1. Tirant lo Blanc
Joanot Martorell

2. utor
Joanot Martorell
(Gandia, aprox 1413 - València, 1468) fou un
escriptor medieval valencià, conegut per haver
escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més
coneguda i considerada la primera novel·la
moderna d'Europa.
A

3. L’obra pertany al gènere narratiu en prosa en que s’expliquen
les aventures d’un heroi que personifica els ideals
cavallerescos:
• la fidelitat
• el menyspreu a la mort
• la defensa del senyor, la dama i els indefensos
Tirant lo Blanc va ser escrit per Joanot Martorell entre 1460 i
1468, any de la seva mort. Martorell va dedicar el Tirant a
l’infant Ferran de Portugal. Sembla que el manuscrit de l’obra
va passar a mans de Martí Joan de Galba, que el va preparar
per a la impremta. La novel·la va veure la llum a València el 20
de novembre de 1490.
bra
O

4. Capítols Transcorren a Anglaterra on Tirant assoleix fama
com a cavaller en les lluites cortesanes
Situats en escenaris marítims (Sicília i Rodes) en què
l’heroi es converteix en un hàbil almirall.
S’ambienten a l’imperi bizantí on el protagonista
esdevé un cabdill contra els turcs, alhora que es
desenvolupen els seus amors amb la princesa
Carmesina.
Succeeix al nord d’Àfrica quan Tirant, després d’un
naufragi, assoleix la conversió de nombrosos sarraïns.
Narren el seu retorn a l’imperi bizantí, que allibera
definitivament dels turcs, i la seva relació amb
Carmesina.
1 al 97
98 a 114
115 a 297
298 a 407
408 a 487
P arts en la novel·la:

6. Tirant lo Blanc és una novel·la total, ja que desenvolupa àmpliament tots
els temes que caracteritzen el gènere:
• Cavalleresca, presenta la biografia d’un cavaller i
descriu els combats detalladament.
• Històrica, s’identifica la geografia i documenta
alguns personatges.
• Social, representa els estrats de la societat (reis,
nobles, servents, esclaus...).
• Psicològica, aprofundeix en l’anàlisi dels personatges.

7. El Tirant lo Blanc, qualificat per Cervantes com "el
mejor libro del mundo", és la millor novel·la en català de
tots els temps i significa un pas important en la narrativa
d'Occident. Fou començada per Joanot Martorell el 1460,
i la tenia molt avançada en morir el 1468; aleshores
passà a mans de Martí Joan de Galba, que intervingué en
els darrers capítols i la féu imprimir a València el 1490.
http://www.edu365.cat/batxillerat/versals/tirant/index.html

8. • “Válgame Dios!- dijo el cura, dando una
gran voz. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco!
Dádmele acá, compadre, que hago cuenta
que he hallado en él un tesoro de contento y
una mina de pasatiempos (…).
Digoos en verdad, señor compadre, que, por
su estilo es éste el mejor libro del mundo:
aquí comen los caballeros y duermen y
mueren en sus camas, y hacen testamento,
con otras cosas de que todos los demás
libros carecen”

9. "Es éste el mejor libro del mundo", va escriure Cervantes
de Tirant lo Blanc, i la sentència sembla una broma, ara.
Però resulta ésser cert que es tracta d'una de les novel·les
més ambicioses i, del punt de vista de la construcció,
potser la més actual entre les clàssiques.
Mario Vargas Llosa

10. 16/11/13

11. us prec que em vullau manifestar lo mal o lo bé que la vostra virtuosa persona
sent. Car tal mal porà ésser que jo per l'amor vostra ne pendré ma part. E si és bé,
jo seré molt aconsolada que tot sia vostre. Així feu-me gràcia de prestament voler-
m'ho dir.
-Senyora -dix Tirant-, mal vull al mal com ve en temps de bé, e molt pus mal com
per ell lo bé, e de tal mal jo no en faria part a vostra altesa, que més l'amaria tot
per a mi que no fer-ne part a negú. E de semblants paraules no se'n deu més parlar.
Parlem, senyora, d'altres coses que sien de plaer e d'alegria, e lleixem les de passió
que turmenten l'ànima.
-Certament no és cosa neguna -dix la Princesa-, per cara que a mi fos, e vós la
volguésseu saber que jo de bon grat no la us digués; e vós a mir dir no m'ho voleu.
Per què us torn a pregar per la cosa que més amau en aquest món, que vós m'ho
digau.
-Senyora -dix Tirant-, per mercè vos suplic no em vullau fer tan fort conjuració,
que tal, senyora, m'haveu posat al davant, que tot quant sé en aquest món vos
diré.Senyora, lo meu mal prest serà dit, mas jo só cert que prestament serà en les
orelles de vostre pare e açò serà la causa de la mia mort. E si no ho dic també de
dol e d´ira tinc de morir.
-¿E pensau vós, Tirant -dix la Princesa-, que les coses que s´han a tenir secrets jo
les volgués dir al senyor mon pare ni a neguna altra persona? No penseu que jo
vaja vestida d´aqueixa color que vos pensau, per què no tingau temor de dir-me tot
vostra fet, car jo el tindré tancat dins lo meu retre secret.

12. 16/11/13

13. Capítol CXXVII
Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora
qui ell tant amava.
-Digau-me, Tirant -dix la Princesa-: sí Déu vos lleixe obtenir allò
que desitjau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mal vos fa
passar, que si en cosa neguna vos hi podré ajudar ho faré de molt
bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.
Tirant posà la mà en la mànega e tragué l'espill e dix:
-Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida.
Mane-li vostra altesa que em prenga a mercè.
La Princesa pres prestament l'espill e ab cuitats passos se n'entrà
dins la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no
hi véu res sinó la sua cara. Llavors ella hagué plena notícia que
per ella se feia la festa, e fon molt admirada que sens parlar
pogués hom requerir una dama d'amors.

14. 16/11/13

15. 16/11/13

16. 16/11/13

17. 16/11/13

18. 16/11/13

19. 16/11/13

20. 16/11/13
Un Tirant lo Blanc molt
impetuós (ElPaís)

21. Joanot i Tirant, lletres i batalles (part 1/3)
http://www.youtube.com/watch?v=H8mQ529xKWg&feature=related
Joanot i Tirant, lletres i batalles (part 2/3)
http://www.youtube.com/watch?v=r6B2hOTQGaA&feature=fvwrel
Joanot i Tirant, lletres i batalles (part 3/3)
http://www.youtube.com/watch?v=o8xiEEwA3bM&feature=fvwrel
TERMES BÈL·LICS
http://www.youtube.com/watch?v=6L85QK1pkvg&feature=related
JOANOT MARTORELL, CAVALLER I ESCRIPTOR
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798&p_ex=tirant
JOANOT MARTORELL. PUNT2
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=XVmiKLBJpr4

22. 16/11/13
<<Novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica,
psicològica: totes aquestes coses alhora i cap d’elles exclusivament, ni
més ni menys que la realitat. Múltiple, admet diferents i antagòniques
lectures i la seva naturalesa varia segons el punt de vista que hom triï per
ordenar el seu caos. Objecte verbal que comunica la mateixa impressió de
pluralitat que el real, és com la realitat, objectivitat i subjectivitat, acte i
somni, raó i meravella. En això consisteix el “realisme total”, la suplantació
de Déu>>

23. 16/11/13
-8-
<<La genealogia del Tirant no hem de cercar-la en la novel·la artúrica o
bretona ni en les narracions dels fets dels cavallers de la Taula Rodona
que s’escrivien des del segle XIV i que amb tant d’entusiasme eren
llegides a tota l’Europa culta del XIV i IV i que encara se seguiran llegint
en la centúria següent en forma de llibres de cavalleries: És probable que
Joanot Martorell considerés com a paradigmes de cavallers els mítics
Lancelot, Perceval, Tristany, Galaàs, etc. Però en posar-se a escriure el
Tirant tingué més presents els cavallers i els cabdills del seu temps, com
a figura del passat – d’un passat ben proper, per nosaltres el Roger de
Flor dels almogàvers que combateren a les mateixes terres en què
situarà gran part del seu llibre- i com que Martorell visqué immers en una
societat que imitava i revivia les novel·les, ficció sovint molt reeixida en
la seva teatralitat, i on els cavallers, com ell mateix, s’esforçaven a
comportar-se els grans herois literaris, el Tirant lo Blanc esdevé
versemblant i real. I tot això en un català ric i variadíssim, adés familiar,
altament retòric, unes vegades escrit amb seriosa i atenta cura i d’altres
improvisant davant un amanuense al qual Martorell va dictant llargs
passatges, amb el desgavell sintàctic i les incorreccions que això
porta>>

24. 16/11/13
<<Ens trobem davant d’un clàssic en tota l’extensió de la paraula. El
Tirant és un pilar de la nostra literatura, que constitueix els seus
fonaments, juntament amb l’obra de Llull o la de March. És l’exponent
més qualificat del nostre Segle d’Or i de la maduresa de la literatura
catalana, si més no pel que fa a la narrativa. És un model digne
d’imitació, encara que, paradoxalment, sigui inimitable. És un clàssic
que se’ns presentava ja al segle XV amb vocació universal i de futur.
Joanot Martorell, l’autor, pertany per dret propi a la nissaga dels grans
autors de la literatura universal com Molière, Cervantes, Shakespeare.
Alhora és tan modern que Vargas Llosa no dubta a emparentar-lo amb
Blazac, Dickens, Floubert, Tolstoi, Joyce o Faulkner. Per això l’obra ha
estat traduïda a una infinitat de llengües, com ara el finès, i el xinès,
significatives pel nombre de parlants que representen, la qual cosa ens
fa veure de forma molt clara com el Tirant s’adiu per igual amb els
ambients més íntims com les multituds>>