IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
UNITAT 2: ELS CLIMES
D’ESPANYA I CATALUNYA
El temps fa referència a les condicions
atmosfèriques en un moment determinat.
Cal diferenciar
entre temps i clima.
Fan re...
Temperatura:
És la quantitat d'energia calòrica acumulada
en l'aire, mesura en graus.
Precipitacions: Aigua que cau sobre ...
Alterats pels Factors climàtics:
Zonalitat.
Dinàmics.Astronòmics.
Corrent en jet.
Anticiclons i Borrasques.
Front polar.
G...
Factors que influeixen en els
climes d’Espanya.
La circulació
atmosfèrica en
altitud (el corrent en
jet o Jet Stream).
Flu...
La circulació atmosfèrica en superfície
(les masses d'aire i els fronts).
Península
Ibèrica
Ubicada en una zona
temperada ...
Depressió atmosfèrica
o borrasca:
Masses d’aire sotmeses a baixes
pressions, on l‘aire pateix moviments
ascendents que pro...
Els camps de pressió
es mesuren amb el
baròmetre i es
representen per mitjà
d'isòbares.
Península
Ibèrica
Més propera al T...
Anticicló de les Açores
Massa d'aire tropical
continental o sahariana, amb
una aire molt càlid i sec.
Principal centre d'a...
Massa d'aire
polar marítim
Massa d'aire polar
continental o siberià.
Procedent de l'oceà
Glacial Àrtic.
Procedent de
l’int...
Cal considerar també el
comportament de la Mediterrània
Occidental.
Durant l'estiu els anticiclons
subtropicals (Açores)
p...
L’anticicló de les Açores està en
latituds més altes
Segons l’època de l’any i la procedència dels centres d’acció de les
...
Des de la tardor
fins la primavera
El front polar descendeix més al sud i
dóna pas a l’aire polar marítim fresc i
humit, p...
Arriba l’aire polar continental fred i sec, des de les
altes latituds del continent europeu .
Hivern
Ocasionalment arriba ...
Factors geogràfics
(la latitud, la posició
geogràfica i la
topografia).
Península Ibèrica
Situada en latituds mitjanes.
Fo...
La presència de masses d’aigua o de terra
condiciona la humitat i la temperatura de l’aire
que se desplaça sobre elles.
La...
2000m
20ºC
7ºC
La topografia.
Altitud
.
Com a norma a major alçada
menys temperatura i més
precipitacions.
Gradient tèrmic...
La topografia obliga la massa
d'aire a ascendir, condensant el
vapor d'aigua i donant lloc a
pluges.
Efecte Föhn.
A sotave...
ELS CLIMES D’ESPANYA.
A la Península trobem
l'Oceànic, el Mediterrani i
l'Interior de tendència
continental.
A Canàries hi...
Per tal d'identificar els climes d'Espanya, bàsicament
considerarem la temperatura i les precipitacions.
Presenta les
valo...
Les zones més humides
són el nord-oest i la façana
cantàbrica.
Les precipitacions.
Les zones més àrides se
situen al sud-e...
El clima atlàntic i les seves varietats reben la influència de l'oceà.
La humitat, en general, és elevada tot l'any (Espan...
Els rius són nombrosos, la majoria amb gran cabal i relativament
regulars. Generalment són rius curts i amb una gran força...
Els hiverns són temperats i els estius frescos i breus.
La humitat és elevada i les temperatures són suaus (les mitjanes
a...
L’abundant humitat i les temperatures suaus afavoreixen que
l’Espanya atlàntica tingui una coberta vegetal molt rica.
Ha s...
Prop dels rius apareixen altres
espècies com ara el vern,
l’avellà, el salze, la servera, la
moixera, el freixe...
La vege...
Les varietats del clima oceànic o atlàntic són:
Varietat de
muntanya.
Varietat
oceànica de
transició
(oceànica
continental...
El clima mediterrani i
les seves varietats
reben la influència
del mar Mediterrani.
El territori més
estrictament
mediterr...
Les terres mediterrànies ofereixen
molta varietat climàtica.
Territori extens en latitud.
Diferent altitud.
Major o menor ...
Les temperatures són suaus (entre 14 i 18ºC).
Els hiverns són suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C.
Els estius són ...
Les precipitacions no són gaire abundants (oscil·len entre 400 i
700 mm).
Els valors més elevats al nord i a les zones de
...
El règim de
precipitacions té
diferències zonals.
Les zones més humides (superen els 700
mm anuals) són les muntanyes i la...
Les precipitacions
són força irregulars.
Important sequera estival.
Pluges torrencials a la tardor (Gota Freda).
Pluges im...
Pràctica desaparició
dels grans boscos.
Els paisatges mediterranis han estat
força alterats per l’acció antròpica.
En gene...
La formació més característica
és el matollar mediterrani.
Degradació dels
boscos.
Màquies
Garrigues
Estepes
És un dels pr...
Els paisatges mediterranis
han estat força alterats per
l’acció antròpica.
Introducció d’espècies com ara la
palmera o la ...
Precipitacions més abundants.
Varietat de muntanya.
Les varietats del clima
mediterrani són:
Temperatures més fresques.
Po...
Varietat d’influència atlàntica.
En part de la franja costanera andalusa
occidental, al llarg de la depressió del
Guadalqu...
Varietat de
precipitacions
escasses
Es dóna des del sud
d'Alacant fins al litoral
d'Almeria.
S'hi distingeixen
climes este...
Es dóna a l'interior de la península ibèrica, afectant a àmplies
zones de transició amb el clima atlàntic i mediterrani.
C...
Les temperatures entre 11 i 15 ºC.
Els hiverns són freds, amb freqüents bancs de boira.
Els estius són molt calorosos i se...
Precipitacions escasses
(325-550 mm).
Sequera estival
Temperatures
(11ºC i 15ºC).
Estius
calorosos.
Amplitud tèrmica diàri...
Amb l’excepció de les valls
dels rius, generalment hi ha
sòls calcaris són força pobres.
Abunda vegetació de tipus
xeròfil...
A les zones on s’ha perdut el bosc original apareixen els arbusts i
els matolls en formacions més o menys obertes.
Sobre s...
Les varietats del clima interior són:
Continentalitat més accentuada.Varietat de
muntanya.
Hiverns llargs i molt freds
Hi ...
Varietat de la conca
sedimentària de la
Meseta nord.
Zona envoltada
d'elevats relleus
Temperatures
molt baixes.
Més de 100...
Varietat de la Vall de l’Ebre
Es dóna sobretot a la depressió de l'Ebre.
Les precipitacions són escasses, sobretot
en la z...
El clima de les Canàries és un clima subtropical.
Les temperatures són càlides (17ºC de mitjana) i les precipitacions
esca...
Per la situació. Les illes occidentals es veuen influenciats
pels vents alisis i les orientals per l'aire saharià.
Es parl...
Varietat de costa (fins a 600 m). Clima subdesèrtic i estepari.
Temperatures suaus (18ºC a 21ºC).
Les pluges no arriben a ...
Varietat de muntanya mitjana
(de 600 fins a 1500 m).
Temperatures més fresques
(13ºC a 16ºC).
Més pluges (de 500 a 1000 mm...
Les temperatures mitjanes anuals són
inferiors a 12ºC.
Varietat de cims (de 1500 fins a 3700 m).
A l'hivern són freqüents ...
ELS RIUS D’ESPANYA.
Els rius d’Espanya es poden agrupar en vessants fluvials:
Vessant Cantàbric: Rius que neixen a la Serralada
Cantàbrica o a...
Vessant Mediterrani: Desemboquen al mar Mediterrani.
Excepte l'Ebre són rius de poc cabal i molt
irregulars.
Ebre, Xúquer...
ELS CLIMES I PAISATGES DE CATALUNYA.
El clima de Catalunya és un clima mediterrani, exceptuant la Vall
d’Aran, domini oceà...
Dins d’aquests grans dominis
climàtics s’hi concentra una
notable diversitat, influïda per
la latitud, la circulació gener...
Les temperatures són suaus a la costa (el mar
fa de regulador tèrmic) i més marcades a
l’interior (continentalitat).
Entre...
A la depressió central les
temperatures es situen entre
els 4º i els 8ºC.
Als Pirineus baixen dels 4ºC.
(a les zones de mu...
Les precipitacions
Els vents humits
mediterranis augmenten
les pluges dels Pirineus
orientals i dels cims més
alts del pre...
No només varia la quantitat de
precipitacions, també ho fa la
seva distribució al llarg de l'any.
Als Pirineus no hi ha ca...
Xarxa Pirineu - Ebre:
Rius que neixen als
Pirineus axials i que
desemboquen a l’Ebre.
Rius molt cabalosos a la
primavera, ...
Xarxa Pirineu - Mediterrani: Rius que neixen als Pirineus
o Prepirineus i desemboquen
al Mediterrani.Rius calabossos,
tot ...
Una possible classificació dels climes
de Catalunya podria ser:
Clima mediterrani de costa.
Zona de transició entre el cli...
Localitzat l’àrea costanera, serralada
Litoral i depressió Prelitoral.
Precipitacions inferiors als 700 mm.
anuals
Sequera...
Sector de ponent de la Depressió
Central, en altituds inferiors als 500
m, per tant, les Garrigues, el Segrià,
el Pla d’Ur...
Cal diferenciar entre el clima mediterrani
d’alta muntanya i el clima mediterrani de
muntanya mitjana i baixa.
Variant inf...
Precipitacions considerables
(més de 1350 mm).
Temperatures
mitjanes baixes.
De vegades, valors
extrems (-20ºC).
Clima med...
Zones properes a la Vall
d’Aran: part de les
comarques de l'Alta
Ribagorça, del Pallars
Sobirà i del Pallars Jussà.En ser ...
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA

49.111 Aufrufe

Veröffentlicht am

Veröffentlicht in: Bildung
  • Jordi, t'agraeixo que pengis un material tan bo. Quan busco coses per internet, procuro posar el teu nom perquè segur que trobo material de qualitat. Moltes gràcies.
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
  • Jordi, volia donar-te les gràcies per compartir aquests materials. Són excel.lents.
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
  • Aquest serà el primer curs que faig l'assignatura de Geografia a 2n de Batxiller. El teu material me serà molt útil, gràcies per compartir les teves excel·lents presentacions. Puc penjar-les al Moodle del nostre centre?
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier

Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA

  1. 1. IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero UNITAT 2: ELS CLIMES D’ESPANYA I CATALUNYA
  2. 2. El temps fa referència a les condicions atmosfèriques en un moment determinat. Cal diferenciar entre temps i clima. Fan referència a escales temporals diferents. El clima és el recull de condicions temporals al llarg del temps creant una pauta. Per tal de definir un clima, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions. EL CLIMA. Conjunt de components que caracteritzen el temps atmosfèric i que interactuen entre si en les capes inferiors de l'atmosfera, anomenada troposfera. Elements del clima: Temperatura. Precipitacions. Humitat. Vent. Pressió atmosfèrica. Evaporació. Nuvolositat.Insolació.
  3. 3. Temperatura: És la quantitat d'energia calòrica acumulada en l'aire, mesura en graus. Precipitacions: Aigua que cau sobre la superfície terrestre, pot ser en forma líquida o sòlida. Humitat: És la quantitat de vapor d'aigua continguda en l'aire. Vent: És el moviment de l'aire a l'atmosfera. Pressió atmosfèrica: És el pes que exerceix una massa d'aire sobre la superfície terrestre. Evaporació: És un procés físic que consisteix en el pas lent i gradual d'un estat líquid cap a un estat gasós. Nuvolositat: És la quantitat de núvols a l'atmosfera. Insolació. Quantitat de radiació solar que rep la superfície terrestre.
  4. 4. Alterats pels Factors climàtics: Zonalitat. Dinàmics.Astronòmics. Corrent en jet. Anticiclons i Borrasques. Front polar. Geogràfics. Influència marina. Altitud. Orientació relleu. Elements del clima: Principals elements que condicionen el clima: Latitud. Influència marina. Orientació relleu.Altitud.
  5. 5. Factors que influeixen en els climes d’Espanya. La circulació atmosfèrica en altitud (el corrent en jet o Jet Stream). Flux d’aire d’estructura tubular i de gran diàmetre quasi horitzontal, originat pel contrast tèrmic entre masses d’aire polar i tropical que circula a gran velocitat (pot arribar als 500 kmh). És l’autèntic regulador de la circulació atmosfèrica: produeix depressions en la part polar i anticiclons en la tropical, generant gotes fredes, etc.
  6. 6. La circulació atmosfèrica en superfície (les masses d'aire i els fronts). Península Ibèrica Ubicada en una zona temperada de l’hemisferi nord. Entre el cinturó d’altes pressions tropicals i el baixes pressions propi de les zones polars. Dins del domini de la circulació en superfície dels vents de l’oest. Zones d'altes pressions (anticiclons). Zones de baixes pressions (borrasques). Temps estable Temps inestable 1013 mil·libars (mb) o hectopascals (hPa). Pressió atmosfèrica superior inferior
  7. 7. Depressió atmosfèrica o borrasca: Masses d’aire sotmeses a baixes pressions, on l‘aire pateix moviments ascendents que provoquen el seu refredament. La condensació de la humitat genera precipitacions i temps inestable. Zona atmosfèrica d'alta pressió, en la qual la pressió atmosfèrica (corregida al nivell del mar) és superior a la de l'aire circumdant. Anticiclons L'aire d'un anticicló és més estable que l'aire que l'envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l'atmosfera, Provoquen situacions de temps estable i absència de precipitacions, ja que la pressió limita la formació de núvols.
  8. 8. Els camps de pressió es mesuren amb el baròmetre i es representen per mitjà d'isòbares. Península Ibèrica Més propera al Tròpic de Càncer que no pas al Cercle Polar Àrtic Molt afectada per les altes pressions tropicals. També influenciada per masses d’aire fred.
  9. 9. Anticicló de les Açores Massa d'aire tropical continental o sahariana, amb una aire molt càlid i sec. Principal centre d'acció metereològica del territori espanyol. Massa d'aire tropical marítima, que a l'estiu origina en la península un temps càlid i sec. Anticicló saharià A l'hivern provoca pujades de temperatures (20º) i a l'estiu onades de calor (40º).
  10. 10. Massa d'aire polar marítim Massa d'aire polar continental o siberià. Procedent de l'oceà Glacial Àrtic. Procedent de l’interior del continent (Sibèria)
  11. 11. Cal considerar també el comportament de la Mediterrània Occidental. Durant l'estiu els anticiclons subtropicals (Açores) provoquen una forta evaporació. A la tardor, quan entren masses d'aire atlàntiques fredes, l'aire es condensa, produint-se precipitacions molt intenses. Gota Freda o DANA (depressió aïllada en nivells alts)
  12. 12. L’anticicló de les Açores està en latituds més altes Segons l’època de l’any i la procedència dels centres d’acció de les masses d’aire podem trobar dues situacions bàsiques: Estiu Ocasionalment anticicló del Sàhara. Temps càlid i sec Bloqueja les pertorbacions atlàntiques. Tot plegat:
  13. 13. Des de la tardor fins la primavera El front polar descendeix més al sud i dóna pas a l’aire polar marítim fresc i humit, procedent de l’Atlàntic nord. L’anticicló de les Açores baixa de latitud. Pas lliure a les pertorbacions atlàntiques. Porta associades borrasques. Temps més fresc i plujós
  14. 14. Arriba l’aire polar continental fred i sec, des de les altes latituds del continent europeu . Hivern Ocasionalment arriba aire polar marítim, fred i humit . Important descens de les temperatures
  15. 15. Factors geogràfics (la latitud, la posició geogràfica i la topografia). Península Ibèrica Situada en latituds mitjanes. Formant part de la franja temperada del planeta. Amb precipitacions i temperatures moderades. Com a norma dins la Península Ibèrica: Més al nord, més fred i humitat Més al sud, més calor i sequera
  16. 16. La presència de masses d’aigua o de terra condiciona la humitat i la temperatura de l’aire que se desplaça sobre elles. La posició geogràfica. En general, les terres amb una major influència marítima tenen majors precipitacions i unes temperatures més suaus que les zones més continentals (amb major oscil·lació tèrmica). Distància al mar El mar actua com un regulador tèrmic L’interior peninsular, allunyat del mar, actua com un petit continent. Es refreda intensament a l'hivern i s'escalfa molt a l'estiu.
  17. 17. 2000m 20ºC 7ºC La topografia. Altitud . Com a norma a major alçada menys temperatura i més precipitacions. Gradient tèrmic: La temperatura baixa uns 6,5ºC per cada 1000m que pugem. Disposició del relleu. Accentua a disminueix la influència del mar, el vent... Efecte Föhn Sobrevent: Pluja. Sotavent: Sec
  18. 18. La topografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. Efecte Föhn. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura.
  19. 19. ELS CLIMES D’ESPANYA. A la Península trobem l'Oceànic, el Mediterrani i l'Interior de tendència continental. A Canàries hi ha un clima subtropical. De vegades s’individualitza el de muntanya i el semi- desèrtic. Parlem de microclima quan es produeix la modificació dels valors dels elements climàtics: temperatura, precipitació, humitat de l’aire, etc., propis del clima regional, a causa de factors de caràcter local (entre els que es poden mencionar el relleu, el pendent, l’orientació, els usos del sòl, etc.).
  20. 20. Per tal d'identificar els climes d'Espanya, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions. Presenta les valors més alts durant l’estiu. La temperatura Les temperatures més baixes es donen a l’hivern. Màximes en la meitat meridional de la península. L’efecte de la latitud les suavitza al nord. Valors mínims en zones d’alta muntanya -per l’altitud-. Valors més suaus a les costes per l’efecte moderador de la mar. Cal recordar que l’oscil·lació tèrmica és més marcada en les zones interiors, lluny del mar.
  21. 21. Les zones més humides són el nord-oest i la façana cantàbrica. Les precipitacions. Les zones més àrides se situen al sud-est. Plou més en les zones de clima atlàntic i en les grans muntanyes. Destaca la manca de pluviositat d’algunes zones del sud-est del litoral mediterrani, part de la Vall de l’Ebre i de l’arxipèlag canari. Espanya seca: Plou menys de 600 mm/any. Mentre que les temperatures es recullen en un mapa d’isotermes, les precipitacions es recullen en mapes d’isohietes. Espanya humida: Plou més de 800 mm/any. Zones que envolten l’Espanya humida i en les muntanyes mitjanes. Espanya semi-humida: Rep entre 600 i 800 mm/any.
  22. 22. El clima atlàntic i les seves varietats reben la influència de l'oceà. La humitat, en general, és elevada tot l'any (Espanya humida). Es dóna des de Galícia a l'extrem septentrional de Navarra i la Vall d'Aran. ELS CLIMES I PAISATGES D’INFLUÈNCIA OCEÀNICA O ATLÀNTICA. Les precipitacions són abundants (1000-2500 mm), tot i que ho són menys a l'estiu. La banda nord de la península és la més afectada per les pertorbacions atlàntiques i del front polar. La proximitat al mar de les muntanyes potencia l’acció de les borrasques i provoca pluges orogràfiques.
  23. 23. Els rius són nombrosos, la majoria amb gran cabal i relativament regulars. Generalment són rius curts i amb una gran força erosiva. Miño, Ulla, Navia, Narcea, Nalón, Sella Bidasoa, Nervión, Bidasoa... Les precipitacions varien molt entre unes zones i altres. Les conques de l’interior de Galícia són les àrees més seques de l’Espanya atlàntica. Les muntanyes són les zones més humides i poden arribar als 2.000 mm. Per això les muntanyes cantàbriques són les que reben més neu a l’any.
  24. 24. Els hiverns són temperats i els estius frescos i breus. La humitat és elevada i les temperatures són suaus (les mitjanes anuals es situen entre 11ºC i 15ºC) donada la proximitat del mar. Les temperatures als mesos més freds estan entre els 7 i els 10ºC, encara que als cims més elevats es pugui arribar als 0ºC. Les temperatures a l’estiu arriben als 18 o 20ºC. L’ amplitud tèrmica és reduïda, d’uns 10ºC, que és una mica major a les muntanyes. Temperatures (11ºC i 15ºC). Hiverns 7-10ºC Estius suaus (18-20ºC) Amplitud tèrmica reduïda. Precipitacions abundants (1000-2500 mm). Ho són menys a l'estiu. No hi ha sequera.
  25. 25. L’abundant humitat i les temperatures suaus afavoreixen que l’Espanya atlàntica tingui una coberta vegetal molt rica. Ha sofert notables canvis per la intensa activitat humana. L’Espanya atlàntica és l’àrea pròpia del bosc temperat caducifoli. Aquest bosc té gran varietat d’espècies de fulla frondosa. Boscos tancats, a penes entra llum, cosa que dificulta el creixement de matolls i herbàcies. L’acumulació de fulles seques aporta nutrients al sòl que redueix la seua acidesa. La vegetació també depèn dels tipus de sòls. Són característics els roures, faigs, bedolls, castanyers, aurons, til·lers, grèvols...
  26. 26. Prop dels rius apareixen altres espècies com ara el vern, l’avellà, el salze, la servera, la moixera, el freixe... La vegetació típica en part ha estat substituïda per espècies de creixement ràpid, com ara els pins o eucaliptus. Quan el bosc es degrada apareix la landa, que és vegetació densa de matoll (brucs, argelaga, ginesta...). El clima oceànic afavoreix el prat natural, que és aprofitar per pasturar els ramats. S'hi fan conreus que necessiten una certa humitat (patata, blat de moro...).
  27. 27. Les varietats del clima oceànic o atlàntic són: Varietat de muntanya. Varietat oceànica de transició (oceànica continental). Temperatures més baixes Més precipitacions (neu) Transició entre els climes oceànics i els de l'interior de la Meseta i la depressió de l'Ebre. Menys precipitacions, els estius són secs. Més amplitud tèrmica, amb hiverns força freds.
  28. 28. El clima mediterrani i les seves varietats reben la influència del mar Mediterrani. El territori més estrictament mediterrani es redueix a la costa meridional. A mesura que avancem cap al sud, es donen característiques subdesèrtiques. ELS CLIMES I PAISATGES D’INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA.
  29. 29. Les terres mediterrànies ofereixen molta varietat climàtica. Territori extens en latitud. Diferent altitud. Major o menor proximitat al mar Amb tot, les característiques climàtiques comunes són: Estius calorosos i secs. Hiverns suaus. Pluges torrencials.
  30. 30. Les temperatures són suaus (entre 14 i 18ºC). Els hiverns són suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C. Els estius són càlids entre els 22 i els 26ºC. Climograma de Premià de Mar Febrer és el mes més fred (10ºC). 16ºC Juliol i Agost són els mesos més càlids (26ºC). L’oscil·lació tèrmica es situa al voltant dels 16ºC.
  31. 31. Les precipitacions no són gaire abundants (oscil·len entre 400 i 700 mm). Els valors més elevats al nord i a les zones de muntanya. Les pluges més intenses es registren a la tardor i a la primavera. A l’estiu es produeix un període de sequera. Els rius, amb l’excepció de l’Ebre) són curts, irregulars i d’escàs cabal (fort estiatge). Les pluges torrencials de la tardor provoques crescudes que poden arribar a ser catastròfiques. Ebre, Besòs, Llobregat, Ter, Xúquer, Segura... Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) sobretot al sud-est.
  32. 32. El règim de precipitacions té diferències zonals. Les zones més humides (superen els 700 mm anuals) són les muntanyes i la zona nord de Catalunya. Les precipitacions típiques (de 400 a 700 mm anuals) es donen a gairebé tot el litoral i les Balears. Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) es donen en zones de baixes latituds o allà on el relleu no deixa entrar l’aire humit marí. 122 mm anuals al Cap de Gata (semi-desèrtic).
  33. 33. Les precipitacions són força irregulars. Important sequera estival. Pluges torrencials a la tardor (Gota Freda). Pluges importants també a la primavera. Climograma de Barcelona Temperatures (14ºC i 18ºC). Hiverns 10-12ºC Estius suaus (22-26ºC) Amplitud tèrmica més marcada. Precipitacions (400-700 mm).
  34. 34. Pràctica desaparició dels grans boscos. Els paisatges mediterranis han estat força alterats per l’acció antròpica. En general, els arbres són relativament petits (pi, alzina). Les plantes presenten fulles petites, perennes i coriàcies, obscures i de tons grisos. Plantes xeròfiles Adaptades a la manca de precipitacions i a la sequera. Només en les zones més allunyades encara hi ha grans boscos (destaquen les alzines sureres). A moltes zones de clima mediterrani el bosc d'alzines es troba molt degradat, en gran part substituït per pinedes.
  35. 35. La formació més característica és el matollar mediterrani. Degradació dels boscos. Màquies Garrigues Estepes És un dels principals ecosistemes mediterranis, formats per arbustos i petits arbres (fins a 4m). En zones molt àrides o degradades. Arboç, Bruc, Llentiscle, Murta, Romaní... Espart, farigola, romaní... Garric, Margalló, Espígol... Sobre sòls calcaris. Sobre sòls silicis. Comunitats vegetals amb arbustos més petits.
  36. 36. Els paisatges mediterranis han estat força alterats per l’acció antròpica. Introducció d’espècies com ara la palmera o la canya. Creació de grans extensions de conreus dedicats a l’olivera, la vinya, els cereals, els cítrics...
  37. 37. Precipitacions més abundants. Varietat de muntanya. Les varietats del clima mediterrani són: Temperatures més fresques. Pot no donar-se un període de sequera. Precipitacions més abundants. Varietat amb precipitacions més destacades. Temperatures suaus, tot i que una mica més fresques (sobretot a l’hivern). Període de sequera molt lleu. Litoral i pre- litoral del nord de Catalunya Gran influència del vent de Tramuntana (fred i sec).
  38. 38. Varietat d’influència atlàntica. En part de la franja costanera andalusa occidental, al llarg de la depressió del Guadalquivir i part d'Extremadura. Els relleus plans no impedeixen l'arribada de la influència atlàntica. La baixa latitud i la influència de l'anticicló de les Açores fa que els estius siguin secs, més suaus a la costa i molt calorosos a l'interior. Temperatures més contrastades, més amplitud tèrmica. Important període de sequera
  39. 39. Varietat de precipitacions escasses Es dóna des del sud d'Alacant fins al litoral d'Almeria. S'hi distingeixen climes esteparis i desèrtics. Gran índex d'aridesa, amb un notable dèficit hídric. Precipitacions molt reduïdes. Sequera destacadíssima. Temperatures estivals més elevades. Varietat continental del clima mediterrani. Zones interiors envoltades de muntanyes. Reben poques pluges. Sequera marcada. Més oscil·lació tèrmica. Estius calorosos i secs / Hiverns més freds (freqüents glaçades).
  40. 40. Es dóna a l'interior de la península ibèrica, afectant a àmplies zones de transició amb el clima atlàntic i mediterrani. Continentalitat Temperatures molt més marcades. Forta osicl·lació tèrmica estacional. Les precipitacions són escasses. ELS CLIMES I PAISATGES D’INTERIOR O DE TENDÈNCIA CONTINENTAL.
  41. 41. Les temperatures entre 11 i 15 ºC. Els hiverns són freds, amb freqüents bancs de boira. Els estius són molt calorosos i secs. Les precipitacions són escasses (entre 325 i 550 mm). Els màxims registrats corresponen a l'hivern i la primavera. En les zones d’influència mediterrània, a la tardor es poden produir fortes precipitacions. L’estiu és extremadament sec, tot i que poden donar-se episodis tempestuosos. Els rius són irregulars, amb crescudes en èpoques de pluges i desglaç i estiatges a l'estiu. Duero, Tajo, Arlanzón, Manzanares... Marcada oscil·lació tèrmica.
  42. 42. Precipitacions escasses (325-550 mm). Sequera estival Temperatures (11ºC i 15ºC). Estius calorosos. Amplitud tèrmica diària i estacional destacada. Hiverns freds. El paisatge natural de l’interior peninsular també ha estat força antropitzat. S’ha reduït la vegetació natural (boscos) Hi ha grans extensions de terrenys en guaret i de camps conreats, generalment de vinya i cereals
  43. 43. Amb l’excepció de les valls dels rius, generalment hi ha sòls calcaris són força pobres. Abunda vegetació de tipus xeròfil. Els arbres són més baixos que a la zona atlàntica . L’espècie més estesa és la carrasca (alzina) que pot formar boscos tancats i boscos oberts (deveses) Destaquen també el roure i el pi, que sovint formen boscos. Els escassos boscos solen situar-se en les muntanyes. Destaquen els del sistema Ibèric i Central. Els pinars sovint són repoblacions recents. Hi ha boscos de ribera junt als rius formats per oms, salzes, verns i freixes
  44. 44. A les zones on s’ha perdut el bosc original apareixen els arbusts i els matolls en formacions més o menys obertes. Sobre sòls silicis, format per cirerers d’arboç, grèvols i brucs. Màquia. Sobre sòls calcaris, format per garrics, el llentiscle o l’ullastre. Garriga. Quan el grau de degradació de la vegetació original ha estat molt fort, apareixen formacions vegetals més pobres de plantes aromàtiques: romaní o romer, farigola o timonet i l’espígol.
  45. 45. Les varietats del clima interior són: Continentalitat més accentuada.Varietat de muntanya. Hiverns llargs i molt freds Hi ha sequera estival Estius curts, frescos i secs Precipitacions més importants. Temperatures més baixes. Carácterístiques més marcades en l’alta muntanya.
  46. 46. Varietat de la conca sedimentària de la Meseta nord. Zona envoltada d'elevats relleus Temperatures molt baixes. Més de 100 dies la temperatura mínima diària és inferior a 3ºC. Els estius són curts, frescos i secs Poden donar-se episodis de molta calor Les precipitacions són escasses, entre 325 i 600 mm. Sequera més accentuada.
  47. 47. Varietat de la Vall de l’Ebre Es dóna sobretot a la depressió de l'Ebre. Les precipitacions són escasses, sobretot en la zona del desert dels Monegres. La principal característica és la importància del cerç, vent sec. A l'hivern dóna un fred intens. Refresca a l'estiu. Les temperatures són més altes, sobretot a l’estiu.
  48. 48. El clima de les Canàries és un clima subtropical. Les temperatures són càlides (17ºC de mitjana) i les precipitacions escasses (més abundants a l'hivern i mínimes a l'estiu). Subtropical humit Subtropical sec PAISATGES I CLIMES DE LES ILLES CANÀRIES.
  49. 49. Per la situació. Les illes occidentals es veuen influenciats pels vents alisis i les orientals per l'aire saharià. Es parla de varietats de clima canari perquè hi ha notables diferències entre les illes a causa de tres factors principals: Per l'altitud i l'orientació del relleu. Els relleus més elevats frenen el pas dels alisis i generen un clima més humit. Pel corrent marí fred, que circula entre les illes i el continent africà. Segons l'altitud, a les illes Canàries podem distingir tres varietats climàtiques: Varietat de costa (fins a 600 m). Varietat de muntanya mitjana (de 600 fins a 1500 m). Varietat de cims (de 1500 fins a 3700 m).
  50. 50. Varietat de costa (fins a 600 m). Clima subdesèrtic i estepari. Temperatures suaus (18ºC a 21ºC). Les pluges no arriben a 150 mm. Importantíssim dèficit hídric El grau d’aridesa, manca d’aigua combinada amb elevades temperatures, és extrem. Lanzarote i Fuerteventura presenten un clima desèrtic.
  51. 51. Varietat de muntanya mitjana (de 600 fins a 1500 m). Temperatures més fresques (13ºC a 16ºC). Més pluges (de 500 a 1000 mm). Present a les illes afectades pel mar de núvols.
  52. 52. Les temperatures mitjanes anuals són inferiors a 12ºC. Varietat de cims (de 1500 fins a 3700 m). A l'hivern són freqüents les glaçades. Les precipitacions voregen els 500 m. Hi ha una forta insolació.
  53. 53. ELS RIUS D’ESPANYA.
  54. 54. Els rius d’Espanya es poden agrupar en vessants fluvials: Vessant Cantàbric: Rius que neixen a la Serralada Cantàbrica o als Pirineus i que desemboquen al mar Cantàbric. Són rius curts i cabalosos. Amb gran capacitat erosiva. Bidasoa, Nervió, Naló, Narcea i Navia. Vessant Atlàntic: Rius que desenvoquen a l’Atlàntic, sigui a la zona nord (Galícia) o al Golf de Cadis (Andalusia). Són rius llargs que pateixen estiatge. Minyo, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Odiel i Tinto.
  55. 55. Vessant Mediterrani: Desemboquen al mar Mediterrani. Excepte l'Ebre són rius de poc cabal i molt irregulars. Ebre, Xúquer, Ter, Llobregat, Túria, Millars, Segura, Almanzora i Guadalhorce. Estiatge: Disminució del cabal d'un riu en una època de l'any determinada. Cabal: Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula. A les Balears i Canàries no hi ha cap curs superficial permanent d’aigua a causa de les escasses pluges i la permeabilitat del terreny
  56. 56. ELS CLIMES I PAISATGES DE CATALUNYA. El clima de Catalunya és un clima mediterrani, exceptuant la Vall d’Aran, domini oceànic i a la zona pirinenca el clima de muntanya.
  57. 57. Dins d’aquests grans dominis climàtics s’hi concentra una notable diversitat, influïda per la latitud, la circulació general atmosfèrica o el relleu. Així s’han originat una gran diversitat de paisatges.
  58. 58. Les temperatures són suaus a la costa (el mar fa de regulador tèrmic) i més marcades a l’interior (continentalitat). Entre el litoral i les terres d'interior a l'agost pràcticament es registren les mateixes mitjanes, tot i no ser el mateix clima. Per exemple, a Lleida fa més calor de dia que a Barcelona, però refresca a la nit. L'oscil·lació tèrmica és menor a la costa. A les zones de muntanya, lògicament, les temperatures mitjanes són més baixes. Estiu. Les temperatures
  59. 59. A la depressió central les temperatures es situen entre els 4º i els 8ºC. Als Pirineus baixen dels 4ºC. (a les zones de muntanya les temperatures baixen en raó de l'altitud) A l'hivern les diferències de temperatures són considerables entre el litoral i les terres d'interior degut a la continentalitat. Hivern. Mar suavitza la temperatura. Més altitud i més continentalitat, temperatures més baixes.
  60. 60. Les precipitacions Els vents humits mediterranis augmenten les pluges dels Pirineus orientals i dels cims més alts del prelitoral (Olot, Camprodon, Montseny. La banda de ponent de la depressió central, voltada de muntanyes, rep poques pluges (Lleida). A Catalunya plou més a les muntanyes, sobretot als vessants orientals (influència atlàntica).
  61. 61. No només varia la quantitat de precipitacions, també ho fa la seva distribució al llarg de l'any. Als Pirineus no hi ha cap més sec (tot i ploure menys al gener). A la resta del territori, i de manera més accentuada baixant cap al sud, els estius són més secs. Al litoral l'estació més plujosa és la tardor. A les terres de l'interior l’estació més plujosa és la primavera. Els hiverns no són secs, tot i que plou menys.
  62. 62. Xarxa Pirineu - Ebre: Rius que neixen als Pirineus axials i que desemboquen a l’Ebre. Rius molt cabalosos a la primavera, car porten l’aigua del desgel. Riu Segre i els seu afluents: la Valira, La Noguera Pallaresa, La Noguera Ribagorçana, El Cinca, el Set, el Corb, el Boix, L’Aravó i el Llobregós. S’agrupen en vessants fluvials: Els rius de Catalunya.
  63. 63. Xarxa Pirineu - Mediterrani: Rius que neixen als Pirineus o Prepirineus i desemboquen al Mediterrani.Rius calabossos, tot i patir estiatge. Muga, Fluvià, Ter (Freser i Onyar), Llobregat (Cardener i l’Anoia) i Foix. Xarxa Mediterrània: Rius que neixen a la Serralada Prelitoral i Litoral i desemboquen a la Meditarrània. Són rius poc cabalosos. Fort estiatge. Poden tenir importants crescudes (tardor i primavera). Tordera, Besòs, Gaià, Francolí, Sénia, Riudecanyes. Xarxa Atlàntica: Rius que neixen a la Vall d’Aran i desemboquen a l’Atlàntic. Són rius calabossos. Garona.
  64. 64. Una possible classificació dels climes de Catalunya podria ser: Clima mediterrani de costa. Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic. Clima mediterrani d’interior. Clima mediterrani de muntanya. Clima atlàntic de muntanya.
  65. 65. Localitzat l’àrea costanera, serralada Litoral i depressió Prelitoral. Precipitacions inferiors als 700 mm. anuals Sequera estival. Mesos de juliol i agost més eixuts La tardor és època que concentra gran part de les precipitacions (poden ser fortes tempestes) Temperatura, amb baixa amplitud tèrmica, mitjana anual de 16 ºC. Clima mediterrani de costa.
  66. 66. Sector de ponent de la Depressió Central, en altituds inferiors als 500 m, per tant, les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell i el sud de la Noguera. Precipitacions escasses i irregulars. Molts mesos de sequera (tot i les tempestes estivals). Temperatura mitjana de 14ºC. Oscil·lació tèrmica més alta. Estius molt calorosos i hiverns freds.(nevades ocasionals). Clima mediterrani d’interior.
  67. 67. Cal diferenciar entre el clima mediterrani d’alta muntanya i el clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Variant influenciada per l’altitud, localitzada en el Prepirineu lleidatà, part baixa de la Cerdanya, el Berguedà, Solsonès, Ripollès i a la Serralada Transversal fins al Montseny Clima mediterrani d’alta muntanya. Dos subtipus: Alpí (per sobre 2300 m). Subalpí (per sobre 1500 m). Clima mediterrani de muntanya. Les temperatures són fredes i les precipitacions abundants.
  68. 68. Precipitacions considerables (més de 1350 mm). Temperatures mitjanes baixes. De vegades, valors extrems (-20ºC). Clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Prepirineu meridional, sud de les comarques del Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès i Osona, altiplans de la Depressió Central i massissos aïllats de la serralada Prelitoral superiors als 700 m. Precipitacions mitjana anual d’uns 700 mm. Mínim de precipitació a l’estiu Pluges intenses (sovint tempestes). Estiu plujós. A l’hivern, mínim pluviomètric. Primavera i tardor precipitacions intenses. Temperatura mitjana anual d’uns 12ºC.
  69. 69. Zones properes a la Vall d’Aran: part de les comarques de l'Alta Ribagorça, del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà.En ser de transició, té característiques dels dos climes: Hi plou més que el mediterrani normal. També hi ha períodes secs. Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic. Clima atlàntic de muntanya. Vall d’Aran (rep les influències de l’Atlàntic). Precipitacions per sobre dels 1100 mm anuals. Repartiment durant tot l’any. Freqüents boires. Humitat persistent. Temperatures baixes (sobretot a l’hivern)

×