1. L
a història la trobem en els llibres, en els arxius, en la memòria oral, però també en la
realitat física com els indrets i, sobretot, en els monuments. En el cas de Vallirana n’hi ha
tres de ben desconeguts per a la majoria de la població, segurament per estar en el lloc de
l’esdeveniment històric i aquest no és en el centre ni en una zona poblada.
Publicació 14
MONUMENTS DE LA HISTÒRIA
Vallirana
Es pot veure des de la carretera entre la zona de Can Julià i del
Lledoner abans del pont dels Tres Arcs, a mà esquerra, en direcció
a Vilafranca, ben a prop del camí de muntanya que s’hi endinsa. No és
de grans dimensions però n’és possible la lectura de la inscripció des
de la cuneta.
En acabar la guerra es va col•locar aquesta làpida amb el nom de les
dues religioses mortes allà el 7 d’agost de 1936. Van ser agafades
a Molins de Rei quan fugien cap a València. En principi la làpida es
va aplacar a una pedra natural. L’agost de 1956, just 20 anys després
d’haver trobat els cossos en aquest lloc, i amb l’eixamplament de la
carretera, es va col•locar sobre un pedestal fet de pedra, però més
reculada.
L’any anterior es va inaugurar a Vallirana el convent–col•legi de les
Mares Dominiques, ordre a la qual pertanyien. Es va fundar com
a prova d’agraïment d’aquesta comunitat cap al poble de Vallirana per
haver-ne guardat la memòria.
LÀPIDA EN MEMÒRIA DE LES DUES MONGES TROBADES MORTES L’ANY 1936
2. 2Pàgina
Ben a prop de l’anterior, de fet
darrere seu, podem trobar
el segon monument. Aquest
consisteix en un obelisc d’uns 3
metres d’alçada de pedra blanca.
Tot ell té unes inscripcions de
difícil lectura a l’estil dels obeliscos
egipcis.
El capitell de coronació es va
arrancar i va descansar al seu
peudurantdècadesfinsqueelgener
de 2012 va ser recuperat gràcies a
la col•laboració entre l’associació
Amics de Vallirana i l’Ajuntament
i es pot veure a la Masia-Molí de
Can Batlle. La creu que coronava
l’obelisc, dissortadament ha
desaparegut.
Ramon Strauch i Vidal, bisbe de
Vic, el dia 15 d’abril de 1823,
quan era traslladat de la Ciutadella
de Barcelona cap a Tarragona, a
l’alçada del pont dels Tres Arcs, va
ser afusellat juntament amb el seu
criat. L’assassinat va ser obra dels
liberals, a causa de la vinculació
del bisbe amb el règim absolutista
(partidarisdelrei,FerranVII).Amb
la tornada al poder d’aquests, se’n
va aixecar aquest reconeixement.
Aquest monument de principis
del segle XX, però en record
d’un esdeveniment del segle XIX, és
un dels vestigis històrics més antics
de Vallirana i, dissortadament, es
troba envoltat de vegetació que en
dificulta l’accés i la visió.
Vallirana té un carrer dedicat
a aquest personatge històric.
Està situat entre la plaça de sant
Domènec (enfront de l’entrada del
convent-col•legi Verge del Roser) i
el carrer Major, i és, tal vegada, el
carrer més curt de Vallirana.
OBELISC EN MEMÒRIA DEL BISBE STRAUCH
L’ obelisc del bisbe, en l’actualitat i tal com era l’any 1923, en el centenari de la seva mort, quan el van inaugurar.
3. 3Pàgina
Seguint carretera amunt
a pocs metres abans
d’arribar al pont Gran del
Lledoner a l’esquerra, s’hi pot
arribar fàcilment pel camí
que, paral•lel a la carretera,
surt de la masia de dalt.
Té forma d’X allargada
i és construït de totxo
vermell vist. És de dimensions
considerables i en una cara hi
ha aplacada la làpida amb la
inscripció i, a l’altra, una creu.
Al començament de la
guerra, els boscos del
Lledoner van ser el trist
escenari de l’assassinat
d’unes 40 persones portades
pels comitès d’altres pobles,
en un dels quals, el de Sant
Sadurní d’Anoia, en una nit
hi assassinaren a 21 ciutadans
d’aquella població. Van ser
enterrats inicialment al
cementiri i, en quedar petit,
en una fossa comuna que es va
fer a sota, al camp d’oliveres
que hi havia davant del
mercat. En la seva memòria,
el 8 de desembre de 1966 es
va fer la benedicció d’aquest
monument. El promotor de
l’obra va ser el sacerdot jesuïta
P. Antonio Culebras Hidalgo,
familiar d’una de les víctimes.
MONUMENT EN MEMÒRIA DELS MORTS ALS BOSCOS DEL LLEDONER
4. 4Pàgina
Un altre monument,
aquest ja més
conegut, és la pedra
commemorativa que es
pot veure al parc Central,
ben a prop de la seva font,
dita font dels Vents i sota
l’ombra d’un lledoner.
El 3 de juliol de 1999
es va col•locar aquest
petit monument amb la
inscripció següent: «A
la memòria dels fills de
Vallirana que perderen la
vida a causa de la Guerra
Civil». La placa de bronze
va ser feta i dissenyada
per Francesc Panyella
Farreras, fill de Vallirana i
exiliat a França a final de
l’any 1938 i, des de fa molt
anys, president del Cercle
Català de Marsella.
ALTRES ELEMENTS NO LLIGATS AL LLOC HISTÒRIC
PETIT MONUMENT A LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL
5. 5Pàgina
El novembre de 2003,
l’Ajuntament aprova
un projecte per a la
creació del Parc Urbà Fèlix
Alsina – espai per a la no
violència, consistent en
un conjunt d’escultures.
És l’espai delimitat pels
carrers Joan Capri, Xile, el
Centre d’Atenció primària,
el cementiri i la riera. El
mes de desembre de 2003
s’obre l’accés al parc i es
col•loca la primera de les
escultures.
Fèlix Alsina i Bogunyà,
en esclatar la guerra,
va ser nomenat cap del
Comitè Revolucionari
de Vallirana. Amb el
seu tarannà democràtic
i progressista, i la seva
valentia per enfrontar-se
als violents, va aconseguir
que durant la guerra civil
a la població de Vallirana,
no hi assassinessin cap
valliranenc.
PARC URBÀ FÈLIX ALSINA
ESPAI PER A LA NO VIOLÈNCIA
Fèlix Alsina i Bogunyà neix el 1903, a Vallirana. Mor, segons diuen
els documents de l’Arxiu de Salamanca, en acció de guerra, a la
població de Banyoles, el dia 16 de febrer de 1939.
Aquest treball ha estat confeccionat amb la inastimable
col·lanoració del nostre bon amic Francesc Ollé Dorca, membre
de l’ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA.
Josep i Gemma
