3. En la nit negra i closa, guiat sols per l’anhel, talment guspira que al fons del cor reposa, i l’alè que transpira tot allò que al teu pas de nou respira,
4. camino a les palpentes seguint el pur instint cercant eixida gairebé d’esquitllentes vers allò que en tu em crida freturós de l’amor que m’és la vida.
5. Per incertes senderes que es perden en la nit, segur seguia sense pors ni quimeres el que el meu cor sentia, fibló de llum que anunciava el dia.
6. Oh la nit que desvela tendreses que el meu cor sent i endevina, joia cauta que arrela, com un most que s’entina i es fa vi generós, dins de la sina!
7. Oh amor que valerosa, quan el dolor i el mal semblaven vèncer, obries generosa el teu clos i, amb volença, donaves al meu cos nova naixença!
8. Oh nit clara com dia en què el meu ser, de tot i en tot fent muda, del doll d’amor bevia, amb desig i amb lleguda de revifar la vida mig perduda!
9. Oh amor que em mi rambleges guspirejant per desvetllar l’aurora, claror que amb mi deleges del meu triomf, penyora de la vida que augura vencedora!
10. Oh joiosa ventura que em duia per la nit vers els teus braços, oh goig que en mi perdura oh consols i solaços que em lliguen a la vida amb tendres llaços!
11. Tu em dónes a bestreta la vida renaixent que al cor arrosa aquesta hora quieta lliure de tota nosa en què el meu cap sobre el teu si reposa.
12. CANT A PIEDAD En la nit negra i closa, guiat sols per l’anhel, talment guspira que al fons del cor reposa, i l’alè que transpira tot allò que al teu pas de nou respira, camino a les palpentes seguint el pur instint cercant eixida gairebé d’esquitllentes vers allò que en tu em crida freturós de l’amor que m’és la vida. Per incertes senderes que es perden en la nit, segur seguia sense pors ni quimeres el que el meu cor sentia, fibló de llum que anunciava el dia. Oh la nit que desvela tendreses que el meu cor sent i endevina, joia cauta que arrela, com un most que s’entina i es fa vi generós, dins de la sina! Oh amor que valerosa, quan el dolor i el mal semblaven vèncer, obries generosa el teu clos i, amb volença, donaves al meu cos nova naixença! Oh nit clara com dia en què el meu ser, de tot i en tot fent muda, del doll d’amor bevia, amb desig i amb lleguda de revifar la vida mig perduda! Oh amor que em mi rambleges guspirejant per desvetllar l’aurora, claror que amb mi deleges del meu triomf, penyora de la vida que augura vencedora! Oh joiosa ventura que em duia per la nit vers els teus braços, oh goig que en mi perdura oh consols i solaços que em lliguen a la vida amb tendres llaços! Tu em dónes a bestreta la vida renaixent que al cor arrosa aquesta hora quieta lliure de tota nosa en què el meu cap sobre el teu si reposa.
