1.
Mercè Rodoreda Adrià Serrano i Joan Crisóstomo

2.
La narrativa de postguerra La novel·la i el conte van recuperar la importància que havien tingut en els anys de la preguerra. La novel·la d’anàlisi psicològica Tradicional: usa tècniques de la novel·la realista Renovadora: nous temes, tècniques i recursos propers a la novel·la poètica i simbòlica La novel·la realista Realisme testimonialista: escritors exiliats. Usen tècniques de la novel·la realista tradicional. Realisme existencialista: pretén denunciar la situació política de la postguerra. Presenta l’ésser humà com a víctima Realisme mític: utilitza un narrador subjectiu que explica els seus records

3.
La novel·la psicològica Són novel·les ambientades en un món burgès i ciutadà que analitzen i expliquen el món interior dels personatges. Els temes són el desengany amorós, la inadaptació de la realitat, el sexe… La novel·la psicològica catalana recull les influències de la novel·la europea El temps interior: els protagonistes recorden fets del seu passat suggerits per objectes i sensacions; això provoca el constant trencament del fil narratiu lineal. El monòles interior: desapareix la veu narradora i la consciència del personatge flueix lliurement. Freudisme: les teories de freud són aplicables per explicar el caràcter dels personatges.

4.
Mirall trencat <ul><li>Mirall trencat és una novel·la llarga, dividida formalment en tres parts, que narra la corba ascendent i declinant d'una família, els Valldaura-Farriols, que representen un temps i un país concret. La primera part, formada per divuit capítols, té una funció de presentació tant pel que fa als personatges com pel que fa a l'escenari, per tant la narració de fets i esdeveniments hi són predominants; ens són presentats els fundadors de la família: Teresa Goday i Salvador Valldaura, personatges que pertanyen a un món culte. La segona part, estructurada en vint-i-un capítols, es desplaça dels fets externs cap a la intimitat dels personatges; el nucli d'aquesta part és el món infantil, marcat per la tràgica presència de la mort: Jaume, el fill petit, és assassinat i Maria es suïcidarà. La darrera part, de tretze capítols, continuarà amb la descripció de la història familiar; Teresa en serà l'ànima i morirà acompanyada dels records més estimats. L'evolució de la història queda reflectida, també, en la torre esplèndida on viuen i que es comporta com si d'un organisme vivent es tractés. El tema central de l'obra és la mort, tractat de manera simbòlica. És, també, la liquidació literària i mítica d'un període de Catalunya, vital i brillant trencat per la Guerra Civil. El temps no és lineal, sinó que queda fragmentat per nombroses reflexions, que giren sempre al voltant del pas del temps. Pel que fa als personatges cal dir que mantenen dues constants: la soledat i la desencisada concepció de l'existència humana; cal ressaltar la gran quantitat que n'apareixen a l'obra, tant de masculins com de femenins, i la seva extracció social benestant; cal apuntar que els personatges principals seran dues dones: Teresa, representant del món dels adults i Maria del món dels infants. Alterna l'estil directe amb l'indirecte. La veu predominant és en tercera persona </li></ul>

5.
Exercicis <ul><li>1. Per quina raó decideix Mercè Rodoreda substituir el monòleg per l’estil narratiu? </li></ul><ul><li>Per tal d’aconseguir la més alta qualitat narrativa i així enriquir-se en l’àmbit de la literatura </li></ul><ul><li>2. Defineix el monòleg. Quines són les seves característiques gramaticals? Com es vehicula la informació? Quina és la distància entre el narrador i el personatge? </li></ul><ul><li>desapareix la veu del narrador i la consciència del personatge flueix lliurement, sense mediacions. </li></ul>

6.
Exercicis <ul><li>3. Quin novel·lista europeu el consagra com a tècnica renovadora? </li></ul><ul><li>4. Com penetra el monòleg interior a la narrativa catalana? </li></ul><ul><li>Mitjançant Carles Soldevila que és el novel·lista que va introduir aquest estil a Catalunya </li></ul>

7.
6. Explica el punt de vista d’aquest fragment assenyalant fragments concrets. El punt de vista es de 3ª persona. Fragment = Salvador Valldaura havia tancat els ulls mentre els violins anaven desgranant el primer tema de l’al·legro con brio. Estava recollit, voltat d’aquelles onades que l’exaltaven i el deixaven gairebé sense respir. 5. Analitza aquest fragment de La plaça del Diamant , escrit seguint aquesta tècnica, i destaca’n: a) el punt de vista adoptat b) les marques gramaticals c) la fluència i el ritme de la información El fragment està escrit en 1ª persona, en aquest fragment el protagonista es troba on vivia quan era petit, es podria dir que en el seu poble i explica detalls típics d’ell, les cases no molt ben cuidades... I antics amics que apareixen en el text

8.
7. Qui explica l’escena? Es manté el mateix punt de vista al llarg de tot el text? El text explica la conversa de dues persones durant un dinar. L’acció té lloc a Viena. Al principi del text la història és explicada pel narrador. Després canvia el punt de vista ja que els personatges mantenen un diàleg en primera persona. 8. Després de llegir els fragments anteriors indica característiques de l’obra de Rodoreda en general i de La plaça en concret. La temàtica és bàsicament femenina i protagonitzada per una dona així com un estil narratiu poètic i ple de simbolisme. La seva obra està ambientada en llocs on ha viscut. Les protagonistes de les seves obras són dones frágils però que al mateix temps demostran una gran força interior.