2. Manuel de Pedrolo i Molina va ser un
novel·lista dramaturg i poeta
intel·lectual, prové d’una família noble.
Quan era petit malauradament es va
morir la seva mare, i Manuel va ser criat
pel seu pare i per la seva tieta
Va escriure tots els gèneres literaris:
poesia i teatre.
3. És un dels autors més complets del
moment, ja que va introduir
tècniques formals molt avançades a
la narrativa.
És conegut per ser el novel·lista
més productiu de la narrativa
catalana.
4. Va néixer en una família de propietaris rurals
l’1 d’abril de 1918 a l’Aranyó, la Segarra.
Des de ben petit ja li entusiasmava la lectura,
sobretot llibres de literatura espanyola.
Des de ben jove va començar a escriure
obres.
5. Va estudiar batxillerat a l' Institut de Blanes,
amb la intenció de fer la carrera de metge
però la guerra civil espanyola va interrompre
els seus estudis de tal manera que va acabar
fent de mestre a Fígols de les Mines.
Durant la guerra civil espanyola també fa
treballar com a sanitari.
En aquesta època va perdre el seu germà.
6. Després de la Guerra Civil, va marxar a viure
a Barcelona amb la seva dona on va tenir una
filla, l’Adelais.
A Barcelona va treballar a l’editorial Albor.
Al cap d’un temps va treballar com a
periodista.
7. Manuel va començar publicant
poesia amb l’obra Ésser en el món,
1949.
Al cap d’uns anys, va abandonar la
poesia i es va centrar en el teatre,
després de publicar la seva primera
obra teatral anomenada Domicili
provisional, 1953 que va tenir molt
èxit.
8. El 1979 va ser guardonat amb el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes.
Va ser membre de l’Associació
d’Escriptors en Llengua Catalana,
institució que va durar sis anys.
• La institució va convocar el Premi
Mecanoscrit adreçat als joves escriptors.
El 26 de juny de 1990 malauradament
va morir a causa d’un càncer, a
Barcelona als setanta-dos anys.
9. Novel·la:
• Premi Joanot Martorell
Estrictament personal, 1954
Poesia:
• Premi Joan Maragall Simplement
sobre terra, 1954
• Premi Viola d’Or Arreu on valguin
les paraules, els homes, 1967
Teatre:
• Premi Ignasi Iglésias Homes i no,
1960
Narrativa:
• Premi Crítica Serra d’or Disset
contes i una explicació,1990
10. Les seues obres es caracteritzen per:
Utilitza unes
característiques
que es
repeteixen:
La por
El poc valor que
li dóna a la vida
Es reflecteix la
grisor i la tristor
de la època
La
incomunicació
entre les
persones
11. La novel·la està ambientada a
Barcelona.
És una novel·la policíaca.
Xavier és atret per una dona molt
guapa la Juna. Xavier comet un
assassinat perquè la Juna li demana.
La Juna està disposada a pujar
d’escala social.
Aquesta novel·la s’ha adaptat al
cinema amb “El poder del deseo”
(1975), dirigida per Juan Antonio
Bardem.
12. És una novel·la de ciència-ficció.
És la història de l’Alba de 14 anys i en Dídac de 9
anys que viuen en un poble de Catalunya
anomenat Benaura. En Dídac és atacat per uns
nois del poble perquè és negre. En Dídac cau a
l’aigua i l’Alba es tira a ajudar-lo, llavors,
apareixen uns plats voladors que ho destrueixen
tot, ells se salven perquè estaven sota l’aigua.
Durant els quatre anys següents s’espavilen sols
per a sobreviure. Fugen de l’epidèmia i es
refugien en una masia. L’Alba es queda
embarassada i neix en Mar. Al cap d’uns dies en
Dídac té un accident i mor. L’Alba com és valenta
pensa que si vol conservar l’espècie , encara
podrà tenir fills quan en Mar sigui gran.
13. És una obra de teatre
La Bret, la Eliana, la Selena i en Fabi
eren presoners, i en No era el carceller.
Quan en No dorm intenten alliberar-se,
quan en No es desperta les dones
comencen a parlar de com seran els seus
fills de grans, i pensen educar-los per a
que ells no acabin on son. Però al final
els més petits descobreixen unes
cortines, ells les estiren i descobreixen
que No també és un presoner.