1. LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL A L’EDUCACIÓ Jordi Bermúdez Martos

3. ALTERNATIVA D’APRENENTATGE

5. La IE com a factor d’èxit a la vida davant el QI

6. Els avenços científics : el cervell emocional

8. Segons Howard Gardner, la intel.ligència té un caràcter multifactorial (1996) ANTECEDENTS

9. Daniel Goleman Recolza la seva teoria en aquest caràcter múltiple de la intel·ligència proposat per H. Gardner. ANTECEDENTS

11. Perseverar en la tasca tot i les frustracions.

12. Regular els nostres estats d’ànim.

13. Evitar que l’angoixa interfereixi en les facultats racionals.

14. Controlar els impulsos

15. Diferir les gratificacions

17. Processament de les percepcionssensorials Part pensant Sistema límbic Regió més primitiva Lòbul olfactiu Tall encefàlic

20. Respostes pròpies i dels altresSEGREST NEURONAL: Respostaprecognitiva de l’amígdala Memòria emocional

21. La memòria emocional L’amígdala, magatzem de memòria emocional Respostes precognitives ràpides, crucials per l’evolució però perilloses per a les relacions La infància: la interacció amb els cuidadors esdevé un autèntic aprenentatge emocional (respostes per tota la vida)

24. Anys 1940-1950  Conductisme (B.F.Skinner): Conducta com a única faceta psicològica observable.

25. 1970  Revolució cognitiva : QI com a referent del nen intel·ligent (habilitats lingüístiques i matemàtiques)

28. Capacitat de reconèixer un sentiment en el moment d’aparèixer

29. Activació de les àrees del llenguatge al neocòrtex

30. AlexitímiaSensacions viscerals: indicadors emocionals que ens fan més competents (Psicoanàlisi) Discriminació de sentiments negatius Emoció subconscient Emoció conscient Neocòrtex

32. Ens permet controlar els nostres sentiments i adequar-los al moment.

33. Objectiu: equilibri emocional ( no repressió)

34. Enuig

35. Ansietat

36. Manca d’autoregulació

37. Tristesa

39. Enuig Com apagar l’enuig Considerar els 1rs pensaments causants Missatges mitigants de queixa (en casos moderats) Refredament (apaga l’excitació fisiològica) Catàrsis (Utilitat relativa)

40. Ansietat Preocupació és un assaig per considerar respostes per mitigar l’ansietat davant una situació amenaçadora Preocupació crònica Ansietat Com frenar l’ansietat moderada Atenció i escepticisme davant el motiu que ens preocupa Borkovec

41. Tristesa Refugi reflexiu davant les ocupacions quotidianes Ansietat persistent Seqüeles intel·lectuals (confusió, concentració, memòria) Correlacions físiques ( insomni, apatia, neguit) Depressió subclínica Apaivagar la depressió Distraccions Activitat física Plaers sensorials Situacions d’èxit Reestructuració cognitiva Orientacions trascendentals

42. Els repressors de l’emoció Nens impassibles, que esborren el rastre emocional del seu camp de consciència Impassibilitat circumstancial: estratègia positiva d’autoregulació emocional Impassibilitat crònica: excés de funcionament neural del lòbul prefrontal esquerre Causes: Supervivència transmissió conductual paterna

44. Les Persones amb aquesta capacitat, són més productives i eficaces en les empreses que porten a terme, i gestionen millor les frustracionsAutomotivació És l’actitud mestra de la IE, i influeix profundament en la resta de facultats Facilita l’entrada a l’estat de flux, un estat lliure de soroll emocional en el qual els circuits neurals tenen un funcionament òptim

46. Les Persones que dominen aquesta habilitat, sintonitzen amb les senyals subtils que indiquen les necessitats i sentiments dels altres.Missatges no verbals, captats de manera inconscient (sintonització) Arrels de l’empatia La pròpia consciència Des del mateix naixement Paper crucial de l’educació dels pares Els sociòpates, una vida sense empatia L’empatia condiciona els judicis morals

48. Les Persones amb aquesta capacitat gaudeixen de popularitat, lideratge i eficàcia interpersonalLideratge: organització de grups Mediació: negociació de solucions INTELIGÈNCIA INTERPERSONAL Connexions personals (empatia) Anàlisi social (intuició)

49. UNA PORTA OBERTA A L’ OPORTUNITAT Vida familiar: 1ª escola d’aprenentatge emocional El tracte que donen els pares El model que ofereixen

51. Laissez-faire

53. Curiositat

54. Intencionalitat

55. Autocontrol

56. Relació

57. Comunicació

59. MOMENTS CLAU Etapa fetal i primers mesos: àrees sensorials 10-18 mesos: connexions còrtex prefrontalsistema límbic (interruptor de l’ansietat) Sistema límbic: a la pubertat Lòbuls frontals i “nervi vago”: fins l’adolescència

60. PROCÉS DE MADURACIÓ EMOCIONAL Aprenentatge intens als 3-4 anys. S’activen: Sensació de seguretat Sensació d’eficàcia Grau de dependència

61. TRAUMA I REEDUCACIÓ EMOCIONAL El TEPT gira entorn al record d’una situació violenta Queda gravat a l’amígdala i esdevé un detonant emocional hipersensible Els maltractaments minven la tendència natural a l’empatia Les seqüeles biològiques esdevenen permanents. Els nens que han patit un TEPT han de rebre tractament psicològic

63. Qüestionsbiològiques

64. Influènciesculturals

65. Teràpia per evitar l’analfabetisme emocional:

66. Competènciesemocionals

67. Competènciescognitives

69. Condicions ambientals a l’etapa prenatal

70. Patrons dependents de l’edat

71. Estat físic del nen

72. Condicions ambientals (socials)

74. Treball empàtic i en equip

75. Resolució de conflictes

76. Creativitat

77. Lideratge emocional

78. Servei productiuEnsenya al nen a modular les seves emocions

80. Conèixer les emocions i reconèixer-les en els altres

81. Classificar sentiments i estats d’ànim

82. Modular i gestionar l’emocionalitat

83. Desenvolupar la tolerància a les frustracions diàries

84. Prevenir els factors de risc (ex: consum de drogues)

85. Adoptar una actitud positiva davant la vida

86. Prevenir conflictes interpersonals

88. Percepció de necessitats, interessos i problemes dels nens i del seu entorn immediat i mediat

89. Oferir un clima emocional positiu

90. Ajudar els nens a establir-se projectes personals de vida

91. Facilitar els processos de presa de decisions i responsabilitat personal

93. PRINCIPI FONAMENTAL Per una educació emocionalment intel.ligent, serà primordial un bon model d’IE en la figura dels educadors (J.B.M)