Teories de l'aprenentatge i aplicacions
educatives de les TIC
Aquest apartat pretén fer una aproximació als enfocaments pedagògics que incorporen les TIC en
les seves activitats i basats en les 3 paradigmes descrits en els apartats de l'2 al 4: el
conductisme, el cognitivisme i el constructivisme.
Les TIC aplicades al conductisme
El conductisme es basa principalment en un model lineal de transmissió de coneixements, on el
docent es qui dirigeix el procés d'aprenentatge i l'estudiant té un paper passiu. L'objectiu es que
l'alumne aconsegueixi l'aprenentatge a través de conductes seqüencials i repetitives de manera
individual. Es un platejament unidireccional, que no ofereix retroalimentació.
http://cmap.upb.edu.co/servlet/SBReadResourceServlet?
rid=1161955945562_276417042_87707&partName=htmltext
Les primeres aplicacions d'aquesta teoria en l'àmbit de l'educació es basen en l'ensenyament
programat (EP) proposat per Skinner.
Es tracta d'un model que identifica uns objectius conductuals amb uns continguts seqüencials que
s'organitzen en unitats i metodologies d'autoaprenentatge.
"Este tipo de enseñanza se desarrolla sobre la base del modelo psicológico de aprendizaje
conductista en el cual el alumno es el principal responsable de su propio aprendizaje puesto que
no hay la mediación directa de un profesor, quien en algunas ocasiones es catalogado como
tecnólogo educativo".
(font:http://www.wikilearning.com/monografia/aproximaciones_teoricas_a_la_tecnologia_educati
va-conductismo_la_ensenanza_programada/24060-6)
Pel que fa a les TIC, una aproximació a aquest tipus d'ensenyament es materializa amb l'aparició
de l'ordinador i el llenguatge de programació LOGO, que té en el seu origen una finalitat didàctica
on a través de l'ordinador es programen ensenyaments senzills i mecànics. L'ordinador fa de guia
per l'alumne i aquest avança sota el mecanisme de l'assaig-error.
A finals de 1980, amb la millora dels recursos tècnics i la incorporació del multimedia apareixen

els programes d'Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Inicialment aquests programes es
centraven principalment en activitats pràctiques basades en la repetició i exercitació
automatitzada (jocs didàctics, presentació de continguts amb preguntes i repostes,...).
Urbina, S. en el seu article Informática y teorías del aprendizaje fa una descripció de les
avantatges i desavantatges d’aquest tipus de programes.
Un exemple actual el trobem en els Materials Didàctics Multimèdia (MDM), que són materials
digitals educatius dissenyats per a facilitar uns aprenentatges específics, amb caracteristiques i
funcionalitats que permeten aprofitar multitud de recursos i serveis de la xarxa. Els MDM es poden
classificar de diferent manera, segons la seva estructura, concepció sobre l'aprenentatge (veure:
http://peremarques.pangea.org/funcion.htm) , però en concret els programes tutorials,
dissenyats com objectes d'aprenentatge, que són plantejats aïlladament com a única activitat
didàctica i realitzats de manera individual sense interacció amb el docent o altres companys,
mantenen aquest enfocament conductista.
Veure: http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html

Les TIC aplicades al cognitivisme
Una evolució dels EAO són els EAO intel·ligents, que guanyen complexitat en la mesura que els
dissenyadors de software educatiu aprofundeixen en els models d'aprenentatge adaptats a les
competències dels alumnes. Les aplicacions de la intel·ligència artificial a l'educació aporten
operacions intel·lectuals que exerciten la memòria de l'alumne i tenen com objectiu conèixer,
reconèixer i relacionar a través de representacions i processos mentals. Els alumnes poden trobar
activitats més complexes.
Com indica Carlos San José en el seu article Enseñanza asistida por ordenador: clasificación,
consideraciones y tendencias "El programa ha de percibir el estilo cognitivo del alumno a través
de sus respuestas y ha de amoldar el ritmo y el árbol de conocimientos que le va a presentar al
tipo de alumno determinado.".
Conseqüentment, el cognitivisme, promou un aprenentatge estructurat on l'alumne pren un
paper més actiu. En aquest sentit les TIC incorporen programes de software que es dissenyen
inclouent materials audiovisuals,gràfics, simulacions,... que permeten desenvolupar les
estratègies i capacitats cognitives dels alumnes. Els alumnes interactuen amb el mitjà tecnologic
donant-se una relació bidireccional.
Seguint la bibliografia al respecte, Marquès, P. diu: "El cognitivismo [...] basado en las teorías del
procesamiento de la información y recogiendo también algunas ideas conductistas (refuerzo,
análisis de tareas) y del aprendizaje significativo, [...] pretende dar una explicación más detallada
de los procesos de aprendizaje."
Un exemple actual d'aprenentatge significatiu son els simuladors formatius que són recursos
multimèdia educatius que faciliten l'adquisició de coneixements mitjançant l'experimentació en
entorns que reprodueixen situacions reals. Els alumnes "aprenen fent" i son conscients des de el
primer moment de la vinculació del seu aprenentatge amb la realitat.
Veure: http://www.proyectoagrega.es/simuladores/Simulador-Primeros-auxilios

Les TIC aplicades al constructivisme
L'evolució de la societat del coneixement i la informació porta a una canvi en els paradigmes
educatius i apareix el contructivisme com a teoria que es centra l'aprenentatge com una adaptació
al medi i on l'alumne està en el centre. Aquest aprèn de manera individual i compartida dins un
context social. Es crea, per tant, una relació de col·laboració.
El Constructivisme es basa en la premissa que cada persona construeix la seva pròpia
perspectiva del món que l'envolta a través de les seves pròpies experiències i esquemes mentals
desenvolupats. El constructivisme s'enfoca en la preparació del que aprèn per resoldre problemes
en condicions ambigües. (Schuman, 1996) " B. Mergel (1998). Diseño instruccional y teoría del
aprendizajehttp://www.usask.ca/education/coursework/802papers/mergel/espanol.doc
Marquès, P. destaca les idees de socio-constructivisme de Vigotski que parla de que
l'aprenentatge "Tiene lugar conectando con la experiencia personal y el conocimiento base del
estudiante y se sitúa en un contexto social donde él construye su propio conocimiento a través de
la interacción con otras personas (a menudo con la orientación del docente).".
L’enfocament centrat en l’alumne promou la participació activa de l’estudiant, el treball en equip,
la construcció del coneixement d’una forma autònoma i col·laborativa, sempre amb el
seguiment i suport del professor.
Amb l'aparació de les TIC aquesta visió es fa més possibilista. Els TIC proporcionen eines
(imatges, sons,...) que enriqueixen els aprenentatges, ja sigui a l'aula amb el professor com fora
d'ella de manera individual o acompanyada d'altres alumnes.
D'altra banda Internet obre les portes a una connexió directa i continua amb el món. En educació
s'introdueix la modalitat e-learning, entesa com un entorn integral d'aprenentatge, en un context
virtual en el qual el paper del professor canvia i passar a ser un guia, un tutor que facilita i avalua
els aprenentatges de l'alumne, centrant-se en una educació basada en l'alumne.

Educació basada en l’alumne (fontde la imatge: http://www.uv.es/ticape/docs/sedelce/mem-
sedelce.pdf)
Tornant al que diu Marquès, P.: "El constructivismo considera que el aprendizaje es una
interpretación personal del mundo (el conocimiento no es independiente del alumno), de manera
que da sentido a las experiencias que construye cada estudiante. Este conocimiento se consensúa
con otros, con la sociedad. [...]Esta perspectiva actualmente está presente en muchos materiales
didácticos multimedia de todo tipo, especialmente en los no tutoriales.".
En aquest sentit una aproximació actual d'aprenentatge basats en les TIC plantejat sota un
enfocament contrustivista són les plataformes LMS (Learning Management System), conegudes
com a Sistemes de gestió de l'aprenentatge que aporten multitud d'eines al procés educatiu.
Principalment són eines de:
- Gestió i distribució de continguts: amagatzemar-los, organitzar-los, estructurar-los.
- Administració d'usuaris: accés, usabilitat, personalització.
- Comunicació: sincrònica i asincrònica amb taulers, fòrums, correus, xats,...
- Avaluació i seguiment: creació i seguiment de qüestionaris de diferents tipus.
Com a exemple més respresentatiu d'una aplicació LMS destaquem la plataforma Moodle, la
filosofia de la qual es basa en el construtivisme.
Com a principals característiques diriem que:
• És una aplicació web de codi lliure que els educadors poden utilitzar per crear llocs
d'aprenentatge efectiu en línia.
• Permet incorporar materials de diferent format (text, vídeo).
• Permet crear interactivitat entre alumnes i professors (debats)
• Inclou eines de comunicació social (xats, fòrums).

http://docs.moodle.org/es/Acerca_de_Moodle
En els darrers anys, amb l'evolució de les TIC i d'Internet, emergeixen nous recursos que
potencien el contructivisme social, parlem de la Web 2.0.
La seva aportació en els processos d'aprenentatge està significant una revolució en la manera
d'aprendre. Quan les xarxes socials entren en l'àmbit educatiu es promou un aprentatge
compartit, entre iguals. Tots formen part del procés, els docents i els alumnes, fomentant una
relació de participació.
La presentació següent fa un recorregut per les principals caracterísitiques de la Web 2.0 i les
seves aplicacions educatives: Blogs, Wikis, Podcast, GoogleApps,... finalitzant amb una
perspectiva de futur que incorpora conceptes com Web 3.0, escenaris 3D, ...que fa pensar en una

orientació futura cap a un paradigme cada vegada més proper, el connectivisme.
http://www.slideshare.net/fernandoposada/web-social-y-educacin