Presentaciço del Projecte Essencial i les seves recomanacions a pediatria de la Dra. Ruiz a Pediatria dels Pirineus (març 2015)

1. Dra. Gloria Ruiz
24/03/2015
24

2. Afegint valor a la pràctica clínica és
una iniciativa que identifica pràctiques
clíniques de poc valor i promou
recomanacions per tal d'evitar-ne la
realització.

3.
Objectius
General
Promoure una pràctica clínica
que eviti la realització de
pràctiques que no aporten
valor a la ciutadania i que, en
conseqüència, millori la qualitat
de l'atenció sanitària.

4. Específics
Informar la comunitat professional i
la ciutadania sobre procediments que,
segons l'evidència científica i el consens
d'experts, no aporten beneficis per a la
salut.
Fomentar la participació dels
professionals sanitaris en la identificació
de pràctiques de poc valor.

5. Avaluar l'impacte de les
recomanacions en el
sistema sanitari, tant des
del punt de vista de procés
com de resultats finals.

6. Etapes del projecte

7. Identificació de pràctiques de
poc valor
• En la fase inicial, s'identifiquen pràctiques
clíniques que aporten poc valor a partir de
múltiples fonts d'informació.
L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries
de Catalunya coordina aquest procés en
col·laboració amb les societats científiques,
els plans directors del Departament de
Salut i la comunitat professional.

8. Priorització de recomanacions
• Les recomanacions són introduïdes a la base de
dades disponible en aquest web, com a continuació
d'un procés de priorització segons criteris de:
• prevalença i càrrega de la malaltia;
• freqüència d'utilització;
• risc/benefici desfavorable;
• impacte en l'organització i preferències dels
pacients, sempre tenint en compte que estiguin
alineades amb el Pla de salut, els plans directors i
les societats científiques.

9. Comunicació activa
• Per a cadascuna de les recomanacions
prioritzades es dissenyarà una
estratègia de comunicació específica i
adaptada als actors clau a través dels
canals de difusió més adients en cada
cas (eines de comunicació social, notes
de premsa, comunicacions científiques,
etc).

10. Avaluació de l’impacte
En aquesta última fase, i sempre que
sigui factible, es durà a terme un
estudi d'avaluació d'impacte
mitjançant la mesura del grau de
coneixement de les recomanacions
prioritàries i la seva adopció per part
dels professionals, així com el canvi en
l'assistència sanitària atribuïble a la
implementació de la recomanació.

16. Tractament simptomàtic del
refredat comú i la tos en infants
• En nens i nenes amb refredat comú i tos, no s’haurien
d’utilitzar de manera rutinària fàrmacs per al tractament
simptomàtic, llevat que els pacients tinguin comorbiditats
que ho requereixin.
• El refredat comú i la tos representen un motiu de consulta
molt freqüent en les visites als pediatres.
• Per al tractament del refredat comú (constipat) i la tos, la
indicació de fàrmacs com els mucolítics, els antihistamínics,
els descongestius, els antitussígens i els expectorants és
una pràctica clínica freqüent.

17. Tractament simptomàtic del
refredat comú i la tos en infants
• Diversos organismes han alertat de la poca
efectivitat d’aquests fàrmacs, així com del
risc d’efectes secundaris, especialment en
menors de dos anys.
• Per aquests motius, els fàrmacs per al
tractament simptomàtic del refredat comú i
la tos no s’haurien d’utilitzar de manera
rutinària en nens i nenes, llevat que tinguin
alhora algun altre problema de salut i així
ho indiqui el seu professional mèdic

18. h$p://essencialsalut.gencat.cat/ca/
detalls/Ar5cle/
medicaments_refredat_comu_tos_inf
ants_2013#FW_bloc_c05ff1a2-­‐0762-­‐1
1e4-­‐ba97-­‐000c29b9da6a_1

20. Antibiòtics en otitis mitjana
aguda en infants
• L’otitis mitjana aguda no ha de ser tractada
sistemàticament amb antibiòtics. En infants
de més de 2 anys amb clínica lleu i sense
factors de risc, cal adoptar inicialment una
conducta expectant.
• L’otitis mitjana aguda és el tercer diagnòstic
més freqüent en una consulta pediàtrica
d’atenció primària, després del refredat comú
i la revisió periòdica de salut.

21. Antibiòtics en otitis mitjana
aguda en infants
• Per al tractament de l’otitis mitjana aguda, la
indicació sistemàtica d’antibiòtics és la
pràctica clínica més extensa al nostre medi.
• La major part d’otitis mitjanes agudes es
resolen espontàniament sense tractament
antibiòtic, i només cal adoptar mesures
simptomàtiques contra el dolor i la febre.
• Per aquest motiu, els antibiòtics no s’haurien
d’utilitzar de manera rutinària en el
tractament de l’otitis mitjana aguda.

23. Proves d'imatge en la sinusitis
en l'edat pediàtrica
• No s'hauria de recomanar la realització
d'estudis d'imatge en nens i nenes amb
sinusitis llevat de la persistència de
manifestacions clíniques greus,
complicacions o indicació de cirurgia.

24. Proves d'imatge en la sinusitis
en l'edat pediàtrica
• La sinusitis és una malaltia freqüent a l'atenció primària que es
diagnostica en l'1% de les visites ateses per pediatres a l'atenció
primària.
• La sinusitis és un diagnòstic clínic que no requereix la realització de cap
estudi d'imatge rutinari en la major part del casos. La radiografia simple
no està indicada en el maneig de la sinusitis.
• La presència d'un refredat comú sense sinusitis pot provocar alteracions
radiològiques semblants a la sinusitis, que poden mantenir-se fins a dues
setmanes posteriors a la millora clínica. A més, la radiografia simple no
distingeix entre una sinusitis bacteriana, viral o d'altra causa.
• No obstant això, si els símptomes persisteixen, si hi ha manifestacions
clíniques greus, complicacions o indicació quirúrgica, s'ha de valorar la
realització d'una endoscòpia o una tomografia computada (TC).

26. Radiografia de tòrax en el diagnòstic de la
bronquiolitis en població pediàtrica
En el diagnòstic de la bronquiolitis no es
recomana fer radiografia de tòrax de manera
sistemàtica.
La bronquiolitis es defineix com el primer episodi
d'inflamació de la via respiratòria baixa
generalment produïda per virus en lactants (<24
mesos).
El seu diagnòstic és clínic i no es recomana
realitzar radiografia de tòrax sistemàtica en els
pacients amb bronquiolitis aguda típica.

27.
Radiografia de tòrax en el diagnòstic de la
bronquiolitis en població pediàtrica
La radiografia de tòrax no és d'utilitat per
diferenciar una infecció bacteriana d'una de
vírica, i sí que pot augmentar la prescripció
innecessària d'antibiòtics.
Només cal fer la radiografia en els casos en què
hi hagi dubtes en el diagnòstic per clínica atípica,
processos greus o una evolució tòrpida

28. h$p://essencialsalut.gencat.cat/ca/
detalls/Ar5cle/
radiografia_torax_bronquioli5s_pediat
ria#FW_bloc_1e6954f1-­‐214f-­‐11e4-­‐
ac19-­‐005056924a59_1

30. Antibiòtics en faringitis en infants
• No s’hauria d’instaurar tractament antibiòtic de la faringitis
en pediatria sense la sospita i la confirmació subsegüent de
la seva etiologia bacteriana.
• L’origen de les faringitis pediàtriques pot ser víric o
bacterià. Per tractar-les, el tractament antibiòtic només és
apropiat quan l’origen és bacterià.
• La major part de les faringitis pediàtriques són víriques i es
resolen espontàniament sense tractament antibiòtic, i
adoptant mesures simptomàtiques contra el dolor i la febre.
En canvi, entre les faringitis bacterianes, n’hi ha un tipus
(per estreptococ piogen) que representa el 15% i que es pot
complicar amb una febre reumàtica. .

31. Antibiòtics en faringitis en infants
• No obstant això, la indicació d’antibiòtics
és la pràctica clínica més estesa al nostre
medi i, de fet, la faringitis aguda és la
causa més freqüent d’utilització
d’antibiòtics a l’edat pediàtrica.
• Malgrat que la diferenciació clínica entre
faringitis vírica i bacteriana és difícil, cal
assegurar-se que l’origen de la faringitis és
bacterià per a la utilització d’antibiòtics.

33. An$tèrmics
en
el
tractament
de
la
febre
en
població
pediàtrica
• La febre en població pediàtrica és un dels motius de consulta
més habituals als centres d'atenció primària i als serveis
d'urgències pediàtriques.
• Per al tractament de la febre la prescripció d'analgèsics
antitèrmics alterns (habitualment ibuprofèn i paracetamol) és
una pràctica clínica molt habitual.
• Hi ha poques proves científiques que donin suport a aquesta
pràctica i falten estudis sobre la seva seguretat.
• Per al tractament simptomàtic de la febre en la població
pediàtrica, s'hauria de prescriure, d'entrada, un sol
antitèrmic i fer-ne el control evolutiu pertinent.

34. h$p://essencialsalut.gencat.cat/ca/detalls/
Ar5cle/
an5termics_alterns_infants_2014#FW_bloc_d
9855216-­‐0762-­‐11e4-­‐ba97-­‐000c29b9da6a_1

36. Estudi
radiogràfic
de columna en
escoliosi
idiopà$ca
• No s'haurien de realitzar rutinàriament estudis radiogràfics de
columna completa en pacients amb sospita d'escoliosi idiopàtica.
Així mateix, en el seguiment clínic del pacient amb diagnòstic
d'escoliosi idiopàtica no s'haurien d'utilitzar tècniques
radiogràfiques no optimitzades.
• La variabilitat en la utilització de proves d'imatge per a la
detecció de l'escoliosi idiopàtica està àmpliament documentada.
• L'exploració física de l'esquena hauria de ser la primera acció a
realitzar, ja que permet diferenciar les escoliosis idiopàtiques
que requereixen la realització de proves radiogràfiques de les
que no en requereixen.
• En pacients amb sospita d'escoliosi idiopàtica no s'haurien de
realitzar rutinàriament estudis radiogràfics de columna
completa.

37. • h$p://essencialsalut.gencat.cat/ca/detalls/
Ar5cle/
Estudi_radiografic_columna_escoliosi_idiopa5
ca#FW_bloc_826683ac-­‐47b0-­‐11e4-­‐
bc32-­‐005056924a59_1

38. Gràcies!!!!