Este documento analiza tres escenarios educativos basados en TIC: 1) La educación semipresencial en Audi, 2) La educación virtual en la Universidad Autónoma de Bucaramanga, y 3) El proyecto educativo sobre Harry Potter con apoyo de TIC. Se utiliza una matriz de análisis para evaluar cada caso considerando aspectos como el modelo pedagógico, las herramientas tecnológicas, los objetivos, el rol del docente y del estudiante, y las estrategias de enseñanza y evaluación. Se conclu
1. Avaluació d’escenaris formatius en línia (PAEF)
Integrants del grup:
Jose Pozo
Ernest Pons
Laura Ribas
SUMARI
1.Introducció
2. Cas Audi
2.1 Cas similar:
3. Cas Universitat Autònoma de Bucaramanga
3.1. Cas similar: University of Calgary
4. Cas Harry Potter
4.1 Cas similar: Projecte GeoCating
5. Conclusions
6. Fonts documentals
Introducció. (Jose).
El document que a continuació presentem, recull l’anàlisi i valoració de tres escenaris formatius
basats en TIC, realitzats pel Jose Pozo, l’Ernest Pons i la Laura Ribas. Els tres casos analitzats són:
1. La docència semipresencial a una organització empresarial. El cas d’Audi.
2. La docència virtual a les universitats. La docència virtual a la Universitat Autònoma de
Bucaramanga (Colòmbia).
3. La docència presencial amb suport de les TIC a l’educació formal. Un projecte
telemàtic en educació bàsica: El món de Harry Potter.
Per tal de realitzar una anàlisi dels diferents escenaris formatius i les TIC, hem confeccionat una
pauta d’anàlisi i valoració, a partir de les tres pautes realitzades pels components d’aquest grup en
la PAC anterior.
Els motius que ens han portat a realitzar aquesta pauta d’anàlisi conjunta, són entre d’altres, els
següents:
1. Creiem que per avaluar qualsevol escenari formatiu, hem de tenir en compte la
interactivitat potencial i la real.
2. En els tres casos analitzats, això no es pot realitzar ja que només disposem
d’informació sobre el component potencial.
Tenint en compte aquests condicionants, hem realitzat una pauta d’anàlisi que recull gran part dels
eixos de les pautes realitzades individualment, que ens permetrà comentar de forma crítica els tres
casos seleccionats.
Els ítems que formen part de la nostra pauta d’anàlisi, són els següents.
1. Model pedagògic utilitzat.
2. Infraestructura tecnològica
3. Software usat
4. Objectius del curs i de les activitats
2. 5. Temporalització
6. Accés als materials
7. Coneixement del perfil dels estudiants.
8. Rol del docent
9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge
10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge
11. Materials didàctics
12. Rol de l’estudiant
13. Suport acadèmic a l’estudiant
14. Interacció entre professor i estudiants
15. Eines de comunicació i col·laboració
16. Eines de gestió de la informació
17. Adequació de les activitats d’aprenentatge
18. Avaluació inicial
19. Avaluació formativa
20. Avaluació sumativa.
A continuació, recollim l’anàlisi dels tres casos (en el quals s’inclou el rol que desenvolupa el docent
en cadascun dels escenaris formatius), així com tres exemples de casos similars a aquests tipus
d’escenaris.
Estudi cas Audi. Jose Pozo
1. Model pedagògic utilitzat.
§ Model pedagògic basat en la tipologia mixta o blended learning.
§ Per tant, està constituït per sessions em línia, sessions presencials, i sessions d’outdoor
training, (sessions en les quals mitjançant activitats es desenvolupen algunes activitats).
2. Infraestructura tecnològica.
§ Servei tècnic específic per garantir el bon funcionament de la formació que es realitza en
línia.
§ Aquest servei tècnic té entre les seves tasques:
o Resoldre les contingències de funcionament.
o Informar amb antelació als usuaris de les incidències tècniques que es puguin
produir.
o Aplicar les actualitzacions del sistema.
o Respondre als dubtes de tipus tècnic dels usuaris.
o Informar sobre les millores tècniques que es realitzin.
3. Software usat .
§ No s’especifica.
4. Objectius del curs i de les activitats.
§ Augmentar la capacitació de la xarxa comercial d’Audi.
§ Millorar el procés de venda en general.
§ Procurar que el venedor o assessor comercial es preocupi de buscar al client.
§ Aconseguir que el comercial assumeixi el seu nou rol com a venedor de productes.
3. § Afrontar amb èxit els reptes que suposa tenir clients més preparats i informats.
§ Saber adaptar cada producte Audi, a les necessitats particulars de cada client.
5. Temporalització.
§ Data d’inici del programa: abril de 2003.
§ La durada del programa és de 14 mesos i de 340 hores, que es reparteixen de la
següent manera:
o Presencials: 64 hores (2 sessions de 4 hores i 7 sessions de 8 hores).
o En línia: 260 hores.
o Outdoor training: 24 hores, (3 sessions de 8 hores).
§ Les sessions presencials es distribueixen al llarg de l’any, coincidint amb la finalització
de 2-3 mòduls de formació.
6. Accés als materials.
§ La majoria són Materials Didàctics Multimèdia.
§ Estan ubicats al campus Audi d’aprenentatge, i per tant són de fàcil accés.
§ Es va cuidar, en el moment de dissenyar-los, que existís un equilibri entre uns recursos
atractius i amb una mida en bytes adequada, que no comportés problemes en el moment
d’accedir a ells.
7. Coneixement del perfil dels estudiants.
§ Es va realitzar un estudi de les competències dels comercials i caps de vendes.
§ Es va seleccionar un grup de 100 comercials per iniciar el programa de formació
§ Els estudiants seleccionats, reunien les següents condicions:
o Tenien una bona valoració en les competències associades al lloc de treball.
o Mostraven interès explícit per realitzar el programa de formació.
§ Els alumnes podran dedicar una hora al dia als estudis.
§ El ritme de la formació s’havia d’adequar a les característiques de la feina: algunes
temporades són especialment dures pel que fa a la dedicació al treball: ponts, Setmana
Santa, estiu...
8. Rol del docent .
§ Facilitador del procés formatiu de l’estudiant.
§ Ofereix als alumnes instruments que l’ajuden en el seu procés d’aprenentatge.
§ Entre les funcions principals del docent destaquen:
o La direcció d’activitats participatives.
o Seguiment, orientació i motivació dels participants.
o Resolució de qüestions i dubtes.
o Atenció personalitzada i continua.
o Supervisió del procés d’aprenentatge.
o Canalització de la informació.
9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge.
§ No s’especifiquen.
10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge.
§ No s’especifiquen.
11. Materials didàctics.
§ Són la guia bàsica en el desenvolupament de cada un dels continguts.
§ Faciliten i estimulen el procés d’aprenentatge dels participants.
4. § Ajuden a l’adquisició de nous coneixements.
§ Estan elaborats en suport diferents.
§ Tots els materials tenen una mateixa estructura: índex, presentació, test de
coneixements previs, glossari...
12. Rol de l’estudiant .
§ Els alumnes no estan habituats a l’estudi, i la majoria d’ells els van acabar fa temps.
§ És el centre de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
§ És el protagonista de la seva formació.
§ Els materials didàctics, el rol del docent, l’avaluació..., tots aquest elements giren al
voltant de l’estudiant, ajudant-lo a construir un aprenentatge significatiu, rellevant,
dinàmic i actiu.
13. Suport acadèmic a l’estudiant .
§ Secretaria.
§ Existeix un enllaç directe al correu electrònic del personal de gestió del campus Audi.
14. Interacció entre professor i estudiants .
§ La interacció entre els professors i estudiants es diferencia segons el tipus de formació
que es realitzi (recordem que és un curs semipresencial):
o Sessions presencials. Es realitza un seguiment del que s’ha anat treballant el
línia, es resolen els dubtes i es tracten algunes habilitats.
o Sessions en línia. Les comunicacions es vehiculen a través del tauler del
consultor, així com dels espais del fòrum i debat.
o Sessions outdoor training. El docent pot observar als alumnes per corregir
possibles mals hàbits i orientar-los sobre la millor forma de resoldre algunes
tasques.
15. Eines de comunicació i col·laboració.
§ La formació en línia es fa en un aula virtual, que disposa de:
o Espai de debat.
o Fòrum.
o Tauler del professor.
o Correu electrònic.
o Xat.
o Servei virtual de secretaria.
16. Eines de gestió de la informació.
§ La major part de la formació està pensada per ser impartida en línia.
§ El paper dels Materials Didàctics Multimèdia (MDM), és fonamental.
§ Els MDM dissenyats tenen com a característiques fonamentals:
o Disseny gràfic atractiu.
o Contenen moltes il·lustracions i animacions que exemplifiquen les explicacions.
o Mida de la lletra gran per tal de facilitar la lectura.
o Respecte de la línia gràfica.
o Equilibri entre la riquesa de recursos audiovisuals i la seva mida en bytes.
17. Adequació de les activitats d’aprenentatge.
§ S’han utilitzat els debats i fòrums, per resoldre problemes de la marca, plantejats pels
treballadors/usuaris del campus.
5. 18. Avaluació inicial.
§ L’avaluació inicial que es realitza es sobre tot d’habilitats informàtiques.
§ Es va realitzar un estudi previ per avaluar els recursos informàtics de què disposaven un
grup d’alumnes potencials.
§ A aquest grup d’alumnes, se’ls van fer preguntes sobre:
o La freqüència d’ús de l’ordinador.
o La disponibilitat d’ordinador al lloc de treball i domicili.
o Les característiques tècniques de l’ordinador.
o El coneixement i ús de les aplicacions.
o La disponibilitat d’accés a Internet: mòdem, ADSL...
19. Avaluació formativa .
§ No s’especifica.
20. Avaluació sumativa o continua.
§ És l’instrument que permet contrastar el progrés de l’estudiant en qualsevol moment del
procés d’aprenentatge.
§ Permet personalitzar els ritmes d’estudi.
Cas similar Audi.
El cas que hem escollit, fa referència a un projecte realitzat per l’empresa Gec UOC Grup, per a
l’entitat financera Bancaja. Aquesta experiència consisteix en un projecte de formació d’assessors
financers de Bancaja, a través d’un entorn virtual.
Objectius.
§ Dotar als professionals de l’empresa dels coneixements i habilitats necessaris per
assessorar eficaçment als diferents clients de l’entitat.
§ Superar l’examen de l’Associació Espanyola d’assessors i planificadors.
Semipresencialitat.
El programa es fonamenta en la metodologia d’educació blended, integrat per formació en línia i
presencial.
Sessions en línia.
§ Es realitzen mitjançant la plataforma virtual Platón.
§ Permet compartir les experiències entre els participants, i el treball en grup.
Sessions presencials.
§ Es realitzen per recolzar els continguts desenvolupats virtualment.
§ Permet als docents detectar el grau d’adquisició de coneixements, i desenvolupar
habilitats presencials.
Més informació.
§ http://www.equiposytalento.com/noticias/2007/05/14/gec-forma-a-asesores-financieros-de-bancaja
6. Estudi cas "La docència virtual a les universitats. Universitat Autònoma de
Bucaramanga (Colòmbia)."
1. Model pedagògic utilitzat.
Model pedagògic basat en la docència completament a distància.
2. Infraestructura tecnològica.
No ho especifica.
3. Software usat
Tal i com cita l'annex 3 del cas:
- El software que es fa servir s'anomena RUTA i serveix per desenvolupar sistemes
interactius.
- RUTA és responsable de seleccionar i disposar les tecnologies de la informació i
comunicació necessàries per a la interacció sincrònica i asincrònica entre els alumnes i el model
d'educació virtual.
4. Objectius del curs i de les activitats.
El curs a distància que l'UNAB va realitzar juntament amb l'ITESM de Mèxic era un postgrau en
mestries. Els estudiants van haver d'anar adquirint gradualment competències comunicatives i
tecnològiques que no tenien abans de començar. L'objectiu general però és enfortir les
competències professionals dels docents per a generar escenaris recolzats en plataformes i eines
web, aprofitant les possibilitats pedagògiques d'interacció i interactivitat que aquestes ofereixen,
aplicant sempre, criteris de propietat intel·lectual i drets d'autor.
En quant als objectius específics podem destacar:
• Comprendre les característiques dels escenaris educatius dins d'un enfocament conectivista de
l'aprenentatge.
• Desenvolupar criteris i habilitats de búsquda i selecció d'eines web, així com plataformes lliures i en línia, que
permetin la publicació de recursos i de continguts, segons siguin les necessitats educatives.
• Emprar eines de publicació de recursos en plataformes lliures basades en web, per a l'ensenyament i
aprenentatge de temes variats.
• Dissenyar escenaris educatius amb continguts digitals, d'acord amb la lògica de l'enfocament conectivista de
l'aprenentatge i de les tecnologies de web.
• Comprendre l'abast de les normes de propietat intel.lectual i llicència existents, referents a l'ús i aplicació de
recursos.
• Aplicar noves estratègies i/o metodologies que aportin a l'apropiació de TIC a l'aula i al desenvolupament de
competències en els estudiants per a l'aprenentatge de les àrees i/o disciplines.
7. 5. Temporalització.
No s'especifica la temportizació del curs, emperò, s'especifica la temportizació en el disseny de
cursos en línia:
- setmana 0-3: anàlisi i definició del curs
- setmana 3-5: orientació en la selecció de recursos
- setmana 5-8: elaboració de proposta comunicativa i selecció de temes i
subtemes
- setmana 8-12: producció multimèdia
- setmana 12: lliurament de document i muntatge per a la correcció d'estil
- setmana 13-15: muntatge integrador HTML
- setmana 14: validació en línia
- setmana 16: muntatge WebCT
6. Accés als materials.
- Materials Audiovisuals (televisió i vídeos)
- Materials Multimedia (informàtics).
- Sonors (audiocasets) i textos escrits (impressos)
- El tipus de material és divers: CDs, casets, disquets, fulls de paper... Segons les
necessitats.
7. Coneixement del perfil dels estudiants.
El curs està dirigit a:
• Docents d'educació superior amb experiència en processos educatius amb incorporació de TIC.
• Amb experiència prèvia en la publicació en plataformes lliures com blogs, wikis, i participació en
xarxes socials.
Les capacitats que els alumnes han de desenvolupar són les següents:
- Abstracció: Permet descobrir patrons i sentits; significa simplificar la realitat fins al
més precís i fonamental per a ser entesa i manipulada d'una forma nova. Amb l'abstracció
l'estudiant aprèn a ser escèptic, curiós, creatiu i es concentra, no en la memorització de
fets sinó en la formulació de judicis i interpretacions.
8. - Pensament Sistèmic: A través d'aquest pensament l'estudiant aprèn a no caure en la
fal·làcia de desarticular les coses, sinó de veure la realitat com un sistema de causes i
conseqüències. En la realitat les coses difícilment es troben pre-definides i no són fàcilment
separables.
- Experimentació: Es refereix a l'hàbit i al mètode per a intentar noves tècniques i nous
materials. L'estudiant ha d'aprendre a no tenir por de cometre errors i a assumir riscos.
Significa apropiar-se d'eines per a experimentar de manera permanent com separar
variables depenents i independents per a entendre causes i conseqüències; es tracta
d'explorar sistemàticament una gamma d'alternatives i possibles resultats, observant
similituds i dificultats rellevants; fent aflorar la intuïció
- Col·laboració i Cooperació: Significa aprendre a treballar en equip, a comunicar
conceptes entre teories; a fer dissenys, presentacions, desenvolupament de projectes a
través del consens del grup.
8. Rol del docent .
- El docent suggereix el coneixement i deixa plena llibertat als alumnes perquè indaguin
sobre el tema proposat. .
- El docent conversa amb els alumnes sobre el tema a desenvolupar, acompanyant-los en
l'aprenentatge.
- El docent propicia el diàleg entre estudiants, a vegades sense posar-se pel mig i
observant les converses.
- El docent finalment pregunta i examina els coneixements adquirits.
9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge.
No s'especifica.
.
10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge.
No s'especifica.
11. Materials didàctics.
No s'especifica.
.
12. Rol de l’estudiant.
- Els alumnes tenen dificultats amb les noves tecnologies. Alguns fins i tot els costa seguir
el ritme degut a no tenir internet a casa o en el cas de tenir-lo, equivaldre a una trucada a
l'estranger.
9. - Com en altres casos (cas Audi, per exemple) és el centre de tot el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
- És el protagonista de la seva formació.
13. Suport acadèmic a l’estudiant
L'estudiant generalment recorre al seu docent per a demanar suport de qualsevol tipus, és lògic ja
que és amb aquest amb qui entaula major relació. Les funcions d'aquest són:
• Orientar l'alumne en els procediments administratius.
• Dirigir l'alumne als funcionaris competents per a resoldre inquietuds que no siguin de la
seva àrea o coneixement.
D'altra banda les preguntes de caire administratiu el docent les adressa al tutor, que fa de nexe
entre ells i l'administració.
14. Interacció entre professor i estudiants .
La interacció entre els professors i estudiants es totalment a distància i es fa mitjançant
videoconferències, fòrums, trucades telefòniques, etc.
15. Eines de comunicació i col·laboració.
No s'especifica.
16. Eines de gestió de la informació.
No s'especifica.
17. Adequació de les activitats d’aprenentatge.
No s'especifica.
18. Avaluació inicial.
No s’especifica
19. Avaluació formativa .
No s’especifica.
20. Avaluació sumativa o continua.
- L'avaluació estableix el grau d'assoliment de les metes o objectius traçats pel
dissenyador del curs.
- L'avaluació considera molt important la subjectivitat, tant de l'avaluador com de
l'avaluat. Ambdós són intèrprets de les situacions educatives i la seva responsabilitat s'assumeix
en la interacció, en la intersubjetivitat.
10. CAS SIMILAR: "CONTED: University of Calgary"
http://conted.ucalgary.ca/elearn/
Aquesta universitat ofereixx aprenentatge en línia per a persones amb una agenda atapeïda i amb pocs
temps per a classes presencials. Es tracta d'aprendre de manera més flexible i convenient sense barreres
geogràfiques. És un aprenentatge basat eh Internet, d'es d'allà s'accedeix a materials d'aprenentatge i és
on també s'interactua amb els professors i altres estudiants,
Aspectes en comú amb el projecte “La docència virtual a les Universitats”:
1. És un projecte telemàtic. Ambdues combinen la teoria amb la pràctica. Posant més èmfasi en
aquesta última.
2. És global. És a dir, qualsevol persona de qualsevol lloc s'hi pot matricular, sempre i quant es
tinguin les competències lingüístiques necessàries.
3. En cap moment se'ls demana als estudiants que es desplacin a la seu de la Universitat.
4. Hi ha una gran diversitat de recursos
Diferències amb el projecte “La docència virtual a les Universitats”:
1. En el cas de la Universitat de Colòmbia faltava millorar moltes coses, ja que era un projecte pioner i
nou. La Universitat de Calgary no ha tingut que passar per aquests tràmits bàsics.
2. La Universitat de Calgary ofereix més varietat de cursos, mentres que la Universitat de Colòmbia
no.
3. La Universitat de Calgary persegueix (a part dels cursos a distància) altres metes com donar suport
als francòfons a Canadà.
11. 4. Els cursos a la Universitat de Colòmbia solen ser de 60 hores, els de Calgary poden deprendre molt
de si és un curs, un grau, un màster, un ensenyament de francès com a segona llengua, etc. La gran
diversitat de certificats enterament en línia que aquesta universitat ofereix la podem veure aquí:
- Adult and Community Education
- Adult Learning specializing in Adult and Community Education
- Adult Learning specializing in Career and Academic Advising
- Adult Learning specializing in e-Learning
- Adult Learning specializing in Workplace Learning
- Career and Academic Advising
- Educational Assistant
- Human Resource Management
- Professional Management
- Security Management
- Teaching Second Languages
- Workplace Learning
Estudi cas Harry Potter. Ernest Pons
Font: http://www.lacenet.org/harrypotter/
1. Model pedagògic utilitzat.
o El projecte s’inscriu en el marc de la concepció constructivista del procés
d’ensenyament i aprenentatge: una estratègia metodològica general inspirada en els
principis d’ajust de l’ajuda pedagògica a les necessitats de cada alumne que el porti a ser
autònom (aprendre a aprendre), en què aquest té un rol actiu que li permet construir
coneixement; el professor guia i orienta en els aprenentatges, promou el treball cooperatiu
12. entre iguals, planteja tasques partint de l’interès dels estudiants, de manera que li suposin
reptes assumibles, incorporant el valor de les TIC per als aprenentatges.
o La tutorització i seguiment permet una seqüència en la que el control de
l'activitat per part del professorat és més gran quan l'alumne té més dependència d'aquesta
ajuda i aquesta, es va reduint a mesura que l'alumne va assolint estratègies que possibiliten
un aprenentatge cada vegada més autònom.
o El projecte evita fixar una metodologia única. Es para molta atenció a la
diversitat i es recomana que les activitats siguin plurals i variades, amb diferents nivells de
dificultat i que s’avaluï el desenvolupament de les capacitats que preveuen els objectius
educatius i el progrés de cada alumne respecte ell mateix. Cada professor construeix un
itinerari curricular pels seus alumnes que li permet anar facilitant i retirant ajuts a mesura
que va progressant i alhora ell mateix rep l’ajuda dels seus companys en una tasca de treball
col·laboratiu del professorat.
2. Infrastructura tecnològica.
A la documentació no s’especifica la infrastructura tecnològica que suporta el projecte, més enllà de
la pàgina web on hi ha els recursos, material i tota la informació.
3. Software usat .
o A la documentació disponible no s’especifica el software utilitzat. L’únic que sabem és que el curs està
muntat sobre una pàgina web.
o Per participar en aquest projecte, el professorat no cal que sigui expert en noves tecnologies. Només
cal conèixer mínimament el correu electrònic, el navegador i el processament de textos. És molt més
important l'actitud amb què s'afronti la participació: obertura davant les possibilitats del projecte
telemàtic i predisposició a un canvi dels rols tradicionals a l'aula de mestres i alumnes.
4. Objectius del curs i de les activitats.
o Motivar l'alumnat per als aprenentatges, especialment per la lectura i l'escriptura, alhora que es dota
de contingut el treball amb les noves tecnologies a l'aula d'informàtica.
o Possibilitar el treball col·laboratiu entre els docents per intercanviar material didàctic, dissenyar
activitats motivadores, i comunicar-se l'experiència, les dificultats i les descobertes.
5. Temporalització.
Hi ha la possibilitat de treballar un, dos, o tres trimestres, amb una dedicació variable d'hores.
L'òptima participació en el projecte suposaria dedicar la major part de les hores disponibles de l'àrea
de llengua. També es recomana fer activitats puntuals interdisciplinàries amb altres àrees del
currículum, en funció del material didàctic que es vulgui utilitzar.
La temporització mínima d'un trimestre permetria la lectura col·lectiva del llibre a l'aula treballant el
procediment de comprensió lectora i la participació en els fòrums telemàtics amb altres centres.
La temporització màxima de tot el curs (d'octubre a finals de maig) permet treballar tots els objectius
educatius de l'àrea de llengua del curs.
13. Es descriuen tot seguit les cinc fases en què s’organitza la tasca docent i les activitats dels alumnes.
Seleccioneu d’entre les activitats proposades, aquelles que considereu més adients per aconseguir els
objectius educatius que haurà d'assolir el vostre grup d'alumnes. Hi ha activitats que estan marcades
com a "obligatòries" per al bon funcionament del projecte.
Tots els documents als que hi accedireu directament des de les diferents fases (ja siguin d'ús exclussiu
docent o bé es tracti del material didàctic per treballar directament amb els alumnes) estan a la
intranet. Aquí només els incloem per facilitar-vos la tasca inicial de preparar el projecte, però us
recomanem que consulteu sovint l'espai del professorat de la intranet.
6. Accés als materials.
Els materials estan accessibles directament a la pàgina web. Allí hi tenen:
o Material didàctic ordenat pels llibres (la pedra filosofal, la cambra secreta,...) i el seu idioma (català o
castellà)
o Fòrums
o Xats
o Enllaços a webs
o Jocs
o Activitats interactives
o Recursos per a l’alumnat
o Espai on penjar els treballs dels alumnes
o “El món de Harry Potter” (informacions vàries sobre l'autora, els llibres i els personatges)
7. Coneixement del perfil dels estudiants.
Es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el seu grau de
aprofundiment. Per tant, és el professor del grup qui decideix l’itinerari curricular i les activitats. Per
tant, pot adaptar-ho totalment al perfil dels estudiants.
8. Rol del docent .
El professorat que participa al projecte El món dels llibres ha de ser el mediador dels processos
d’aprenentatge de comprensió lectora i d’expressió escrita que es proposen per als alumnes.
El projecte no evita l’elaboració de la corresponent programació d’aula, que s’haurà de completar
amb la coordinació de les activitats, especialment les de comunicació entre els alumnes dels centres
participants. Les activitats conjuntes es comuniquen tant a través del correu electrònic com a través
del taulell d’anuncis i el fòrum.
Per això compta amb diversos espais, com una guia didàctica que detalla les diferents fases del procés
i una web en la qual trobarà:
o Un fòrum del professorat (obert als participants i d’accés restringit)
o Material didàctic ordenat en funció dels llibres que es treballen a cada moment
o Orientacions pedagògiques
o Recursos
14. 9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge.
El procés de participació en el projecte es pot dividir en cinc fases:
o Fase de preparació
o Activitats prèvies a la lectura
o Activitats durant la lectura
o Activitats després de la lectura
o Fase d'acabament de la participació
i l’estratègia d’aprenentatge es basa en aquestes cinc fases.
10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge.
Es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el seu grau de
aprofundiment. Cada mestre/a, professor/a, adapta els continguts a treballar i la manera de fer-ho,
d’acord amb les necessitats específiques del seu grup d’alumnes. Malgrat tot, pel bon funcionament
del projecte, tots els centres participants haurien de prendre el compromís de participar
inexcusablement en una sèrie d’activitats conjuntes "obligatòries", bàsicament, els intercanvis
telemàtics en fòrum i debats.
11. Materials didàctics.
Com ja s’ha comentat, es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el
seu grau de aprofundiment. Cada mestre/a, professor/a, adapta els continguts a treballar i la manera
de fer-ho, d’acord amb les necessitats específiques del seu grup d’alumnes. Malgrat tot, pel bon
funcionament del projecte, tots els centres participants haurien de prendre el compromís de
participar inexcusablement en una sèrie d’activitats conjuntes "obligatòries", bàsicament, els
intercanvis telemàtics en fòrum i debats.
12. Rol de l’estudiant .
L’entorn dels llibres funciona com a projecte telemàtic per posar a treballar junts estudiants de
diferents centres.
Però el sol fet de posar els estudiants a treballar junts no afavoreix l’aprenentatge, sinó que s’han de
donar unes condicions concretes:
o Abans de començar, cal planificar i explicar les tasques als alumnes.
o Mentre es realitza el treball cooperatiu hem d’observar i supervisar.
o En acabar el treball avaluarem la qualitat i quantitat dels aprenentatges realitzats, tant de les
aportacions individuals com de les grupals.
El treball de l’alumnat es desenvolupa a l’aula ordinària i a la web de l’alumnat que té els seus propis
espais: Fòrums i Xats
13. Suport acadèmic a l’estudiant .
15. El treball de l’alumnat es desenvolupa a l’aula ordinària i a la web de l’alumnat que té els seus propis
espais. Per tant, el suport acadèmica a l’estudiant és responsabilitats del docent que pot anar
corregint els errors de manera constructiva, motivant sempre a l’estudiant.
14. Interacció entre professor i estudiants .
Pel que fa al professorat, la interacció entre els professors i estudiants es diferencia segons el tipus de
formació que es realitzi (recordem que és un curs semipresencial):
o Sessions presencials. Es realitza un seguiment del que s’ha anat treballant el línia, es resolen els
dubtes i es tracten algunes habilitats.
o Sessions en línia. Les comunicacions es vehiculen a través del tauler del consultor, així com dels espais
del fòrum i debat.
o Sessions outdoor training. El docent pot observar als alumnes per corregir possibles mals hàbits i
orientar-los sobre la millor forma de resoldre algunes tasques.
Són funcions del professors fer un seguiment de les tasques, del procés, oferir materials
complementaris, suggerir estratègies de cerca d'informació i motivar i dinamitzar els grup.
15. Eines de comunicació i col·laboració.
El procés de formació es fa en suport web on hi ha:
o Espai de debat.
o Fòrum.
o Correu electrònic.
o Xat.
16. Eines de gestió de la informació.
Tot el material i recursos estan organitzats dins de la pàgina web.
17. Adequació de les activitats d’aprenentatge.
El projecte proporciona tot un seguit de recursos d’aprenentatge que es troben a la web dels
alumnes.
Per accedir als fòrums, cal que l'equip coordinador del projecte us faciliti dos usuaris i dues
contrasenyes. Un serà per a vosaltres, per si voleu fer incorporacions dels vostres alumnes a la web i
l'altre serà per a l'alumnat. Un sol usuari serà suficient per a tot el grup. Això ens resulta molt
còmode, doncs ens estalvia haver de donar d'alta molts usuaris individuals, i a vosaltres us serà més
fàcil de recordar una sola contrasenya. Només heu d'anar amb compte que cada noi o noia signi el
missatge amb el seu nom. Aquest sistema ens evita també haver de disposar d'una adreça de correu
electrònic per a cada alumne. Per accedir al xat no cal disposar d'usuari ni contrasenya.
16. 18. Avaluació inicial.
Al projecte es proposa:
o Una avaluació inicial per obtenir informació sobre els coneixements i actituds amb què l’alumne
aborda tant la lectura i l’escriptura com la resta d'aprenentatges que ens hem proposat.
19. Avaluació formativa.
Al projecte es proposa:
o Una avaluació durant el procés d’aprenentatge per identificar si els estudiants tenen èxit o no i en que
progressen o en que fracassen.
El projecte disposa d’un mètode i criteris d’avaluació, si més no, es tracta d’un projecte flexible i
adaptable a les necessitats dels estudiants.
També s’ofereix un document amb orientacions i criteris per tal de realitzar aquesta avaluació
formativa.
El docent té com objectiu el de facilitar el procés d’aprenentatge de l’estudiant, i per tant, li ha de
donar suport necessari per al degut aprenentatge, i conseqüentment, fer aquest seguiment (Model
constructivista).
El professor fa un seguiment de les tasques, del procés. També té com a funció motivar i dinamitzar
els grup i donar suport sobre qüestions tecnològiques
20. Avaluació sumativa.
Atès que es deixa molta flexibilitat al professor de cada grup no es concreta si es fa o no una avaluació
sumativa. Entenem que es deixa a criteri del professor de cada grup.
CAS SIMILAR: Projecte “GeoCating”
http://www.lacenet.org/gps/
S’inclouen una sèrie d’activitats curriculars opcionals per a que cada professor proposi als seus
estudiants aquelles activitats que cregui més convenients en funció dels objectius que hagi proposat i
les característiques del grup d’estudiants.
Aspectes en comú amb el projecte “Harry Potter”:
17. 1. És un projecte telemàtic.
2. Hi participen professors i estudiants de diversos centres.
3. El projecte proporciona un conjunt d’eines i recursos que cada professor pot seleccionar
per adaptar-se a les característiques del seu grup d’estudiants.
4. Hi ha una gran diversitat de recursos
5. Al llarg del projecte es demana a les escoles unes aportacions per via telemàtica, que es
van incorporant a la pàgina web.
6. Cada grup d’estudiants pot aprofitar les aportacions que han fet els estudiants d’altres
centres. A través de contes i endevinalles que han proposat.
7. Està pensat per estudiants de cicle superior de Primària i ESO
8. El podem considerar un projecte multidisciplinar atès que els objectius abasten diversos
àmbits:
• Conèixer l'entorn natural i social del municipi
• Fomentar l'ús de les tecnologies de la informació
• Utilitzar les TIC per la recerca d'informació, per tractar-la, per exposar-la i
transmetre-la.
• Adquirir destreses en la utilització i interpretació d'un mapa topogràfic, la
brúixola, un GPS i un programa informàtic de topografia
• Utilitzar de forma acurada i entenedora el llenguatge escrit
• Promoure el respecte dels espais naturals
• Impulsar la relació entre alumnes de diferents escoles
• Crear un entorn de treball cooperatiu entre alumnes de les escoles de Catalunya
• Fomentar hàbits de conducta i de respecte amb l'entorn natural
Diferències amb el projecte “Harry Potter”:
1. Està centrat en treballar eines d’orientació i eines TIC i no en temes relacionats
amb la llengua.
2. La participació en el projecte està més pautada ja que comporta la realització
de tres activitats:
a) La primera activitat és una presentació del grup (foto i text) mitjançant el
formulari del web. Opcionalment es pot fer un petit videoclip amb un enllaç a alguna
web de videos (You Tube...)
b) Per a la segona activitat cada grup participant ha de realitzar un itinerari que ha
de finalitzar amb l'ocultació d'un tresor i enviant al web les dades necessàries (ruta,
descripció, imatges, longitud, durada, zones d'interès, track, waypoints,...)
c) La tercera activitat serà la realització d'un dels itineraris proposats per una altra
escola i fer-ne una valoració a la pàgina web.
CONCLUSIONS:
Si hem de pensar en un primer element a l'hora de concloure aquest treball, sens dubte
és la dificultat que ens hem trobat a l'hora de fer servir una sola pauta per a tres casos de
casuística tant diversa. Emperò, també sabem que és necessari valorar els actuals
escenaris formatius d'una manera o altra i ser crítics a l'hora d'analitzar tots els seus
elements. Hem pogut veure doncs, que si de ben cert les noves tecnologies estan
18. transformant l'educació tradicional això no és pas un indicador de qualitat
d'ensenyament, perquè les TIC, per si soles no funcionen. D'aquí radica la importància
d'un bon plantejament i disseny. Les TIC són un suport, molt important això sí, per a
desenvolupar un procés d'ensenyament que pot arribar a ser molt enriquidor.
2. Gran varietat d'usos que se'ls poden donar a les TIC. Els tres casos analitzats, que
representen tres models de formació diferents (presencial, semipresencial i virtual), són
un bon exemple de la varietat d'usos que sel's poden donar a les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació. La varietat de TICs que existeixen, i la seva flesibilitat i
adapatabilitat, permeten la seva aplicació (en diferents graus i formes), a diferents
escenaris formatius i models de formació, tal i com es demostra en el tres exemples
recollits en aquest document. En tot cas, qualsevol escenari formatiu desenvolupat o
participat per les TIC, hauria de servir per "transformar" o modificar el model
d'ensenyament tradicional que s'ha desenvolupat fins ara. Les TIC, han de contribuir a
dequar i apropar l'educació a les noves necessitats educatives que se'n deriven dels
canvis socials que s'estan produint continuament en el nostre entorm.(Jose).
1. La dificultat de fer servir una sola pauta en casos tant diferenenciats. 2. La gran varietat
d'usos que se'ls poden donar a les TIC. 3. Cada escenari dóna més o menys rellevància als
ítems que hem analitzat.