Mallorquí i català abreviat1

J

Mallorquí i català abreviat1- jOAN mELIÀ

MALLORQUÍ I CATALÀ
La marginació i la prohibició de la nostra llengua
com a oficial, en distints i freqüents moments de la història
moderna, amb totes les conseqüències que això suposa
en l'administració, a l'ensenyament, als mitjans de
comunicació, han influït també en un altre aspecte dels
llinatges, encara que en aquest cas sigui un aspecte
secundari. El desconeixement de les normes d'escriptura
de la nostra llengua i la influència de les normes
castellanes, han fet que els llinatges hagin sofert canvis en
la seva grafia que ha donat com a resultat distintes formes
a l'actualitat. En són exemples l'aparició de la grafia Ñ
castellana que es nota en llinatges com Suñer o també en
Veñy, desús de les Ç a Pons, terminacions incorrectes
segons la norma actual (Lliteras), llinatges que no han
d'anar accentuats, com Mas, i s'accentuen per semblança
gràfica amb paraules castellanes que no hi tenen res a
veure, ignorància del significat de certs llinatges i, en
conseqüència, escriptura errònia (per exemple Salleres,
que hauria de ser Celleres), etc. Encara que convé dir que
a Mallorca, al costat d'altres indrets en què apareixen els
mateixos llinatges, és on més pocs canvis i manipulacions
d'aquesta classe hi ha hagut. (...)
L'extrem d'aquests canvis l'exemplifica el cas que
es dóna a Menorca. En cert moment, a partir de mitjan
segle passat, hi va haver la tendència oficial de
castellanitzar-ho tot, i també els llinatges. És conegut
entre d'altres el cas del llinatge Llopis, que quan els qui ho
nomien volien inscriure els seus fills en el Registre, es
trobaven amb un funcionari que els deia amb autoritat que
aquest llinatge no existia, que havia de ser López... i
López passaven a ser; això, evidentment, va donar com a
resultat que pares Llopis tenien els fills majors que duien
el seu llinatge i els petits nomien López. D'aquesta
decisió, tan d'acord amb "el espíritu nacional" que sempre
han fet imperar-nos, avui en dia a Menorca hi ha dues
classes de Llopis: els Llopis i els López.
Amb tot això que abans hem dit, podem veure que
pràcticament la totalitat dels llinatges de Mallorca tenen
com a punt de partida immediat un territori concret i
precís: la part oriental de Catalunya, ja sigui pels topònims
a què es refereixen, ja sigui perquè els noms de persona,
els càrrecs i oficis, els noms de les plantes i accidents
geogràfics siguin paraules del seu vocabulari, i, també,
perquè són llinatges comuns a tot aquest territori. Qui amb
això continua negant les evidències és perquè vol aclucar
els ulls a la realitat.
Totes aquestes qüestions es relacionen molt
directament amb el tema de la identitat de la llengua que
xerram; tema que, a pesar que en l'actualitat tothom amb
un poc de sentit comú ja té prou clar, a certs sectors
encara coeja, a punt, això sí, de fer el darrer badall.
Que la gent del Principat de Catalunya, del País
Valencià, de les illes Balears i de l'Alguer parlam la
mateixa llengua, no ho demostra aquesta correspondència
de llinatges i aquesta clara funció explicativa que tenen,
sinó que el que ho fa evident és qualsevol visió objectiva.
Si no fos així hauríem de parlar de miracles
evangèlics quan, per exemple, observam que TV3 de
Catalunya i Canal 9 de València varen ser seguits
immediatament per tots els habitants de les Illes que
volgueren, sense cap necessitat ni una d'anar a fer
cursets per aprendre una nova llengua. És tan evident i
repetit que entre el parlar d'un barceloní, d'un alacantí,
d'un eivissenc i d'un mallorquí hi ha diferències, com n'hi
ha entre un lleonès, un madrileny, un murcià i un colombià
i, en aquest darrer cas, ningú no gosa dir que es tracta de
llengües diferents. Com diferències també hi ha entre un
solleric i un felanitxer o entre un valencià i un castellonenc
o entre un gironí i un lleidatà, i ningú no diu que entre
aquestes parelles la diferència és de llengua. Totes les
llengües tenen variants i el català no és, ni de bon tros, la
que les té més grans. Si en el nostre cas s'han produït
afirmacions d'aquest grau de desconeixença, ha estat ben
clarament perquè hi ha hagut una voluntat política i
cultural que fos així. És com aquell nin que sempre havia
vist només coloms blancs i quan va anar a una casa que
en tenien de grisencs, va dir que no eren coloms, perquè
tots els coloms eren blancs. Una cosa així passa amb la
nostra llengua: troba-hi una sola ploma negra i digues que
no és colom, que es tracta d'animal -o de llengua- diferent.
Si no fos així, tots els catalanoparlants podríem
considerar-nos hereus legítims dels apòstols, que infosos
de sabiduria per l'Esperit Sant eren capaços,
espontàniament, d'entendre i expressar-se en qualsevol
llengua. Així nosaltres, sense cap estudi ni un, només amb
una senzilla observació al nostre voltant, seríem
multilingües de naixença, capaços d'entendre el mallorquí
-la nostra llengua-, el menorquí, l'eivissenc, el barceloní, el
valencià, l'andorrà i tots els etcèteres que la desbordada
imaginació lingüística sigui capaç d'omplir. De fet no deixa
de ser curiós que els rossellonesos, políticament
francesos, els algueresos, políticament italians, i els
andorrans no tenguin cap dubte ni un sobre la identitat de
la llengua que parlen i afirmin clarament que parlen català.
En canvi, a tots els territoris que políticament són
espanyols i que no fan part del que es deien les quatre
províncies catalanes, ha fermentat la idea de disgregació.
No deixa de ser, repetesc, ben curiós.
Que en la parla col·loquial hi ha diferències és clar
i no s'ha de discutir. Però, a vegades, s'arriba a absurds i
falsedats perquè la realitat s'observa de forma parcial i
amb cucales. La lectura dels textos escrits, tant literaris
com administratius, no deixa cap dubte possible sobre el
tema. Però també la llengua parlada és prou clara.
Vegem-ne alguns exemples i respostes agafats a l'atzar,
però bastant freqüents.
S'ha dit de vegades que mot no és mallorquí, que
la forma mallorquina és paraula. A qui afirma això li podem
dir que ell és "es darrer MOT des Credo".
S'ha dit que nosaltres no és mallorquí, que la
forma mallorquina és únicament noltros. Deuen ignorar
que a Sóller duien noltrus i que a Eivissa, per exemple,
diuen naltrus. I tampoc no deuen haver resat ni sentit
resar mai un Parenostre "en mallorquí" a ningú, ja que s'hi
diu ben clarament "...pregau per NOSALTRES,
pecadors..." i "...no permeteu que NOSALTRES caiguem
en la temptació...". No crec que cap dels nostres padrins
quan resava tengués consciència de resar en un idioma
diferent.
S'ha dit que la paraula no s'ha d'escriure llengua,
sinó que la forma mallorquina correcta és llengo (a Sóller i
a les altres illes hauria de ser llengu). Si fos així i no es
tractàs d'un col·loquialisme, hauríem de parlar de
llengotge en lloc de llenguatge. Igual passaria amb la
paraula Pasqua, que si l'haguéssim d'escriure amb una o,
hauríem de parlar del "ciri pascol", en lloc del "ciri
pasqual".
S'ha dit, i aquest és l'argument a què més fort
s'aferren, que l'article mallorquí és el salat es (es cavall,
sa cadira) i no el lalat el (el cavall, la cadira). Deixant a
part el cas de Pollença i que a la Costa Brava també usen
es, haurem de pensar que qui ho diu no ha vist mai LA
Seu, ni ha xerrat amb EL pare Miquel, ni sap qui és EL
Bon Jesús, ni si EL rei i LA reina són a Marivent o a
esquiar, ni si existeix L'Infern, ni si són LES dues o LES
tres, ni què ha fet EL Mallorca o EL Porreres, ni deu haver
segut mai a LA fresca, ni anat a LA mar, ni haver-se'n
sortit a LA llarga, ni anat a LES bones, ni voltat a LA dreta,
ni cantat "A LA ciutat de Nàpols" ni "LA lluna, LA pruna", ni
resat cap oració mai, ni tantes i tantes d'altres coses.
Per no allargar-me massa amb els exemples
acabaré fent referència a paraules com gat que utilitzam
com a sinònim de moix a l'expressió "una escala de gat",
"treure es gat des sac", "gat escaldat, d'aigua freda tem",
etc. La paraula "barret", a part de l'expressió tan popular
"Ca, barret!", podem veure que era utilitzada a Mallorca al
costat de "capell" mirant l'inventari dels béns de Mn.
Bernat Baulenes, notari mallorquí, fet l'any 1516. A part de
gran quantitat de barrets, d'una escala de gat, també té
tovalloles, un segell, regnes per a les bísties (ara feim el
castellanisme "riendes") i, com a nota curiosa i que
demostra també una filiació clara de la seva devoció, una
partida d'imatges de la Mare de Déu de Montserrat. En
aquest sentit, convé fixar-nos en el gran nombre de
persones que hi ha a alguns pobles de Mallorca que
nomen Montserrat, de nom o de llinatge.
Ah!, i en darrer lloc, si qualcú diu que parlar no és
una paraula de la nostra llengua, sinó que és una paraula
catalana (amb el sentit de "catalunyesa", que li deu donar)
i que a Mallorca no és parlar, sinó xerrar. Donau-li la raó i
digau-li:
-D'acord, mol bé. No en PARLEM pus!
Serà la millor resposta.
L'explicació de totes aquestes coses, per què
passen, per què n'hi ha que tenen interès que passin, és
bastant complexa. Però una de les raons és que, quan
una llengua deixa de ser oficial i és desplaçada per una
altra (a l'ensenyament, a l'administració, als mitjans de
comunicació), els seus parlants s'empobreixen
lingüísticament, van perdent el coneixement de paraules i
expressions (a unes zones en perden unes i unes altres
en perden unes altres) i arriben a creure, si més envant
les tornen descobrir, que no són seves, que són d'altres
llengües.
Si la nostra llengua no hagués patit períodes de
persecució avui segurament entendríem que paraules com
gos i ca, com tassó, got i vas, com al·lot, xic i noi, i moltes
més, són paraules sinònimes que podem usar segons el
nostre arbitri, com passa a totes les llengües i com, amb
major o menor mesura, passa a la nostra tradició literària,
que, a pesar dels obstacles de tota classe que ha tengut,
no ha deixat de mantenir-se i de servir-nos de pont amb el
passat i amb la resta del nostre domini lingüístic.
Però per conservar una llengua, per subsistir com
a poble amb personalitat pròpia, no basta conèixer-ne la
identitat, els límits i les dimensions, sinó que fa falta la
voluntat dels membres que la integren. I, arribats aquí, no
em sé estar sense recordar el conegut vers de Marian
Aguiló:
Poble que sa llengua cobra, es recobra a si mateix.
Joan Melià.
Professor de la Universitat de les Illes Balears.
ACTIVITATS.
1. Cerca al Diccionari el significat de les paraules següents: grafia, indret, topònim, aclucar, badall,
catalanoparlant, hereu, multilingües, disgregació, col·loquial, cucales, la Seu, inventari.
2. Escriu tots els gentilicis (denominació que es dóna als habitants d'un poble, ciutat o país) que surten al text.
3. Llegeix el text atentament i contesta les següents qüestions:
3.1. Per què creus que molts de llinatges mallorquins com Veñy, Más, Cañellas, Lliteras o Jané
s'escriuen incorrectament?
3.2. Per què a Menorca hi ha tants de llinatges López que no són d'origen castellà?
3.3. D'on provenen la majoria de llinatges mallorquins? Per exemple: Ripoll, Martorell, Barceló, Reus,
Terrassa, Figueres, Vic, Manresa, Rosselló, etc.
3.4. Com t'expliques que un mallorquí pugui entendre un programa de TV3 i de Canal 9, i en canvi no
entengui el canal MTV o un canal francès?
3.5. És correcte afirmar que totes les llengües tenen dialectes i variants, o això només passa amb el
català?
3.6. És correcte afirmar que les llengües s'escriuen tal com es parlen?
3.7. Es pot considerar mallorquina la paraula Nosaltres? Per què?
3.8. I l'article lalat (EL, LA, ELS, LES), és propi del mallorquí?
3.8. Per què creus que molts de mallorquins no accepten com a seves paraules d'altres dialectes de la
seva llengua com xic, vas o noi, i en canvi a altres llengües com el castellà s'accepten amb naturalitat?
3.9. Segons l'autor, quin és el factor més important perquè es pugui conservar una llengua?
2. Barceloní, alacantí, eivissenc, mallorquí, lleonès, madrileny, murcià, colombià, solleric, felanitxer, valencià,
castellonenc, gironí, lleidatà, rossellonesos, algueresos, andorrans, francesos, italians
3.1. Per exemple, Lopes o Hil o Kruz Chavez, sense accentuar
3.9. La voluntat dels parlants.
Mallorquí i català abreviat1

Recomendados

Qüestionari Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tuson von
Qüestionari Una imatge no val més que mil paraules de Jesús TusonQüestionari Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tuson
Qüestionari Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tusonjoanpol
3.6K views17 Folien
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON von
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSONSoc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSONjoanpol
3.8K views15 Folien
micromonòlegs multilingües von
micromonòlegs multilingüesmicromonòlegs multilingües
micromonòlegs multilingüesserracasals
396 views10 Folien
Sociolinguistica4eso 121124045712-phpapp01 (copia) von
Sociolinguistica4eso 121124045712-phpapp01 (copia)Sociolinguistica4eso 121124045712-phpapp01 (copia)
Sociolinguistica4eso 121124045712-phpapp01 (copia)cmoll4
392 views61 Folien
La lingüística i el nacionalisme lingüístic espanyol. Juan Carlos Moreno Cab... von
La lingüística i el nacionalisme lingüístic espanyol.  Juan Carlos Moreno Cab...La lingüística i el nacionalisme lingüístic espanyol.  Juan Carlos Moreno Cab...
La lingüística i el nacionalisme lingüístic espanyol. Juan Carlos Moreno Cab...Jesús Frare Garcia
679 views7 Folien
17128703 expressions-valencianes von
17128703 expressions-valencianes17128703 expressions-valencianes
17128703 expressions-valencianesFrancisco Núñez
1.3K views249 Folien

Más contenido relacionado

Was ist angesagt?

Integració des de l'escola maternal von
Integració des de l'escola maternalIntegració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalSIAL
280 views4 Folien
04 a el comic per a fomentar l'expressio oral_4 de març von
04 a el comic per a fomentar l'expressio oral_4 de març04 a el comic per a fomentar l'expressio oral_4 de març
04 a el comic per a fomentar l'expressio oral_4 de marçEdu Baile López
534 views75 Folien
Situació actual del Català von
Situació actual del CatalàSituació actual del Català
Situació actual del CatalàJordi Pipó
22.5K views52 Folien
Text i context von
Text i contextText i context
Text i contextmarclia
3.8K views60 Folien
SocIOLINGÜÍSTICA - varietats i registres teoria von
SocIOLINGÜÍSTICA -  varietats i registres teoriaSocIOLINGÜÍSTICA -  varietats i registres teoria
SocIOLINGÜÍSTICA - varietats i registres teoriajoanpol
403 views2 Folien
La salut de la llengua catalana von
La salut de la llengua catalanaLa salut de la llengua catalana
La salut de la llengua catalanaJordi Janariz
636 views40 Folien

Was ist angesagt?(20)

Integració des de l'escola maternal von SIAL
Integració des de l'escola maternalIntegració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternal
SIAL280 views
04 a el comic per a fomentar l'expressio oral_4 de març von Edu Baile López
04 a el comic per a fomentar l'expressio oral_4 de març04 a el comic per a fomentar l'expressio oral_4 de març
04 a el comic per a fomentar l'expressio oral_4 de març
Edu Baile López534 views
Situació actual del Català von Jordi Pipó
Situació actual del CatalàSituació actual del Català
Situació actual del Català
Jordi Pipó22.5K views
Text i context von marclia
Text i contextText i context
Text i context
marclia3.8K views
SocIOLINGÜÍSTICA - varietats i registres teoria von joanpol
SocIOLINGÜÍSTICA -  varietats i registres teoriaSocIOLINGÜÍSTICA -  varietats i registres teoria
SocIOLINGÜÍSTICA - varietats i registres teoria
joanpol403 views
La salut de la llengua catalana von Jordi Janariz
La salut de la llengua catalanaLa salut de la llengua catalana
La salut de la llengua catalana
Jordi Janariz636 views
Empremtes de l'alfabetització en els usos i l'aprenentatge plurilingües von Daniel Cassany
Empremtes de l'alfabetització en els usos i l'aprenentatge plurilingüesEmpremtes de l'alfabetització en els usos i l'aprenentatge plurilingües
Empremtes de l'alfabetització en els usos i l'aprenentatge plurilingües
Daniel Cassany1.1K views
Llistat de temes tr 2012 2013 von Escola Cervetó
Llistat de temes tr 2012 2013Llistat de temes tr 2012 2013
Llistat de temes tr 2012 2013
Escola Cervetó32.5K views
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat von Arnau Cerdà
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut RevisatCaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
Arnau Cerdà359 views
3 resumt04 von epuigdel
3 resumt043 resumt04
3 resumt04
epuigdel595 views
Continguts selectivitat 2012 von Ainoaim
Continguts selectivitat 2012Continguts selectivitat 2012
Continguts selectivitat 2012
Ainoaim526 views
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat von Arnau Cerdà
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut RevisatCaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
Arnau Cerdà276 views
Formació històrica lèxic i variació lingüística von annaasiscar
Formació històrica lèxic i variació lingüísticaFormació històrica lèxic i variació lingüística
Formació històrica lèxic i variació lingüística
annaasiscar1.4K views
Alguns Conceptes De Sldefinitiu von Oreto Masià
Alguns Conceptes De SldefinitiuAlguns Conceptes De Sldefinitiu
Alguns Conceptes De Sldefinitiu
Oreto Masià618 views
La construcció d’un text hipertextual com a síntesi von cristofolferrer
La construcció d’un text hipertextual com a síntesiLa construcció d’un text hipertextual com a síntesi
La construcció d’un text hipertextual com a síntesi
cristofolferrer526 views
Sociolinguistica 4 eso von joanpol
Sociolinguistica 4 esoSociolinguistica 4 eso
Sociolinguistica 4 eso
joanpol5.2K views

Destacado

Solucions activitats bearn von
Solucions activitats bearnSolucions activitats bearn
Solucions activitats bearnjoanpol
2.2K views4 Folien
Comentari de text (serrano, tuson) von
Comentari de text (serrano, tuson)Comentari de text (serrano, tuson)
Comentari de text (serrano, tuson)joanpol
630 views7 Folien
2n batx activitat itinerari CATALÀ von
2n batx  activitat itinerari CATALÀ2n batx  activitat itinerari CATALÀ
2n batx activitat itinerari CATALÀjoanpol
881 views11 Folien
CATALÀ - Llinatges mapa activitat von
CATALÀ  - Llinatges mapa activitatCATALÀ  - Llinatges mapa activitat
CATALÀ - Llinatges mapa activitatjoanpol
367 views2 Folien
Analisi bearn VILLALONGA von
Analisi bearn VILLALONGAAnalisi bearn VILLALONGA
Analisi bearn VILLALONGAjoanpol
5.6K views7 Folien
Cap al tard exercicis von
Cap al tard exercicisCap al tard exercicis
Cap al tard exercicisjoanpol
539 views2 Folien

Destacado(20)

Solucions activitats bearn von joanpol
Solucions activitats bearnSolucions activitats bearn
Solucions activitats bearn
joanpol2.2K views
Comentari de text (serrano, tuson) von joanpol
Comentari de text (serrano, tuson)Comentari de text (serrano, tuson)
Comentari de text (serrano, tuson)
joanpol630 views
2n batx activitat itinerari CATALÀ von joanpol
2n batx  activitat itinerari CATALÀ2n batx  activitat itinerari CATALÀ
2n batx activitat itinerari CATALÀ
joanpol881 views
CATALÀ - Llinatges mapa activitat von joanpol
CATALÀ  - Llinatges mapa activitatCATALÀ  - Llinatges mapa activitat
CATALÀ - Llinatges mapa activitat
joanpol367 views
Analisi bearn VILLALONGA von joanpol
Analisi bearn VILLALONGAAnalisi bearn VILLALONGA
Analisi bearn VILLALONGA
joanpol5.6K views
Cap al tard exercicis von joanpol
Cap al tard exercicisCap al tard exercicis
Cap al tard exercicis
joanpol539 views
Mercè Rodoreda. Obra narrativa, pintura, biografia von joanpol
Mercè Rodoreda. Obra narrativa, pintura, biografiaMercè Rodoreda. Obra narrativa, pintura, biografia
Mercè Rodoreda. Obra narrativa, pintura, biografia
joanpol1.2K views
Ja tornare 3 von joanpol
Ja tornare 3Ja tornare 3
Ja tornare 3
joanpol679 views
Joan alcover escola mallorquina von joanpol
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
joanpol1.4K views
Mercè Rodoreda. Biografia von joanpol
Mercè Rodoreda. BiografiaMercè Rodoreda. Biografia
Mercè Rodoreda. Biografia
joanpol2.4K views
Recomanacions selectivitat alumnes von joanpol
Recomanacions selectivitat alumnesRecomanacions selectivitat alumnes
Recomanacions selectivitat alumnes
joanpol466 views
Lit rodoreda plaça diamant von joanpol
Lit rodoreda   plaça diamantLit rodoreda   plaça diamant
Lit rodoreda plaça diamant
joanpol1.6K views
renaixença. jocs florals. los dos estrems adaptat von joanpol
renaixença. jocs florals. los dos estrems adaptatrenaixença. jocs florals. los dos estrems adaptat
renaixença. jocs florals. los dos estrems adaptat
joanpol530 views
Solucions selectivitat socioling von joanpol
Solucions selectivitat sociolingSolucions selectivitat socioling
Solucions selectivitat socioling
joanpol8.6K views
Esquema estimada marta von joanpol
Esquema estimada martaEsquema estimada marta
Esquema estimada marta
joanpol1.6K views
CATALÀ - Retòrica i poesia von joanpol
CATALÀ - Retòrica i poesiaCATALÀ - Retòrica i poesia
CATALÀ - Retòrica i poesia
joanpol6.2K views
Terra baixa von Manelic
Terra baixaTerra baixa
Terra baixa
Manelic2.8K views
Comentari llengües parlants tuson von joanpol
Comentari llengües parlants tusonComentari llengües parlants tuson
Comentari llengües parlants tuson
joanpol431 views
Ángel Guimerà von pacaluu
Ángel GuimeràÁngel Guimerà
Ángel Guimerà
pacaluu2.5K views
Lit miquel costa i llobera von joanpol
Lit miquel costa i lloberaLit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i llobera
joanpol888 views

Similar a Mallorquí i català abreviat1

La parla del viladecans pagès von
La parla del viladecans pagèsLa parla del viladecans pagès
La parla del viladecans pagèspuntviladecans
600 views8 Folien
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià von
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País ValenciàPrecisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valenciàmaestratviu
1.8K views23 Folien
SociolingüíStica von
SociolingüíSticaSociolingüíStica
SociolingüíSticaalbert
538 views10 Folien
Gestació de la llengua von
Gestació de la llenguaGestació de la llengua
Gestació de la llenguamfdcat
251 views1 Folie
Pregó de La Mercè 2010, Joan Margarit von
Pregó de La Mercè 2010, Joan MargaritPregó de La Mercè 2010, Joan Margarit
Pregó de La Mercè 2010, Joan MargaritSílvia Martínez
639 views16 Folien

Similar a Mallorquí i català abreviat1(20)

La parla del viladecans pagès von puntviladecans
La parla del viladecans pagèsLa parla del viladecans pagès
La parla del viladecans pagès
puntviladecans600 views
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià von maestratviu
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País ValenciàPrecisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià
maestratviu1.8K views
SociolingüíStica von albert
SociolingüíSticaSociolingüíStica
SociolingüíStica
albert538 views
Gestació de la llengua von mfdcat
Gestació de la llenguaGestació de la llengua
Gestació de la llengua
mfdcat251 views
Del llatí a les llengües romàniques von SParicio
Del llatí a les llengües romàniquesDel llatí a les llengües romàniques
Del llatí a les llengües romàniques
SParicio11.4K views
Pere Labèrnia, precursor de la Renaixença von Vicent Sanz
Pere Labèrnia, precursor de la RenaixençaPere Labèrnia, precursor de la Renaixença
Pere Labèrnia, precursor de la Renaixença
Vicent Sanz376 views
Vallesos maig 2011 von carmebadia
Vallesos maig 2011Vallesos maig 2011
Vallesos maig 2011
carmebadia267 views
Els Dialectes GeogràFics von Ferrane
Els Dialectes GeogràFicsEls Dialectes GeogràFics
Els Dialectes GeogràFics
Ferrane17.7K views
Presentació d'Els països del tallamar von Josep M. Escolano
Presentació d'Els països del tallamarPresentació d'Els països del tallamar
Presentació d'Els països del tallamar
Josep M. Escolano2.1K views
Diversitat lingüística von annaasiscar
Diversitat lingüísticaDiversitat lingüística
Diversitat lingüística
annaasiscar13.6K views
Joan frances mira andrés pellicer von Amparo
Joan frances mira   andrés pellicerJoan frances mira   andrés pellicer
Joan frances mira andrés pellicer
Amparo973 views

Más de joanpol

Mort de dama-Treball de diccionaris von
Mort de dama-Treball de diccionarisMort de dama-Treball de diccionaris
Mort de dama-Treball de diccionarisjoanpol
147 views25 Folien
Alan turing Biografia von
Alan turing  BiografiaAlan turing  Biografia
Alan turing Biografiajoanpol
85 views7 Folien
Nadal - cançons von
Nadal - cançonsNadal - cançons
Nadal - cançonsjoanpol
88 views12 Folien
Antologia poemes amor von
Antologia poemes amorAntologia poemes amor
Antologia poemes amorjoanpol
116 views18 Folien
Comentari de text. Teoria i pràctica. von
Comentari de text. Teoria i pràctica. Comentari de text. Teoria i pràctica.
Comentari de text. Teoria i pràctica. joanpol
298 views98 Folien
Dones escriptores von
Dones escriptores  Dones escriptores
Dones escriptores joanpol
175 views33 Folien

Más de joanpol(20)

Mort de dama-Treball de diccionaris von joanpol
Mort de dama-Treball de diccionarisMort de dama-Treball de diccionaris
Mort de dama-Treball de diccionaris
joanpol147 views
Alan turing Biografia von joanpol
Alan turing  BiografiaAlan turing  Biografia
Alan turing Biografia
joanpol85 views
Nadal - cançons von joanpol
Nadal - cançonsNadal - cançons
Nadal - cançons
joanpol88 views
Antologia poemes amor von joanpol
Antologia poemes amorAntologia poemes amor
Antologia poemes amor
joanpol116 views
Comentari de text. Teoria i pràctica. von joanpol
Comentari de text. Teoria i pràctica. Comentari de text. Teoria i pràctica.
Comentari de text. Teoria i pràctica.
joanpol298 views
Dones escriptores von joanpol
Dones escriptores  Dones escriptores
Dones escriptores
joanpol175 views
Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Exposició Carme Riera von joanpol
Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Exposició Carme RieraArxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Exposició Carme Riera
Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Exposició Carme Riera
joanpol85 views
Comentaris de text. Textos amb qüestionaris de comprensió lectora von joanpol
Comentaris de text. Textos amb qüestionaris de comprensió lectoraComentaris de text. Textos amb qüestionaris de comprensió lectora
Comentaris de text. Textos amb qüestionaris de comprensió lectora
joanpol115 views
Treball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX von joanpol
Treball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXTreball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
Treball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
joanpol114 views
Treball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX von joanpol
Treball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXTreball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
Treball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
joanpol90 views
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX von joanpol
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
joanpol122 views
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX von joanpol
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
joanpol803 views
Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar von joanpol
Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolarSistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar
Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar
joanpol79 views
Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat) von joanpol
Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)
Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)
joanpol247 views
Literatura catalana medieval- TEORIA von joanpol
Literatura catalana medieval- TEORIALiteratura catalana medieval- TEORIA
Literatura catalana medieval- TEORIA
joanpol129 views
Història literatura catalana medieval von joanpol
Història literatura catalana medievalHistòria literatura catalana medieval
Història literatura catalana medieval
joanpol118 views
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell von joanpol
Presentació Tirant lo blanc-Joanot MartorellPresentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
joanpol314 views
Tirant lo Blanc - Escenes teatre- Projecció pantalla von joanpol
Tirant lo Blanc - Escenes teatre- Projecció pantallaTirant lo Blanc - Escenes teatre- Projecció pantalla
Tirant lo Blanc - Escenes teatre- Projecció pantalla
joanpol57 views
Tirant lo Blanc - Escenes teatre von joanpol
Tirant lo Blanc - Escenes teatreTirant lo Blanc - Escenes teatre
Tirant lo Blanc - Escenes teatre
joanpol133 views
Joanot martorell i els literats valencians del segle XV von joanpol
Joanot martorell i els literats valencians del segle XVJoanot martorell i els literats valencians del segle XV
Joanot martorell i els literats valencians del segle XV
joanpol109 views

Último

ELECTRÒNICA ANALÒGICA von
ELECTRÒNICA ANALÒGICAELECTRÒNICA ANALÒGICA
ELECTRÒNICA ANALÒGICALasilviatecno
8 views98 Folien
Pràctica 1.pdf von
Pràctica 1.pdfPràctica 1.pdf
Pràctica 1.pdfRaulGomez822561
26 views6 Folien
4 RATLLES DESEMBRE.pdf von
4 RATLLES DESEMBRE.pdf4 RATLLES DESEMBRE.pdf
4 RATLLES DESEMBRE.pdfSuperAdmin9
15 views5 Folien
PGA 23-24 von
PGA 23-24 PGA 23-24
PGA 23-24 zerlaparellada
8 views48 Folien
RECORDAR.pptx von
RECORDAR.pptxRECORDAR.pptx
RECORDAR.pptxxavier48a
5 views19 Folien
FIGURES RETÒRIQUES 2023-2024 BO .ppt von
FIGURES RETÒRIQUES 2023-2024 BO .pptFIGURES RETÒRIQUES 2023-2024 BO .ppt
FIGURES RETÒRIQUES 2023-2024 BO .pptMARIBEL SOSPEDRA
89 views22 Folien

Mallorquí i català abreviat1

  • 1. MALLORQUÍ I CATALÀ La marginació i la prohibició de la nostra llengua com a oficial, en distints i freqüents moments de la història moderna, amb totes les conseqüències que això suposa en l'administració, a l'ensenyament, als mitjans de comunicació, han influït també en un altre aspecte dels llinatges, encara que en aquest cas sigui un aspecte secundari. El desconeixement de les normes d'escriptura de la nostra llengua i la influència de les normes castellanes, han fet que els llinatges hagin sofert canvis en la seva grafia que ha donat com a resultat distintes formes a l'actualitat. En són exemples l'aparició de la grafia Ñ castellana que es nota en llinatges com Suñer o també en Veñy, desús de les Ç a Pons, terminacions incorrectes segons la norma actual (Lliteras), llinatges que no han d'anar accentuats, com Mas, i s'accentuen per semblança gràfica amb paraules castellanes que no hi tenen res a veure, ignorància del significat de certs llinatges i, en conseqüència, escriptura errònia (per exemple Salleres, que hauria de ser Celleres), etc. Encara que convé dir que a Mallorca, al costat d'altres indrets en què apareixen els mateixos llinatges, és on més pocs canvis i manipulacions d'aquesta classe hi ha hagut. (...) L'extrem d'aquests canvis l'exemplifica el cas que es dóna a Menorca. En cert moment, a partir de mitjan segle passat, hi va haver la tendència oficial de castellanitzar-ho tot, i també els llinatges. És conegut entre d'altres el cas del llinatge Llopis, que quan els qui ho nomien volien inscriure els seus fills en el Registre, es trobaven amb un funcionari que els deia amb autoritat que aquest llinatge no existia, que havia de ser López... i López passaven a ser; això, evidentment, va donar com a resultat que pares Llopis tenien els fills majors que duien el seu llinatge i els petits nomien López. D'aquesta decisió, tan d'acord amb "el espíritu nacional" que sempre han fet imperar-nos, avui en dia a Menorca hi ha dues classes de Llopis: els Llopis i els López. Amb tot això que abans hem dit, podem veure que pràcticament la totalitat dels llinatges de Mallorca tenen com a punt de partida immediat un territori concret i precís: la part oriental de Catalunya, ja sigui pels topònims a què es refereixen, ja sigui perquè els noms de persona, els càrrecs i oficis, els noms de les plantes i accidents geogràfics siguin paraules del seu vocabulari, i, també, perquè són llinatges comuns a tot aquest territori. Qui amb això continua negant les evidències és perquè vol aclucar els ulls a la realitat. Totes aquestes qüestions es relacionen molt directament amb el tema de la identitat de la llengua que xerram; tema que, a pesar que en l'actualitat tothom amb un poc de sentit comú ja té prou clar, a certs sectors encara coeja, a punt, això sí, de fer el darrer badall. Que la gent del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les illes Balears i de l'Alguer parlam la mateixa llengua, no ho demostra aquesta correspondència de llinatges i aquesta clara funció explicativa que tenen, sinó que el que ho fa evident és qualsevol visió objectiva. Si no fos així hauríem de parlar de miracles evangèlics quan, per exemple, observam que TV3 de Catalunya i Canal 9 de València varen ser seguits immediatament per tots els habitants de les Illes que volgueren, sense cap necessitat ni una d'anar a fer cursets per aprendre una nova llengua. És tan evident i repetit que entre el parlar d'un barceloní, d'un alacantí, d'un eivissenc i d'un mallorquí hi ha diferències, com n'hi ha entre un lleonès, un madrileny, un murcià i un colombià i, en aquest darrer cas, ningú no gosa dir que es tracta de llengües diferents. Com diferències també hi ha entre un solleric i un felanitxer o entre un valencià i un castellonenc o entre un gironí i un lleidatà, i ningú no diu que entre aquestes parelles la diferència és de llengua. Totes les llengües tenen variants i el català no és, ni de bon tros, la que les té més grans. Si en el nostre cas s'han produït afirmacions d'aquest grau de desconeixença, ha estat ben clarament perquè hi ha hagut una voluntat política i cultural que fos així. És com aquell nin que sempre havia vist només coloms blancs i quan va anar a una casa que en tenien de grisencs, va dir que no eren coloms, perquè tots els coloms eren blancs. Una cosa així passa amb la nostra llengua: troba-hi una sola ploma negra i digues que no és colom, que es tracta d'animal -o de llengua- diferent. Si no fos així, tots els catalanoparlants podríem considerar-nos hereus legítims dels apòstols, que infosos de sabiduria per l'Esperit Sant eren capaços, espontàniament, d'entendre i expressar-se en qualsevol llengua. Així nosaltres, sense cap estudi ni un, només amb una senzilla observació al nostre voltant, seríem multilingües de naixença, capaços d'entendre el mallorquí -la nostra llengua-, el menorquí, l'eivissenc, el barceloní, el valencià, l'andorrà i tots els etcèteres que la desbordada imaginació lingüística sigui capaç d'omplir. De fet no deixa de ser curiós que els rossellonesos, políticament francesos, els algueresos, políticament italians, i els andorrans no tenguin cap dubte ni un sobre la identitat de la llengua que parlen i afirmin clarament que parlen català. En canvi, a tots els territoris que políticament són espanyols i que no fan part del que es deien les quatre províncies catalanes, ha fermentat la idea de disgregació. No deixa de ser, repetesc, ben curiós. Que en la parla col·loquial hi ha diferències és clar i no s'ha de discutir. Però, a vegades, s'arriba a absurds i falsedats perquè la realitat s'observa de forma parcial i amb cucales. La lectura dels textos escrits, tant literaris com administratius, no deixa cap dubte possible sobre el tema. Però també la llengua parlada és prou clara. Vegem-ne alguns exemples i respostes agafats a l'atzar, però bastant freqüents. S'ha dit de vegades que mot no és mallorquí, que la forma mallorquina és paraula. A qui afirma això li podem dir que ell és "es darrer MOT des Credo". S'ha dit que nosaltres no és mallorquí, que la forma mallorquina és únicament noltros. Deuen ignorar que a Sóller duien noltrus i que a Eivissa, per exemple, diuen naltrus. I tampoc no deuen haver resat ni sentit resar mai un Parenostre "en mallorquí" a ningú, ja que s'hi diu ben clarament "...pregau per NOSALTRES, pecadors..." i "...no permeteu que NOSALTRES caiguem en la temptació...". No crec que cap dels nostres padrins quan resava tengués consciència de resar en un idioma diferent.
  • 2. S'ha dit que la paraula no s'ha d'escriure llengua, sinó que la forma mallorquina correcta és llengo (a Sóller i a les altres illes hauria de ser llengu). Si fos així i no es tractàs d'un col·loquialisme, hauríem de parlar de llengotge en lloc de llenguatge. Igual passaria amb la paraula Pasqua, que si l'haguéssim d'escriure amb una o, hauríem de parlar del "ciri pascol", en lloc del "ciri pasqual". S'ha dit, i aquest és l'argument a què més fort s'aferren, que l'article mallorquí és el salat es (es cavall, sa cadira) i no el lalat el (el cavall, la cadira). Deixant a part el cas de Pollença i que a la Costa Brava també usen es, haurem de pensar que qui ho diu no ha vist mai LA Seu, ni ha xerrat amb EL pare Miquel, ni sap qui és EL Bon Jesús, ni si EL rei i LA reina són a Marivent o a esquiar, ni si existeix L'Infern, ni si són LES dues o LES tres, ni què ha fet EL Mallorca o EL Porreres, ni deu haver segut mai a LA fresca, ni anat a LA mar, ni haver-se'n sortit a LA llarga, ni anat a LES bones, ni voltat a LA dreta, ni cantat "A LA ciutat de Nàpols" ni "LA lluna, LA pruna", ni resat cap oració mai, ni tantes i tantes d'altres coses. Per no allargar-me massa amb els exemples acabaré fent referència a paraules com gat que utilitzam com a sinònim de moix a l'expressió "una escala de gat", "treure es gat des sac", "gat escaldat, d'aigua freda tem", etc. La paraula "barret", a part de l'expressió tan popular "Ca, barret!", podem veure que era utilitzada a Mallorca al costat de "capell" mirant l'inventari dels béns de Mn. Bernat Baulenes, notari mallorquí, fet l'any 1516. A part de gran quantitat de barrets, d'una escala de gat, també té tovalloles, un segell, regnes per a les bísties (ara feim el castellanisme "riendes") i, com a nota curiosa i que demostra també una filiació clara de la seva devoció, una partida d'imatges de la Mare de Déu de Montserrat. En aquest sentit, convé fixar-nos en el gran nombre de persones que hi ha a alguns pobles de Mallorca que nomen Montserrat, de nom o de llinatge. Ah!, i en darrer lloc, si qualcú diu que parlar no és una paraula de la nostra llengua, sinó que és una paraula catalana (amb el sentit de "catalunyesa", que li deu donar) i que a Mallorca no és parlar, sinó xerrar. Donau-li la raó i digau-li: -D'acord, mol bé. No en PARLEM pus! Serà la millor resposta. L'explicació de totes aquestes coses, per què passen, per què n'hi ha que tenen interès que passin, és bastant complexa. Però una de les raons és que, quan una llengua deixa de ser oficial i és desplaçada per una altra (a l'ensenyament, a l'administració, als mitjans de comunicació), els seus parlants s'empobreixen lingüísticament, van perdent el coneixement de paraules i expressions (a unes zones en perden unes i unes altres en perden unes altres) i arriben a creure, si més envant les tornen descobrir, que no són seves, que són d'altres llengües. Si la nostra llengua no hagués patit períodes de persecució avui segurament entendríem que paraules com gos i ca, com tassó, got i vas, com al·lot, xic i noi, i moltes més, són paraules sinònimes que podem usar segons el nostre arbitri, com passa a totes les llengües i com, amb major o menor mesura, passa a la nostra tradició literària, que, a pesar dels obstacles de tota classe que ha tengut, no ha deixat de mantenir-se i de servir-nos de pont amb el passat i amb la resta del nostre domini lingüístic. Però per conservar una llengua, per subsistir com a poble amb personalitat pròpia, no basta conèixer-ne la identitat, els límits i les dimensions, sinó que fa falta la voluntat dels membres que la integren. I, arribats aquí, no em sé estar sense recordar el conegut vers de Marian Aguiló: Poble que sa llengua cobra, es recobra a si mateix. Joan Melià. Professor de la Universitat de les Illes Balears. ACTIVITATS. 1. Cerca al Diccionari el significat de les paraules següents: grafia, indret, topònim, aclucar, badall, catalanoparlant, hereu, multilingües, disgregació, col·loquial, cucales, la Seu, inventari. 2. Escriu tots els gentilicis (denominació que es dóna als habitants d'un poble, ciutat o país) que surten al text. 3. Llegeix el text atentament i contesta les següents qüestions: 3.1. Per què creus que molts de llinatges mallorquins com Veñy, Más, Cañellas, Lliteras o Jané s'escriuen incorrectament? 3.2. Per què a Menorca hi ha tants de llinatges López que no són d'origen castellà? 3.3. D'on provenen la majoria de llinatges mallorquins? Per exemple: Ripoll, Martorell, Barceló, Reus, Terrassa, Figueres, Vic, Manresa, Rosselló, etc. 3.4. Com t'expliques que un mallorquí pugui entendre un programa de TV3 i de Canal 9, i en canvi no entengui el canal MTV o un canal francès? 3.5. És correcte afirmar que totes les llengües tenen dialectes i variants, o això només passa amb el català? 3.6. És correcte afirmar que les llengües s'escriuen tal com es parlen? 3.7. Es pot considerar mallorquina la paraula Nosaltres? Per què? 3.8. I l'article lalat (EL, LA, ELS, LES), és propi del mallorquí? 3.8. Per què creus que molts de mallorquins no accepten com a seves paraules d'altres dialectes de la seva llengua com xic, vas o noi, i en canvi a altres llengües com el castellà s'accepten amb naturalitat? 3.9. Segons l'autor, quin és el factor més important perquè es pugui conservar una llengua?
  • 3. 2. Barceloní, alacantí, eivissenc, mallorquí, lleonès, madrileny, murcià, colombià, solleric, felanitxer, valencià, castellonenc, gironí, lleidatà, rossellonesos, algueresos, andorrans, francesos, italians 3.1. Per exemple, Lopes o Hil o Kruz Chavez, sense accentuar 3.9. La voluntat dels parlants.