó de veure la realitat com un sistema de causes i
       conseqüències. En la realitat les coses difícilment es troben pre-definides i no són fàcilment
       separables.

         - Experimentació: Es refereix a l'hàbit i al mètode per a intentar noves tècniques i nous
       materials. L'estudiant ha d'aprendre a no tenir por de cometre errors i a assumir riscos.
       Significa apropiar-se d'eines per a experimentar de manera permanent com separar
       variables depenents i independents per a entendre causes i conseqüències; es tracta
       d'explorar sistemàticament una gamma d'alternatives i possibles resultats, observant
       similituds i dificultats rellevants; fent aflorar la intuïció

          - Col·laboració i Cooperació: Significa aprendre a treballar en equip, a comunicar
       conceptes entre teories; a fer dissenys, presentacions, desenvolupament de projectes a
       través del consens del grup.

8.   Rol del docent .

       - El docent suggereix el coneixement i deixa plena llibertat als alumnes perquè indaguin
       sobre el tema proposat. .

       - El docent conversa amb els alumnes sobre el tema a desenvolupar, acompanyant-los en
       l'aprenentatge.

       - El docent propicia el diàleg entre estudiants, a vegades sense posar-se pel mig i
       observant les converses.

       - El docent finalment pregunta i examina els coneixements adquirits.

9.   Estratègies d’ensenyament i aprenentatge.

No s'especifica.

       .

10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge.

No s'especifica.

11. Materials didàctics.

No s'especifica.

       .

12. Rol de l’estudiant.

       - Els alumnes tenen dificultats amb les noves tecnologies. Alguns fins i tot els costa seguir
       el ritme degut a no tenir internet a casa o en el cas de tenir-lo, equivaldre a una trucada a
       l'estranger.
- Com en altres casos (cas Audi, per exemple) és el centre de tot el procés
       d’ensenyament-aprenentatge.

       - És el protagonista de la seva formació.

13. Suport acadèmic a l’estudiant

L'estudiant generalment recorre al seu docent per a demanar suport de qualsevol tipus, és lògic ja
que és amb aquest amb qui entaula major relació. Les funcions d'aquest són:

   •   Orientar l'alumne en els procediments administratius.
   •   Dirigir l'alumne als funcionaris competents per a resoldre inquietuds que no siguin de la
       seva àrea o coneixement.

D'altra banda les preguntes de caire administratiu el docent les adressa al tutor, que fa de nexe
entre ells i l'administració.

14. Interacció entre professor i estudiants .

        La interacció entre els professors i estudiants es totalment a distància i es fa mitjançant
       videoconferències, fòrums, trucades telefòniques, etc.

15. Eines de comunicació i col·laboració.

No s'especifica.

16. Eines de gestió de la informació.

No s'especifica.

17. Adequació de les activitats d’aprenentatge.

No s'especifica.

18. Avaluació inicial.

        No s’especifica

19. Avaluació formativa .

        No s’especifica.

20. Avaluació sumativa o continua.

         - L'avaluació estableix el grau d'assoliment de les metes o objectius traçats pel
dissenyador del curs.

           - L'avaluació considera molt important la subjectivitat, tant de l'avaluador com de
l'avaluat. Ambdós són intèrprets de les situacions educatives i la seva responsabilitat s'assumeix
en la interacció, en la intersubjetivitat.
CAS SIMILAR: "CONTED: University of Calgary"



http://conted.ucalgary.ca/elearn/



Aquesta universitat ofereixx aprenentatge en línia per a persones amb una agenda atapeïda i amb pocs
temps per a classes presencials. Es tracta d'aprendre de manera més flexible i convenient sense barreres
geogràfiques. És un aprenentatge basat eh Internet, d'es d'allà s'accedeix a materials d'aprenentatge i és
on també s'interactua amb els professors i altres estudiants,



Aspectes en comú amb el projecte “La docència virtual a les Universitats”:



1.   És un projecte telemàtic. Ambdues combinen la teoria amb la pràctica. Posant més èmfasi en
aquesta última.

2.    És global. És a dir, qualsevol persona de qualsevol lloc s'hi pot matricular, sempre i quant es
tinguin les competències lingüístiques necessàries.

3.   En cap moment se'ls demana als estudiants que es desplacin a la seu de la Universitat.

4.   Hi ha una gran diversitat de recursos



Diferències amb el projecte “La docència virtual a les Universitats”:



1. En el cas de la Universitat de Colòmbia faltava millorar moltes coses, ja que era un projecte pioner i
nou. La Universitat de Calgary no ha tingut que passar per aquests tràmits bàsics.

2. La Universitat de Calgary ofereix més varietat de cursos, mentres que la Universitat de Colòmbia
no.

3. La Universitat de Calgary persegueix (a part dels cursos a distància) altres metes com donar suport
als francòfons a Canadà.
4. Els cursos a la Universitat de Colòmbia solen ser de 60 hores, els de Calgary poden deprendre molt
de si és un curs, un grau, un màster, un ensenyament de francès com a segona llengua, etc. La gran
diversitat de certificats enterament en línia que aquesta universitat ofereix la podem veure aquí:

- Adult and Community Education

- Adult Learning specializing in Adult and Community Education

- Adult Learning specializing in Career and Academic Advising

- Adult Learning specializing in e-Learning

- Adult Learning specializing in Workplace Learning

- Career and Academic Advising

- Educational Assistant

- Human Resource Management

- Professional Management

- Security Management

- Teaching Second Languages

- Workplace Learning




Estudi cas Harry Potter. Ernest Pons
Font: http://www.lacenet.org/harrypotter/



1. Model pedagògic utilitzat.

         o            El projecte s’inscriu en el marc de la concepció constructivista del procés
         d’ensenyament i aprenentatge: una estratègia metodològica general inspirada en els
         principis d’ajust de l’ajuda pedagògica a les necessitats de cada alumne que el porti a ser
         autònom (aprendre a aprendre), en què aquest té un rol actiu que li permet construir
         coneixement; el professor guia i orienta en els aprenentatges, promou el treball cooperatiu
entre iguals, planteja tasques partint de l’interès dels estudiants, de manera que li suposin
            reptes assumibles, incorporant el valor de les TIC per als aprenentatges.

            o             La tutorització i seguiment permet una seqüència en la que el control de
            l'activitat per part del professorat és més gran quan l'alumne té més dependència d'aquesta
            ajuda i aquesta, es va reduint a mesura que l'alumne va assolint estratègies que possibiliten
            un aprenentatge cada vegada més autònom.

            o             El projecte evita fixar una metodologia única. Es para molta atenció a la
            diversitat i es recomana que les activitats siguin plurals i variades, amb diferents nivells de
            dificultat i que s’avaluï el desenvolupament de les capacitats que preveuen els objectius
            educatius i el progrés de cada alumne respecte ell mateix. Cada professor construeix un
            itinerari curricular pels seus alumnes que li permet anar facilitant i retirant ajuts a mesura
            que va progressant i alhora ell mateix rep l’ajuda dels seus companys en una tasca de treball
            col·laboratiu del professorat.

   2. Infrastructura tecnològica.

   A la documentació no s’especifica la infrastructura tecnològica que suporta el projecte, més enllà de
   la pàgina web on hi ha els recursos, material i tota la informació.

   3. Software usat .

o A la documentació disponible no s’especifica el software utilitzat. L’únic que sabem és que el curs està
  muntat sobre una pàgina web.
o Per participar en aquest projecte, el professorat no cal que sigui expert en noves tecnologies. Només
  cal conèixer mínimament el correu electrònic, el navegador i el processament de textos. És molt més
  important l'actitud amb què s'afronti la participació: obertura davant les possibilitats del projecte
  telemàtic i predisposició a un canvi dels rols tradicionals a l'aula de mestres i alumnes.

   4. Objectius del curs i de les activitats.

o Motivar l'alumnat per als aprenentatges, especialment per la lectura i l'escriptura, alhora que es dota
  de contingut el treball amb les noves tecnologies a l'aula d'informàtica.
o Possibilitar el treball col·laboratiu entre els docents per intercanviar material didàctic, dissenyar
  activitats motivadores, i comunicar-se l'experiència, les dificultats i les descobertes.

    5. Temporalització.

   Hi ha la possibilitat de treballar un, dos, o tres trimestres, amb una dedicació variable d'hores.
   L'òptima participació en el projecte suposaria dedicar la major part de les hores disponibles de l'àrea
   de llengua. També es recomana fer activitats puntuals interdisciplinàries amb altres àrees del
   currículum, en funció del material didàctic que es vulgui utilitzar.

   La temporització mínima d'un trimestre permetria la lectura col·lectiva del llibre a l'aula treballant el
   procediment de comprensió lectora i la participació en els fòrums telemàtics amb altres centres.

   La temporització màxima de tot el curs (d'octubre a finals de maig) permet treballar tots els objectius
   educatius de l'àrea de llengua del curs.
Es descriuen tot seguit les cinc fases en què s’organitza la tasca docent i les activitats dels alumnes.
    Seleccioneu d’entre les activitats proposades, aquelles que considereu més adients per aconseguir els
    objectius educatius que haurà d'assolir el vostre grup d'alumnes. Hi ha activitats que estan marcades
    com a "obligatòries" per al bon funcionament del projecte.

    Tots els documents als que hi accedireu directament des de les diferents fases (ja siguin d'ús exclussiu
    docent o bé es tracti del material didàctic per treballar directament amb els alumnes) estan a la
    intranet. Aquí només els incloem per facilitar-vos la tasca inicial de preparar el projecte, però us
    recomanem que consulteu sovint l'espai del professorat de la intranet.

    6. Accés als materials.

    Els materials estan accessibles directament a la pàgina web. Allí hi tenen:

o Material didàctic ordenat pels llibres (la pedra filosofal, la cambra secreta,...) i el seu idioma (català o
  castellà)
o Fòrums
o Xats
o Enllaços a webs
o Jocs
o Activitats interactives
o Recursos per a l’alumnat
o Espai on penjar els treballs dels alumnes
o “El món de Harry Potter” (informacions vàries sobre l'autora, els llibres i els personatges)

    7. Coneixement del perfil dels estudiants.

    Es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el seu grau de
    aprofundiment. Per tant, és el professor del grup qui decideix l’itinerari curricular i les activitats. Per
    tant, pot adaptar-ho totalment al perfil dels estudiants.

    8.    Rol del docent .

    El professorat que participa al projecte El món dels llibres ha de ser el mediador dels processos
    d’aprenentatge de comprensió lectora i d’expressió escrita que es proposen per als alumnes.

    El projecte no evita l’elaboració de la corresponent programació d’aula, que s’haurà de completar
    amb la coordinació de les activitats, especialment les de comunicació entre els alumnes dels centres
    participants. Les activitats conjuntes es comuniquen tant a través del correu electrònic com a través
    del taulell d’anuncis i el fòrum.

    Per això compta amb diversos espais, com una guia didàctica que detalla les diferents fases del procés
    i una web en la qual trobarà:

o   Un fòrum del professorat (obert als participants i d’accés restringit)
o   Material didàctic ordenat en funció dels llibres que es treballen a cada moment
o   Orientacions pedagògiques
o   Recursos
9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge.

    El procés de participació en el projecte es pot dividir en cinc fases:

o   Fase de preparació
o   Activitats prèvies a la lectura
o   Activitats durant la lectura
o   Activitats després de la lectura
o   Fase d'acabament de la participació

    i l’estratègia d’aprenentatge es basa en aquestes cinc fases.

    10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge.

    Es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el seu grau de
    aprofundiment. Cada mestre/a, professor/a, adapta els continguts a treballar i la manera de fer-ho,
    d’acord amb les necessitats específiques del seu grup d’alumnes. Malgrat tot, pel bon funcionament
    del projecte, tots els centres participants haurien de prendre el compromís de participar
    inexcusablement en una sèrie d’activitats conjuntes "obligatòries", bàsicament, els intercanvis
    telemàtics en fòrum i debats.

    11. Materials didàctics.

    Com ja s’ha comentat, es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el
    seu grau de aprofundiment. Cada mestre/a, professor/a, adapta els continguts a treballar i la manera
    de fer-ho, d’acord amb les necessitats específiques del seu grup d’alumnes. Malgrat tot, pel bon
    funcionament del projecte, tots els centres participants haurien de prendre el compromís de
    participar inexcusablement en una sèrie d’activitats conjuntes "obligatòries", bàsicament, els
    intercanvis telemàtics en fòrum i debats.

    12. Rol de l’estudiant .

    L’entorn dels llibres funciona com a projecte telemàtic per posar a treballar junts estudiants de
    diferents centres.

    Però el sol fet de posar els estudiants a treballar junts no afavoreix l’aprenentatge, sinó que s’han de
    donar unes condicions concretes:

o Abans de començar, cal planificar i explicar les tasques als alumnes.
o Mentre es realitza el treball cooperatiu hem d’observar i supervisar.
o En acabar el treball avaluarem la qualitat i quantitat dels aprenentatges realitzats, tant de les
  aportacions individuals com de les grupals.

    El treball de l’alumnat es desenvolupa a l’aula ordinària i a la web de l’alumnat que té els seus propis
    espais: Fòrums i Xats

    13. Suport acadèmic a l’estudiant .
El treball de l’alumnat es desenvolupa a l’aula ordinària i a la web de l’alumnat que té els seus propis
    espais. Per tant, el suport acadèmica a l’estudiant és responsabilitats del docent que pot anar
    corregint els errors de manera constructiva, motivant sempre a l’estudiant.

    14. Interacció entre professor i estudiants .

    Pel que fa al professorat, la interacció entre els professors i estudiants es diferencia segons el tipus de
    formació que es realitzi (recordem que és un curs semipresencial):

o Sessions presencials. Es realitza un seguiment del que s’ha anat treballant el línia, es resolen els
  dubtes i es tracten algunes habilitats.
o Sessions en línia. Les comunicacions es vehiculen a través del tauler del consultor, així com dels espais
  del fòrum i debat.
o Sessions outdoor training. El docent pot observar als alumnes per corregir possibles mals hàbits i
  orientar-los sobre la millor forma de resoldre algunes tasques.

    Són funcions del professors fer un seguiment de les tasques, del procés, oferir materials
    complementaris, suggerir estratègies de cerca d'informació i motivar i dinamitzar els grup.

    15. Eines de comunicació i col·laboració.

    El procés de formació es fa en suport web on hi ha:
o   Espai de debat.
o   Fòrum.
o   Correu electrònic.
o   Xat.



    16. Eines de gestió de la informació.

    Tot el material i recursos estan organitzats dins de la pàgina web.



    17. Adequació de les activitats d’aprenentatge.

    El projecte proporciona tot un seguit de recursos d’aprenentatge que es troben a la web dels
    alumnes.

    Per accedir als fòrums, cal que l'equip coordinador del projecte us faciliti dos usuaris i dues
    contrasenyes. Un serà per a vosaltres, per si voleu fer incorporacions dels vostres alumnes a la web i
    l'altre serà per a l'alumnat. Un sol usuari serà suficient per a tot el grup. Això ens resulta molt
    còmode, doncs ens estalvia haver de donar d'alta molts usuaris individuals, i a vosaltres us serà més
    fàcil de recordar una sola contrasenya. Només heu d'anar amb compte que cada noi o noia signi el
    missatge amb el seu nom. Aquest sistema ens evita també haver de disposar d'una adreça de correu
    electrònic per a cada alumne. Per accedir al xat no cal disposar d'usuari ni contrasenya.
18. Avaluació inicial.

   Al projecte es proposa:

o Una avaluació inicial per obtenir informació sobre els coneixements i actituds amb què l’alumne
  aborda tant la lectura i l’escriptura com la resta d'aprenentatges que ens hem proposat.



    19. Avaluació formativa.


   Al projecte es proposa:

o Una avaluació durant el procés d’aprenentatge per identificar si els estudiants tenen èxit o no i en que
  progressen o en que fracassen.



   El projecte disposa d’un mètode i criteris d’avaluació, si més no, es tracta d’un projecte flexible i
   adaptable a les necessitats dels estudiants.

   També s’ofereix un document amb orientacions i criteris per tal de realitzar aquesta avaluació
   formativa.

   El docent té com objectiu el de facilitar el procés d’aprenentatge de l’estudiant, i per tant, li ha de
   donar suport necessari per al degut aprenentatge, i conseqüentment, fer aquest seguiment (Model
   constructivista).

   El professor fa un seguiment de les tasques, del procés. També té com a funció motivar i dinamitzar
   els grup i donar suport sobre qüestions tecnològiques



   20. Avaluació sumativa.

   Atès que es deixa molta flexibilitat al professor de cada grup no es concreta si es fa o no una avaluació
   sumativa. Entenem que es deixa a criteri del professor de cada grup.


   CAS SIMILAR: Projecte “GeoCating”

   http://www.lacenet.org/gps/

   S’inclouen una sèrie d’activitats curriculars opcionals per a que cada professor proposi als seus
   estudiants aquelles activitats que cregui més convenients en funció dels objectius que hagi proposat i
   les característiques del grup d’estudiants.

   Aspectes en comú amb el projecte “Harry Potter”:
1. És un projecte telemàtic.
       2. Hi participen professors i estudiants de diversos centres.
       3. El projecte proporciona un conjunt d’eines i recursos que cada professor pot seleccionar
       per adaptar-se a les característiques del seu grup d’estudiants.
       4. Hi ha una gran diversitat de recursos
       5. Al llarg del projecte es demana a les escoles unes aportacions per via telemàtica, que es
       van incorporant a la pàgina web.
       6. Cada grup d’estudiants pot aprofitar les aportacions que han fet els estudiants d’altres
       centres. A través de contes i endevinalles que han proposat.
       7. Està pensat per estudiants de cicle superior de Primària i ESO
       8. El podem considerar un projecte multidisciplinar atès que els objectius abasten diversos
       àmbits:

              •     Conèixer l'entorn natural i social del municipi
              •     Fomentar l'ús de les tecnologies de la informació
              •     Utilitzar les TIC per la recerca d'informació, per tractar-la, per exposar-la i
              transmetre-la.
              •     Adquirir destreses en la utilització i interpretació d'un mapa topogràfic, la
              brúixola, un GPS i un programa informàtic de topografia
              •     Utilitzar de forma acurada i entenedora el llenguatge escrit
              •     Promoure el respecte dels espais naturals
              •     Impulsar la relació entre alumnes de diferents escoles
              •     Crear un entorn de treball cooperatiu entre alumnes de les escoles de Catalunya
              •     Fomentar hàbits de conducta i de respecte amb l'entorn natural

Diferències amb el projecte “Harry Potter”:

           1.           Està centrat en treballar eines d’orientació i eines TIC i no en temes relacionats
           amb la llengua.
           2.           La participació en el projecte està més pautada ja que comporta la realització
           de tres activitats:

              a) La primera activitat és una presentació del grup (foto i text) mitjançant el
              formulari del web. Opcionalment es pot fer un petit videoclip amb un enllaç a alguna
              web de videos (You Tube...)
              b) Per a la segona activitat cada grup participant ha de realitzar un itinerari que ha
              de finalitzar amb l'ocultació d'un tresor i enviant al web les dades necessàries (ruta,
              descripció, imatges, longitud, durada, zones d'interès, track, waypoints,...)
              c) La tercera activitat serà la realització d'un dels itineraris proposats per una altra
              escola i fer-ne una valoració a la pàgina web.
              CONCLUSIONS:
              Si hem de pensar en un primer element a l'hora de concloure aquest treball, sens dubte
              és la dificultat que ens hem trobat a l'hora de fer servir una sola pauta per a tres casos de
              casuística tant diversa. Emperò, també sabem que és necessari valorar els actuals
              escenaris formatius d'una manera o altra i ser crítics a l'hora d'analitzar tots els seus
              elements. Hem pogut veure doncs, que si de ben cert les noves tecnologies estan
transformant l'educació tradicional això no és pas un indicador de qualitat
d'ensenyament, perquè les TIC, per si soles no funcionen. D'aquí radica la importància
d'un bon plantejament i disseny. Les TIC són un suport, molt important això sí, per a
desenvolupar un procés d'ensenyament que pot arribar a ser molt enriquidor.
2. Gran varietat d'usos que se'ls poden donar a les TIC. Els tres casos analitzats, que
representen tres models de formació diferents (presencial, semipresencial i virtual), són
un bon exemple de la varietat d'usos que sel's poden donar a les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació. La varietat de TICs que existeixen, i la seva flesibilitat i
adapatabilitat, permeten la seva aplicació (en diferents graus i formes), a diferents
escenaris formatius i models de formació, tal i com es demostra en el tres exemples
recollits en aquest document. En tot cas, qualsevol escenari formatiu desenvolupat o
participat per les TIC, hauria de servir per "transformar" o modificar el model
d'ensenyament tradicional que s'ha desenvolupat fins ara. Les TIC, han de contribuir a
dequar i apropar l'educació a les noves necessitats educatives que se'n deriven dels
canvis socials que s'estan produint continuament en el nostre entorm.(Jose).

1. La dificultat de fer servir una sola pauta en casos tant diferenenciats. 2. La gran varietat
d'usos que se'ls poden donar a les TIC. 3. Cada escenari dóna més o menys rellevància als
ítems que hem analitzat.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

1.elementos que conforman la estructura de un curso virtual
1.elementos que conforman la estructura de un curso virtual1.elementos que conforman la estructura de un curso virtual
1.elementos que conforman la estructura de un curso virtualSiomaraZetino
 
Qué y cómo enseñar computación e informática
Qué y cómo enseñar computación e informáticaQué y cómo enseñar computación e informática
Qué y cómo enseñar computación e informáticaEcler Mamani Vilca
 
Programa_Unidad curricular tic
Programa_Unidad curricular  ticPrograma_Unidad curricular  tic
Programa_Unidad curricular ticnancy neumann
 
Variables hipótesis y encuesta corregido
Variables hipótesis y encuesta corregidoVariables hipótesis y encuesta corregido
Variables hipótesis y encuesta corregidoUNY
 
Proyecto de aula.. sede educativa jamaica
Proyecto de aula.. sede educativa jamaicaProyecto de aula.. sede educativa jamaica
Proyecto de aula.. sede educativa jamaicaWiller Valderrama
 
Diseño de herramienta instruccional para el proceso de enseñanza aprendizaje.
Diseño de herramienta instruccional para el proceso de enseñanza aprendizaje.Diseño de herramienta instruccional para el proceso de enseñanza aprendizaje.
Diseño de herramienta instruccional para el proceso de enseñanza aprendizaje.erika.espinoza1
 
Programa de ed parvularia 2014
Programa de ed parvularia 2014Programa de ed parvularia 2014
Programa de ed parvularia 2014profes2014
 
Ficha practicum tice_uclm_2014 - miguel angel martín domínguez
Ficha practicum tice_uclm_2014 -  miguel angel martín domínguezFicha practicum tice_uclm_2014 -  miguel angel martín domínguez
Ficha practicum tice_uclm_2014 - miguel angel martín domínguezMiguel Angel Martin Dominguez
 
F004 p006-gfpi guia-de_aprendizaje lisbeth rodriguez (1)
F004 p006-gfpi guia-de_aprendizaje  lisbeth rodriguez (1)F004 p006-gfpi guia-de_aprendizaje  lisbeth rodriguez (1)
F004 p006-gfpi guia-de_aprendizaje lisbeth rodriguez (1)Lisbeth Rodriguez
 
Cp04 formaciónprofesoradocompetenciasdigitales grupoe.doc
Cp04 formaciónprofesoradocompetenciasdigitales grupoe.docCp04 formaciónprofesoradocompetenciasdigitales grupoe.doc
Cp04 formaciónprofesoradocompetenciasdigitales grupoe.docAlmu Cruzado
 
Presentación unidad currucular_tic
Presentación unidad currucular_ticPresentación unidad currucular_tic
Presentación unidad currucular_ticnancy neumann
 
Proyecto escuela n° 98
Proyecto escuela n° 98Proyecto escuela n° 98
Proyecto escuela n° 98marinaromillo
 
Descripción de la unidad de aprendizaje
Descripción de la unidad de aprendizajeDescripción de la unidad de aprendizaje
Descripción de la unidad de aprendizajeJulioRamrez47
 
Presentación medios y recursos instruccionales
Presentación medios y recursos instruccionalesPresentación medios y recursos instruccionales
Presentación medios y recursos instruccionalesRoselis De Leca
 

Was ist angesagt? (16)

1.elementos que conforman la estructura de un curso virtual
1.elementos que conforman la estructura de un curso virtual1.elementos que conforman la estructura de un curso virtual
1.elementos que conforman la estructura de un curso virtual
 
Qué y cómo enseñar computación e informática
Qué y cómo enseñar computación e informáticaQué y cómo enseñar computación e informática
Qué y cómo enseñar computación e informática
 
Programa_Unidad curricular tic
Programa_Unidad curricular  ticPrograma_Unidad curricular  tic
Programa_Unidad curricular tic
 
Variables hipótesis y encuesta corregido
Variables hipótesis y encuesta corregidoVariables hipótesis y encuesta corregido
Variables hipótesis y encuesta corregido
 
Proyecto de aula.. sede educativa jamaica
Proyecto de aula.. sede educativa jamaicaProyecto de aula.. sede educativa jamaica
Proyecto de aula.. sede educativa jamaica
 
Diseño de herramienta instruccional para el proceso de enseñanza aprendizaje.
Diseño de herramienta instruccional para el proceso de enseñanza aprendizaje.Diseño de herramienta instruccional para el proceso de enseñanza aprendizaje.
Diseño de herramienta instruccional para el proceso de enseñanza aprendizaje.
 
Programa de ed parvularia 2014
Programa de ed parvularia 2014Programa de ed parvularia 2014
Programa de ed parvularia 2014
 
Ficha practicum tice_uclm_2014 - miguel angel martín domínguez
Ficha practicum tice_uclm_2014 -  miguel angel martín domínguezFicha practicum tice_uclm_2014 -  miguel angel martín domínguez
Ficha practicum tice_uclm_2014 - miguel angel martín domínguez
 
F004 p006-gfpi guia-de_aprendizaje lisbeth rodriguez (1)
F004 p006-gfpi guia-de_aprendizaje  lisbeth rodriguez (1)F004 p006-gfpi guia-de_aprendizaje  lisbeth rodriguez (1)
F004 p006-gfpi guia-de_aprendizaje lisbeth rodriguez (1)
 
Cp04 formaciónprofesoradocompetenciasdigitales grupoe.doc
Cp04 formaciónprofesoradocompetenciasdigitales grupoe.docCp04 formaciónprofesoradocompetenciasdigitales grupoe.doc
Cp04 formaciónprofesoradocompetenciasdigitales grupoe.doc
 
Presentación unidad currucular_tic
Presentación unidad currucular_ticPresentación unidad currucular_tic
Presentación unidad currucular_tic
 
Proyecto escuela n° 98
Proyecto escuela n° 98Proyecto escuela n° 98
Proyecto escuela n° 98
 
Descripción de la unidad de aprendizaje
Descripción de la unidad de aprendizajeDescripción de la unidad de aprendizaje
Descripción de la unidad de aprendizaje
 
Unidad 3 proyecto integrador de areas
Unidad 3 proyecto integrador de areasUnidad 3 proyecto integrador de areas
Unidad 3 proyecto integrador de areas
 
Ensayo829 i
Ensayo829 iEnsayo829 i
Ensayo829 i
 
Presentación medios y recursos instruccionales
Presentación medios y recursos instruccionalesPresentación medios y recursos instruccionales
Presentación medios y recursos instruccionales
 

Andere mochten auch

Sistematització de la informació obtinguda
Sistematització de la informació obtingudaSistematització de la informació obtinguda
Sistematització de la informació obtingudanaissanjuan
 
Diapos ped. cs. de la ed.
Diapos ped. cs. de la ed.Diapos ped. cs. de la ed.
Diapos ped. cs. de la ed.Esteban Zabalza
 
Famosos homosexuales
Famosos homosexualesFamosos homosexuales
Famosos homosexualesfiloeinstein
 
Tema 11 Los Deportes Invernales
Tema 11 Los Deportes InvernalesTema 11 Los Deportes Invernales
Tema 11 Los Deportes Invernalesjavierbblog
 
ACTIVITAT 3.2
ACTIVITAT 3.2ACTIVITAT 3.2
ACTIVITAT 3.2jpozom752
 
Pensem que volem fer
Pensem que volem ferPensem que volem fer
Pensem que volem ferjpozom752
 

Andere mochten auch (9)

Sistematització de la informació obtinguda
Sistematització de la informació obtingudaSistematització de la informació obtinguda
Sistematització de la informació obtinguda
 
Diapos ped. cs. de la ed.
Diapos ped. cs. de la ed.Diapos ped. cs. de la ed.
Diapos ped. cs. de la ed.
 
Famosos homosexuales
Famosos homosexualesFamosos homosexuales
Famosos homosexuales
 
Presnetacion
PresnetacionPresnetacion
Presnetacion
 
eines 2.0
eines 2.0eines 2.0
eines 2.0
 
Tema 11 Los Deportes Invernales
Tema 11 Los Deportes InvernalesTema 11 Los Deportes Invernales
Tema 11 Los Deportes Invernales
 
ACTIVITAT 3.2
ACTIVITAT 3.2ACTIVITAT 3.2
ACTIVITAT 3.2
 
Prova
ProvaProva
Prova
 
Pensem que volem fer
Pensem que volem ferPensem que volem fer
Pensem que volem fer
 

Ähnlich wie plantilla

Virtualización de Cursos
Virtualización de CursosVirtualización de Cursos
Virtualización de CursosEdutiva
 
Identificación y Selección de un Modelo TecnoPedagógico
Identificación y Selección de un Modelo TecnoPedagógicoIdentificación y Selección de un Modelo TecnoPedagógico
Identificación y Selección de un Modelo TecnoPedagógicoVICTOR VIERA BALANTA
 
Informatica y herramienta de productividad informatica i
Informatica y herramienta de productividad   informatica iInformatica y herramienta de productividad   informatica i
Informatica y herramienta de productividad informatica iyomaidah
 
Funciones tutoria-virtual
Funciones tutoria-virtualFunciones tutoria-virtual
Funciones tutoria-virtualMilagros Daly
 
Funciones tutoria-virtual (2)
Funciones tutoria-virtual (2)Funciones tutoria-virtual (2)
Funciones tutoria-virtual (2)Milagros Daly
 
Buenas practicas docentes
Buenas practicas docentesBuenas practicas docentes
Buenas practicas docentesMarie de Nuñez
 
Buenas practicas docentes
Buenas practicas docentesBuenas practicas docentes
Buenas practicas docentesMarie de Nuñez
 
4.7 resumen ejecutivo
4.7 resumen ejecutivo4.7 resumen ejecutivo
4.7 resumen ejecutivoBk Huerta
 
ModeloTPACK clase - Nohra E. Bernal Amanda Olave M.
ModeloTPACK clase - Nohra E. Bernal Amanda Olave M.ModeloTPACK clase - Nohra E. Bernal Amanda Olave M.
ModeloTPACK clase - Nohra E. Bernal Amanda Olave M.Liceo Departamental
 
El rol del profesor y estudiante tic
El rol del profesor y estudiante ticEl rol del profesor y estudiante tic
El rol del profesor y estudiante ticPablo HERNANDEZ
 
A4.lomas magaly-tics educacion
A4.lomas magaly-tics educacionA4.lomas magaly-tics educacion
A4.lomas magaly-tics educacionMagyLomas1
 
A4.lomas magaly-tics educacion
A4.lomas magaly-tics educacionA4.lomas magaly-tics educacion
A4.lomas magaly-tics educacionMagyLomas1
 
PROYECTO DE DEMOCRACIA Y PARTICIPACION Y FORMACION EN VALORES
PROYECTO DE DEMOCRACIA Y PARTICIPACION Y FORMACION EN VALORESPROYECTO DE DEMOCRACIA Y PARTICIPACION Y FORMACION EN VALORES
PROYECTO DE DEMOCRACIA Y PARTICIPACION Y FORMACION EN VALORESEdward Valencia
 

Ähnlich wie plantilla (20)

Virtualización de Cursos
Virtualización de CursosVirtualización de Cursos
Virtualización de Cursos
 
Producto semana tres junio 20
Producto semana tres junio 20Producto semana tres junio 20
Producto semana tres junio 20
 
Identificación y Selección de un Modelo TecnoPedagógico
Identificación y Selección de un Modelo TecnoPedagógicoIdentificación y Selección de un Modelo TecnoPedagógico
Identificación y Selección de un Modelo TecnoPedagógico
 
Informatica y herramienta de productividad informatica i
Informatica y herramienta de productividad   informatica iInformatica y herramienta de productividad   informatica i
Informatica y herramienta de productividad informatica i
 
Funciones tutoria-virtual
Funciones tutoria-virtualFunciones tutoria-virtual
Funciones tutoria-virtual
 
Funciones tutoria-virtual (2)
Funciones tutoria-virtual (2)Funciones tutoria-virtual (2)
Funciones tutoria-virtual (2)
 
Manual Scolartic fundación Telefonica
Manual  Scolartic fundación TelefonicaManual  Scolartic fundación Telefonica
Manual Scolartic fundación Telefonica
 
Buenas practicas docentes
Buenas practicas docentesBuenas practicas docentes
Buenas practicas docentes
 
Buenas practicas docentes
Buenas practicas docentesBuenas practicas docentes
Buenas practicas docentes
 
Buenas practicas docentes
Buenas practicas docentesBuenas practicas docentes
Buenas practicas docentes
 
4.7 resumen ejecutivo
4.7 resumen ejecutivo4.7 resumen ejecutivo
4.7 resumen ejecutivo
 
Buenas Prácticas Online
Buenas Prácticas OnlineBuenas Prácticas Online
Buenas Prácticas Online
 
ModeloTPACK clase - Nohra E. Bernal Amanda Olave M.
ModeloTPACK clase - Nohra E. Bernal Amanda Olave M.ModeloTPACK clase - Nohra E. Bernal Amanda Olave M.
ModeloTPACK clase - Nohra E. Bernal Amanda Olave M.
 
El rol del profesor y estudiante tic
El rol del profesor y estudiante ticEl rol del profesor y estudiante tic
El rol del profesor y estudiante tic
 
Babp3 tarde
Babp3 tardeBabp3 tarde
Babp3 tarde
 
CLASE NO.2. CTV-1. FUNDAMENTOS TUTORIA VIRTUAL V3 (1).pdf
CLASE NO.2. CTV-1. FUNDAMENTOS TUTORIA VIRTUAL V3 (1).pdfCLASE NO.2. CTV-1. FUNDAMENTOS TUTORIA VIRTUAL V3 (1).pdf
CLASE NO.2. CTV-1. FUNDAMENTOS TUTORIA VIRTUAL V3 (1).pdf
 
Babp3 tarde
Babp3 tardeBabp3 tarde
Babp3 tarde
 
A4.lomas magaly-tics educacion
A4.lomas magaly-tics educacionA4.lomas magaly-tics educacion
A4.lomas magaly-tics educacion
 
A4.lomas magaly-tics educacion
A4.lomas magaly-tics educacionA4.lomas magaly-tics educacion
A4.lomas magaly-tics educacion
 
PROYECTO DE DEMOCRACIA Y PARTICIPACION Y FORMACION EN VALORES
PROYECTO DE DEMOCRACIA Y PARTICIPACION Y FORMACION EN VALORESPROYECTO DE DEMOCRACIA Y PARTICIPACION Y FORMACION EN VALORES
PROYECTO DE DEMOCRACIA Y PARTICIPACION Y FORMACION EN VALORES
 

Mehr von jpozom752

Principals actius financers
Principals actius financersPrincipals actius financers
Principals actius financersjpozom752
 
Document sense títol
Document sense títolDocument sense títol
Document sense títoljpozom752
 
How to go from A to B?
How to go from A to B?How to go from A to B?
How to go from A to B?jpozom752
 
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatgeAplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatgejpozom752
 
Presentación sin título
Presentación sin títuloPresentación sin título
Presentación sin títulojpozom752
 
Activitat 4.1
Activitat 4.1Activitat 4.1
Activitat 4.1jpozom752
 
Presentació_ClockingIT
Presentació_ClockingITPresentació_ClockingIT
Presentació_ClockingITjpozom752
 
Pablo Picasso
Pablo PicassoPablo Picasso
Pablo Picassojpozom752
 
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...jpozom752
 
Informe Final
Informe FinalInforme Final
Informe Finaljpozom752
 
Competents en competències 1
Competents en competències 1Competents en competències 1
Competents en competències 1jpozom752
 
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicialsPAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicialsjpozom752
 
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESOResolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESOjpozom752
 
Recording your voice
Recording your voiceRecording your voice
Recording your voicejpozom752
 
pla_de_ge..[1]
pla_de_ge..[1]pla_de_ge..[1]
pla_de_ge..[1]jpozom752
 
Espai per a la formació de grups A3
Espai per a la formació de grups A3Espai per a la formació de grups A3
Espai per a la formació de grups A3jpozom752
 
Mapa conceptual definitiu
Mapa conceptual definitiuMapa conceptual definitiu
Mapa conceptual definitiujpozom752
 
Saló de la infància de Terrassa
Saló de la infància de TerrassaSaló de la infància de Terrassa
Saló de la infància de Terrassajpozom752
 

Mehr von jpozom752 (20)

El_Planet..
El_Planet..El_Planet..
El_Planet..
 
Principals actius financers
Principals actius financersPrincipals actius financers
Principals actius financers
 
Document sense títol
Document sense títolDocument sense títol
Document sense títol
 
How to go from A to B?
How to go from A to B?How to go from A to B?
How to go from A to B?
 
projecte_..
projecte_..projecte_..
projecte_..
 
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatgeAplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
Aplicacions TIC en les teories de l'aprenentatge
 
Presentación sin título
Presentación sin títuloPresentación sin título
Presentación sin título
 
Activitat 4.1
Activitat 4.1Activitat 4.1
Activitat 4.1
 
Presentació_ClockingIT
Presentació_ClockingITPresentació_ClockingIT
Presentació_ClockingIT
 
Pablo Picasso
Pablo PicassoPablo Picasso
Pablo Picasso
 
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
Prova 4-Tasca 2: Avaluació d'un siste...
 
Informe Final
Informe FinalInforme Final
Informe Final
 
Competents en competències 1
Competents en competències 1Competents en competències 1
Competents en competències 1
 
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicialsPAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
PAC1_GrupTACTICS_AcordsInicials
 
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESOResolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
Resolució de dubtes Google Presentació. Alumnes 1er i 2on ESO
 
Recording your voice
Recording your voiceRecording your voice
Recording your voice
 
pla_de_ge..[1]
pla_de_ge..[1]pla_de_ge..[1]
pla_de_ge..[1]
 
Espai per a la formació de grups A3
Espai per a la formació de grups A3Espai per a la formació de grups A3
Espai per a la formació de grups A3
 
Mapa conceptual definitiu
Mapa conceptual definitiuMapa conceptual definitiu
Mapa conceptual definitiu
 
Saló de la infància de Terrassa
Saló de la infància de TerrassaSaló de la infància de Terrassa
Saló de la infància de Terrassa
 

plantilla

  • 1. Avaluació d’escenaris formatius en línia (PAEF) Integrants del grup: Jose Pozo Ernest Pons Laura Ribas SUMARI 1.Introducció 2. Cas Audi 2.1 Cas similar: 3. Cas Universitat Autònoma de Bucaramanga 3.1. Cas similar: University of Calgary 4. Cas Harry Potter 4.1 Cas similar: Projecte GeoCating 5. Conclusions 6. Fonts documentals Introducció. (Jose). El document que a continuació presentem, recull l’anàlisi i valoració de tres escenaris formatius basats en TIC, realitzats pel Jose Pozo, l’Ernest Pons i la Laura Ribas. Els tres casos analitzats són: 1. La docència semipresencial a una organització empresarial. El cas d’Audi. 2. La docència virtual a les universitats. La docència virtual a la Universitat Autònoma de Bucaramanga (Colòmbia). 3. La docència presencial amb suport de les TIC a l’educació formal. Un projecte telemàtic en educació bàsica: El món de Harry Potter. Per tal de realitzar una anàlisi dels diferents escenaris formatius i les TIC, hem confeccionat una pauta d’anàlisi i valoració, a partir de les tres pautes realitzades pels components d’aquest grup en la PAC anterior. Els motius que ens han portat a realitzar aquesta pauta d’anàlisi conjunta, són entre d’altres, els següents: 1. Creiem que per avaluar qualsevol escenari formatiu, hem de tenir en compte la interactivitat potencial i la real. 2. En els tres casos analitzats, això no es pot realitzar ja que només disposem d’informació sobre el component potencial. Tenint en compte aquests condicionants, hem realitzat una pauta d’anàlisi que recull gran part dels eixos de les pautes realitzades individualment, que ens permetrà comentar de forma crítica els tres casos seleccionats. Els ítems que formen part de la nostra pauta d’anàlisi, són els següents. 1. Model pedagògic utilitzat. 2. Infraestructura tecnològica 3. Software usat 4. Objectius del curs i de les activitats
  • 2. 5. Temporalització 6. Accés als materials 7. Coneixement del perfil dels estudiants. 8. Rol del docent 9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge 10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge 11. Materials didàctics 12. Rol de l’estudiant 13. Suport acadèmic a l’estudiant 14. Interacció entre professor i estudiants 15. Eines de comunicació i col·laboració 16. Eines de gestió de la informació 17. Adequació de les activitats d’aprenentatge 18. Avaluació inicial 19. Avaluació formativa 20. Avaluació sumativa. A continuació, recollim l’anàlisi dels tres casos (en el quals s’inclou el rol que desenvolupa el docent en cadascun dels escenaris formatius), així com tres exemples de casos similars a aquests tipus d’escenaris. Estudi cas Audi. Jose Pozo 1. Model pedagògic utilitzat. § Model pedagògic basat en la tipologia mixta o blended learning. § Per tant, està constituït per sessions em línia, sessions presencials, i sessions d’outdoor training, (sessions en les quals mitjançant activitats es desenvolupen algunes activitats). 2. Infraestructura tecnològica. § Servei tècnic específic per garantir el bon funcionament de la formació que es realitza en línia. § Aquest servei tècnic té entre les seves tasques: o Resoldre les contingències de funcionament. o Informar amb antelació als usuaris de les incidències tècniques que es puguin produir. o Aplicar les actualitzacions del sistema. o Respondre als dubtes de tipus tècnic dels usuaris. o Informar sobre les millores tècniques que es realitzin. 3. Software usat . § No s’especifica. 4. Objectius del curs i de les activitats. § Augmentar la capacitació de la xarxa comercial d’Audi. § Millorar el procés de venda en general. § Procurar que el venedor o assessor comercial es preocupi de buscar al client. § Aconseguir que el comercial assumeixi el seu nou rol com a venedor de productes.
  • 3. § Afrontar amb èxit els reptes que suposa tenir clients més preparats i informats. § Saber adaptar cada producte Audi, a les necessitats particulars de cada client. 5. Temporalització. § Data d’inici del programa: abril de 2003. § La durada del programa és de 14 mesos i de 340 hores, que es reparteixen de la següent manera: o Presencials: 64 hores (2 sessions de 4 hores i 7 sessions de 8 hores). o En línia: 260 hores. o Outdoor training: 24 hores, (3 sessions de 8 hores). § Les sessions presencials es distribueixen al llarg de l’any, coincidint amb la finalització de 2-3 mòduls de formació. 6. Accés als materials. § La majoria són Materials Didàctics Multimèdia. § Estan ubicats al campus Audi d’aprenentatge, i per tant són de fàcil accés. § Es va cuidar, en el moment de dissenyar-los, que existís un equilibri entre uns recursos atractius i amb una mida en bytes adequada, que no comportés problemes en el moment d’accedir a ells. 7. Coneixement del perfil dels estudiants. § Es va realitzar un estudi de les competències dels comercials i caps de vendes. § Es va seleccionar un grup de 100 comercials per iniciar el programa de formació § Els estudiants seleccionats, reunien les següents condicions: o Tenien una bona valoració en les competències associades al lloc de treball. o Mostraven interès explícit per realitzar el programa de formació. § Els alumnes podran dedicar una hora al dia als estudis. § El ritme de la formació s’havia d’adequar a les característiques de la feina: algunes temporades són especialment dures pel que fa a la dedicació al treball: ponts, Setmana Santa, estiu... 8. Rol del docent . § Facilitador del procés formatiu de l’estudiant. § Ofereix als alumnes instruments que l’ajuden en el seu procés d’aprenentatge. § Entre les funcions principals del docent destaquen: o La direcció d’activitats participatives. o Seguiment, orientació i motivació dels participants. o Resolució de qüestions i dubtes. o Atenció personalitzada i continua. o Supervisió del procés d’aprenentatge. o Canalització de la informació. 9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge. § No s’especifiquen. 10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge. § No s’especifiquen. 11. Materials didàctics. § Són la guia bàsica en el desenvolupament de cada un dels continguts. § Faciliten i estimulen el procés d’aprenentatge dels participants.
  • 4. § Ajuden a l’adquisició de nous coneixements. § Estan elaborats en suport diferents. § Tots els materials tenen una mateixa estructura: índex, presentació, test de coneixements previs, glossari... 12. Rol de l’estudiant . § Els alumnes no estan habituats a l’estudi, i la majoria d’ells els van acabar fa temps. § És el centre de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. § És el protagonista de la seva formació. § Els materials didàctics, el rol del docent, l’avaluació..., tots aquest elements giren al voltant de l’estudiant, ajudant-lo a construir un aprenentatge significatiu, rellevant, dinàmic i actiu. 13. Suport acadèmic a l’estudiant . § Secretaria. § Existeix un enllaç directe al correu electrònic del personal de gestió del campus Audi. 14. Interacció entre professor i estudiants . § La interacció entre els professors i estudiants es diferencia segons el tipus de formació que es realitzi (recordem que és un curs semipresencial): o Sessions presencials. Es realitza un seguiment del que s’ha anat treballant el línia, es resolen els dubtes i es tracten algunes habilitats. o Sessions en línia. Les comunicacions es vehiculen a través del tauler del consultor, així com dels espais del fòrum i debat. o Sessions outdoor training. El docent pot observar als alumnes per corregir possibles mals hàbits i orientar-los sobre la millor forma de resoldre algunes tasques. 15. Eines de comunicació i col·laboració. § La formació en línia es fa en un aula virtual, que disposa de: o Espai de debat. o Fòrum. o Tauler del professor. o Correu electrònic. o Xat. o Servei virtual de secretaria. 16. Eines de gestió de la informació. § La major part de la formació està pensada per ser impartida en línia. § El paper dels Materials Didàctics Multimèdia (MDM), és fonamental. § Els MDM dissenyats tenen com a característiques fonamentals: o Disseny gràfic atractiu. o Contenen moltes il·lustracions i animacions que exemplifiquen les explicacions. o Mida de la lletra gran per tal de facilitar la lectura. o Respecte de la línia gràfica. o Equilibri entre la riquesa de recursos audiovisuals i la seva mida en bytes. 17. Adequació de les activitats d’aprenentatge. § S’han utilitzat els debats i fòrums, per resoldre problemes de la marca, plantejats pels treballadors/usuaris del campus.
  • 5. 18. Avaluació inicial. § L’avaluació inicial que es realitza es sobre tot d’habilitats informàtiques. § Es va realitzar un estudi previ per avaluar els recursos informàtics de què disposaven un grup d’alumnes potencials. § A aquest grup d’alumnes, se’ls van fer preguntes sobre: o La freqüència d’ús de l’ordinador. o La disponibilitat d’ordinador al lloc de treball i domicili. o Les característiques tècniques de l’ordinador. o El coneixement i ús de les aplicacions. o La disponibilitat d’accés a Internet: mòdem, ADSL... 19. Avaluació formativa . § No s’especifica. 20. Avaluació sumativa o continua. § És l’instrument que permet contrastar el progrés de l’estudiant en qualsevol moment del procés d’aprenentatge. § Permet personalitzar els ritmes d’estudi. Cas similar Audi. El cas que hem escollit, fa referència a un projecte realitzat per l’empresa Gec UOC Grup, per a l’entitat financera Bancaja. Aquesta experiència consisteix en un projecte de formació d’assessors financers de Bancaja, a través d’un entorn virtual. Objectius. § Dotar als professionals de l’empresa dels coneixements i habilitats necessaris per assessorar eficaçment als diferents clients de l’entitat. § Superar l’examen de l’Associació Espanyola d’assessors i planificadors. Semipresencialitat. El programa es fonamenta en la metodologia d’educació blended, integrat per formació en línia i presencial. Sessions en línia. § Es realitzen mitjançant la plataforma virtual Platón. § Permet compartir les experiències entre els participants, i el treball en grup. Sessions presencials. § Es realitzen per recolzar els continguts desenvolupats virtualment. § Permet als docents detectar el grau d’adquisició de coneixements, i desenvolupar habilitats presencials. Més informació. § http://www.equiposytalento.com/noticias/2007/05/14/gec-forma-a-asesores-financieros-de-bancaja
  • 6. Estudi cas "La docència virtual a les universitats. Universitat Autònoma de Bucaramanga (Colòmbia)." 1. Model pedagògic utilitzat. Model pedagògic basat en la docència completament a distància. 2. Infraestructura tecnològica. No ho especifica. 3. Software usat Tal i com cita l'annex 3 del cas: - El software que es fa servir s'anomena RUTA i serveix per desenvolupar sistemes interactius. - RUTA és responsable de seleccionar i disposar les tecnologies de la informació i comunicació necessàries per a la interacció sincrònica i asincrònica entre els alumnes i el model d'educació virtual. 4. Objectius del curs i de les activitats. El curs a distància que l'UNAB va realitzar juntament amb l'ITESM de Mèxic era un postgrau en mestries. Els estudiants van haver d'anar adquirint gradualment competències comunicatives i tecnològiques que no tenien abans de començar. L'objectiu general però és enfortir les competències professionals dels docents per a generar escenaris recolzats en plataformes i eines web, aprofitant les possibilitats pedagògiques d'interacció i interactivitat que aquestes ofereixen, aplicant sempre, criteris de propietat intel·lectual i drets d'autor. En quant als objectius específics podem destacar: • Comprendre les característiques dels escenaris educatius dins d'un enfocament conectivista de l'aprenentatge. • Desenvolupar criteris i habilitats de búsquda i selecció d'eines web, així com plataformes lliures i en línia, que permetin la publicació de recursos i de continguts, segons siguin les necessitats educatives. • Emprar eines de publicació de recursos en plataformes lliures basades en web, per a l'ensenyament i aprenentatge de temes variats. • Dissenyar escenaris educatius amb continguts digitals, d'acord amb la lògica de l'enfocament conectivista de l'aprenentatge i de les tecnologies de web. • Comprendre l'abast de les normes de propietat intel.lectual i llicència existents, referents a l'ús i aplicació de recursos. • Aplicar noves estratègies i/o metodologies que aportin a l'apropiació de TIC a l'aula i al desenvolupament de competències en els estudiants per a l'aprenentatge de les àrees i/o disciplines.
  • 7. 5. Temporalització. No s'especifica la temportizació del curs, emperò, s'especifica la temportizació en el disseny de cursos en línia: - setmana 0-3: anàlisi i definició del curs - setmana 3-5: orientació en la selecció de recursos - setmana 5-8: elaboració de proposta comunicativa i selecció de temes i subtemes - setmana 8-12: producció multimèdia - setmana 12: lliurament de document i muntatge per a la correcció d'estil - setmana 13-15: muntatge integrador HTML - setmana 14: validació en línia - setmana 16: muntatge WebCT 6. Accés als materials. - Materials Audiovisuals (televisió i vídeos) - Materials Multimedia (informàtics). - Sonors (audiocasets) i textos escrits (impressos) - El tipus de material és divers: CDs, casets, disquets, fulls de paper... Segons les necessitats. 7. Coneixement del perfil dels estudiants. El curs està dirigit a: • Docents d'educació superior amb experiència en processos educatius amb incorporació de TIC. • Amb experiència prèvia en la publicació en plataformes lliures com blogs, wikis, i participació en xarxes socials. Les capacitats que els alumnes han de desenvolupar són les següents: - Abstracció: Permet descobrir patrons i sentits; significa simplificar la realitat fins al més precís i fonamental per a ser entesa i manipulada d'una forma nova. Amb l'abstracció l'estudiant aprèn a ser escèptic, curiós, creatiu i es concentra, no en la memorització de fets sinó en la formulació de judicis i interpretacions.
  • 8. - Pensament Sistèmic: A través d'aquest pensament l'estudiant aprèn a no caure en la fal·làcia de desarticular les coses, sinó de veure la realitat com un sistema de causes i conseqüències. En la realitat les coses difícilment es troben pre-definides i no són fàcilment separables. - Experimentació: Es refereix a l'hàbit i al mètode per a intentar noves tècniques i nous materials. L'estudiant ha d'aprendre a no tenir por de cometre errors i a assumir riscos. Significa apropiar-se d'eines per a experimentar de manera permanent com separar variables depenents i independents per a entendre causes i conseqüències; es tracta d'explorar sistemàticament una gamma d'alternatives i possibles resultats, observant similituds i dificultats rellevants; fent aflorar la intuïció - Col·laboració i Cooperació: Significa aprendre a treballar en equip, a comunicar conceptes entre teories; a fer dissenys, presentacions, desenvolupament de projectes a través del consens del grup. 8. Rol del docent . - El docent suggereix el coneixement i deixa plena llibertat als alumnes perquè indaguin sobre el tema proposat. . - El docent conversa amb els alumnes sobre el tema a desenvolupar, acompanyant-los en l'aprenentatge. - El docent propicia el diàleg entre estudiants, a vegades sense posar-se pel mig i observant les converses. - El docent finalment pregunta i examina els coneixements adquirits. 9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge. No s'especifica. . 10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge. No s'especifica. 11. Materials didàctics. No s'especifica. . 12. Rol de l’estudiant. - Els alumnes tenen dificultats amb les noves tecnologies. Alguns fins i tot els costa seguir el ritme degut a no tenir internet a casa o en el cas de tenir-lo, equivaldre a una trucada a l'estranger.
  • 9. - Com en altres casos (cas Audi, per exemple) és el centre de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. - És el protagonista de la seva formació. 13. Suport acadèmic a l’estudiant L'estudiant generalment recorre al seu docent per a demanar suport de qualsevol tipus, és lògic ja que és amb aquest amb qui entaula major relació. Les funcions d'aquest són: • Orientar l'alumne en els procediments administratius. • Dirigir l'alumne als funcionaris competents per a resoldre inquietuds que no siguin de la seva àrea o coneixement. D'altra banda les preguntes de caire administratiu el docent les adressa al tutor, que fa de nexe entre ells i l'administració. 14. Interacció entre professor i estudiants . La interacció entre els professors i estudiants es totalment a distància i es fa mitjançant videoconferències, fòrums, trucades telefòniques, etc. 15. Eines de comunicació i col·laboració. No s'especifica. 16. Eines de gestió de la informació. No s'especifica. 17. Adequació de les activitats d’aprenentatge. No s'especifica. 18. Avaluació inicial. No s’especifica 19. Avaluació formativa . No s’especifica. 20. Avaluació sumativa o continua. - L'avaluació estableix el grau d'assoliment de les metes o objectius traçats pel dissenyador del curs. - L'avaluació considera molt important la subjectivitat, tant de l'avaluador com de l'avaluat. Ambdós són intèrprets de les situacions educatives i la seva responsabilitat s'assumeix en la interacció, en la intersubjetivitat.
  • 10. CAS SIMILAR: "CONTED: University of Calgary" http://conted.ucalgary.ca/elearn/ Aquesta universitat ofereixx aprenentatge en línia per a persones amb una agenda atapeïda i amb pocs temps per a classes presencials. Es tracta d'aprendre de manera més flexible i convenient sense barreres geogràfiques. És un aprenentatge basat eh Internet, d'es d'allà s'accedeix a materials d'aprenentatge i és on també s'interactua amb els professors i altres estudiants, Aspectes en comú amb el projecte “La docència virtual a les Universitats”: 1. És un projecte telemàtic. Ambdues combinen la teoria amb la pràctica. Posant més èmfasi en aquesta última. 2. És global. És a dir, qualsevol persona de qualsevol lloc s'hi pot matricular, sempre i quant es tinguin les competències lingüístiques necessàries. 3. En cap moment se'ls demana als estudiants que es desplacin a la seu de la Universitat. 4. Hi ha una gran diversitat de recursos Diferències amb el projecte “La docència virtual a les Universitats”: 1. En el cas de la Universitat de Colòmbia faltava millorar moltes coses, ja que era un projecte pioner i nou. La Universitat de Calgary no ha tingut que passar per aquests tràmits bàsics. 2. La Universitat de Calgary ofereix més varietat de cursos, mentres que la Universitat de Colòmbia no. 3. La Universitat de Calgary persegueix (a part dels cursos a distància) altres metes com donar suport als francòfons a Canadà.
  • 11. 4. Els cursos a la Universitat de Colòmbia solen ser de 60 hores, els de Calgary poden deprendre molt de si és un curs, un grau, un màster, un ensenyament de francès com a segona llengua, etc. La gran diversitat de certificats enterament en línia que aquesta universitat ofereix la podem veure aquí: - Adult and Community Education - Adult Learning specializing in Adult and Community Education - Adult Learning specializing in Career and Academic Advising - Adult Learning specializing in e-Learning - Adult Learning specializing in Workplace Learning - Career and Academic Advising - Educational Assistant - Human Resource Management - Professional Management - Security Management - Teaching Second Languages - Workplace Learning Estudi cas Harry Potter. Ernest Pons Font: http://www.lacenet.org/harrypotter/ 1. Model pedagògic utilitzat. o El projecte s’inscriu en el marc de la concepció constructivista del procés d’ensenyament i aprenentatge: una estratègia metodològica general inspirada en els principis d’ajust de l’ajuda pedagògica a les necessitats de cada alumne que el porti a ser autònom (aprendre a aprendre), en què aquest té un rol actiu que li permet construir coneixement; el professor guia i orienta en els aprenentatges, promou el treball cooperatiu
  • 12. entre iguals, planteja tasques partint de l’interès dels estudiants, de manera que li suposin reptes assumibles, incorporant el valor de les TIC per als aprenentatges. o La tutorització i seguiment permet una seqüència en la que el control de l'activitat per part del professorat és més gran quan l'alumne té més dependència d'aquesta ajuda i aquesta, es va reduint a mesura que l'alumne va assolint estratègies que possibiliten un aprenentatge cada vegada més autònom. o El projecte evita fixar una metodologia única. Es para molta atenció a la diversitat i es recomana que les activitats siguin plurals i variades, amb diferents nivells de dificultat i que s’avaluï el desenvolupament de les capacitats que preveuen els objectius educatius i el progrés de cada alumne respecte ell mateix. Cada professor construeix un itinerari curricular pels seus alumnes que li permet anar facilitant i retirant ajuts a mesura que va progressant i alhora ell mateix rep l’ajuda dels seus companys en una tasca de treball col·laboratiu del professorat. 2. Infrastructura tecnològica. A la documentació no s’especifica la infrastructura tecnològica que suporta el projecte, més enllà de la pàgina web on hi ha els recursos, material i tota la informació. 3. Software usat . o A la documentació disponible no s’especifica el software utilitzat. L’únic que sabem és que el curs està muntat sobre una pàgina web. o Per participar en aquest projecte, el professorat no cal que sigui expert en noves tecnologies. Només cal conèixer mínimament el correu electrònic, el navegador i el processament de textos. És molt més important l'actitud amb què s'afronti la participació: obertura davant les possibilitats del projecte telemàtic i predisposició a un canvi dels rols tradicionals a l'aula de mestres i alumnes. 4. Objectius del curs i de les activitats. o Motivar l'alumnat per als aprenentatges, especialment per la lectura i l'escriptura, alhora que es dota de contingut el treball amb les noves tecnologies a l'aula d'informàtica. o Possibilitar el treball col·laboratiu entre els docents per intercanviar material didàctic, dissenyar activitats motivadores, i comunicar-se l'experiència, les dificultats i les descobertes. 5. Temporalització. Hi ha la possibilitat de treballar un, dos, o tres trimestres, amb una dedicació variable d'hores. L'òptima participació en el projecte suposaria dedicar la major part de les hores disponibles de l'àrea de llengua. També es recomana fer activitats puntuals interdisciplinàries amb altres àrees del currículum, en funció del material didàctic que es vulgui utilitzar. La temporització mínima d'un trimestre permetria la lectura col·lectiva del llibre a l'aula treballant el procediment de comprensió lectora i la participació en els fòrums telemàtics amb altres centres. La temporització màxima de tot el curs (d'octubre a finals de maig) permet treballar tots els objectius educatius de l'àrea de llengua del curs.
  • 13. Es descriuen tot seguit les cinc fases en què s’organitza la tasca docent i les activitats dels alumnes. Seleccioneu d’entre les activitats proposades, aquelles que considereu més adients per aconseguir els objectius educatius que haurà d'assolir el vostre grup d'alumnes. Hi ha activitats que estan marcades com a "obligatòries" per al bon funcionament del projecte. Tots els documents als que hi accedireu directament des de les diferents fases (ja siguin d'ús exclussiu docent o bé es tracti del material didàctic per treballar directament amb els alumnes) estan a la intranet. Aquí només els incloem per facilitar-vos la tasca inicial de preparar el projecte, però us recomanem que consulteu sovint l'espai del professorat de la intranet. 6. Accés als materials. Els materials estan accessibles directament a la pàgina web. Allí hi tenen: o Material didàctic ordenat pels llibres (la pedra filosofal, la cambra secreta,...) i el seu idioma (català o castellà) o Fòrums o Xats o Enllaços a webs o Jocs o Activitats interactives o Recursos per a l’alumnat o Espai on penjar els treballs dels alumnes o “El món de Harry Potter” (informacions vàries sobre l'autora, els llibres i els personatges) 7. Coneixement del perfil dels estudiants. Es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el seu grau de aprofundiment. Per tant, és el professor del grup qui decideix l’itinerari curricular i les activitats. Per tant, pot adaptar-ho totalment al perfil dels estudiants. 8. Rol del docent . El professorat que participa al projecte El món dels llibres ha de ser el mediador dels processos d’aprenentatge de comprensió lectora i d’expressió escrita que es proposen per als alumnes. El projecte no evita l’elaboració de la corresponent programació d’aula, que s’haurà de completar amb la coordinació de les activitats, especialment les de comunicació entre els alumnes dels centres participants. Les activitats conjuntes es comuniquen tant a través del correu electrònic com a través del taulell d’anuncis i el fòrum. Per això compta amb diversos espais, com una guia didàctica que detalla les diferents fases del procés i una web en la qual trobarà: o Un fòrum del professorat (obert als participants i d’accés restringit) o Material didàctic ordenat en funció dels llibres que es treballen a cada moment o Orientacions pedagògiques o Recursos
  • 14. 9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge. El procés de participació en el projecte es pot dividir en cinc fases: o Fase de preparació o Activitats prèvies a la lectura o Activitats durant la lectura o Activitats després de la lectura o Fase d'acabament de la participació i l’estratègia d’aprenentatge es basa en aquestes cinc fases. 10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge. Es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el seu grau de aprofundiment. Cada mestre/a, professor/a, adapta els continguts a treballar i la manera de fer-ho, d’acord amb les necessitats específiques del seu grup d’alumnes. Malgrat tot, pel bon funcionament del projecte, tots els centres participants haurien de prendre el compromís de participar inexcusablement en una sèrie d’activitats conjuntes "obligatòries", bàsicament, els intercanvis telemàtics en fòrum i debats. 11. Materials didàctics. Com ja s’ha comentat, es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el seu grau de aprofundiment. Cada mestre/a, professor/a, adapta els continguts a treballar i la manera de fer-ho, d’acord amb les necessitats específiques del seu grup d’alumnes. Malgrat tot, pel bon funcionament del projecte, tots els centres participants haurien de prendre el compromís de participar inexcusablement en una sèrie d’activitats conjuntes "obligatòries", bàsicament, els intercanvis telemàtics en fòrum i debats. 12. Rol de l’estudiant . L’entorn dels llibres funciona com a projecte telemàtic per posar a treballar junts estudiants de diferents centres. Però el sol fet de posar els estudiants a treballar junts no afavoreix l’aprenentatge, sinó que s’han de donar unes condicions concretes: o Abans de començar, cal planificar i explicar les tasques als alumnes. o Mentre es realitza el treball cooperatiu hem d’observar i supervisar. o En acabar el treball avaluarem la qualitat i quantitat dels aprenentatges realitzats, tant de les aportacions individuals com de les grupals. El treball de l’alumnat es desenvolupa a l’aula ordinària i a la web de l’alumnat que té els seus propis espais: Fòrums i Xats 13. Suport acadèmic a l’estudiant .
  • 15. El treball de l’alumnat es desenvolupa a l’aula ordinària i a la web de l’alumnat que té els seus propis espais. Per tant, el suport acadèmica a l’estudiant és responsabilitats del docent que pot anar corregint els errors de manera constructiva, motivant sempre a l’estudiant. 14. Interacció entre professor i estudiants . Pel que fa al professorat, la interacció entre els professors i estudiants es diferencia segons el tipus de formació que es realitzi (recordem que és un curs semipresencial): o Sessions presencials. Es realitza un seguiment del que s’ha anat treballant el línia, es resolen els dubtes i es tracten algunes habilitats. o Sessions en línia. Les comunicacions es vehiculen a través del tauler del consultor, així com dels espais del fòrum i debat. o Sessions outdoor training. El docent pot observar als alumnes per corregir possibles mals hàbits i orientar-los sobre la millor forma de resoldre algunes tasques. Són funcions del professors fer un seguiment de les tasques, del procés, oferir materials complementaris, suggerir estratègies de cerca d'informació i motivar i dinamitzar els grup. 15. Eines de comunicació i col·laboració. El procés de formació es fa en suport web on hi ha: o Espai de debat. o Fòrum. o Correu electrònic. o Xat. 16. Eines de gestió de la informació. Tot el material i recursos estan organitzats dins de la pàgina web. 17. Adequació de les activitats d’aprenentatge. El projecte proporciona tot un seguit de recursos d’aprenentatge que es troben a la web dels alumnes. Per accedir als fòrums, cal que l'equip coordinador del projecte us faciliti dos usuaris i dues contrasenyes. Un serà per a vosaltres, per si voleu fer incorporacions dels vostres alumnes a la web i l'altre serà per a l'alumnat. Un sol usuari serà suficient per a tot el grup. Això ens resulta molt còmode, doncs ens estalvia haver de donar d'alta molts usuaris individuals, i a vosaltres us serà més fàcil de recordar una sola contrasenya. Només heu d'anar amb compte que cada noi o noia signi el missatge amb el seu nom. Aquest sistema ens evita també haver de disposar d'una adreça de correu electrònic per a cada alumne. Per accedir al xat no cal disposar d'usuari ni contrasenya.
  • 16. 18. Avaluació inicial. Al projecte es proposa: o Una avaluació inicial per obtenir informació sobre els coneixements i actituds amb què l’alumne aborda tant la lectura i l’escriptura com la resta d'aprenentatges que ens hem proposat. 19. Avaluació formativa. Al projecte es proposa: o Una avaluació durant el procés d’aprenentatge per identificar si els estudiants tenen èxit o no i en que progressen o en que fracassen. El projecte disposa d’un mètode i criteris d’avaluació, si més no, es tracta d’un projecte flexible i adaptable a les necessitats dels estudiants. També s’ofereix un document amb orientacions i criteris per tal de realitzar aquesta avaluació formativa. El docent té com objectiu el de facilitar el procés d’aprenentatge de l’estudiant, i per tant, li ha de donar suport necessari per al degut aprenentatge, i conseqüentment, fer aquest seguiment (Model constructivista). El professor fa un seguiment de les tasques, del procés. També té com a funció motivar i dinamitzar els grup i donar suport sobre qüestions tecnològiques 20. Avaluació sumativa. Atès que es deixa molta flexibilitat al professor de cada grup no es concreta si es fa o no una avaluació sumativa. Entenem que es deixa a criteri del professor de cada grup. CAS SIMILAR: Projecte “GeoCating” http://www.lacenet.org/gps/ S’inclouen una sèrie d’activitats curriculars opcionals per a que cada professor proposi als seus estudiants aquelles activitats que cregui més convenients en funció dels objectius que hagi proposat i les característiques del grup d’estudiants. Aspectes en comú amb el projecte “Harry Potter”:
  • 17. 1. És un projecte telemàtic. 2. Hi participen professors i estudiants de diversos centres. 3. El projecte proporciona un conjunt d’eines i recursos que cada professor pot seleccionar per adaptar-se a les característiques del seu grup d’estudiants. 4. Hi ha una gran diversitat de recursos 5. Al llarg del projecte es demana a les escoles unes aportacions per via telemàtica, que es van incorporant a la pàgina web. 6. Cada grup d’estudiants pot aprofitar les aportacions que han fet els estudiants d’altres centres. A través de contes i endevinalles que han proposat. 7. Està pensat per estudiants de cicle superior de Primària i ESO 8. El podem considerar un projecte multidisciplinar atès que els objectius abasten diversos àmbits: • Conèixer l'entorn natural i social del municipi • Fomentar l'ús de les tecnologies de la informació • Utilitzar les TIC per la recerca d'informació, per tractar-la, per exposar-la i transmetre-la. • Adquirir destreses en la utilització i interpretació d'un mapa topogràfic, la brúixola, un GPS i un programa informàtic de topografia • Utilitzar de forma acurada i entenedora el llenguatge escrit • Promoure el respecte dels espais naturals • Impulsar la relació entre alumnes de diferents escoles • Crear un entorn de treball cooperatiu entre alumnes de les escoles de Catalunya • Fomentar hàbits de conducta i de respecte amb l'entorn natural Diferències amb el projecte “Harry Potter”: 1. Està centrat en treballar eines d’orientació i eines TIC i no en temes relacionats amb la llengua. 2. La participació en el projecte està més pautada ja que comporta la realització de tres activitats: a) La primera activitat és una presentació del grup (foto i text) mitjançant el formulari del web. Opcionalment es pot fer un petit videoclip amb un enllaç a alguna web de videos (You Tube...) b) Per a la segona activitat cada grup participant ha de realitzar un itinerari que ha de finalitzar amb l'ocultació d'un tresor i enviant al web les dades necessàries (ruta, descripció, imatges, longitud, durada, zones d'interès, track, waypoints,...) c) La tercera activitat serà la realització d'un dels itineraris proposats per una altra escola i fer-ne una valoració a la pàgina web. CONCLUSIONS: Si hem de pensar en un primer element a l'hora de concloure aquest treball, sens dubte és la dificultat que ens hem trobat a l'hora de fer servir una sola pauta per a tres casos de casuística tant diversa. Emperò, també sabem que és necessari valorar els actuals escenaris formatius d'una manera o altra i ser crítics a l'hora d'analitzar tots els seus elements. Hem pogut veure doncs, que si de ben cert les noves tecnologies estan
  • 18. transformant l'educació tradicional això no és pas un indicador de qualitat d'ensenyament, perquè les TIC, per si soles no funcionen. D'aquí radica la importància d'un bon plantejament i disseny. Les TIC són un suport, molt important això sí, per a desenvolupar un procés d'ensenyament que pot arribar a ser molt enriquidor. 2. Gran varietat d'usos que se'ls poden donar a les TIC. Els tres casos analitzats, que representen tres models de formació diferents (presencial, semipresencial i virtual), són un bon exemple de la varietat d'usos que sel's poden donar a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. La varietat de TICs que existeixen, i la seva flesibilitat i adapatabilitat, permeten la seva aplicació (en diferents graus i formes), a diferents escenaris formatius i models de formació, tal i com es demostra en el tres exemples recollits en aquest document. En tot cas, qualsevol escenari formatiu desenvolupat o participat per les TIC, hauria de servir per "transformar" o modificar el model d'ensenyament tradicional que s'ha desenvolupat fins ara. Les TIC, han de contribuir a dequar i apropar l'educació a les noves necessitats educatives que se'n deriven dels canvis socials que s'estan produint continuament en el nostre entorm.(Jose). 1. La dificultat de fer servir una sola pauta en casos tant diferenenciats. 2. La gran varietat d'usos que se'ls poden donar a les TIC. 3. Cada escenari dóna més o menys rellevància als ítems que hem analitzat.