3. Del 1000 a.C. al 218 a.C. es varen establir diversos pobles que parlaven llengües diferents: sorotaptes, celtes, fenicis, grecs i ibers. Substrats del català
7. INVASIONS GERMÀNIQUES Invasions germàniques: aprofitant la decadència de l’imperi romà, els visigots varen començar a ocupar territoris (segles V, VI i VII) Superstrat del català
15. ESQUEMA Hª LLENGUA - Romanització (218 a.C.-400 d.C.). Concepte de Romània. - Factors diversificació: intensitat i durada substrat procedència dialectal evolució espontània. - Elements constitutius del català: 1. -LLATÍ: - Llatí vulgar : mots evolutius (dit, cavall) - Llatí clàssic - cultismes (constància, bilingüisme) - semicultismes (miracle, regla) -doblets (ignorar, enyorar) -préstecs (júnior, pòdium) -neologismes (examen, radi) 2. -SUBSTRAT, ADSTRAT, SUPERSTRAT. català: basco-ibèric castellà: basc francès: celta fulletó (culebrón), "telesèrie de molts capítols i de to marcadament melodramàtic". xou d'impacte (reality show) "programatelevisiu que presenta com a espectacle aspectes morbosos, escandalosos o marginals de la realitat". cèl·lula mare , capaç d’originar un nombre reduït de les varietats de les cèl·lules d’un organisme; mediambiental Relatiu o pertanyent al medi ambient. minusvàlid Persona que té una deficiència o una discapacitat -SUBSTRATS: Basc, iber i celta : socarrar, bassa, estalviar, bruixa -SUPERSTRATS: Germànic: adobar, esquena, òliba, Albert, Gelabert Àrab: aljub, safareig, magatzem, Mesquida
20. ADSTRATS DEL CATALÀ Indoamericanismes A través del castellà: -Lloro, huracà, xocolata, tomàtiga, cacauet, canoa, piragua. gal·licismes. Antics: arnès, llinatge, jardí, patge, xamfrà, xemeneia, boia Moderns: consomé, hotel, somier, xofer, Italianismes. - Expansió catalana (Nàpols, Sardenya, Sicília) - Segles XIV i XV: Humanisme i Renaixement. Emboscada, artesà, novel·la, saldo - Moderns: batuta, piano, sonet, escopeta, sentinella, escorta, filigrana. Anglicismes. - Menorca, segle XVIII: Xoc (chalk), boínder (bow window), flor (floor), fàitim (fighting ) - Moderns: bistec, bar, còrner, sandvitx, eslògan, club - No admesos: mass-media, shorts, cassette, boom... Castellanismes. - Antics (admesos): amo, coça, boda, preguntar, tarda, maco - Moderns (barbarismes no admesos): jefe, barato, disfrutar, buzón
21.
22. QÜESTIONARI. El Mossàrab. COMENTARI ARTICLE J. BASTARDAS 1.-Per què és tan difícil de situar el moment en què el català deixa de ser llatí? 2.-Per què tingué tanta transcendència la reforma carolíngia del llatí escrit? 3.-Què es pot deduir de la disposició del concili de Tours(813)? 4.-En quin segle es pot començar a afirmar que el català ja ésuna llengua diferent del llatí? 5. Com definiries el català pre-literari? 6.-Per què no 'sescriuen els textos en català abans del segle XIII, tot i ser la llengua parlada per la majoria de la població? 7.-Quines matèries tracten els primers textos escrits en català? Per què no es redacten en llatí, llengua habitual de l'escriptura? 1.-De quina llengua prové el mossàrab? -llatí clàssic -llatí vulgar -àrab -híbrid d’àrab i llatí vulgar 2.-Durant quins segles es va parlar el mossàrab al País Valencià? s.VIII-XVII s.VIII-XII s.V-VIII 3.-I a les Illes Balears (i Pitiüses)? s.X-XII s.VIII-XII s. XII-XV 4.-Es conserven textos en mossàrab? 5.-Quina era la llengua dominant en els territoris on es parlava mossàrab? 6.-Per què va desaparèixer? 7.-Quins són els equivalents en mossàrab de les paraules catalanes: 'forner'............., 'mur'.........., 'camp'.........., 'llorer'..........., 'pedra'............., 'colomer'.............., port'............. 8.-En quins àmbits s'usava el mossàrab? -familiar i informal -administratiu i culte -literari
23. ARTICLE J. COROMINES SEGLES TEXTOS CONSERVATS VII-VIII Cap. Es donen els canvis més importants IX-X Mots i frases senceres en català (distraccions dels escrivans) XI Llargs passatges 1100-1150: XII 1180-1200 ------------------------------------------------- Documents complets:Forum iudicum 1r.text literari:Homilies d'Organyà XIII Usatges(1200-1250)Furs València(1261) RAMON LLULL
26. ELS COMTATS CATALANS I LA CORONA D’ARAGÓ CATALUNYA VELLA – ANY 900 Guifré el Pelós (878-897) 1137: es comprometen Peronella, filla del rei d’Aragó, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Neix la Corona catalano-aragonesa JAUME I EL CONQUERIDOR (1208-1276) CATALUNYA NOVA – ANY 900 Ramon Berenguer IV (segle XII)
27. Sicília 1282 Atenes 1303-1388 Nàpols 1443 Sardenya 1354 Catalunya Nova (Tortosa, Lleida, Fraga) 1148 València 1238 Mallorca 1229 Segles XIII-XV: L’expansió de la Corona catalano-aragonesa
28.
29. ORIGEN GEOGRÀFIC AGUILAR: Serra de la Garrotxa. 'Lloc d'àguiles. ALCOVER: Camp de Tarragona. Àrab: 'pesador'. ALORDA: {Olorda. Pla del Llobregat (desaparegut) ALZAMORA: Conca de Tremp. AMER: Gironès. BARCELÓ: Barcelona BALAGUER: Noguera. BERGA BISBAL: Empordà {EPISCOPALE BORDILS BORDOY: Bordoi (Conflent). CABANELLES CALDÉS: Pla de bages {CALDARIOS:'banys calents'. CAMPINS: Montseny. CAPLLONCH: Gironès. 'Camp llarg'. CÀNAVES: Cànoves (Vallès Oriental). 'Cases noves'. CANTALLOPS: Alt Empordà. 'On udolen els llops'. CANYELLES: CAPLLONCH: Camping CATLLAR (DES): Tarragonès CERDÀ: Gentilici de Cerdanya. CERVERA: Segarra (Vallespir). 'Lloc de cérvols'. CORBERA CORRÓ: Vallès. ESTARÀS (Segarra) ESTELRICH: Hostalrich. Ant. 'Àustria'. FIGUERES FIGUEROLA FLUIXÀ: Foixà (Baix Empordà). GAIÀ: Bages GUARDIOLA-GORDIOLA: Berguedà JUNCOSA:Garrigues LLAMBIES: Llambilles (A.Empordà). LLADÓ: Lladó (Garrotxa). LLOBERA: Solsonès MAÇANET-MASSANET: Alt Empordà MANRESA: Pla de Bages. MARTORELL: Pla de Barcelona. MASSANET: Maçanet MIRALLES: Castell de l'Alt Empordà. MOIÀ: Vila catalana. MONTCADA: Vallès. MÓRA: NOGUERA OLESA-OLEZA: Baix Llobregat ORDINES: Ordino (Andorra). PALOU: PERPINYÀ: PIERA: Anoia. REIXAC: Vila catalana despareguda (Montcada i Reixac). REUS: Baix Camp RIPOLL: ROSSELLÓ: SACARÉS: Zacaries, pare de S.Joan Baptista. SANÇ: Sanctius. SANT FERRIOL: Garrotxa VIDAL: Vitalis 'sa, fort'. SAMPOL: Sant Pol (Pau). SANTANDREU: Sant Andreu. SOLSONA TAMARIT: Llitera i Camp de Tarragona. TERRASSA: TORELLÓ: Castell Plana de Vic. TORRELLA: Al t i Baix empordà. TORTELLÀ: La garriga. TOUS: Segarra.. VALLÈS VALLESPIR: VALLS VANRELL,VENDRELL,VENRELL: Vila catalana. VIC VILLALONGA: Rosselló, Vallespir. GERMÀNICS ABRINES: Eburin < Ebur < 'senyor'. ALBERTÍ: Albert. ALOMAR: Aldemar 'vell famós'. AMENGUAL: Ermingaud 'déus germànics'. ARNAU: Arnoald 'dominador de l'àguila'. VALLORI: Balduwari 'vall de llorers'. BELTRAN: Bertrand 'corb il.lustre'. GALMÉS: Waldmar. Golmés: Pla d'Urgell GARAU-GUERAU: Gairoald 'govern de la llança'. SIFRE-CIFRE: Sigfrid 'pau victoriosa'. GELABERT <Gilabert: 'sageta brillant. GOMILA: Guma 'home'. GUAL: Wadald 'passar a gual'. ISERN: Isarn. LLOMPART: Llopart 'estimat'. LLULL: Llullus 'personatge medieval germànic'.?? MIR: Miro, Miró. 'Famós, il.lustre'. MORANTA: Moprand o Maurus 'moro'. REYNÉS: Raginhari 'consell i exèrcit'. RAMIS: SALA-SALES: Salla 'cambra de rebre'. SEGUÍ: Siguwin 'victòria i amic'
30.
31. Dinastia dels comtes de Barcelona Ramon Berenguer IV El Sant (1131-1162) Casament del Comte-Rei amb Peronella d'Aragó (1150) Fundació Corona Catalano-Aragonesa (1137) Dinastia del Casal Reial de Barcelona Alfons I El Cast (1162-1196) Pere I El Catòlic (1196-1213) Batalla de Muret i pèrdua d'Occitània (1213) Jaume I El Conqueridor (1213-1276) Conquesta de Mallorca (31 de desembre del 1229) Conquesta de València (28 de setembre del 1238) Conquesta de Múrcia(1265 - 1266) Pere II El Gran (1276-1285) Conquesta de Sicilia (1283) Alfons II (1285-1291) Jaume II (1291-1327) Sobirania sobre Sardenya (1296) Conquesta de Sardenya (12 de juliol del 1324) Alfons III El Benigne (1327-1336) Pere III El Cerimoniòs (1336-1387) Incorporació dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1380) Joan I (1387-1396) Martí I L'Humà (1396-1412) Odalric (852-858) Sobirania franca Humfrid (858-864) Sobirania franca Bernat de Gotia (865-878) Sobirania franca Guifré I El Pilós (878-897) Sobirania franca Guifré II Borrell (897-911) Sobirania franca Sunyer I (911-947) Sobirania franca Miró (947-966) Sobirania franca Borrell II (947-992) Ramon Borrel I (992-1017) Creació del Parlament de Catalunya (Cort) (1000) Berenguer Ramon I El Corbat (1017-1035) Ramon Berenguer I El Vell (1035-1076) Ramon Berenguer II Cap d'Estopes (1076-1082) Berenguer Ramon II El Fratricida (1076-1097) Ramon Berenguer III El Gran (1086-1131) Ferran I de Trastámara (1412-1416) Alfons IV El Magnànim (1416-1458) Conquesta del Regne de Nàpols (1436 - 1442) Joan II (1458-1479) Ferrán II El Catòlic (1479-1517) * Uniò dinàstica de Monarques Hispànics *Conquesta del Regne de Granada (1492) *Conquesta de les Illes Canàries en nom de Castella (1496) *Descobriment d'Amèrica en nom de Castella (1492) *Restricció de participació dels ciutadans de la Corona Catalano aragonesa en la colonització del Nou Món *Expulsio dels jueus (1492)
32. DINASTIA DELS ÀUSTRIA Carles I (1517-1556) Felip I (1556-1598) Felip II (1598-1621) Felip III (1621-1665) *Guerra dels Segadors: Mutilació territorial de Catalunya *Tractat dels Pirineus (1659) Carles II (1665-1700) Felip V d'Espanya *Guerra de Successió-Desfeta de la Corona d'Aragó *Decrets de Nova Planta Abolició Institucións de Catalunya, Mallorca i València. DINASTIA DELS BORBONS Felip V de Borbó (1714-1724) LLuis I de Borbó (1724-1746) Ferrán VI de Borbó (1746-1759) Carles III de Borbó (1759-1788) Carles IV de Borbó (1788-1808) Ferrán VII de Borbó (1808-....)
33. Jaume II de Mallorca (1243 Barcelona-1310 Ciutat de Mallorca). Rei de Mallorca, Comte de Rosselló,Cerdanya, Senyor de Montpellier +1. Esclaramonda de Foix +2. Beatriu de Savoia Sanç I de Mallorca ( 1276-1324) Rei de Mallorca, Comte de Rosselló,Cerdanya, Senyor de Montpellier Maria d’Anjou, Princessa de Nàpols Jaume III de Mallorca ( 1315 – 1349) 1 . Constança d’Aragó i d’Entença 2. Violant de Vilaragut i Aragó Jaume I Rei desde 1229-76 (Fundador de la Dinastía Reial de Mallorca) 47 anys com a monarca Sanç I Rei desde 1310-24 – 14 anys com a monarca Jaume III Rei des de 1324-49 Vassall (obligat) d’Aragó 1349 – La Corona de Mallorca pasa totalment a la Corona d’Aragó. Jaume IV Rei Titular de Mallorca des de 1349 fins 1375 – 26 anys com a monarca a la sombra. Elisabet I Reina Titular de Mallorca des de 1375 fins 1404 – 29 anys com a monarca a l’ombra. GENEOLOGIA DE LA CASA REIAL DE MALLORCA Jaume I “El Conqueridor” (1207-76) Rei d’Aragó, Mallorca, València, Comte de Barcelona,Comte de Rosselló, Violant d’Hongria (filla d’Andreu II d’Hongria) ca 1215-51
34. Els primers textos escrits en català Forum Iudicum (1140): fragment traducció lleis visigòtiques. -Primer text escrit. Per la no comprensió del llatí. -Valor lingüístic (Història de la llengua).
35. Homilies d’Organyà (1203): primer text literari. -Sermonari: comentari a passatges evangèlics. -Concili de Tours: predicació en vulgar.
36. La poesia lírica s’escriu en provençal durant els segles XIII-XIV. Causes: -Relacions políticocomercials. -Refugi de la literatura provençal (1213) -Similituds, afinitats lingüístiques català-provençal -Primer model poètic en vulgar (provençal). Autors: Berenguer de Palol, Cerverí de Girona, Guillem de Cabestany, R.Vidal de Besalú, Berenguer d’Anoia.
37. BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DE RAMON LLULL 1232 Naixement de Ramon Llull a Ciutat de Mallorca. 1257 Llull es casa amb Blanca Picany i esdevé senescal del príncep Jaume, fill menor de Jaume I el Conqueridor, destinat des de 1253 a ser rei de Mallorca. 1262 "Conversió a la penitència" del beat, a l'edat de 30 anys. 1266 Compra un esclau sarraí i s'inicien nou anys de formació intel.lectual. 1275 Al final dels nou anys d'estudi, Llull escriu les seves primeres obres Mort de l'esclau que li ha ensenyat àrab. Il.luminació de Randa, 1274 Llull és cridat a Montpeller pel príncep Jaume i sotmet les seves obres a l'anàlisi d'un expert franciscà, que les aprova. 1276 El 27 de juliol mor Jaume I i el príncep Jaume esdevé Jaume II de Mallorca. El 17 d'octubre, una butlla papal confirma la fundació del monestir de Miramar sufragada per Jaume II, on tretze franciscans estudien àrab i l'Art lul.liana. Data probable de redacció del Llibre d'amic e amat 1283 A Montpeller, Llull escriu la novel.la Blanquerna 1288-9 Primera visita a París. S'entrevista amb el rei Felip IV el Bell i Tomàs de Myésier es fa deixeble seu. Crisi psicològica a Gènova seguida pel primer viatge al Nord d'`Africa (a Tunis). 1297-9 Segona estada a París, on dedica als reis de França l' Arbre de filosofia d'amor . Jaume II de Mallorca recupera les Illes Balears. 1301-2 Viatge a Xipre, Armènia Menor i possiblement Jerusalem.
38. 1303-5 Alterna entre Gènova i Montpeller. Possible tercer viatge a París. Segon viatge al nord d'`Africa; aquest, a Bugia, on Llull és empresonat durant sis mesos i finalment expulsat. Naufragi prop de Pisa. 1313-14 Estada a Messina. 1314-15 Tercera missió al nord d'`Africa -altra vegada a Tunis-. Dedica obres al soldà i manté una correspondència amb Jaume II d'Aragó, a qui demana un franciscà que l'ajudi a traduir els seus escrits al llatí. Les seves darreres obres daten del desembre de 1315. 1316 Pel març o abans mor a Tunis, en el vaixell de tornada o a Mallorca mateix. Devia tenir devers 84 anys. Phantasticus. El cant de Ramon Llull http://www.tv3.cat/videos/321149 http://www.llull.tv/videos/detall.cfm/ID/26718/ESP/phantasticus-cant-ramon-llull.html
39. VALORACIÓ DE LA SEVA OBRA -Primer autor europeu que escriu obres científiques i filosòfiques en una llengua romànica (el català) -Crea el model de català literari, culte i científic. -Autor de més de 300 obres de temes diversos (ciència, filosofia, literatura, poesia, etc.) -Autor de la primera novel·la en català: Blanquerna -Elaborà un dels sistemes filosòfics més importants de l’Edat Mitjana. -Autor del “Llibre d’Amic e Amat”, una de les més belles obres poètiques de la literatura catalana.
40.
41. S egle XIV La Cancelleria Reial: * Institució que unificà i fixà la llengua escrita medieval *Va introduir l’ Humanisme italià a la literatura catalana(1380) *Bernat Metge. Altres escriptors rellevants del segle XIV: Anselm Turmeda, Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer S egle XV Segle d’Or de la lietratura catalana: Poesia: Ausiàs March, Roís de Corella, Jaume Roig. Prosa: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa Primera traducció de la Divina Comèdia (A.Febrer) Primer llibre imprès: Trobes en llaor ... ( 1474)
42. SANT VICENT FERRER (València 1350 - Vannes (Bretanya) 1419) Així fan ara els pares i les mares als seus fills, per la mala vida que els ensenyen. Digues, bon home: ¿Tens tu algun fill? “Ara té sis anys o set o dotze anys” ¿I què li dius ara? “Fill meu, porta al costat dret aquest punyalet, i si algú et diu bif, tu dis-li baf; mostra, fill meu, de qui ets, i si et diuen una paraula torna-li-la immediatament”. I vosaltres, dones, a les vostres filles, ¿què els ensenyeu? Ahh! “Ara mira, filla meua, així és com t’has d’afaitar (depilar); mira, pren l’espill i estira aquest pelet així; ¿I tu no veus que hi està bé? Filla meua, ballaràs així, de costadet, i així faràs aquesta volta” La mare es fa alcavota de la filla; i on va aquest camí? A l’infern, tu i ella... JORDI DE SANT JORDI (1395?-1424) PRESONER Desert d'amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de mé s'haja cura, e soi guardats, enclòs, ferrats e pres, de què en fau grat a ma trista ventura. ... ESTRAMPS Just lo front port vostra bella semblança de què mon cors nit e jorn fa gran festa, que remirant la molt bella figura de vostra faç m'és romasa l'empremta que ja per mort no se'n partrà la forma; ans quan serai del tot fores d'est segle cells qui lo cors portaran al sepulcre sobre ma faç veuran lo vostre signe. ...
43. ANSELM TURMEDA (Mallorca 1352 - 1430) Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l'hom orat, pus que d'ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar preïcadors: Beati quorum. Diners alegren los infants e fan cantar los capellans e los frares carmelitans a les grans festes. Diners, magres fan tornar gords, e tornen lledesmes los bords. Si diràs "jas" a hòmens sords, tantost se giren. Diners tornen los malalts sans; moros, jueus e crestians, lleixant a Déu e tots los sants, diners adoren. Diners fan vui al món lo joc, e fan honor a molt badoc; a qui diu "no" fan-li dir "hoc". Vejats miracle! Diners, doncs, vulles aplegar. Si els pots haver no els lleixs anar; si molts n'hauràs poràs tornar papa de Roma.
44. CANT XLVI Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar: xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tremuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. (...) Jo tem la mort per no ser-vos absent, per què amor per mort és anul·lat mas jo no creu que mon voler sobrat pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escàs voler que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del món delit, car, nos vivint no creu se pusca fer: après ma mort, d'amar perdau poder e sia tots en ira convertit. E jo, forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vos no veer. (...) Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, de què la part pijor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: a joc de daus vos acompararé. AUSIÀS MARCH (València 1400/Gandia 1397? - València 1459) CANT XLVI Veles e vents compliran els meus desigs, fent camins perillosos per la mar. Veig armar-se contra ells el Mestral i el Ponent; el Xaloc i el Llevant, en canvi, els deuen ajudar amb els seus amics el Gregal i el Migjorn, pregant humilment al vent Tramuntana que els siga parcial en el seu buf i que tots cinc aconseguesquin el meu retorn. Bullirà el mar com la cassola al forn, mudant el color i l'estat natural, i mostrarà odiar tota cosa que sobre ell s'ature per un moment; els peixos grans i els petits correran a salvar-se i cercaran amagatalls secrets: fugint del mar, on han nascut i s'han criat, saltaran a terra com a gran remei. Jo tem la mort per no absentar-me de vós, perquè Amor és anihilat per la mort; però no crec que el meu voler superat puga ser per tal separació. Estic recelós que el voste poc voler, quan jo muira, no em deixe en oblit; només aquest pensament em lleva delit del món -perquè, vivint nosaltres, no crec que això pugui esdevenir-se: que després de la meua mort, perdeu el vostre poder d'amar i es convertesca tot seguit en ira i, jo forçat a eixir d'aquest món, tot el meu mal siga solament no veure-us! Amor: sent de vós més que no en sé, i d'això me'n romandrà la part pitjor; de vós sap aquell qui sense vós està. Us compararé al joc de daus. Veles e vents
45. AUSIÀS MARCH (València 1400/Gandia 1397? - València 1459) CANT LXVIII No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d'estiu, com la calor se met, preant molt poc la valor del senyor e concebent desalt de sa manera, veent molt clar que té mala carrera de canviar son estat en major. ¿Com se farà que visca sens dolor tenint perdut lo bé que posseïa? Clar e molt bé ho veu, si no ha follia, que mai porà tenir estat millor. Doncs, ¿què farà, puix altre bé no el resta, sinó plorar lo bé del temps perdut? Veent molt clar per si ser decebut, mai trobarà qui el faça millor festa. Jo son aquell qui en lo temps de tempesta, quan les més gents festegen prop los focs e pusc haver ab ells los propris jocs, vaig sobre neu, descalç, ab nua testa, servint senyor qui jamés fon vasall ne el venc esment de fer mai homenatge e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge: solament diu que bon guardó no em fall. Plena de seny, lleig desigs de mi tall: herbes no es fan males en mon ribatge. Sia entès com dins en mon coratge los pensaments no em devallen avall.
46. La Decadència: segles XVI, XVII i XVIII Conseqüències: - La noblesa i un sector de la intel·lectualitat es castellanitza pel trasllat de la Cort a Castella. També l'Església a les ocasions solemnes. -Es perd consciència d'unitat de la llengua i s'accelera la fragmentació dialectal. -Es relaxa l'aplicació de la normativa gramatical. -Vacil·lacions en l'ús de la llengua. Justificació d'escriure en català -Desprestigi del català: castellà: signe distintiu de classe (València). - Diglòssia -Relaxament de la lleialtat lingüística. - Interferències: penetració de castellanismes: buscar, queixar, quedar, despedir. Fets històrics: -1412: mort de M artí l’Humà i e lecció de Ferran d’Antequera -1479: unió dinàstica dels Reis Catòlics. (1469: matrimoni). -1492: conquesta d'Amèrica. Monopoli comercial de Castella -1519-23: revolta de les Germanies. -1609: expulsió dels moriscos de València. -1640: Guerra dels Segadors a Catalunya. Independència de Portugal. -1659: Tractat dels Pirineus. Felip IV cedeix Catalunya Nord a França . Inici del procés d’alienació cultural. DIGLÒSSIA Català Llengua B ÀMBITS INFORMALS (Usos privats) Castellà Llengua A ÀMBITS FORMALS (Usos públics)
47. GRAMÀTICA CASTELLANA D’ANTONIO DE NEBRIJA (1492) En cuanto a los propósitos de Nebrija, expuestos en el prólogo que dirigió a la reina, era: El primero , fijar normas para dar consistencia al idioma , a fin de que "lo que agora i de aquí adelante en él se escriviere, pueda quedar en un tenor i estenderse por toda la duración de los tiempos que están por venir, como vemos que se ha hecho en la lengua griega y latina, las cuales, por aver estado debaxo de arte, aunque sobre ellas han passado muchos siglos, todavía quedan en una uniformidad ": afán de perpetuidad, netamente renacentista. En segundo lugar, el saber gramatical de la lengua vulgar facilitaría el aprendizaje del latín. El tercero , finalmente, la exaltación que ardía en aquel momento supremo convenció a Nebrija de que "siempre la lengua fue compañera del imperio"[1], por lo que añade: "El tercero provecho deste mi trabajo puede ser aquel que, cuando en Salamanca di la muestra de aquesta obra a vuestra real Majestad e me preguntó que para qué podía aprovechar, el mui reverendo padre Obispo de Avila me arrebató la respuesta; e respondiendo por mí, dixo que después que vuestra Alteça metiesse debaxo de su iugo muchos pueblos bárbaros e naciones de peregrinas lenguas, e con el vencimiento aquéllos ternían necessidad de reçebir las leies quel vencedor pone al vencido, e con ellas nuestra lengua, entonces por esta mi Arte podrían venir en el conocimiento della, como agora nosotros deprendemos el arte de la gramática latina para deprender el latín". Estos presentimientos se convirtieron pronto en realidad: el descubrimiento de América abrió mundos inmensos para la extensión de la lengua castellana.
48. 1659: Tractat dels Pirineus. Catalunya Nord passa a pertànyer a França -1640: Guerra dels Segadors entre Castella i Catalunya
49. El segle XVIII: repressió del català Fets històrics: - 1700: Mor Carles II i esclata la Guerra de Successió . - 1713: Tractat d'Utrecht - 1712-1802 : Menorca és cedida a Gran Bretanya. - Decrets de Nova Planta de València i Aragó (1707), Mallorca i Eivissa (1715) i Catalunya (1716). (“Reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia“) -Canvi de l'ordre constitucional i pèrdua de les institucions. -Estat centralista i absolutista -Pèrdua de l'oficialitat i imposició del castellà als àmbits formals. - La Justícia, l'ensenyament primari (llibres de text) i la Catequesi han de ser en castellà. -També les cases de comerç (1772) i el teatre (1799). - 1822 : Creació de les Províncies. Separació de la Franja de Ponent.
50. DECRET DE NOVA PLANTA DE MALLORCA (1715) Pels Decrets de Nova Planta, l'antic Regne de Mallorques, esdevingué provincia. Va passar a exercir-hi l'autoritat suprema el Capità General, el qual reemplaçà l'antic càrrec de virrei; es va abolir el Gran i General Consell i el substituí en les seves atribucions la nova Reial Audiència reformada; va cessar el sistema de la insaculació -"sort i sach"- per a l'extracció dels oficis de jurats, els quals foren també suprimits. Llurs facultats en els assumptes administratius i econòmics els recollí un nou Ajuntament, compost a Palma por 20 regidors vitalicis, 12 el d'Alcúdia i als restants pobles d'acord amb llur població, tots ells nomenats per la Reial Audiència. Els regidors de Palma, nom que adoptà Ciulat de Mallorca, eren designats pel Rei previ informe de la Reial Audiència; s'aboliren també ols oficis de mostasser, executor, batlle, veguer, sindic, claver , morber, comptador, bollador i altres. Foren derogades les disposicions sobre estrangeria per tal que els càrrecs poguessin ésser exercits també pels no naturals de les Illes. Els oficis menors de Ciutat devien ésser designats per l'Ajuntament, com el clauer, auditors de comptes, etc. L'Intendent va substituir el Procurador Reíal, mentre que desaparegué l'antiga autonomia econòmica i financera de l'illa i es congelava el dret foral mallorquí. CRONOLOGIA DE LA REPRESSIÓ DEL CATALÀ http://ca.wikipedia.org/wiki/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0
51.
52.
53. 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà. 1924 Es prohibeixen els Jocs Florals . 1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l' ensenyament del català amb el trasllat del mestre. 1939-1978 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços . 1939 Derogació de l‘ Estatut de Catalunya. Lluita contra rètols, anuncis i papers en català. Circular sobre el català a l'escola. Inici de la més dura repressió de la història contra el català. 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials . Prohibició del català al cinema . 1941 A partir d'aquest any els Jocs Florals se celebren a l'exili. 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual neces sàriament cal fer les escriptures en castellà. 1923-1931 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà. 1956 Reglament de presons : els presos tan sols poden parlar en castellà. 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà. 1961 Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català. 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió. 1975 Lluís Llach es detingut a mitja actuació al Palau de la Música, multat amb 100.000 pessetes, i durant més de vuit mesos són prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol.
54. 1978- Actualitat 1978 La Constitució relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer. De fet no només no protegeix la llengua, sinó que ni tan sols l'esmenta. 1982 Decret pel qual s'obliga a emprar el castellà a totes les etiquetes dels productes alimentaris. 1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada. 1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà. 1995 Llei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà. 2001 «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. Nunca nadie fue obligado a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes. “
55.
56.
57.
58. La repressió i persecució del català UNIVERSITAT ESCOLA ADMINISTRACIÓ JUSTICIA COMERÇ ESGLÉSIA TEATRE NOTARIAT TELÈFON TELÈGRAF PRESONS ASSEGURANCES REGISTRE MERC
60. LA RENAIXENÇA (1833-1877) DEFINICIÓ: Presa de consciència col·lectiva per a la restauració de la llengua i la cultura catalanes CAUSES: - Il.lustració : redescobriment de la Història i la literatura catalana medieval - Industrialització : burguesia i consciència nacional. - Romanticisme: burgès, individualista, nostàlgic, idealista i historicista. -Nacionalista: Nació= esperit popular -La llengua és l’esperit d’un poble. -Mitificació i idealització de l’Edat Mitjana -Cultura catalana: predomina el romanticisme conservador. CRONOLOGIA: 1833: Bonaventura C. Aribau publica l’oda “La Pàtria” 1877: J. Verdaguer i A. Guimerà són premiats als Jocs Florals OBJECTIUS: -Rubió i Ors, 1841: -Normativització de la llengua -Consciència d’unitat lingüística -Normalització: literatura culta: tots els gèneres. -Interès per la Història i la literatura medievals. -Valoració literatura popular -Restauració dels Jocs Florals per a la difusió i dignificació de la llengua i la literatura catalanes
61. Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798-1862) A LA PÀTRIA (trobes) Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau; oh serres desiguals que allí en la pàtria mia dels núvols e del cel de lluny vos distingia per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, guaites per un forat la tomba del jueu e la mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors com conèixer pogués lo front de mos parents; coneixia també lo so de tos torrents, com la veu de la mare e de mos fills los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així d'arbre migrat a terres apartades son gust perden los fruits e son perfum les flors. ¿Què val que m'haja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella si el cant dels trobadors no sent la mia orella ni desperta en mon pit un generós record? En va a mon dolç país en ales jo em transport e veig del Llobregat la platja serpentina que, fora de cantar en llengua llemosina, no em queda més plaer, no tinc altre conhort. Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis que ompliren l'univers de llurs costums e lleis, la llengua d'aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis per estranya regió l'accent nadiu, no plora, que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis. En llemosí sonà lo meu primer vagit quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia e càntics llemosins somniava cada nit. Si, quan me trobe sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent; e ma boca llavors no sap mentir ni ment, puix surten mes raons del centre de mon pit. Ix, doncs, per expressar l'afecte més sagrat que puga d'home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentit més dolça que la mel que em tornes les virtuts de ma innocent edat. Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat cessarà de cantar de mon patró la glòria; e pàssia per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, a la posteritat.
62.
63. ELS INTENTS DE FIXACIÓ GRAMATICAL I ORTOGRÀFICA. MODERNISME ( 1892-1911) -Models de català normatiu -El català acadèmic -El " català que ara es parla “ -Campanya lingüística de “L’Avenç” (1890-92): Pompeu Fabra i Casa-Carbó. -Articles, conferències... -Objectius: normativització -Síntesi català acadèmic i català que ara es parla -Modernitzar l’ortografia (ab/amb, -es –en, y grega...) -Etimologia cultismes (psicosi, Apol·lo, etc.) -Síntesi dialectes. -Genuïtat lèxica: descastellanització. - Ensayo de gramática de catalán moderno (1891) EL SEGLE XX: RECUPERACIÓ I NORMALITZACIÓ. NOUCENTISME (1906-1923) -Marc històric i cultural: 1906 I Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1907 Institut d’Estudis Catalans 1914 Mancomunitat 1932 Generalitat - La Normativització - Pompeu Fabra : (1868-1948) 1913 Normes Ortogràfiques, 1918 Gramàtica Catalana, 1932 Diccionari General de la Llengua Catalana. -Criteris de la reforma lingüística: fonètic, etimològic, tradicional, harmonia amb les altres llengües cultes, precisió i simplificació. - Antoni M. Alcover i el Diccionari Català-Valencià-Balear. - Francesc de Borja Moll
64.
65. REPÀS D'HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA - 2n. BATXILLERAT 1 .-El basco-ibèric és la llengua : b.-...que es parlava a Catalunya i València abans de ser conquerida pels romans. c.-...que va ser substituïda pel llatí quan els romans conquistaren la Península ibèrica. 2.-El català té paraules que provenen del basco-ibèric com, per exemple,... a.-carabassa, esquerre, socarrar. 3.-Els factors que provocaren el sorgiment de diverses llengües romàniques a partir del llatí són: a.-La influència del substrat i del superstrat b.-L'evolució espontània dels diversos dialectes i la intensitat de la romanització d.-L'origen dels colons romans que s'assentaven als diversos territoris conquerits. 4.-En castellà i gallec-portuguès es diu COMER i en francès, català i italià es diu MANGER, MENJAR i MANGIARE perquè... c.-...perquè els dialectes del llatí de l'interior de la Península eren més arcaics i conservadors. 5.-Explica per què varen sorgir deu llengües romàniques distintes d'una sola llengua llatina. b.-Perquè, amb la desaparició de l'Imperi Romà, els territoris varen quedar incomunicats entre si. 6.-El mossàrab és la llengua que es parlava a la Península durant els segles VIII-XII, la qual deriva... b.-del llatí que es parlava a la Península, però molt transformat. 7.-El mossàrab és l'origen de... b.-cap llengua ni dialecte, perquè va desaparèixer. 8.-Són paraules d'origen mossàrab: b.-Muro, tàpera, Portopí 9.-La influència de la llengua àrab ha deixat moltes paraules en el català actual, però sobretot en els parlars de: c.-el País Valencià i les illes Balears 10.-Són paraules que provenen de l'àrab: b.-sucre, albergínia, Benidorm, rajola, safareig 11.-L'article salat (ES; SA) no és un article català, sinó mallorquí. --Fals 12.-L'article lalat no s'utilitza avui en dia a Mallorca. --Fals 13.-Els primers textos escrits en català que s'han conservat són del segle: --XII 14.-Els primers textos que s'han conservat en català són: --Forum Iudicum i Homilies d'Organyà 15.-Quin autor va utilitzar per primera vegada a Europa una llengua romànica per escriure obres científiques i filosòfiques? Ramon Llull
66. 16.-En quines quatre llengües va redactar les seves obres Ramon Llull. Català, àraba, llatí i occità (o provençal) 17.-La Cancelleria Reial és molt important perquè: --feia la funció d'Acadèmia de la llengua --va establir un model de català escrit que s'usava a tots els Països Catalans. 18.-Des del segle XII al XV, els poetes catalans escrivien les seves poesies líriques i amoroses en: --llengua provençal o occitana. 19.-Quin poeta va utilitzar per primera vegada un català genuí i depurat per escriure poesia lírica? Ausiàs March 20.-Quina repercussió lingüística tingué l'expulsió dels moriscos del Regne de València el 1609? Que les comarques interiors del País Valencià que varen abandonar els moriscos, varen ser repoblades per gent de parla i procedència castellana; per això no s’hi parla català 21.-Què és el llemosí? Denominació errònia derivada del dialecte occità de Llemotges, que s’aplicava tant al conjunt de la llengua catalana com a la llengua medieval i que considerava que l’occità i el català formaven part del mateix idioma. Va ser usada per alguns escriptors de la Decadència (segles XVI-XVIII), fins que al segle XIX Marian Aguiló va proposar que es recuperàs el terme més apropiat de català. 22.-A quin territori dels Països Catalans s'inicia el procés de substitució lingüística del català? A la Catalunya Nord arran de la seva incorporació a França (Tractat dels Pirineus, 1659) 23.-Quan s'aconsegueix la plena implantació de l'ús del castellà en els àmbits formals (Administració, Justícia, escola...) a Catalunya, País Valencià i Illes Balears? A mitjans segle XIX 25.-Per què situam en el 1833 l'inici de la Renaixença? Perquè és la data de publicació del poema “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau 27.-Què és l'Institut d'Estudis Catalans? Qui el va fundar? Quina relació va tenir amb la normalització de la llengua? Una institució científica que promou la investigació als diversos camps del coneixement. Va ser fundat per Enric Prat de la Riba l’any 1907 i es va organitzar en diverses seccions (històricoarqueològica, científica, etc.). La Secció Filològica és la responsable oficial de regular i actualitzar la Gramàtica i el Diccionari normatius de la llengua catalana, és a dir, que fa la funció d’Acadèmia de la llengua. 28.-Quins lingüistes elaboraren i publicaren el Diccionari Català-Valencià-Balear? Antoni Maria Alcover (1862-1932) i Francesc de Borja Moll (1903-1991) 29.-Nom i època de l'organitzador del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, autor del Diccionari Català-Valencià-Balear i de les Rondaies mallorquines. Antoni Maria Alcover (1862-1932)
68. BREU RESUM D’HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA Llengua del poble, la cultura i l’Administració Els primers textos escrits en català coneguts actualment són fragments de la versió catalana del Forum Iudicum i el sermonari Les Homilies d’Organyà , tots dos del segle XI. El català va tenir una considerable expansió com a llengua de creació i de govern (Cancelleria Reial) entre els segles XIII i XVI, temps en què la corona catalanoaragonesa va estendre els seus dominis per la Mediterrània, a Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes. Entre les obres literàries de relleu universal d’aquest període es poden esmentar les de Ramon Llull, contemporani de Dant, les quatre Cròniques , les obres de Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Ausiàs Marc o el Tirant lo Blanc, considerada com la primera novel·la moderna de la literatura occidental. També són en català els grans textos legislatius d’aquest temps, com són els Furs de València , els Costums de Tortosa , els Usatges o el Llibre del Consolat de Mar , recull de lleis de comerç marítim que s’aplicaren a tota la Mediterrània fins al segle XVIII. La relació amb Itàlia comportà que una de les primeres traduccions conegudes de la Divina Comèdia fos la catalana d’Andreu Febrer i que també es traduïssin al català grans obres de la literatura del moment, com és el cas del Decameró . El període de la decadència literària Tot i que la llengua catalana va tenir un accés precoç a la impremta –com demostra el fet que el 1474 ja apareix el primer llibre imprès en català, Les trobes en llaors de la Verge Maria –, en els segles del Renaixement i el barroc va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta. Malgrat això es mantingué com a llengua de la legislació i de l’Administració, i com a única llengua popular. D’aquest període es pot destacar l’obra de Josep Vicenç Garcia i Francesc Fontanella a Catalunya, Joan Ramis a Menorca, i Lluís Galiana a València. Després de la Guerra dels Segadors (1640-1659), les terres del nord de Catalunya foren cedides a la corona francesa i, immediatament, el català va ser prohibit a l’educació i en els usos oficials. En la Guerra de Successió a la corona d’Espanya (1704-1714) els territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades. Per això, després de la derrota d’Almansa (1707) i de la presa de Barcelona (1714) i de Mallorca (1715), els territoris de parla catalana perderen les institucions pròpies i el català va ser exclòs de la legislació i de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç.
69. La Renaixença i la recuperació de la llengua Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, la llengua catalana va viure una rica Renaixença literària, l’inici de la qual se sol situar simbòlicament amb la publicació de l’oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau, i que va tenir continuïtat amb la producció poètica, teatral i narrativa de molts autors de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. A la segona meitat del segle XIX, aquest moviment va donar obres de nivell universal i d’un gran èxit popular com són les de Jacint Verdaguer, autor dels poemes èpics L’Atlàntida i Canigó ; Àngel Guimerà, que va atorgar nivell literari al teatre nacional amb obres com Terra Baixa ; Narcís Oller, autor de novel·les d’una gran modernitat, com és el cas de La febre d’or . Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Ignasi Iglésias, Víctor Català, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Joan Salvat- Papasseit, que va incorporar l’ús dels cal·ligrames, Josep Sebastià Pons i Bartomeu Rosselló Pòrcel són alguns dels autors més populars del primer terç del segle XX. Paral·lelament s’iniciaren estudis sobre la llengua i s’elaboraren diccionaris (com els de Pere Labèrnia, Pere Antoni Figuera, Josep Escrig o Marià Aguiló), tractats de barbarismes i ortografies (com els dels mallorquins Antoni Cervera i Joan Josep Amengual o el barceloní Josep Balari), que són el precedent immediat de la normativització moderna iniciada a començaments del segle XX. Coetàniament, el català s’introdueix a la premsa diària i periòdica de tot el territori, tant d’abast nacional com local i comarcal, amb diaris com La Renaixença , El Poble Català , La Veu de Catalunya i, més tard, La Publicitat i El Matí , i revistes com La Ignorància , El Mole , L’Avenç , i d’altres. La institucionalització del català A començament del segle XX, a Catalunya el catalanisme polític va reivindicar l’ensenyament de la llengua catalana i el seu ús a l’Administració. Des de les institucions de poder local que va controlar i, molt especialment, des de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba va donar un gran suport institucional al català amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i de la seva Secció Filològica, el primer president de la qual fou el mallorquí Mn. Antoni M. Alcover, l’impulsor del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i del Diccionari català-valencià-balear (1926-1962), obra cabdal de la lexicografia catalana. El suport de Prat de la Riba i de l’Institut van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 (Normes ortogràfiques, Gramàtica, Diccionari) amb la qual el català es va dotar d’una normativa unificada i moderna. La Constitució republicana de 1931 i l’Estatut d’autonomia de 1932 van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarat llengua oficial i la realització d’una activa política de suport al seu ensenyament. Les Illes Balears i les terres valencianes, en canvi, no arribaren a veure aprovats els seus estatuts d’autonomia.
70. La dictadura i la persecució de la llengua Entre els anys 1939 i 1975, durant la dictadura subsegüent a la Guerra Civil, la persecució del català va ser intensa i sistemàtica, sobretot fins al 1962. Es va prohibir l’edició de llibres, diaris o revistes, la transmissió de telegrames i les converses telefòniques en català. L’exhibició de pel·lícules era forçosament en castellà i el teatre es podia representar tan sols en aquesta llengua. Les emissions de ràdio i de televisió únicament podien ser en castellà. La documentació administrativa, notarial, judicial o mercantil era exclusivament en castellà i la que es feia en català es considerava nul·la de ple dret. La senyalització viària i la comercial, la publicitat i, en general, tota la imatge exterior del país era en castellà. Una forta immigració procedent de la resta d’Espanya en uns moments en què cap dels territoris de llengua catalana podia oferir estructures urbanístiques i educatives adequades va fer més difícil, encara, la situació del català. Malgrat tot, la llengua catalana es va mantenir com a llengua de transmissió familiar tant a Catalunya i les Illes Balears com a la resta de territoris de parla catalana. En aquest temps molts escriptors formats en l’època anterior, alguns d’ells des de l’exili, com Josep Carner, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Josep Vicenç Foix, Josep Pla, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Llorenç Villalonga van escriure obres de gran relleu. Cap a la normalitat Un cop recuperades les llibertats democràtiques, la Constitució de 1978 reconeix la pluralitat lingüística i estableix que les llengües espanyoles diferents del castellà poden ser oficials d’acord amb els estatuts d’autonomia. Els estatuts de Catalunya (1979) i de les Illes Balears (1983) reconeixen el català com a llengua pròpia d’aquests territoris i la declaren llengua oficial juntament amb el castellà, i també ho ha fet, amb la denominació legal de valencià, el de la Comunitat Valenciana (1982). De manera paral·lela, la Constitució d’Andorra (1993) estableix que el català és la llengua oficial de l’Estat. A l’empara dels estatuts, els parlaments autònoms de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana van aprovar, entre 1983 i 1986, lleis de suport a la llengua catalana, que la introduïren a l’escola, l’administració i els mitjans de comunicació institucionals. L’any 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar una nova Llei amb l’objectiu de promoure l’ús del català al món econòmic, les indústries culturals i els mitjans de comunicació privats. En aquests anys s’han creat mitjans de comunicació entre els quals cal destacar, pel seu elevat grau d’acceptació popular, TV3 i Catalunya Ràdio a Catalunya o el Canal 9 a València i, darrerament, un gran nombre de ràdios i televisions locals a tots tres territoris.
71. En aquest període el català ha anat recuperant presència a la premsa de manera que actualment hi ha deu diaris en llengua catalana: Avui , El Punt , Regió 7 , Diari de Girona i El Nou 9 a Catalunya; el Diari de Balears a Mallorca, i el Diari d’Andorra i el Periòdic d’Andorra al Principat d’Andorra, i les versions catalanes dels diaris El Periódico i Segre . També són en català trenta setmanaris, un centenar de revistes i més de dues-centes publicacions d’àmbit local. L’edició en llengua catalana ha arribat a cotes molt altes pel que fa al nombre de títols editats, que cada any s’ha anat incrementant de manera constant. L’any 1999, per exemple, s’editaren 7.492 títols en llengua catalana, amb un total de més de vint milions d’exemplars. A finals d’aquest mateix any, el total de títols disponibles en llengua catalana, segons els registres de l’ISBN, superava els 75.000. L’any 1994, segons un informe de la Unesco, la llengua catalana era la desena llengua més traduïda del món, per llengües de partida.
72. HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA Ho sap tothom, i és profecia. La meva mare ho va dir un dia Quan m'acotxava amb blats lleugers; EnlIà del somni ho repetia L'aigua dels astres mitjancers I els vidres balbs d'una establia Tota d'arrels, al fosc d'un prat: A cal fuster hi ha novetat. Els nois que ronden per les cales Hi cullen plomes per les ales I algues de sol, i amb veu d'albat, Criden per l'ull de les escales Que a cal fuster hi ha novetat. Els qui ballaven per les sales Surten i guaiten, des del moll, Un estel nou que passa el coll. El coraller bo sap pel pirata Que amaga els tints en bucs d'escata Quan crema l'arbre dels escrits; Al capità d'una fragata Li ho diu la rosa de les nits. L'or i l'escuma d'una mata Clamen, somnàmbuls, pel serrat: A cal fuster hi ha novetat. El plor dels rics salpa pels aires, I les rialles dels captaires Solquen els glaços del teulat. Un pastor ho conta als vinyataires: A cal fuster hi ha novetat. El roc dels cims escampa flaires, I al Port mateix, amb roig roent, Pinten, pallards, l'Ajuntament. El jutge crema paperassa Dels anys revolts, a un cap de plaça, I el mestre d'aixa riu tot sol. El fum dels recs ja no escridassa I els pescadors faran un bol. Tot és silenci al ras de raça Quan els bo diu l'autoritat: A cal fuster hi ha novetat. Els de la Vall i els de Colera Salten contents, a llur manera, I els de la Selva s'han mudat; Amb flors de fenc calquen a l'era: A cal fuster hi ha novetat. De Pau i Palau-saverdera Porten les mels de llur cinglera I omplen els dolls de vi moscat. Els de Banyuls i els de Portvendres Entren amb llanes de mars tendres I un raig de mots de bon copsar Pels qui, entre vents, saben comprendre's. Els traginers de Perpinyà, Amb sang barrada en drap de cendres, Clamen dels dalts del pic nevat: A cal fuster hi ha novetat. Res no s'acaba i tot comença. Vénen mecànics de remença Amb olis nous de llibertat; Una Veu canta en recompensa: Que a cal fuster hi ha novetat. Des d'Alacant a la Provença Qui mor no mor, si el son és clar Quan neix la llum en el quintar. La gent s'agleva en la nit dura, Tots anuncien la ventura, Les Illes porten el saïm, I els de l'Urgell, farina pura: Qui res no té, clarors del cim. La fe que bull no té captura I no es fa el Pa sense el llevat: A cal fuster hi ha novetat. El Port de la Selva, Nadal de 1955 JOSEP VICENÇ FOIX (Sarrià, 1893-1987).
73. NADAL (Joan Salvat-Papasseit) Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avancen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'ampar lluna plena; i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà. Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar. Sant Josep fa bugada Sant Josep fa bugada A dintre d’un morter, Hi posa una flassada, També un travesser. La Verge Maria hi posa el llençol, l els àngels li canten, la, do, re, mi, fa, sol. Al.leluia Al.leluia Sant Josep fa sopada, Posa l'olleta al foc, Amb naps i cansalada Ja bull a poc a poc. La Verge Maria hi posa una col, i els àngels li canten, la, do, re, mi, fa, sol. Al.leluia Al.leluia Sant Josep fa cuinada Amb la pasta i el llevat, I després ell la tasta Quin pa ben encertat. La Verge Maria hi posa el bressol, l els àngels canten, la, do, re, mi, fa, sol. Al.leluia Al.leluia Sant Josep fa l'endreça Escombra els racons, Amb cuita i a tota pressa Neteja els fogons. La Verge Maria fa non-non al bressol l els àngels canten, la, do, re, mi, fa, sol. Al.leluia Al.leluia
74. El Cant de la Sibil ·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma ) i l'Alguer la nit de Nadal . Es té notícia de la seva interpretació durant l' edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona , Girona , Vic , Montpeller i Tarragona ) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal . A Ontinyent , País Valencià , es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria La lletra de la versió catalana que es canta a Mallorca és la següent: Lo jorn del Judici parrà qui haurà fet servici. Jesucrist, Rei universal, home i ver Déu eternal, del cel vindrà per a jutjar i a cada u lo just darà. Gran foc del cel davallarà; mars, fonts i rius, tot cremarà. Daran los peixos horribles crits perdent los seus naturals delits. Ans del Judici l'Anticrist vindrà i a tot lo món turment darà, i se farà com Déu servir, i qui no el crega farà morir. Lo seu regnat serà molt breu; en aquell temps sots poder seu moriran màrtirs tots a un lloc aquells dos sants, Elies i Enoc. Lo sol perdrà sa claredat mostrant-se fosc i entelat, la lluna no darà claror i tot lo món serà tristor. Als mals dirà molt agrament: — Anau, maleïts, en el turment! anau-vos-ne en el foc etern amb vòstron príncep de l'infern! Als bons dirà:—Fills meus, veniu! benaventurats posseïu el regne que us he aparellat des que lo món va esser creat! Oh humil Verge! Vós qui heu parit Jesús Infant aquesta nit, a vòstron Fill vullau pregar que de l'infern vulla'ns lliurar! En canvi la lletra de la versió catalana que es canta a l'Alguer és la següent: Al jorn del judici parrà qui avrà fet servici. Un Rei vindrà perpetual vestit de nostra carn mortal del Cel vindrà tot certament per fer del setgle giugiament. Ans quel Judici no serà un gran señal sa monstrarà lo sol perdrà la resplandor la terra tremirà de por. Aprés se badarà molt fort amostrantse de gran conort amostrar se an ab bris i trons les infernals confusions. Del Cel gran foc devallarà com a soffre molt podirà la terra cremarà ab furor la gent avrà molt gran terror. Aprés serà un fort señal d'un terratremol general les pedres per mig se rompran y les montanyes se fendran. Llavors ningú tindrà talent de or, riqueses, ni argent esperant tots quina serà la sentèntia ques darà. De morir seran tots son talents scrafirlos an totes les dens no y avrà home que no plor tot lo món serà en tristor. Los puits y plans seran iguals allí seran los bons y mals Reis, Duchs, Conptes y Barons que de lus fets retran rahons. Aprés vindrà terriblement lo fill de Déu omnipotent qui morts y vius judicarà qui bé avrà fet allís parrà. Los infans qui nats no seran dintre ses mares cridaran diran tots plorosament ajudaus Déu omnipotent. Mare de Déu pregau per nos pus seu Mare dels peccadors que bona sentèntia hajam y Paradís possehiam. Vosaltres tots qui estau devotament a Déu pregau de cor ab de gran devoció que us porte a salvació. Amen.
77. Viatge a Ítaca Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops, l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se't manté alt, si una emoció escollida et toca l'esperit i el cos alhora. Els Lestrígons i els Cíclops, el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu. Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d'estiu que, amb quina delectança, amb quina joia! entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen, corals i nacres, mabres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben. Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca. Ítaca t'ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques. Lletra: Poema de Konstantinos Kavafis, traduït per Carles Riba http://www.youtube.com/watch?v=8GqpLdLV81o http://www.youtube.com/watch?v=OrNOJ9LU-m0
78. http://www.youtube.com/watch?v=0sQlubiRWu4 TONS: Sonet ( Rosselló - Pòrcel i M.M. Bonet ) És quan dormo ... (J.V. Foix i J.M. Serrat ) http://www.youtube.com/watch?v=B6QNn3evhcY Pere Quart http://www.youtube.com/watch?v=YpDpkMQ_ESw&feature=related Joan Margarit
79. Multa per parlar en català-1937 2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutadà català, el dret a disposar del document d'identitat en català i el passaport, per un defecte de forma. Un temps després tots els DNIs a Catalunya en faran en castellà i en català, figurant sempre primer el castellà. Actualitat Actualment els ciutadans de Catalunya i de la resta dels Països Catalans poden disposar d'un passaport en 11 llengües, però no en català. 2005 , 20 d'abril,un jove de 16 anys de Xàtiva és retés per la Policia Nacional a la porta del seu institut i conduit a la Comissaria de Xàtiva, per parlar en Català. Segons el menor, els agents el comminaren a " hablar en cristiano " . 2006 ,15 de juliol, segons informa el diari Levante un jove d' Ondara que es va negar a parlar en castellà en un control policial a El Verger rep dues multes per no comunicar un canvi de domicili i per tindre el segur caducat (eren les 0:30 i li acabava de caducar). 2007 , 24 d'agost de 2007, Xavier Pons, regidor d'Ondara, denuncia assetjament de la policia per parlar català, durant un control de que va ser objecte. Malgrat tots aquests fets, encara hi ha qui nega la repressió, com ara el
80. ESQUEMA D’UN TEXT DE JOAN MELIÀ Negació de la unitat del català: l’article mallorquí és ES i no EL. Però, a part de Pollença, moltes expressions mallorquines usen EL: el rei, la una... Explicació i causes del qüestionament de la identita entre mallorquí i català: -Una llengua que deixa de ser oficial i és marginada dels àmbits formals: -S’empobreix lingüísticament -S’abandonen algunes paraules comunes als diversos territoris. -Els parlants no les reconeixen com a pròpies. -Si no hi hagués hagut marginació i persecució del català: -Paraules com gos/ca, tassó/got, etc. entendríem que són sinònimes. -Les pot fer servir qualsevol parlant sense cap justificació -Així passa a totes les llengües. -I també a la nostra tradició literària. -La nostra literatura ha fet de nexe amb el passat i amb la resta de territoris del català
84. Text original del "MAPA POLÍTICO DE ESPAÑA" MAPA POLÍTICO DE ESPAÑA , en que se presenta la división territorrial con la clasificación política de todas las províncias de la monarquia según el régimen especial común a ellas. ESPAÑA INCORPORADA O ASIMILADA comprende las once provincias de la Corona de Aragón, todavia diferente en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado ESPAÑA UNIFORME o puramente constitucional que comprende estas treinta y cuatro províncias de las coronas de Castilla y León iguales en todos los ramos económicos, judiciales, militares y civiles. any 1850 Es troba a la "Biblioteca Nacional" de Madrid 1 2 3 ESPAÑA FORAL (País Basc i Navarra) 4 5 ESPAÑA COLONIAL Filipines, Cuba, Àfrica del Nord i Illes Canàries.
85. ACCIDENTS GEOGRÀFICS CAMPOMAR: Camp d'Omar o camp estèril. COMA: Prat abundant de pastura. LLOBERA: Luparia 'cau de llops'. PUIGCERVER: Cérvols. SOLER: Solàrium 'terreny, solar'. CALDENTEY: Casal d'en Tey (família de felanitx). MUNAR: Molinare. Molí d'aigua CLADERA: Cleda 'clos de canyes per tancar-hi el bestiar'. QUINTANA: Voltants de masia o poble. TORRANDELL: Torrent petit. MALLOL: Guardià de vinya. SIQUIER: distribuïdor de l'aigua de la sèquia. GOST: Agost. BESTARD: Fill il.legítim. DEULOFÉU: Pare desconegut. SOCIES: 'saul sies': salvat sies. VIVES: que visquis. MALNOMS ÀRABS CALVÓ: Calb 'cap pelat'. TORTELLA: Tort 'borni'. ENSENYAT: Educat. ESTRANY: De caràcter difícil. CAPÓ: Gall castrat. FERRAGUT: Ferro agut.'Home armat'. ARROM: 'EL CRISTIÀ'. BENNÀSSER: fill de Nàsser. GAMUNDÍ: MASSUTÍ: Massot. Nom personal. MESQUIDA: LLATINS AVELLÀ: Abellanus 'avellaner'. AGUILÓ: Aquilone 'àguila'. BASSA: origen ibèric. FULLANA: <fullà <follianus 'cognom llatí. GAIÀ: Gallianus < Gallus. HORRAC: Pre-romà. cast. 'urraca' ESTEVE: Stephanus, primer màrtir cristià. JAUME:Jacobus, apòstol. MARCH: Marcus. MARQUET: Dim. March. PERICÀS: <Peric < Pere. PETRO: Directament del llatí. SALVADOR: Salvatore (Jesucrist). SIMÓ: Apòstol. SIMONET: " DALMAU: Dalmatius, sants del s.III-V. Dàlmates. MARTÍ: Martinus, sant de Tours. MOREI: Mauritius. PONÇ: Pontius < Pontus 'la mar'. NOMS DE PILA : MARGALIDA: Perla., EULÀLIA: Benparlada PROUBASTA, DEULOFEU (Trobat), XERCAVINS,
86. Ademés A més No me ni vaig, encara No me n’hi vaig, encara Sol·lucionar Solucionar Ilustrar Il·lustrar No fasis renou No facis renou Enterar-se, s'entera Assabenatr-se, De n’Àngel Guimerà... D’Àngel Guimerà... El reste d'individus... La resta d'individus... Bocí de text Fragment de text Discuteix e ironitza... Discuteix i ironitza... Diguent Dient Productes u objectes Productes o objectes Sustituir Substituir Inmediat Immediat Profunditzar Aprofundir Adecuat Adequat En quant a... Q uant a... Aconteixement Esdeveniment Ocurrí un daltabaix Ocorregué un daltabaix Obres amb català... Obres en català... Emprear Emprar Coetànea, instantànea Coetània, instantània Aumentar Augmentar Va surgir de la foscor Va sorgir de la foscor ampliament àmpliament Lo que provoca neguit El que / La qual cosa provoca neguit
87. FORMA INCORRECTA FORMA CORRECTA FORMA INCORRECTA FORMA CORRECTA Arrepentir-se Se semblen molt L'altre mare Acontèixer Cupa Delaten a la dona Avurrits Ells començen Lo que m'agrada Ama de casa Ilusió Inclús Sobre tot escolta No m'agradat això Tranvia Adelantar Perque, per que S'anadona Tenir que Assombrat Olvidàs Sino Vegent Claritat Actitut Interés Feïa, deïen Al veure que arribava Arruinar Mentres Un altre cosa Despedir-se Es dóna compte L'autor si entretén massa Medi de comunicació Soportar Rentable El·ludir Viciar als fills No me identificat amb ell Contar-lis Llimosna S'enrecorda Odia al seu nebot Conseguir Quant arribin serà tard Mendigar Es fa càrreg Envenenar Tranquilitzar Sèrio Celda Crèixer Envers de xerrar, crida Al veure-la tant rabiosa No hi ha ningun motiu... Suicidar-se Cóm i ón ho vols? Vol que canvii Veneno Per el germà No ma agradat
88. FORMA INCORRECTA FORMA CORRECTA FORMA INCORRECTA FORMA CORRECTA Arrepentir-se Penedir-se Se semblen molt S’assemblen molt L'altre mare L'altra mare Acontèixer Esdevenir Cupa Culpa Delaten a la dona Delaten la dona Avurrits Avorrits Ells començen Ells comencen Lo que m'agrada Allò/El que m'agrada Ama de casa Mestressa de casa Ilusió Il·lusió Inclús Fins i tot Sobre tot escolta Sobretot escolta No m'agradat això No m'ha agradat això Tranvia Tramvia Adelantar Avançar Perque, per que Perquè, per què?! S'anadona Se n’adona Tenir que Haver de Assombrat Astorat, bocabadat Olvidàs Oblidàs Sino Sinó Vegent Veient Claritat Claredat Actitut Actitud Interés Interès Feïa, deïen Feia, deien Al veure que arribava En veure que arribava Arruinar Arruïnar Mentres Mentre Un altre cosa Una altra cosa Despedir-se Acomiadar-se Es dóna compte S’adona L'autor si entretén massa L'autor s’hi entretén Medi de comunicació Mitjà de comunicació Soportar Suportar Rentable Rentable El·ludir Eludir Viciar als fills Viciar als fills No me identificat amb ell No m’he identificat Contar-lis Contar-los Llimosna Almoina S'enrecorda Se’n recorda Odia al seu nebot Odia el seu nebot Conseguir Aconseguir Quant arribin serà tard Quant arribin serà tard Mendigar Captar Es fa càrreg Es fa càrrec Envenenar Enverinar Tranquilitzar Tranquil·litzar Sèrio Seriós Celda Cel·la Crèixer Créixer Envers de xerrar, crida En lloc de xerrar, crida Al veure-la tant rabiosa En veure-la tan rabiosa No hi ha ningun motiu... No hi ha cap motiu... Suicidar-se Suïcidar-se Cóm i ón ho vols? Com i on ho vols? Vol que canvii Vol que canviï Veneno Verí Per el germà Per al / Pel germà No ma agradat No m’ha agradat
89. Ademés No me ni vaig, encara Sol·lucionar Ilustrar No fasis renou Enterar-se, s'entera De n’Àngel Guimerà... El reste d'individus... Bocí de text Discuteix e ironitza... Diguent Productes u objectes cars Sustituir Inmediat Profunditzar Adecuat En quant a... Aconteixement Ocurrí un daltabaix Obres amb català... Emprear Coetànea, instantànea Aumentar Va surgir de la foscor ampliament El que provoca neguit
