Unitat 11 207-18 - la ciutat i el món urbà

1. IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
UNITAT 11.
LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ.

2. El concepte de ciutat.
Els assentament humans estan formats per zones rurals
(pobles) i zones urbanes (ciutats).
La qüestió és com diferenciar-les.
D'entrada és difícil i ara, a més,
cal considerar la rururbanització
No hi ha una única definició de
ciutat, car podem considerar
diversos criteris (quantitatius o
qualitatius).

3. Criteri numèric.
No és el mateix arreu (Espanya,
10.000 / EUA, 2.500).
A Espanya més de 10.000, és
població urbana; entre 2.000 i 10.000,
semiurbana; menys de 2.000 rural.
Influència territorial. Incidència sobre el territori dels
voltants, que es relaciona amb la
concentració de funcions del
nucli habitat.
Arquitectura i
l'urbanisme.
Estil de vida i cultura
urbana.

4. Concentració
de funcions.
La ciutat concentra fluxos,
institucions, serveis… les
activitats més importants de
gestió i administració.
Activitat econòmica. Activitat professional de la
població.
La ciutat presenta una gran
diversitat, tot i que destaca el
secundari i terciari.
En un poble hi ha menys diversitat,
destacant sobretot el primari.

5. Creixement,
densitat urbana.
Les ciutats tenen més densitat de
població (habitants per km2).
Les ciutats experimenten més
creixement, una clara zonificació,
una xarxa de carrers més
atapeïda...
Tots els criteris són vàlids però relatius car depenen
del país, de l’època ...
D'altra banda alguns municipis són considerats
ciutats pel nombre d’habitants, i podrien ser rurals
pels criteris qualitatius, i en d’altres municipis ens
passaria el contrari.
A
T
E
N
C
I
Ó

6. Les ciutats són grans concentracions humanes, que viuen
de la indústria i dels serveis, que no produeixen
pràcticament res del que consumeixen, per això s’ha de
garantir el proveïment d’aliments, aigua, energia, el
transport …

7. La xarxa i la jerarquia urbana.
Geografia urbana
Quines ciutats són més importants? Per què?
Quina és l’àrea d’influència urbana?..
Estudia la JERARQUIA URBANA.
Bàsicament, la importància urbana depèn de:
Volum de població
Presència de centres de decisió política
Presència de centres de decisió econòmica
Presència de vies i mitjans de transport

8. Nova York Barcelona Premià de MarMataróMadrid
El 1933 Walter Christaller demostrà
que hi ha sistema jerarquitzat de
ciutats.
A partir d’aquest model, molts altres,
per explicar la importància de la ciutat
i la disposició de l’espai de les xarxes
urbanes.
Teoria del lloc central o model de
Christaller.

9. Teoria del lloc central
o model de Christaller.
Basat en que la funció
principal de la ciutat és
proporcionar béns i serveis al
territori que l’envolta.
L’àrea d’influència de la
ciutat seria un hexagon
Els hexàngons s’inscriuen en
hexàgons més grans, al voltant de
les ciutats més desenvolupades.
Ofereixen béns I serveis més
especialitzats.
Ciutats del sud d’Alemanya:
Sttugart, Munich, Nuremberg.
Considera les activitats
terciàries que ofereixen i
el rang d’aquestes.
Les ciutats amb més
serveis i de més rang
tenen majors àrees
d’influència.
Si el relleu és pla...
Si la polació es distribueix
de manera uniforme…

10. Teoria de la
gravitació.
Inspirat en la força de
la gravetat de Newton.
Centres grans amb gran influència sobre
el seu voltant: Girona i el seu entorn
(Salt, Quart, Sarrià de Ter…)
Ciutats de dimensions similars molt
properes: Terrassa-Sabadell.
Dues ciutats es relacionen
amb una intensitat:
Directament proporcional a
la seva dimensió
demogràfica i econòmica.
Inversament proporcional al
quadrat de la distància que
les separa.

11. Teoria de la base
econòmica.
Es basa en la importància de l’activitat industrial a l’hora
d’establir la jerarquia entre ciutats.
Manchester, Lieja, Dresde,
Xicago, Barcelona…
Les ciutats industrials subministren bona part de la seva
producció a les seves àrees d’influència.
A major demanda des del hinterland, més gran
creixement i importància de la ciutat central.
Tots aquests estudis
demostren…
La jerarquia urbana és evident
a escala regional, nacional i
mundial.

12. Pot
ser:
Concentrada (àmbit limitat)
Regular (homogèniament)
Aleatòria (a l’atzar).
Es basa en el
conjunt de relacions
(econòmiques,
socials, culturals,
polítiques,...)
Els nuclis urbans més
rellevants organitzen i
influeixen en l’espai i
exerceixen una forta atracció
sobre el territori circumdant.
XARXA URBANA:
Distribució de les
ciutats en l'espai.
Les ciutats d’un
territori adquireixin una
complementarietat i
una diferenciació de
funcions.
Formen un
conjunt
jerarquitzat.

13. Xarxes urbanes: Sistemes dinàmics
amb intercanvis entre els diversos
nuclis.
Moltes ciutats petites.
Menys ciutats mitjanes.
Poques grans
ciutats.
Amb el
temps
Els nuclis acaben depenen els uns dels altres.
Els nuclis acaben especialitzant-se (residencials,
industrials, comercials o de serveis).
Creen el
SISTEMA URBÀ.
Serveis inferiors (diaris).
Més serveis i de
major nivell.
Tenen totes les funcions i serveis,
estructuren espai.

14. Els països rics, molt
urbanitzats, segueixen
aquest esquema típic.
Els països pobres,
menys urbanitzats.
Xarxes urbanes denses que
formen regions urbanes, on
zones urbanes i zones rurals
formen un continu.
Actualment existeix un Sistema urbà global,
amb capitals internacionals, gràcies a la
interconnexió i internacionalització.
Són les ciutats més importants, amb més
nivells d'especialització, més atribucions...
Importants desequilibris, com la
macrocefàlia urbana.
Ciutats
globals:
Nova York
Londres
Tòkio

15. La major importància de
les funcions i serveis
que ofereixen els nuclis
urbans marquen la seva
posició dins la jerarquia.
Generen fluxos.
Desplaçaments de persones, mercaderies i capitals …
En bona mesura es troben
controlats per les ciutats, ja
que concentren bona part de
les activitats productives,
població …
La procedència dels
fluxos ens indica
l'àrea d’influència de
la ciutat (camp urbà /
hinterland).
Aquests fluxos...

16. En el desenvolupament
urbà són bàsiques les
infraestructures.
Base sobre la qual descansa
una determinada activitat o
estructura.
Poden ser naturals o artificials (anomenades tècniques, que
són les més destacades).
Són essencials per al desenvolupament econòmic, sobretot
les relacionades amb el transport i energia.
Existeix una clara relació entre
infraestructura i desenvolupament
econòmic.
Ara bé, no només infraestructures,
calen altres factors.

17. No sempre són rendibles, per això
moltes necessiten finançament públic.
Poden ser socials o tècniques.
Socials són els equipaments,
relacionats amb la qualitat de
vida i el benestar social.
Tècniques incideixen
en la producció i la
productivitat.
D’impulsió: Motor del desenvolupament d’una zona.
D’acompanyament: Responen a una demanda prèvia.
La majoria són en part d’impulsió i d’acompanyament
Generen
impacte:
Variació ocasionada per la seva realització o
posada en funcionament.

18. Són l’instrument més important per planificar i ordenar el
territori, sobretot el transport (afavoreix la connexió).
El poder pot afavorir centralisme, el transport col·lectiu …
AVE (2017) Autopistes I autovies (2017)

19. Àrea urbana: Nucli urbà envoltat per terres de
conreu, amb poca influència territorial.
Els diferents tipus de ciutats i
agrupacions urbanes.
Nucli urbà amb gran
influència en l’entorn.
Sòria
Ciutat central:
Àrea metropolitana:
Espai molt urbanitzat format per un nucli principal (ciutat
central, metròpoli) i una successió d’anells que
corresponen a altres municipis (les ciutats petites i
mitjanes que envolten la gran ciutat).
Barcelona
Sevilla

20. És un sistema
ben integrat.
Entre els diferents municipis es creen
interrelacions econòmiques i socials
(gràcies a les contínues millores dels
sistemes de transport i comunicació).
Per això cal una planificació conjunta.
Les interrelacions són inversament proporcionals a la
distància a l’anell central.
El nucli central tendeix a
l’especialització del sector
terciari, mentre que els nuclis
urbans en usos residencials i
usos industrials.
AMB: 36 municipis.

21. Cada ciutat manté la seva independència.
Conurbació:
Continu urbà resultant del creixement simultani,
recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i
que arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial.
Tarragona,
Constantí,
La Canonja,
Vila-seca
Cadis,
San Fernando,
El Puerto de Santa Maria
La conurbació té un
estructura polinuclear,
destacant:
Abundància de les activitats
secundàries i terciàries.
Gran intercanvi de fluxos entre
les ciutats que en formen part.
Destaca la gran conurbació holandesa de Randstat.

22. Lagos (uns 10 milions) Tòquio (uns 34 milions)
Més de 10 milions d’habitants Més de 20 milions d’habitants
Superconurbacions metropolitanes (poden haver espais
rururbans intercalats), formats per diverses metròpolis amb
les seves àrees d’influència.
Es conforma un gran teixit
urbanitzat, amb diversos usos
sòl.
Megalòpoli: Metaciutat:

23. Les megalòpolis i les metaciutats
són nuclis de l’economia global,
connectades a les xarxes globals.
Ciutats globals.
Ara bé, interiorment es troben segmentades i
desconnectades, especialment socialment.
El 2015, L’ONU parlava
de 25 megaciutat (22 al
Tercer Món, 18 a Àsia).
La principal, amb més de
34 milions, és Tokio.

24. http://www.europapress.es/internacional/noticia-seran-40-ciudades-mas-grandes-
mundo-2030-20160208171748.html

26. Agents socials
urbans:
Són diferents al llarg de la història.
Els agents
principals
són:
- Els propietaris privats
del sòl urbà.
- Els empresaris.
- Els ciutadans.
- Els poders públics.
Entre els interessos
dels diversos
agents urbans hi ha
un conflicte latent.
Agents socials productors de la ciutat.
Persones físiques o jurídiques que
intervenen en la creació i producció
de l'espai urbà (morfologia urbana).

27. La ciutat s'ha convertit en una mercaderia més. Es fa, es
compra i es ven d'acord amb les lleis del mercat.
El valor del sòl urbà
depèn bàsicament:
La situació es refereix a on és el sòl
dins el conjunt urbà. Si es troba en un
lloc “desitjat” el preu és superior.
L'edificabilitat es refereix al tipus
d'edificabilitat i la superfície que se'n
pot edificar.
El valor de l’espai urbà.
de la situació
de l'edificabilitat
Li atorguen
valor afegit.

28. Les diferències
del preu del sòl
es deuen a
diversos factors.
Al centre hi ha menys sòl
disponible, millors connexions, més
equipaments, s'hi fan més
activitats... És més car.
Es produeix la
segregació social
de l’espai urbà.
La població es distribueix en zones
diferents segons les característiques
econòmiques, socials o culturals.
Existeixen
diferents barris
segons la renda.
Més desitjables: Habitatges de
major preu, i per això hi viuen
rendes més elevades.

29. Font: La Salut a Barcelona 2014.
Agència de Salut Pública de Barcelona

30. En la construcció de la ciutat hi
intervenen diversos agents,
cadascun amb interessos diferents.
Cal establir regles i
ordenar el territori.
Per això cal l'urbanisme.
Urbanisme: Conjunt de
procediments per ordenar i
planificar l’estructura urbana i
controlar la utilització del sòl urbà.
Cal satisfer les necessitats
presents i futures de la ciutat.
L’urbanisme i l’ordenació del territori.
Planificar equipaments,
infraestructures…

31. Actualment el creixement urbanístic és programat amb
Plans Urbanístics (elaborats pels Ajuntaments).
Poden ser generals, si ordenen tota l’àrea urbana o
metropolitana, o parcials, si ordenen determinades zones.
A l'hora de programar cal
tenir en consideració
diversos factors:
- El preu del sòl
- La previsió del transport i
trànsit
- La previsió d’infraestructures
- La previsió d’equipaments
- Les ordenances municipals
(alçada, aspecte...)
- …

32. Els plans urbanístics han de ser flexibles i oberts, car
canvien les prioritats administratives i socials.
Per exemple, ara es recuperen els centres
històrics o es creen pols tecnològics com l'@22.
Els plans
urbanístics
cataloguen
el sòl urbà
en:
Sòl urbà (ja construït, urbanitzat).
Sòl urbanitzable (futur sòl urbà).
Sòl no urbanitzable (protecció
ambiental, cultural, zones de risc...).
Sòl destinat a sistemes generals. Pel
funcionament general del municipi (xarxa
viària, zones verdes, equipaments,
serveis...).

33. La forma de la ciutat influeix en la seva
habitabilitat i en la demanda de
recursos naturals.
Per estudiar-la
considerem:
Els
edificis.
La disposició dels elements
(xarxa de carrers)
Els usos del sòl
(utilització de
l’espai urbà).
La morfologia urbana és molt dificil
de canviar (per això en el traçat
urbà hi ha formes geomètriques
que reflecteixen èpoques
històriques pretèrites).
La morfologia urbana.

34. Els edificis.
Tenen una
clara relació
amb la
història de la
ciutat i el
usos del sòl.
Cada cop més les ciutats opten per crear
edificis singulars, que les identifiquin.

35. Indiquen la disposició
dels carrers:
Plànols Irregulars són propis de la
ciutat preindustrial, generalment
desordenada (amuntegament, carrers
irregulars, carrerons sense sortida ...).
A les ciutats del N la ciutat medieval
ara és el centre històric.
Al S, sobretot en les ciutats àrabs,
encara hi ha una disposició irregular
en gran part.
La disposició dels elements
(xarxa de carrers).
Els plànols urbans.
Ordenada o desordenada.
Disposició
desordenada.

36. Plànols Regulars poden ser de
diversos tipus.
En quadrícula, hipodàmic o colonial.
Els seus principals avantatges
eren la fàcil parcel·lació, la
millor higiene i afavorir la
repressió del moviment obrer.
Ara viu una certa crisi, car
dificulta la circulació.
Disposició
ordenada.
Ortogonal.
Passà del món hel·lenístic a Roma. Posteriorment s'utilitzà
a les colònies espanyoles. Al segle XIX (amb la RI) viví un
gran boom en les ampliacions de les ciutats medievals
(Eixample de BCN).

37. Cercles concèntrics al voltant d’un nucli
central (Moscou, París).
París
Es desenvolupa al llarg d’un eix,
una via de comunicació (ciutat
lineal de Madrid).
Radiocèntric.
Lineal.
Al llarg del segle XX, amb grans
ampliacions urbanes, moltes
ciutats s'han planificat (Brasília),
adoptat formes singulars.
Els dissenys del segle XX.
Logroño
Brasília,
avió a reacció.

38. Dos models bàsics caracteritzen l'urbanisme de la ciutat
del segle XX:
La ciutat jardí. La idea inicial era fer habitatges
unifamiliars, amb pati i jardí (model
anglosaxó).
S'han acabat corvertint en ciutats de
baixa densitat problemàtiques.
A la pràctica són
ciutats dormitori,
sovint sense serveis
bàsics.

39. La ciutat funcionalista o racionalista.
La idea inicial era fer habitatges
de blocs de pisos molt alts,
alliberant terreny per a
equipaments i zones verdes.
A la pràctica, hi ha molts barris
que només són concentracions
de blocs de pisos (especialment
els construïts fins als 80).
Des de fa un parell de dècades
es constata una certa millora.

40. Les funcions urbanes
són les activitats que
la població realitza
cada dia.
Per això condicionen la
utilització de l'espai urbà.
Es relacionen amb un ús
del sòl específic, per tant
amb una morfologia
específica.
Per això les funcions
urbanes condicionen els
paisatges urbans.
Les funcions urbanes
(utilització de l’espai urbà).
Els usos del sòl.

41. Els paisatges urbans
públics són d'aparició
relativament recent.
Els paisatges urbans
privats són sobretot àrees
residencials.
Ara són molt importants
(carrers, infraestructures ...).
Existeix una gran tipologia
d’edificacions.
Ara hi ha una clara tendència
homogeneització.

42. Les funcions urbanes es
relacionen amb la
segregació d’usos del sòl.
Distribució dels usos del sòl
de la ciutat (residencials,
comercials, industrials,
administratius...) en espais
clarament diferenciats.
Generalment però les
ciutats són
multifuncionals, donant-
se múltiples funcions que
es relacionen entre elles.
A més tamany, més funcions.
Destacarà una:
La ciutat és coneguda per
aquesta funció.
De vegades…

43. Funcions principals:
Funció residencial La ciutat és habitada per la població.
Presenta una clara segregació espacial relacionada amb
els diferents nivells de renda.
Aquelles que es troben a totes
les ciutats.
Centre
històricRendes baixes: Degradat. Rehabilitat: Rendes altes.
Eixamples
Perifèria
Classes mitjanes
Zones residencials:
Classes mitjanes o
altes
Barris dormitoris:
Rendes baixes
Classes mitjanes

44. Relacionada
amb el
secundari i
terciari.
Funció econòmica
Destaca la funció comercial, relacionada
amb l'intercanvi de productes i serveis,
A part dels intercanvis nacionals i
internacionals també hi ha comerços
especialitzats, grans magatzems,
hipermercats,... per tal de proveir la
regió urbana.

45. Aquelles a les quals es
dedica majoritàriament
la població, o la funció
per la qual és sobretot
conegut el nucli urbà.El predomini d’aquestes funcions
caracteritza l’àrea urbana.
Cal destacar
l'especialització
interna: dins dels
centres es troba
carrers o barris on
predomina una
activitat concreta:
financera, comerç,
cultural,...
Manhattan nord) oci i
comercial).
Funcions dominants:
Manhattan sud
(financer).

46. Funció industrial.
La indústria és present en la
majoria de ciutats, tot i que al N
es desplaça cap a la perifèria
(polígons industrials) cercant
millors comunicacions, més
espai, evitar molèsties
(contaminació), complir la llei...
Algunes ciutats han fet fortuna
per la seva proximitat a un
jaciment o font d’energia.
(Detroit, Tarragona)

47. (Salou, Marbella,
Las Vegas)
(Rota, Ceuta).
Funció turística.
Funció militar.
Funció cultural o religiosa.
(La Meca, Roma, Florència,
Salamanca, Oxford)
Hi ha ciutats seus de grans
institucions culturals, que
tenen un gran patrimoni, o que
són centres religiosos.

48. (Atlanta, Madrid,
Barcelona)
Les ciutats ofereixen serveis relacionats
amb la funció pública, hi ha seus de grans
empreses...
Funció administrativa i de serveis.
La funció política i administrativa es dóna
habitualment a les parts més cèntriques.
Poden trobar-se en els barris antics,
degradats durant la industrialització, però
recuperats amb el sector serveis de l’era
post-industrial.
També poden ser àrees de
nova creació (gratacels,...).

49. Actualment, part de la
funció de serveis i
comercial es dóna en
grans zones i eixos
comercials.
Igualment, també s’està
traslladant a la perifèria
urbana, on proliferen
grans centres
comercials.

50. Combinant plànols, edificis i
usos del sòl, obtenim grans
unitats del paisatge urbà.
Ciutats disperses, amb
edificis monofuncionals:
les parts són molt clares.
Ciutats compactes, amb molts
edificis polifuncionals: les parts
són poc clares.
Sempre hi ha un cert
predomini d’una activitat,
d’un paisatge, en una
zona.
Les parts de la ciutat.
Observem
diverses parts de la ciutat.
D’alguna manera o
d’altra, trobem a les
ciutats:
- Centre
- Barris/Àrees residencials
- Àrees industrials
- Perifèria

51. LES CIUTATS DEL NORD (Europa, Amèrica del
Nord, Austràlia, Nova
Zelanda …)
Pot ser històric o de
negocis (CBD).
No sempre hi ha
coincidència.
El centre:

52. El centre té una sèrie de característiques:
- Accessible (cal ampliar el transport; són freqüents les
aglomeracions).
- Elevat preu del sòl (provoca verticalitat, gratacels).
- Grans diferències dia-nit (a excepció de les zones de
lleure).
- Reduïda població permanent al CBD (el sòl és car),
més a la zona històrica.
- Manca d’activitat industrial (hi predominen els serveis)

53. Sovint, els centres històrics són lloc de residència de
rendes baixes, on viu gent amb pocs recursos (habitatges
acostumen a ser vells i trobar-se en males condicions).
Ara bé, quan es restauren els barris
(centres històrics rehabilitats) o es
posen de moda, es donen problemes:
“Moobing immobiliari”. Fer fora
als habitants per especular.
Gentrificació. La població
habitual del barri és substituïda
per població amb rendes més
elevades.

54. Barris / Àrees Residencials:
A partir del segle XX van sorgir barris perifèrics al voltant de
la ciutat, que progressivament s’han anant incorporant.
Existeixen dos grans tipus:
Zones residencials.Barris dormitori
Es troben en diverses
parts de la ciutat.

55. Zones residencials.
No hi ha problemes de
planificació o degradació.
Sorgides al s.XX com a lloc
de residència de les classes
mitjanes i altes que
abandonen els Eixamples,
cercant més qualitat de vida.
Són zones de més nivell de
renda, amb blocs de pisos
baixos i cases unifamiliars.
Es troben ben comunicats per carretera. Sovint a prop dels
centres comercials de creació recent.

56. Barris dormitori
Sovint hi ha una mala
planificació en la construcció.
Són polígons de blocs
geomètrics, uniformes, amb
una clara sensació
d'amuntegament.
Són lloc de residència de
rendes baixes, amb menys
recursos econòmics, amb
baixa qualitat de materials i
poques infraestructures i
serveis (en els seus orígens).

57. Es troba format per zones
immediates a la ciutat,
directament vinculades a ella.
Són ocupades per
funcions que no poden
donar-se dins la ciutat:
- Polígons industrials
- Centres comercials
- Facultats universitàries
- Hospitals
- Zones residencials de classe alta
- Barris rendes baixes
- ...
Cerquen espai i bones comunicacions
ºº
També en formen part antics
pobles, camps, vies de
comunicació … A mesura
que la ciutat creix,
l’extrarradi s’incorpora a la
ciutat
L’Extrarradi o Perifèria.

58. En les ciutats grans del N es va produir la
contraurbanització, és a dir, a la sortida de part de la funció
residencial vers zones perifèriques.
Ciutat difusa: La
ciutat creix i es fa
menys compacta
(ocupa més espai
però amb menor
densitat).
Apareixen les zones rururbanes: Zones on coincideixen
característiques de zones rurals i de zones urbanes (si
envolta una àrea metropolitana: aurèola rururbana).

59. Els Polígons industrials són espais a la perifèria urbana,
ben comunicats amb la ciutat.
S’hi ubiquen indústries, magatzems, i cada cop més grans
superfícies comercials, zones de lleure...
Activitats que es desplacen a la perifèria.
A l’interior urbà es degraden les zones
industrialitzades el que provoca la
seva rehabilitació.
Actualment estan en els polígons
industrials i en els parcs
tecnològics.
Zones industrials.

60. Els polígons també s’utilitzen
com a zones comercials i d’oci
(exemple, Polígon del Pla d’en
Boet de Mataró).
Els parcs tecnològics.
Els parcs científics i tecnològics són
instal·lacions que allotgen
empreses i centres de recerca que
cooperen en la investigació de nous
productes.
Siuats prop de les universitats i
els grans centres d'investigació.
Zones atractives,
ben urbanitzades.

61. Les Ciutats del Sud (A. Central i del Sud, Àsia, Àfrica...)
presenten característiques semblants per la situació social
i econòmica.
Són ciutats en expansió:
El creixement és molt ràpid i desorganitzat:
- Manca planificació
- Manquen equipaments i
infraestructures
- Materials pobres
Barris
d’autoconstrucció
(favelas, ranchitos,
bidonvilles...)
Intensa segregació social i de l’espai.
LES CIUTATS DEL SUD
Èxode rural.
Gran creixement vegetatiu.ºº

62. La divisió social de
l’espai urbà és molt clara.
El centre, històric i de negocis, els barris
residencials, la perifèria... són món separats.
Hi ha una gran segregació.
ºº

63. Cada cop hi ha més vida
urbana, augmentant la taxa
d’urbanització (els països
industrials tenen taxes més
elevades).
Els canvis socioeconòmics fan que
s'incrementin la indústria i els
serveis, disminuint l'agricultura.
Des de mitjans
del segle XIX:
Brutal creixement urbà.
Al segle XXI el
boom urbà serà
la característica
més destacada.
L’extensió del paisatge urbà en el món.
Anem vers un món urbà general,
destacarà el gran creixement del
tercer món (augment poblacional i
èxode rural).
ºº

64. L'ONU calcula que fins el 2.030 el
creixement poblacional serà d’uns
2.700 milions. D'aquests, el 90%
viurà a les ciutats.
Ara més de la meitat de la població
mundial (53%) viu en ciutats.
Destacarà el cas asiàtic i africà.
El 2050
podria
superar
el 70%.
ºº

66. Europa va ser el primer continent amb una urbanització
massiva.
Actualment, la seva xarxa de ciutats és molt densa,
donant-se la rururbanització i la suburbanització
estacional (boom de les segones residències).
La franja amb més densitat de
població és on hi ha més ciutats.
És la dorsal europea.
Una segona zona un
segon eix, va des de
València a Venècia, és
l’Arc mediterrani.
Nord d’Itàlia, nord de
França, Alemanya,
Benelux i S.E. de GB.

67. Aquesta xarxa de ciutats es troba perfectament
interconnectada.
Autopistes
Tren
Totes les grans ciutats i regions de la
UE es troben unides per carretera.
Els trens de llarga
distància i d’alta
velocitat no
connecten totes
les grans ciutats i
regions de la UE,
com té per
objectiu la UE.
ºº

68. Les ciutats actualment ocupen poc més d'un 2% de la
superfície terrestre, tot i que consumeixen el 75% dels
recursos.
En un futur s'incrementarà la població urbana i el consum
de recursos.
En algunes zones el creixement serà descontrolat, la qual
cosa agreujarà encara més els problemes per al medi i la
salut humana.
Caldria millorar la gestió de
l’aigua, els residus i el transport, i
la planificació urbanística.
Hem de cercar una
ciutat sostenible.
Els problemes urbans.

69. La demanda ja es va fer el 1996 a
Istambul, en la Conferència de l’ONU
sobre assentaments urbans (Hàbitat II).
Com sempre, els problemes són la
manca de recursos (sobretot al S) i la
manca de voluntat política.
Els problemes
urbans són arreu,
però normalment
es visualitzen més
en els països del
sud.

70. El valor del sòl. El sòl és limitat i inamovible. Com
que hi ha menys oferta que
demanda augmenta de preu.
L'especulació es
basa en retenir
el sòl esperant
augment del
valor.
El valor del sòl és superior al centre car hi ha menys sòl;
lluny del centre hi ha més sòl, per això perd valor.
Cal considerar però, la influència dels equipaments i les
infraestructures.

71. El transport i les infraestructures.
Les ciutats són grans
concentracions humanes, per
això calen molts equipaments
(escoles, hospitals …) i
infraestructures.
Les infraestructures relacionades amb el transport són
bàsiques, car cal garantir la mobilitat dels ciutadans i
l’arribada a la ciutat de tot allò que necessita.
Les ciutats es troben sobretot dominades per l'automòbil
privat (dependència del cotxe).

72. Cada cop augmenta
més el transport
privat per l’augment
de la ciutat difusa.
Més distància entre el lloc de
residència i el de treball, estudi
o esbarjo (pràcticament obliga
a utilitzar el vehicle privat).
A Catalunya, existeix una a mobilitat
residencial molt destacada.
Les rendes mitjanes-altes es
desplacen for a de les zones
metropolitanes, cercant millors
habitatges.
S’intensifica la
utilització del
vehicle privat.
La ciutat difusa dificulta la creació
d’una bona xarxa de transport públic
en una àrea urbana dispersa i de
gran extensió territorial.

73. Les dependència del
vehicle privat planteja
nombrosos problemes:
- Manca d’aparcament
- Contaminació
- Congestió viària
- Augment de la despesa
en infraestructures
- ...
Caldria fomentar un transport públic més eficient (carrils
BUS) o fomentar els carrils VAO (vehicles d'alta
ocupació).

74. El proveïment. La ciutat pràcticament no produeix
res d’allò que consumeix.
L'administració (govern municipal) ha de
construir i mantenir la xarxa d’infraestructures
(brutal despesa econòmica).
Totes les grans ciutats
tenen greus dificultats
de finançament.
Per això és bàsic garantir el proveïment
d'aigua, aliments, energia…

75. El medi ambient. Cal mantenir la puresa de l’aire,
netejar, recollir els residus... evitar
problemes de salut.
- Contaminació (atmosfèrica,
acústica ...)
- Residus urbans (clavegueres,
abocadors, depuradores...)
- Consum de recursos (des de
l'aigua al sòl)...
L'actual model de ciutat difusa incrementa els problemes.
Les ciutats generen
diversos problemes
mediambientals:

76. - La contaminació. Una de les més greus és
l’atmosfèrica, provocada pel trànsit,
indústries, sistemes de calefacció i
de refrigeració.
Es crea un microclima urbà, amb una temperatura més alta
(illa de calor), fomenta l’smog, la pluja àcida, el canvi
climàtic....
Cal destacar cada cop més l’acústica.
L’ús de transports
públics són un clar
avantatge respecte
el medi ambient.
Millora de la
qualitat urbana
i estalviem
energia.

77. - Els residus. Les ciutats són grans consumidores
de recursos i grans generadors de
deixalles (industrials i de llars).
S’han de tractar els residus sòlids i
les aigües residuals (depuradores).
Cada català genera per any 575 kg.
de residus urbans.
És necessari la recollida selectiva
d’escombraries i brossa.
Tot i així, encara avui, hi ha encara
grans abocadors de residus que
estan situats als afores de la ciutat
i contaminen el sòl.

78. - Els consum de recursos. Les ciutats són grans
consumidores de recursos i
grans generadors de
deixalles (industrials i de
llars).
Aigua, energia, sòl...
Sobretot amb el model
de ciutat difusa.
El model urbà dispers és ecològicament molt costòs
(presenta un important impacte ambiental).
És altament consumidor de sòl.
Dispara la mobilitat individual (incrementa el
consum energètic i la contaminació).
El transport públic no és rendible
(dispersió d'assentaments).

79. Manca de recursos econòmics.
És un
problema
creixent.
El funcionament d'una gran ciutat comporta
grans despeses, sempre en augment.
La rururbanització ha comportat una
disminució d’ingressos.
Totes les grans
ciutats tenen
problemes
econòmics.

80. La vulnerabilitat. A mesura que es fan més grans
les ciutats es tornen més
vulnerables.
Resulta més fàcil paralitzar-les:
A nivell tècnic (errada tècnica).
A nivell polític-tècnic (vaga).
A nivell polític (violència terrorista).

81. Els problemes socials.
La vida urbana es caracteritza per les presses, els
desplaçaments dins i fora la ciutat, el caos circulatori, els
sorolls, la massificació en els comerços, l'allotjament en
habitatges petits, l'escassetat zones verdes...
Tot això pot comportar aïllament,
estrès, agressivitat...
A les ciutats es pot donar l'anomia.
També és cert que a les ciutats
existeix menys pressió social i més
llibertat.

82. Problemes socials en les ciutats del Nord.
Decadència i pobresa urbanes,
evidenciades en el deteriorament
dels centres històrics i de
determinats barris.
Evident
segregació
social.
La població amb més renda surt
buscant altres models de vida,
Els barris es degraden, els
habitatges també
La població envelleix
Es fan nuclis
de població
amb menys
recursos...

83. La forta immigració satura els barris vells,
on viu població amb rendes baixes i a on
també hi ha sovint elevades taxes d'atur.
Per exemple,
a Catalunya:
Els barris es degraden.
Un fenomen semblant es dóna en
algunes ciutats dormitori.
La pobresa urbana afecta més d’un
20% població (sobretot dones grans, tot
i que cada cop hi ha més gent jove).
Sovint la pobresa s'acompanya amb
d'altres problemes socials (atur,
drogoaddicció, sense sostre ...).
És allò que es coneix com a Quart Món.

84. Problemes socials en les ciutats del Sud.
Destaquen els arrabals perifèrics d’autoconstrucció
(cinturons de pobresa), on hi viu entre el 30% i el 60% de
la població urbana del S.
El 70% vivendes del S són tècnicament il·legals.

85. Els problemes són més greus i més palpables:
Manca de serveis bàsics (aigua potable,
clavegueram, recollida de residus ...).
Congestió (la manca de planificació dóna un
creixement caòtic).
Problemes socials.
Manca d’higiene (major incidència de les malalties)
Increment del risc (s’instal·len en llocs poc
apropiats)