Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON

1. QÜESTIONARI SOBRE MAL DE LLENGÜES
Explica el significat de les afirmacions següents o, quan s'escaigui, contesta les preguntes.
PRINCIPI:
LÈXIC. Abans de respondre, cerca al diccionari el significat de les paraules següents: prejudici, estultícia, congèneres, envers,
parany, petjada, multisecular.
1. "Les llengües s'han de defensar com els ecòlegs defensen el medi ambient." Quina relació hi pot haver entre un ecosistema (el medi
ambient) i una llengua?
2. L'autor afirma que en aquest llibre s'ocuparà d'estudiar la runa i les escombraries de la Lingüística. Quin sentit té aquesta metàfora?
3. "Amb la desaparició d'una llengua pot desaparèixer la memòria de tot un poble." Què significa la paraula memòria a la frase
anterior?
4. "Les llengües són innocents." Explica el significat d'aquesta frase.
5. Explica el sentit de la frase: "I fa de les llengües bandera".
6. De quines maneres es pot agredir una llengua? Digue'n unes quantes.
7. Com es pot defensar o protegir una llengua? De qui depèn aquesta protecció?
CAPÍTOL 1:
LÈXIC. Cerca al diccionari: melomania, geocentrisme, homocentrisme, assenyat, egocentrisme, etnocentrisme, xenofòbia,
superstició, secessió.
Res publica: la cosa pública, és a dir, la regulació de la vida col·lectiva, l'Estat.
Dr. Livingstone: famós explorador escocès, descobridor de les cascades de Victòria (Àfrica).
1. "Les nostres interaccions verbals [és a dir, un diàleg entre dues persones, per exemple] són molt complexes des d'un punt de vista
científic." Explica amb un exemple aquesta complexitat.
2. Què significa "desfamiliarització"?
3. Explica breument les teories de Copèrnic i Galileu.
4. Quines característiques defineixen els judicis de fet? Posa'n exemples.
5. Quines dues castes de judicis inclouen els judicis de fet? Posa'n exemples.
6. Què són els judicis de valor? Quan, però, esdevenen prejudicis? Posa'n exemples.
7. "Els prejudicis col·lectius (alemanys capquadrats, andalusos alegres, etc.) són estereotips còmodes, però fomenten la ignorància
perquè no ens deixen conèixer la realitat." Explica aquesta afirmació.
8. "No acceptam que els altres siguin diferents; per això els censuram. Aquesta incapacitat és la font de l'egocentrisme i de
l'etnocentrisme de la gent." Raona el sentit d'aquesta frase.
9. "L'etnocentrisme duit a l'extrem genera la xenofòbia i el feixisme." Explica detalladament aquesta frase.
10. "Els judicis de valor només són acceptables si es fonamenten en un igualitarisme essencial: tots els humans són iguals i tenen els
mateixos drets, així com les races, les cultures i les llengües." Posa un exemple de judici de valor discriminador.
11. Fixa't en aquesta frase perquè resumeix el propòsit d'aquest llibre: "Tothom té idees sobre el llenguatge i, com que la majoria
d'aquestes idees són supersticions absurdes, el lingüista no té cap més remei que combatre-les o, com a mínim, oblidar-les"
12. Escriu tres prejudicis lingüístics. Per exemple: "Hi ha llengües fàcils i n'hi ha de difícils" (Pàg.20)
13. "El prejudici lingüístic és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants." Quin raonament segueix l'autor per
arribar a aquesta conclusió?
14. "Una llengua, considerada més apta que d'altres, pot produir la mort de moltes llengües." Per què? Raona-ho.
15. Intenta definir els conceptes d'autoodi i de deslleialtat lingüística?
16. Escriu i explica la definició que dóna l'autor de prejudici lingüístic. (Pàg. 23).
17. "És obvi que els secessionistes lingüístics es fan forts en els prejudicis originats per la ignorància del caràcter variat d'una llengua."
Qui són els secessionistes? Com anomena i classifica la Sociolingüística el caràcter variat d'una llengua?

2. CAPÍTOL 2 (Les velles petjades de l'etnolatria)
LÈXIC. Cerca al diccionari: etnolatria, clapadeta, hom, “marieta”, apologia, xovinisme, estendard, maniqueu, neguit.
“Llengües vulgars” és com alguns lingüistes denominaven fins al segle XVIII les llengües romàniques (italià, català, francès, castellà,
gallec-portuguès, romanès, occità, retoromànic i sard)
1. Comenta el significat de la frase següent: "La història de la Lingüística és, en part, una història sobre el prejudici lingüístic."
2. Explica el concepte de patois ('patuès') amb l'ajut del Diccionari.
3. La frase de Diderot "Parlez françois au sage" significa 'Parleu en francès al savi'.
4. Per què Plató culpa els poetes de la desfiguració i degeneració del llenguatge?
5. Primer prejudici lingüístic: Els usos literaris varen ser allò que la tradició gramatical va promoure com a norma de bona
educació lingüística.
6. Refutació del primer prejudici: "Quan es tracta de la forma lingüística, Plató passeja juntament amb el porcater macedoni i
Confuci amb el caçador de cranis d'Assam". (Edward Sapir). Explica el significat d'aquesta afirmació.
7. Explica la frase següent amb un exemple: "En temps de l'humanisme, una llengua era reputada valuosa si havia desvetllat l'interès
dels gramàtics."
8. Segon prejudici lingüístic: Una llengua és bona si els savis de la gramàtica així ho avalen , és a dir, si n' escriuen una
Gramàtica.
9. Refutació del segon prejudici lingüístic: Totes les llengües tenen Gramàtica, tot i no tenir-la descrita per escrit en un llibre.
10. A qui es refereix l'autor quan parla dels savis secessionistes ?
11. Què significa normativitzar una llengua?
12. Tercer prejudici lingüístic: "Cal parlar amb Déu en castellà; als amics, en francès; als enemics, en alemany; a les dones, en
italià" (Carles I). Val a dir, llengües diferents per a funcions diverses.
13. Refutació del tercer prejudici lingüístic: a) Totes les llengües són aptes per a totes les funcions comunicatives o registres. b) "No hi
ha res de més fàcil que atribuir a un idioma les qualitats de lògic, clar i vés a saber què. Però en la majoria dels casos el que es
caracteritza és un poble, no pas la llengua" (Ch. Bally).
14. Quart prejudici lingüístic: Hi ha llengües de cultura i llengües primitives.
15. Durant el segle XVIII és freqüent l'oposició entre la civilització europea i la barbàrie dels altres pobles: el primitivisme d'aquests és
contemplat "com una forma inacabada de la nostra perfecció". Vet aquí l'etnocentrisme.
16. "Seria empobridor substituir per un idioma local [occità, català, bretó, alemany], encara que fos parcialment, la nostra llengua
nacional que ha estat reconeguda universalment com el vehicle d'un pensament capaç d'ultrapassar les fronteres i el temps". Llei
Deixonne (1949). Amb aquesta llei es va justificar a França que les llengües locals no fossin admeses com a oficials. Creus que és
una justificació racional?
17. Què significa diversitat lingüística?
18. Explica un cas d'imperialisme lingüístic, un de competència lingüística i un de supervivència lingüística.
19. Quan es fan les apologies de la llengua catalana? Per quin motiu?
20. Conclusió sobre les apologies de la llengua catalana: "Equilibri en les declaracions de principis; desgavell, però, en les
argumentacions que hom usava per defensar l'igualitarisme de totes les llengües".
CAPÍTOL 3 (Els tentacles llunyans d'una educació potinera)
LÈXIC. Cerca al diccionari: estereotip, adelerat, potiner, glotocentrisme, esperanto.
En aquest capítol, l'autor explica els prejudicis lingüístics que s'han transmès a través de l'educació (escola, universitat, etc.).
Aleshores l'escola ha promogut en part, més que la difusió del coneixement, la difusió de la ignorància.
1. Intenta explicar què signifiquen aquestes tres causes.
Causes dels prejudicis: 1) Ignorància no volguda; 2) Ignorància responsable; i 3) Promoció conscient de la ignorància
2. Els tres prejudicis populars més estesos són els que consideren les llengües:
• Cinquè prejudici: ...................................................................................................................................................
• Sisè prejudici: ....................................................................................................................................................
• Setè prejudici: Majoritàries (molts de parlants) / Minoritàries (pocs parlants)
3. A qui es refereix l’autor quan parla de “somniadors d’imperis, juntament amb els seus mestres missioners”
4. Com rebatries l'argument que defensa que hi ha llengües fàcils i llengües difícils?
5. Et sembla que és difícil la llengua chinook, les característiques de la qual explica l'autor?
Amb quina finalitat et sembla que l'autor posa un exemple de desfamiliarització a partir de la frase He vingut per donar-li-ho a ella ?
6. Les conclusions a què arriba l'autor són:
-Totes les llengües són igual de fàcils per als ................................. i igual de difícils per als ..................................................

3. -La llengua més fàcil i clara de totes és ............................. -Totes les llengües són, per als seus parlants, ...........................
7. Fixau-vos en la definició, molt clara, d'egocentrisme: "No ets com jo (ets negre, homosexual, massa gras o massa prim,
diferent); per això em molestes". D'etnocentrisme: "Els altres pobles no són com el meu, i és per això que em molesta la seva
manera de ser i comportar-se, i ells mateixos em molesten". I, finalment, de glotocentrisme: "La meva llengua és superior a la
dels altres; a més a més, sonen molt malament i no les entenc ni m'interessa aprendre-les."
8. Quina diferència hi hauria entre l'etnocentrisme i el glotocentrisme?
9. Com definiries el fonocentrisme?
10. Els esquemes home-superior / dona-inferior (és a dir, la concepció masclista de la societat) es traslladen a les llengües; aleshores
es parla de llengües ..................... i .................... d'una banda, i de l'altra, de llengües .................... i ......................
11. L'autor afirma que cap de les característiques estructurals de les llengües no es pot associar amb trets culturals, físics,
psicològics, etc. Posa'n un exemple.
12. 5.000 milions de persones, 171 Estats, 3.000 llengües. Proporcionalment, a cada llengua li corresponen 1'6 milions de parlants.
A cada Estat, 17'5 llengües. Gairebé no hi ha al món Estats monolingües. Cita 5 Estats europeus que no siguin monolingües.
13. Per què Gregorio Salvador considera absurda la creació de càtedres de Llengua i Literatura valencianes i de Llengua i
Literatura catalanes: modalitat balear?
14. Quina llengua afavoreix G. Salvador en els seus càlculs i a quines escatima parlants? Quins criteris aplica per tal d'aconseguir-
ho? Et sembla una actitud "científica"? Amb quina finalitat ho fa?
15. Quins són els motius de fons de la insensibilitat que demostra G.Salvador envers la desaparició de les llengües minoritàries (o
minoritzades)?
16. Com rebat l'autor l'argument que defensa la imposició de llengües majoritàries per la possibilitat de comunicar-se amb més gent?
17. Cita 5 professions en què sigui imprescindible dominar qualque llengua (a part de català i castellà) i 5 en què no ho sigui.
18. Si es plantejàs la qüestió de declarar l'anglès com a tercera llengua oficial de les Balears (i, per tant, d'obligat coneixement per a
tota la població), hi estaries a favor o en contra? Per què? I si fos l'alemany?
CAPÍTOL 4 (La presumpció (volguda?) de la ignorància)
LÈXIC. Cerca al diccionari: laxitud, lloança, esglaó
1. En aquest capítol tracta dels prejudicis motivats en una ignorància responsable. A què i a qui es refereix en concret l'autor?
2. Què significa la frase de Sapir: "L'estudiós del llenguatge no hauria de cometre mai l'error d'identificar una llengua amb el seu
diccionari"?
3. Un famós polític va afirmar: "¿Química nuclear en eusquera? ¡No me hagan reír!". Quin prejudici lingüístic s'amagava rere aquesta
afirmació?
4. La riquesa de vocabulari d'una llengua és irrellevant lingüísticament, perquè, com explica l'autor, "una llengua té exactament les
paraules que ha de tenir". Què significa aquesta afirmació?
5. Com resol una llengua el problema de proveir-se de vocables per anomenar nocions o objectes nous?
6. Com et sembla que s'han format paraules com pomme de terre, erizo de mar o blat de moro, pertanyents a llengües tan "cultes" com
el francès, el castellà i el català?
7. Refutació del prejudici sobre llengües riques/llengües pobres: El boiximà més humil de Sud-Àfrica parla amb un ric sistema
simbòlic que és, en essència, perfectament comparable amb la parla d'un francès culte. (Sapir).
8. Refutació del prejudici sobre llengües de cultura/ llengües incultes: Cap llengua no pot, per ella mateixa, afavorir o impedir
l'activitat de l'esperit [literatura, filosofia, etc.]. (E. Benveniste).
9.  Refutació del prejudici sobre llengües amb literatura i sense: La literatura és un producte individual que pressuposa una llengua,
producte col·lectiu d'un poble. Una llengua, però, no necessita una literatura per existir.
10. Explica el sentit de la frase: "Els qui parlam llengües romàniques som els hereus lingüístics dels analfabets llatins i no pas de Ciceró i
de Virgili".
11. Quin és l'atribut més important que han fornit les llengües a la Humanitat? La literatura?
12. Existeix alguna llengua que només sigui (i hagi estat) escrita?
13. Hi ha uns registres de la llengua que són més importants i necessaris que no uns altres. Vertader o fals? Raona-ho.
14. Quines dues accepcions té la paraula "dialecte"?
15. Per què diu l'autor que és tan útil la varietat estàndard? Per què és superior a les altres varietats?
16. Concepte de llengua: Una llengua és, d'una banda, la suma de tots els dialectes; i, de l'altra, el conjunt dels elements essencials i
comuns que trobaríem en els dialectes.
17. Prejudici entorn al concepte de llengua i dialecte: Es considera llengua la que té molts parlants, escriptura, literatura culta
coneguda i una varietat estàndard consolidada. O bé, la que és oficial d'un Estat, és a dir, que té el suport d'aquest Estat i de tots els
organismes que en depenen. Per contra, sovint es consideren dialectes o, si més no, llengües inferiors les que no tenen alguns
d'aquests atributs (escriptura, literatura, etc.). La majoria de llengües del món pertanyen a aquest grup.

4. 18. Quins prejudicis inclou l'afirmació següent:"Castilla(...) surge como un pueblo innovador y de excepción. Retengamos esta
característica que nos explicará la esencia del dialecto castellano. (...) Castilla es la región que da la lengua literaria principal de
la Península." (Menéndez Pidal)
CAPÍTOL 5 (Les pseudo-raons dels nous civilitzadors)
1. La identificació entre llengua i poble pròpia del Romanticisme del segle XIX encara perdura avui en dia. Posa un exemple que
expliqui aquesta concepció de les llengües.
2. Explica el sentit del fragment següent i comenta si hi estàs d'acord: "Semblarà paradoxal, però un Estat modern promourà alhora la
instrucció i la ignorància: caldrà comptar amb tècnics ben preparats, experts monogràfics en disciplines diverses i rendibles (vet
aquí una de les causes del menyspreu que el poder manifesta envers les "humanitats") i que no estiguin en condicions de dubtar, de
preguntar-se si allò que fan té alguna mena de sentit i per a qui el té."
3. L'Estat modern tendeix a combatre la diversitat, a anul·lar les diferències, segons l'autor. A què et sembla que és deguda aquesta
animadversió?
4. Resumeix l'anècdota de la dona lituana que explica el lingüista G. Salvador. Fes-ne una valoració crítica.
5. Explica detalladament el sentit de la frase següent: "Y siniestros son todos esos movimientos y esfuerzos, ahora frecuentes, por
recluir a las gentes en lenguas minoritarias, por alentar de un modo u otro el espíritu de campanario, por querer transmutar la
babelización de maldición divina en bendición cultural."
6. Per què per a la immensa majoria de la humanitat la qüestió de la "complexitat" lingüística, ras i curt, no existeix?
7. Classificació de l'autor de les llengües segons el seu estatus oficial:
a.- Llengües sense Estat (no oficials). Són la gran majoria. Quítxua, gal·lès, etc.
b.- Llengües amb Estat (oficials).
b.1.- Estats monolingües: Suècia, Islàndia, etc.
b.2.- Estats plurilingües: Regne Unit, Bèlgica, França, etc.
-Una sola llengua oficial: Itàlia, Regne Unit, EUA
-Diverses llengües oficials: Suïssa, Canadà, Irlanda...
c.- Llengües oficials en diversos Estats: alemany, anglès, portuguès, castellà...
d.- Llengües "internacionals" o "de comunicació": anglès, castellà, rus, francès... xinès? alemany?
8. Tota llengua és "de comunicació" en els àmbits (o territoris) en què aquesta funciona. Aleshores, quina és la llengua de comunicació
de l'ONU? I de la premsa a Mallorca? I de Marratxí?
9. Com explica la lingüista Carme Junyent la relació entre préstecs i imperialisme?
10. Tesi de l'apartat Els ideòlegs de la llengua i la substitució: El Poder o l'Estat modern necessiten ideòlegs per poder "adoctrinar" i
controlar la pròpia població (o una comunitat sotmesa). Determinats lingüistes, amb llurs concepcions lingüístiques, s'inclouen dins
aquest grup d'ideòlegs.
11. Manuel Alvar justifica la substitució lingüística de les llengües ameríndies pel castellà adduint que això és una constant al llarg de la
Història. Hi estàs d'acord? Per què?
QÜESTIONARI DEL CAPÍTOL 6 (Final).
LÈXIC. Cerca al diccionari: puixança, immiscir, deler.
1. Fixa't en els dos sentits que se li pot donar a la paraula civilització:
a. Colonització, desenvolupament tècnic (sobretot, armamentístic), domini i conquesta, sotmetiment i explotació dels pobles
primitius, desigualtat i esperit d'agressivitat
b. Pacifisme, benestar, repartiment de la riquesa, cultura alliberadora, respecte mutu, igualitarisme.
2. Com es produeix la colonització a l'època actual, segons Tuson?
3. És important l'explicació d'Uribe de les relacions entre llengua i política: "Se suele hacer del lenguaje un símbolo del poder de
un grupo(...). Esto explica el que haya grupos que traten de imponerles a los otros su idioma, tanto dentro de las situaciones
internas como en las internacionales."
4. Com es poden fer desaparèixer les llengües actualment, segons l'autor?
5. Com t'expliques l'afirmació de Gabriel Ferrater: "Tot ésser humà disposa d'un cabal lèxic més o menys semblant al dels
professors d'universitat."?
6. Dins les mateixes llengües també se solen discriminar certes varietats. Posa'n qualque exemple.
7. Quina solució proposa Tuson de cara el futur?

5. ELS PREJUDICIS
1. Primer prejudici lingüístic: Els usos literaris varen ser allò que la tradició gramatical va promoure com a norma de bona
educació lingüística.
2. Segon prejudici lingüístic: Una llengua és bona si els savis de la gramàtica així ho avalen , és a dir, si n'escriuen una
Gramàtica.
3. Tercer prejudici lingüístic. Llengües diferents per a funcions diverses.
4. Quart prejudici lingüístic: Hi ha llengües de cultura i llengües primitives.
Els tres prejudicis populars més estesos són els que consideren les llengües:
5. Cinquè prejudici: ...................................................................................................................................................
6. Sisè prejudici: ....................................................................................................................................................
7. Setè prejudici: Majoritàries (molts de parlants) / Minoritàries (pocs parlants)
8. Prejudici sobre llengües riques/llengües pobres.
9. Prejudici sobre llengües de cultura/ llengües incultes.
10. Prejudici sobre llengües amb literatura i sense.
11. Prejudici sobre llengües escrites i llengües orals.
12. Prejudici entorn al concepte de llengua i dialecte
13. Prejudici sobre llengües oficials i no oficials
14. Prejudici sobre llengües internacionals i llengües regionals o locals
15. Prejudici sobre llengües de comunicació i llengües locals
Refutació del primer prejudici: "Quan es tracta de la forma lingüística, Plató passeja juntament amb el porcater macedoni i Confuci
amb el caçador de cranis d'Assam". (Edward Sapir).
Refutació del segon prejudici lingüístic: Totes les llengües tenen Gramàtica, tot i no tenir-la descrita per escrit en un llibre.
Refutació del tercer prejudici lingüístic: a) Totes les llengües són aptes per a totes les funcions comunicatives o registres. b) "No hi
ha res de més fàcil que atribuir a un idioma les qualitats de lògic, clar i vés a saber què. Però en la majoria dels casos el que
es caracteritza és un poble, no pas la llengua" (Ch. Bally).
PRINCIPI
1. Ambdós són estructures fràgils i complexes.
Medi ambient natural / cultural: són complementaris. Cultural, secundari??
2. Els prejudicis, els tòpics, les fal·làcies.
3. Llengua= herència i lligam amb el passat.
• Vehicle de tota cultura: toponímia, literatura, gastronomia, Hª, flora, fauna,
institucions, estructura social, arquitectura...
4. Llengua= expressió d’una concepció original del món.
• Llengua= tresor cultural i lingüístic.
• Colonització Amèrica.
5. Instrumentalització política i social (Rússia), econòmica.
6. –Extermini parlants
-Prohibint-la (àmbits formals) --- desprestigi ---Desús
-Dialectalitzant-la (barbarismes) – Aragonès
-Prejudicis difusió --- Desprestigi ---Desús, abandó
-Impedint la normativització
7. Fomentant la consciència lingüística dels parlants---Estat
• Oficialitzan-la (ús als àmbits formals-obligatòria)---“
• Ús a tots els àmbits---“
• Normativització---lingüistes i Estat
• Combatent els prejudicis—“ “

6. CAPÍTOL 1
1. Reacció a un conjunt d’impulsos neuronals que arriben a l’aparell fonador, que fa vibrar l’aire propagant unes
ones sonores que rep el receptor mitjançant el sentit de l’oïda.
-Exemple d’imatge microscòpica de la pell, poblada de bacteris com la selva amazònica.
-Llei de la gravitació universal. La gravetat és insignificant per massa familiar. Newton va aconseguir
desfamiliaritzar aquest fenomen.
-Llengua: convé desfamiliaritzar-se d’aquelles idees o fets que ens semblen “naturals” o “normals”
2. Judici de valor: sobre individus o pobles; `passatger/permanent i immutable.
-Aparença de judici de fet.
-Estereotips. És gitano: és culte? És honest? És ric? És educat?
3. -Ptolemeu: geocentrisme. Homocentrisme: l’Home és el centre de l’Univers. Astronomia alexandrina
-Copèrnic: polonès, 1543. Fundador de l’astronomia moderna. Teoria heliocentrista: L’Home i Déu,
insignificants.
-Galileu, 1642. Neix la ciència moderna: observació racional de la natura i mètode experimental.
-Tota opinió té un marc de coneixement que no podem entendre o analitzar sense referir-nos-hi.
4. Judicis de fet: -experiència comuna dels fets
-Científics: especialistes. Comprovació empírica i consens científic.
5. Són verificables, objectius, inqüestionables. No prejudicis.
6. Judicis de valor: subjectius i personals, individuals
• Sobre persones o pobles: problemes ètics.
• Circumstancials/permanents
Prejudicis: quan adopten forma de judici de fet i són permanents.
ACCEPTABLES: els que es fonamenten en axiomes èticament admesos universalment: tots els homes
són iguals (tenen els mateixos drets), i també els pobles, llengües i cultures.
7. Estereotip → egocentrisme→heterofòbia→ paranoia → aïllament estèril→destrucció de l’egocèntric
12. Objectiu de Tuson amb aquesta obra (Pàg.20)
Meliquisme ling.
15. Autoodi. (vs. Orgull ling.)
-Gordon Allport: “Sentiment de vergonya que pot sentir un individu per posseir les qualitats que
menysprea en el seu propi grup, ja siguin aquestes qualitats reals o imaginàries.
MALLORQUÍ: -Desplaçat dels àmbits formals, de prestigi.
-Identificat amb àmbits informals=valors negatius: rural, inculte, arcaic, pobre, vulgar
-Sectors socials més dinàmics i propensos al canvi (urbans) adopten la llengua de prestigi
-Rebutgen la llengua i el grup que la parla perquè els associa a valors negatius.
Quan una llengua dominada reacciona i pretén recuperar espais de prestigi (Diéguez, Nàjera) provoca desconcert,
frustració i ressentiment.
-Predisposa a l'abandó de la llengua dels sectors implicats en el canvi social (sobretot, classes mitjanes
urbanes).
-Identificació amb el grup dominant

7. Motivacions del canvi: impossibilitat de realització individual en la pròpia llengua: rebuig i autoodi =
bilingüització = fills monolingües.
L'abandonen perquè no satisfà les seves necessitats (li manquen funcions). Perd funcions perquè no s'usa.
Canvi de llengua: canvi d'aparença exterior = amagar la pròpia identitat.
U. Weinreich: Lleialtat lingüísitca és el principi en nom del qual els individus es reuneixen conscientment i
explícitament per resistir els canvis en les funcions de la seva llengua ( com a resultat d'un canvi de llengua) o en
la seva estructura o vocabulari (com a conseqüència de les interferències).
• Això implica la defensa de l'estructura (interferències= hibridació) i de les funcions (ús = substitució)
• Ës un principi conscient i explícit, no d'adhesió natural o rutinària.
• Lleialtat no implica forçosament nacionalisme polític, sinó política ling. democràtica (suïssos italians).
• Nacionalisme no implica lleialtat lingüística (Irlanda i Euskadi)
-Grau d’ahesió a la pròpia llengua en relació al seu ús als diversos àmbits.
16. Definició de prejudici: desviació de la racionalitat que té forma de judici de valor emès bé sobre una llengua
(o alguna de les sevs característiques), bé sobre els parlants d’una llengua (en tant que parlants), sigui per la
ignorància, sigui per la malvolença, ajustat a estereotips maniqueus i dictat pel neguit que ens produeixen les
diferències.

8. CAPÍTOL 2
Cal recordar la Història dels disbarats per no repetir-los. Tots tendim a formular prejudicis (per l’egocentrisme).
1. Certes teories lingüístiques formulades al llarg de la història de la Lingüística avui són considerades
errònies, és a dir, prejudicis. Per exemple, llatí= llengua perfecta.
“Cal reivindicar també la memòria dels disbarats per no repetir-los”
2. Patuès: parlar dialectal, especialment el mancat de cultura literària i emprat només en la conversa familiar.
3.
4. Les paraules són fetes com a imitació de les coses, és a dir, intenten descriure i anomenar la realitat. La
realitat es pot conèixer a través de les paraules. Però aquestes han estat desfigurades de la seva essència
pels poetes (figures de dicció). Perquè no s’ocupen de la veritat, sinó de la ficció, la imaginació
5. Alexandrins: filòlegs. Gramàtica: interpretar els poetes antics.
Gramàtica: art d’escriure i parlar correctament una llengua, com ho fan els millors escriptors i la gent
educada.
• Usos correctes: literaris i els de les classes altes.
• Usos incorrectes: col·loquials i els de les classes baixes.
6. Escriptura: ús bo / Literatura: model ideal de llengua.
7. Aplicació dels patrons gramàtics del llatí a les llengües romàniques.
8. Bandejament de vulgarismes i barbarismes. Babaiana, sigut, plata.
9. Ll. Transpositives(sintètiques) / anàlogues (analítiques)
10. Dante: (De vulgari eloquentia)
• vol construir una llengua literària.
• anomena llengües als dialectes italians. Toscana Gènova. Secessionistes. (Pàg.42)
11.
12. Dámaso Alonso. Pàg.33/45. Declaraciö
13. valencià-andalús: alegres.
Italià, romàntic. Anglès, tecnològic, informàtic, cibernètic.
14.
15.
16.
17.
18.
19. Segles XVIII, XIX: Joan Pau Ballot: Gramàtica i apologia de la llengua cat.(1814)
T. Forteza (1886), c.Ros (1752), Ll Galiana (1768)
1. El model ideal d’una llengua es troba a les grans obres literàries.
2. Una persona culta s’expressa millor en una llengua que una persona analfabeta.
3. Les lleng>ües primitives com el quítxua o l’èsquimo no tenen gramàtica
4. Què és una llg. Oficial? La que té lite, gram, parlants, etc.
5. La funció dels gramàtics o ling. És ensenyar l’art de parlar i escriure correctament una llengua.

9. CAPÍTOL 3
Esperanto. 1887, Lazarus Zamenhof. Llengua internacional i neutral.
Tres graus: -ignorància innocent (I)
-“ responsable (II)
-promoció de la ignorància (III)
I. Prejudicis populars:
Llengües fàcils/difícils:
• Voluntat vs. Capacitat
• Chinook: iniáludam= he vingut per donar-li-ho a ella
• Totes les llengües són difícils.
Llengües aspres/suaus
• Viril/ musicals, dolces... femenines
• Masculí7femení
• L’estructura de les llengües no es pot associar a qualitats culturals o físiques o psicològiques
Llengües majoritàries/minoritàries
• G.Salvador: la comoditat del monolingüisme
o Insensibilitat envers les altres llengües
• Llengúes majoritàries: moltes possibilitats
o Majoria població viu en una llengua
o Quan es necessita una llengua, s’aprèn.
10. Convertir en punt de referència absolut els patrons fonètics que ens són familiars (és a dir, els de la
nostra llengua o varietat geogràfica): aquests seran la norma i les altres parles no seran sinó rareses, capricis i,
àdhuc, aberracions que podem ridiculitzar sense pietat. Ex: valencià, andalús, xinès, alemany, llengües
africanes
15. Perquè només hi ha una sola tradició literària per a cada llengua. No existeix una literatura andalusa o
extremenya, ni napolitana o australiana.
16.Afavoreix el castellà i redueix el nombre de parlants del català, basc i gallec-portuguès. En el cas del
castellà inclou els habitants del món hispànic (els Estats hispànics), sense tenir en compte si el tenen per
llengua materna o com a segona llengua (triada o imposada). En el cas de les altres llengües, rebaixa les xifres
donades per Breton (8, 3 i 1m. a 6, 2 i 0'6 m.). Per tal rebaixar la importància d'aquestes llengües (que no són
la seva), ja que considera que les llengües minoritàries han de desaparèixer.
-Salvador: 300 m.(85) Altres: 210, 225, 190, 263.
-"Por supuesto, no voy a hablarles del gaélico, del sindhi o del quicongo, cuyas cifras de hablantes poco
nos pueden importar, sino de las otras lenguas de España, que ésas sí que nos interesan y nos afectan."
16. La llibertat i la comoditat de poder anar per un món divers parlant una sola llengua: la pròpia. És a dir, la
voluntat d'imposar la pròpia llengua i de rebutjar o menysprear la dels altres.
17. De fet, la majoria de la població necessita una sola llengua per poder viure i integrar-se a la seva
comunitat, per molt minoritària que sigui aquesta llengua. Només una minoria de la població té relacions
freqüents amb parlants d'altres llengües (diplomàtics, executius de grans empreses, científics...). I si qualcú
necessita realment conèixer una altra llengua, l'aprèn sense gaires dificultats. Una llengua és l'instrument de

10. què s'ha dotat una comunitat per comunicar-se i per identificar-se, i per a aquesta comunitat la seva llengua,
per minoritària que sigui, serà la més important i la més necessària de totes.
CAPÍTOL 4
1. Es refereix als prejudicis difosos pels "savis", lingüistes o intel·lectuals, fonamentats en uns postulats
suposadament "científics", però que de fet són falsos. La irresponsabilitat d'aquests savis rau en el fet de no
haver contrastat racionalment els tòpics que sobre les llengües ens ha transmès la Lingüística tradicional.
2. El vocabulari d'una llengua reflecteix la cultura i la història de la comunitat que la parla, ja que aquesta crea
termes nous o els abandona segons les seves necessitats. Per exemple, una societat agrària no necessita
paraules com empresari, gerent, broker o leasing. Ara bé, els lingüistes no s'ocupen de l'organització del lèxic
com a contingut (el "diccionari" d'aquesta llengua), sinó de la seva estructura formal (sintaxi, morfologia,
fonètica, etc.), és a dir, que no li interessa el significat de les paraules, sinó la forma. Per tant, es pot aplicar el
qualificatiu d'agrària a una societat, però no a una llengua, perquè l'estructura de les llengües és neutra,
impersonal. L'únic qualificatiu que admet una llengua és el de complexa.
3. El de considerar que hi ha llengües que no són aptes per usar-se en determinades funcions. Això és
conseqüència del prejudici de considerar que hi ha llengües de cultura i llengües primitives, quan de fet totes
les llengües són de cultura i totes poden satisfer les necessitats comunicatives dels seus parlants.
Des d'un punt de vista gramatical, llengües "primitives" tenen un grau de complexitat superior a les
"cultes": el paiute ha d'expressar si un objecte és real o imaginari.
4. Significa que si una llengua no utilitza determinades paraules o conceptes no és per deficiències o mancances
pròpies, sinó perquè no li fan falta, ja que tota llengua crea el lèxic quan el necessita.
5. A través dels préstecs d'altres llengües o a través de la composició i derivació de termes propis. (Sandvitx,
futbol; programari, ensaïmada; gratacel (skyscraper); rentaplats)
• Tota llengua té el lèxic que necessita. Si no, el crea:
QUARK: terme agafat del finnegan’s wake de Joyce
• Tota llengua és apta per utilitzar-se en qualsevol àmbit d’ús. Si li manca lèxic, el crea.
6.
7. Prejudici sobre llengües amb lèxic abstracte o amb lèxic només concret i immediat.
8. "el fet que una llengua no faci servir paraules generals no prova una incapacitat per formar-les; vol dir
senzillament que el sistema de vida d'un poble és tal que no les fan servir; però les crearan tan bon punt les
necessitaran" F.Boas.
9. Literatura excelsa, refinada / Llengua col·loquial grollera, vulgar. Premi Nobel.
Causes de la Literatura: capacitats humanes, condicions generals de la cultura, organització de la societat.
• Totes les llengües tenen literatura (oral, escrita, popular, culta...)
• La funció d’una llengua no és produir una literatura universal.
• La literatura és un producte individual, no d’una llengua, que és un producte col·lectiu.
10. .
11. No Filosofia o Literatura. Racionalitat, pensament, cooperació i organització social.
12. L'escriptura és derivada. La Lingüística actual és descriptiva, no prescriptiva.
13. Registres col·loquials, no literaris.
14. Genètic o històric / Sincrònic o descriptiu.
Llengua / Dialecte: intercomprensió, voluntat de comprensió. Prejudicis.
-Homogeneïtat estructural: isoglosses

11. 15. Estàndard / Dialectes: estiragassons
16. Való.
17. Una llengua no necessita ni Literatura escrita, ni Gramàtica escrita, ni ser Oficial, ni Escriptura per ser llengua.
Gramàtica / Llengua. Nebrija.
18. La llengua literària principal
CAPÍTOL 4
18. Totes les llengües són de comunicació als seus àmbits o territoris (per tant, totes són importants o
necessàries.
• La majoria de la població mundial només es relaciona amb parlants de la mateixa llengua. No necessiten
llengües internacionals. Els que les necessiten són una minoria.
• Anglès per trobar feina: arquitecte, metge, picapedrer, professor?
ELS PREJUDICIS
19. Primer prejudici lingüístic: Els usos literaris varen ser allò que la tradició gramatical va promoure com a norma de bona
educació lingüística.
20. Segon prejudici lingüístic: Una llengua és bona si els savis de la gramàtica així ho avalen , és a dir, si n'escriuen una
Gramàtica.
21. Tercer prejudici lingüístic. Llengües diferents per a funcions diverses.
22. Quart prejudici lingüístic: Hi ha llengües de cultura i llengües primitives.
Els tres prejudicis populars més estesos són els que consideren les llengües:
23. Cinquè prejudici: ...................................................................................................................................................
24. Sisè prejudici: ....................................................................................................................................................
25. Setè prejudici: Majoritàries (molts de parlants) / Minoritàries (pocs parlants)
26. Prejudici sobre llengües riques/llengües pobres.
27. Prejudici sobre llengües de cultura/ llengües incultes.
28. Prejudici sobre llengües amb literatura i sense.
29. Prejudici sobre llengües escrites i llengües orals.
30. Prejudici entorn al concepte de llengua i dialecte
31. Prejudici sobre llengües oficials i no oficials
32. Prejudici sobre llengües internacionals i llengües regionals o locals
33. Prejudici sobre llengües de comunicació i llengües locals
6. El model ideal d’una llengua es troba a les grans obres literàries.
7. Una persona culta s’expressa millor en una llengua que una persona analfabeta.
8. Les lleng>ües primitives com el quítxua o l’èsquimo no tenen gramàtica
9. Què és una llg. Oficial? La que té lite, gram, parlants, etc.
10. La funció dels gramàtics o ling. És ensenyar l’art de parlar i escriure correctament una llengua.
AUTOODI: un holandès/mallorquí que menyspreï la seva llengua
Congrés internacional Oftalmologia: ponència en català
L’Estat s’ha dedicat a d9ifondre aquests prejudicis per tal de desprestigiar i fer desaparèixer aquestes llengües.

12. TEST SOBRE ELS CAPÍTOLS I, II i III DE MAL DE LLENGÜES
1. Els judicis de fet són...
... judicis de valor enganyosos ... judicis d'experiència comuna ...judicis científics
... prejudicis sobre les llengües
2. El judici "L'art gòtic és lleig" és...
... un judici de valor inacceptable ... un prejudici ...un judici de fet
...un judici de valor, legítim però subjectiu ... un judici de valor objectiu
3. Per entendre bé el significat d'una afirmació, sigui científica o no, s'ha de tenir en compte sobretot...
... si qui la fa és un científic reconegut ... si qui la fa és una autoritat en la matèria
... el context o les circumstàncies en què es fa ... la capacitat intel·lectual del receptor
4. L'afirmació següent: "Els marroquins d'Àfrica parlen una llengua distinta a la nostra" és un...
... judici de valor ... prejudici lingüístic ... un judici de fet Depèn del context
5. La frase: "No tenc facilitat per les llengües" és un...
... judici de valor ... prejudici lingüístic ... un judici de fet Depèn del context
6. Segons Plató, els poetes eren menyspreables perquè...
... escrivien poemes molt cursis ... desfiguraven el sentit i l'essència de les paraules
... establien el model de llengua ideal ... no tenien en compte la realitat.
7. Les llengües que no tenen una Gramàtica...
... són tan aptes com les altres ... esdevindran llengües completes quan s'escrigui la seva Gramàtica
... no existeixen, perquè totes en tenen ... no són llengües, sinó dialectes.
8. Les llengües amb una estructura més lògica, com l'anglès i l'alemany, permeten...
... res, perquè l'estructura de totes les llengües és igual de lògica ... expressar-se i raonar com qualsevol altra llengua.
... crear més fàcilment terminologia científica que altres llengües ... raonar sense dificultats amb conceptes abstractes.
9. Les llengües primitives són aquelles que...
... només tenen forma oral, no s'escriuen ... parlen els pobles del Tercer Món i que necessiten protecció
... no tenen literatura ni són oficials ... no existeixen, perquè totes vehiculen la cultura d'una comunitat.
10. Els grans escriptors són els que estableixen el model d'ús ideal d'una llengua.
Vertader Fals
11. La causa de la difusió dels prejudicis lingüístics és únicament la ignorància de la gent.
Vertader Fals
12. Tots els dialectes d'una llengua són igualment vàlids i correctes.
Vertader Fals
13. Totes les llengües, encara que siguin molt musicals o molt tancades, són aptes per usar-se en qualsevol àmbit d'ús.
Vertader Fals
14. Determinades llengües de Guinea només tenen 200 parlants, però són tan complexes i completes com l'anglès.

13. Vertader Fals
15. Les llengües amb molts de parlants permeten comunicar-se millor que les llengües que en tenen pocs.
Vertader Fals
16. Hi ha lingüistes eminents que han manifestat prejudicis lingüístics al llarg de la història.
Vertader Fals
17. L'anglès no pot desaparèixer perquè és una llengua universal.
Vertader Fals
18. El català és el que hem de xerrar, mentre que el mallorquí és un dialecte.
Vertader Fals
19. Un dialecte no té lèxic ni gramàtica.
Vertader Fals
20. La situació del francès al Canadà és minoritzada, ja que la majoria de la població és angloparlant.
Vertader Fals
TEST SOBRE ELS CAPÍTOLS IV, V i VI DE MAL DE LLENGÜES
1. "Tothom deu saber que la gent es fa adulta, de debò, quan arriba a vint-i-un anys (¿potser ara a divuit, segons la nova
llei de la majoria d'edat?), i si són homes, un cop fet el servei militar, la qual cosa explicaria de manera perfectament
empírica i concloent el perquè de la immaduresa de l'altre sexe... Amb els dialectes deu passar una cosa anàloga:
esdevindran llengües quan hauran assolit una fita semblant."
-Quin recurs utilitza l'autor en aquest fragment? En quin to s'expressa?
El de recórrer a un exemple perquè s'entengui millor el concepte de dialecte.
La figura del paral·lelisme: compara dues idees distintes i n'estableix les semblances.
La ironia, és a dir, exagera allò que diu per ridiculitzar-ho i per posar de manifest que ell pensa el contrari.
La blasfèmia, perquè parla de sexe.
2. Les diverses llengües del món es poden classificar en:
Llengües amb un vocabulari ric i llengües amb un vocabulari pobre.
Llengües amb un lèxic formal i abstracte i llengües amb un lèxic concret.
Llengües que tenen només el lèxic necessari per satisfer les necessitats de la comunitat que la parla.
Llengües completes i llengües que només tenen infinitius i substantius.
3. L'expressió udege ulaya ('ocell europeu') del swahili per expressar 'avió'...
...és pròpia d'una llengua primitiva que té un lèxic pobre.
...és una paraula composta tan acceptable com airplane o avió a reacció.
...és artificiosa i forçada; seria millor fer servir el terme anglès airplane
4. Segons el lingüista Schulte-Herbrüggen, la llengua africana ewe "no s'ha desempallegat encara de la visió immediata de
la realitat i tampoc no ha assolit un concepte de temps(...). Això reflecteix, amb tota seguretat, un estat molt rudimentari
i elemental d'evolució mental col·lectiva.". Aquesta afirmació s'ha de considerar...
...com una classificació lingüística objectiva en llengües concretes i abstractes
...com una absurda manifestació de racisme inacceptable moralment i científicament.
...com una conseqüència de la identificació entre llengua i poble, acceptada per la Lingüística actual.
5. El fet que la llengua èsquimo, parlada a Groenlàndia, tengui onze termes per denominar diferents tipus de neu és un
símptoma de...
...que la capacitat d'abstracció d'aquesta llengua és molt limitat.
...que aquesta comunitat és molt expressiva i loquaç (molt xerradora).
...que aquesta comunitat, per les seves característiques, necessita diferenciar amb precisió el concepte de neu.
6. El vocabulari de l'anglès en comparació amb el de l'àrab...
...és molt més ampli perquè la comunitat àrab no necessita tants de termes.

14. ...és molt més ric perquè l'àrab és una llengua relativament pobra en lèxic.
...és molt més variat i complex perquè la llengua anglesa és superior a l'àrab.
...és molt més fàcil d'aprendre perquè l'àrab és molt difícil.
7. La Divina Comèdia de Dante, el Quijote o el Tirant lo Blanc...
Varen necessitar una llengua molt complexa i evolucionada per poder-se escriure.
S'haguessin pogut escriure perfectament en swahili si el context cultural hagués estat semblant.
Només són concebibles en el context de societats molt avançades.
No s'haguessin pogut escriure en un dialecte i, a més, són les obres que donen prestigi a una llengua.
8. Des d'un punt de vista lingüístic, els registres "vulgars" d'una llengua...
...són inadmissibles i s'han d'evitar en qualsevol ocasió
...són variants de les formes cultes o correctes a causa d'un ús descurat de la llengua.
No existeixen els registres "vulgars", sinó els col·loquials; i són tan o més importants que els formals.
...són els registres propis de la gent inculta o maleducada.
9. La tasca dels lingüistes i gramàtics ha de consistir en...
...establir l'ús correcte (és a dir, la Norma) de les llengües i corregir-ne els usos impropis.
...estudiar, descriure i explicar els diversos usos lingüístics d'una comunitat de parlants.
...elaborar la Gramàtica d'una llengua si no en té o vigilar que es complesqui si ja en té.
10. Els dialectes són variants parlades d'una llengua caracteritzades per la utilització d'un gran nombre de vulgarismes i
d'incorreccions que els sectors més cultes de la comunitat tendeixen a evitar en totes les ocasions.
Vertader Fals No són vulgarismes, sinó dialectalismes, però s'han d'evitar.
11. El català que es parla millor és...
...el de Girona, perquè és el més genuí.
...el de Barcelona, perquè és el més culte.
...el de Mallorca, perquè és el més arcaic.
...a València el valencià, i a Lleida el lleidatà.
12. Abans de l'obra de Ramon Llull (segle XIII), el català no tenia un cos de literatura culta; tampoc no tenia escriptura,
perquè el model de llengua escrita per al català el va crear ell. Aleshores...
...el català s'ha de considerar un dialecte abans de l'obra de Ramon Llull.
...el català només esdevé una llengua quan es publica la Gramàtica oficial l'any 1918.
...el català és una llengua d'ençà que es va instaurar com a llengua oficial l'any 1978 amb la Constitució
espanyola.
...el català, com el francès i el castellà, és un dialecte del llatí i, alhora, és la suma de tots els seus dialectes
(barceloní, mallorquí, valencià, etc.).
13. La llengua és el parlar propi de la zona on ha nascut una llengua, depurat pel conreu literari i per la seva codificació en
una gramàtica.
Vertader Fals Només en el cas d'algunes llengües.
14. L'afirmació de Menéndez Pidal "Castilla surge como un pueblo innovador y de excepción. Retengamos esta
característica que nos explicará la esencia del dialecto castellano." és inadmissible lingüísticament perquè...
...identifica l'estructura d'una llengua amb les característiques d'un poble; d'altra banda, tots els pobles són
innovadors i d'excepció, perquè tots són diferents (o bé tots són semblants en alguns aspectes)
...no és veritat que fos un poble innovador, ja que el francès i l'alemany ho varen ser molt més que no el castellà.
...no existeix el dialecte castellà, sinó la llengua castellana.
15. El castellà i l'anglès varen créixer i es varen estendre per tot Amèrica a causa de...
El caràcter innovador i a la vitalitat d'aquestes dues llengües en comparació a les altres.
La superioritat cultural del poble castellà i anglès, que dugueren la civilització a aquells pobles primitius.
Un simple atzar històric coincident amb una certa superioritat tecnològica i militar.
La pobresa i simplicitat de les llengües indígenes que es parlaven a Amèrica.
16. Quan es parla dels avantatges de les llengües internacionals, oficials o de comunicació, sovint es dóna a entendre...
...que si tothom parlàs anglès, tothom s'entendria i podríem comunicar-nos amb més gent. Per això haurien de
desaparèixer les altres llengües.
...que la nostra llengua és minoritària, inútil i insignificant, per la qual cosa convé que l'abandonem i que adoptem
la del nostre interlocutor.

15. ...que les llengües minoritàries ens condemnen a l'aïllament i que si no volem quedar marginats del progrés i de la
modernitat convé que parlem una llengua internacional (com ha passat a Jamaica i Filipines, que han
adoptat l'anglès).
17. El fet que al món es parlin més de 3.000 llengües...
...fa que moltes persones no es puguin comunicar entre si i això provoca molts de conflictes.
...fa que gran part de la Humanitat es trobi aïllada i al marge del progrés; per això hi ha tanta pobresa.
...és una conseqüència natural de la diversitat humana i un dels seus atractius; i com que la majoria de parlants pot
viure exclusivament amb una sola llengua, no els afecta ni els preocupa tanta diversitat.
...és a causa de l'existència de molts de pobles primitius on encara no ha arribat la civilització.
18. Un novel·lista, un metge i un obrer analfabet dominen un nombre total de lèxic semblant.
Vertader Fals Depèn, és relatiu.
RAONA I COMENTA LES SEGÜENTS AFIRMACIONS. SI CONTENEN QUALQUE PREJUDICI, EXPLICA'L.
19. "El català és avui un instrument esplèndid de l'ànima de les tres regions germanes, Catalunya, València i Balears, llengua
que per la seva magnífica estructura, el seu equilibri lèxic i fonètic dins el món romànic, està sens dubte destinada a
seguir figurant dignament en el concert de les cultures occidentals." (Enric Valor, lingüista)
20. Les llengües minoritàries separen les persones i afavoreixen la incomunicació entre les diverses comunitats.
21. L'anglès és s'aprèn amb més facilitat que el danès o l'alemany; per això té tants de parlants i tanta difusió.
22. "La idea del derecho a usar el catalán está muy bien; el deber de conocerlo se entiende peor, porque si uno no tiene
necesidad de ello y no le interesa conocerlo, ¿por qué se le va a obligar?¿Para qué? Una lengua no se aprende por
obligación ni por mandato legal, se aprende por necesidad o interés."