Comentari de text. Teoria i pràctica.

VOCABULARI
Terrabastall: Soroll fort d’una cosa que cau, de coses que es topen repetidament,
Queixalada: mossegada.
Macerar: Estovar (alguna cosa) tenint-la submergida per un temps en un líquid.
QÜESTIONARI
1.Què significa que “el desenllaç del conflicte hagués pogut ser diferent”? ............................................................
.........................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
2. Explica el sentit de l’expressió “... i dels jovenets”. ...............................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
3. Quina va ser l’aportació d’Alan Turing per a la victòria dels aliats (els països que es varen enfrontar a l’Alemanya de Hitler)?
.................................................... .......................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
4. Per què es va suïcidar aquest matemàtic? ................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
5. Quina relació té aquest matemàtic amb la informàtica? ..........................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
6. Què era exactament la màquina Enigma? ........................................................... ....................................................
.........................................................................................................................................................................................
7. Qui creus tu que són els culpables de la mort d’Alan Turing? ...............................................................................
.........................................................................................................................................................................................
8. Comenta la teva opinió sobre l’homosexualitat. Mínim: 50 paraules
.........................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................
Que el règim nazi de Hitler hagués pogut guanyar la 2a. Guerra Mundial
Que Alan Turing era homosexual
La construcció de les bombes Turing, considerat el primer ordinador de la Història
Perquè el varen jutjar i condemnar a dos anys de presó o a prendre un medicament
que el deixaria impotent. No va suportar la pressió psicològica i la humiliació.
La màquina que feien servir els amlemanys per xifrar els missatges
secrets als seus submarins
01- TURING

13-
ENKVIST
1. QÜESTIONARI SOBRE L’ENTREVISTA A INGER ENKVIST:
1.Què significa l’expressió bonisme pedagògic? (Es pot deduir de les respostes de l’entrevistada)
Defensar una educació poc exigent, massa comprensiva i tolerant.
2. Segons l’autora, l’escola també ha d’ensenyar “matèries no cognitives”. Explica què són
amb les teves paraules.
Són aquelles actituds que ens fan persones assenyades i responsables: la paciència, la
comprensió, l’esforç, la tolerància, etc. i que no s’aprenen amb les assignatures escolars.
3. Quines són les claus de l’èxit de l’escola a Finlàndia, segons Inger Enkvist?
Els mestres estan molt ben formats, tenen molt de suport, tant a l’escola com dels pares
i la societat, i els alumnes adquireixen bons hàbits des del principi.
4. Com descriuries un “petit napoleó”? Quins problemes es poden trobar a la vida adulta els
petits napoleons?
Són nins dèspotes i egoistes, poc disciplinats i amb escàs esperit de sacrifici. D’adults,
tendran moltes dificultats per trobar feina, per independitzar-se, per formar una família
i per educar els fills.
5. Per què,segons l’entrevistador, no es poden comparar les situacions de Finlàndia i de
Balears?
Perquè a Finlàndia hi ha hagut un augment progressiu de la immigració, tenen un
model productiu basat en l’alta qualificació professional i donen molta d’importància a
la cultura i a l’educació.
6. Quina és la clau, segons l’entrevistada, del bon nivell d’anglès que tenen els alumnes
suecs?
El fet que la televisió, el cinema i els jocs de consola i d'ordinador són gairebé tots en
anglès.

1. UN PREC (en les noces de S i M)
Ara que l’amor us porta
l’un cap a l’altre i que sembla
que el món ja no hi ha res més
fora d’aquest obsedir-vos
per poder tenir-vos sempre,
jo vull fer un prec als Celestes;
que ells us guardin de tancar-vos
al trist redós solitari
on l’Amor es desvirtua,
que ells us facin solidaris
del gran corrent de la vida,
generosos en la carn,
que a l’esperit dóna força,
i generosos de cor,
que a la carn dóna sentit.
Que allò que el Temps, que és voraç,
s’afanya a voler menjar-se
-fidelitat, alegria...-
vosaltres, amb força doble,
corrent més que ell, estimant-vos,
pugueu dur-ho al seu esclat.
Així el goig dels vostres cossos
en aquest Juny tan pletòric
serà de l’Amor penyora
en un Juny solar i etern.
Narcís Comadira
3. EPITALAMI
Láucell dins lo boscatge
canta i més canta, però es veu tot sol:
i per cercar qui momprenga son llenguatge
i amb qui puga niar dins lo ramatge,
sedent dámor i ditxa emprèn el vol.
Lámetler de la prada
crida la parra que per ell sénfil,
perquè amb raïms dolços carregada
li vestesca de pàmpol sa brancada
i jugueteig amb ells láire gentil.
Surt tendra i agradosa
del cor la cançoneta, tota mel,
i cerca léco de la vall frescosa,
perquè la torn dir amb veu misteriosa
i lénseny a les fonts i aucells del cel.
Aucell amb dolça aimia,
ametler amb la parra pel brancam,
cançó agradosa amb léco que volia...
Amic, açò sou vós en aquest dia,
que ho sigueu per a sempre a Déu li clam.
Mossèn Antoni Maria Alcover
EPITALAMIS (poemes nupcials)
200-
EPIT
ALAM
IS
5. POSSIBLE INTRODUCCIÓ
A UN EPITALAMI
Bodes d'uns amics, a Sinera
Durant el llarg estiu
hem vist cremar molts boscos
al nostre vell país tan desarbrat.
Quan tramuntava el sol,
de l'incendi del vespre
s'alçaven focs
que lentament obrien
les amples portes
de la desolació de la nit.
Ronden garbí o migjorn:
sempre, sempre
el sec alè del vent
damunt els camps.
L'eixut estroncà dolls,
arrasava collites,
endinsa en el record
fressa de pluja
per vinyes i rials,
camí de mar.
Però segueix, tristesa enllà,
el designi de vida,
car fou escrit que l'amor
venceria la mort.
Ara un home i una dona joves
resolien casar-se,
i nosaltres acollim somrients
el coratge
dels qui confien
que hi haurà demà.

2. NOCES
Ara que s'esparraquen les glicines
sota el bes tafaner dels abegots,
i em primmiren amb urc les roses fines,
i el saüquer floreix pels reguerots,
seu amb l'amic la dolça emparaulada
que ja, greument, li ha concedit el cel;
marit de fa ben poc, en la taulada
veu gent guarnida com darrera un vel.
Rostres amics que us acompanyen ara
són només ombres que l'esguard confon.
La tendra mà dolcíssima i avara
al cel t'acosta, si et desprèn del món.
Josep Carner
4. JO VOLDRIA...
Jo voldria, aquest moment
dur-te del bosc la fragància
de les flors que dolçament,
creixen i a l'amor naixent,
obren son cor amb ànsia.
Jo voldria aquest moment
dur-te del bosc la fragància
car no és l'amor pensament,
que és per als nuvis la vida
te’l desitjo eternament,
ple de força, mai absent,
fent per sempre aquest gran dia.
Car no és l'amor pensament,
que n'és pels nuvis la vida.
Miquel Martí i Pol
200

1. En quins poemes es fa al·lusió a les flors?
2, 3, 4
2. Per què el poema 1 afirma que el Temps és voraç?
Perquè ho devora tot, és a dir, ho destrueix tot, també
l’alegria, la fidelitat i l’amor de les parelles que
comencen.
3. Quin poema compara el novii amb una cançó?
El 3r.: Epitalami
4. Per què és avara la tendra mà del poema “Noces”?
Perquè els noviis només es volen ells i per a ells,
allunyant-lo dels amics i de la família.
5. Quin poema triaries per a felicitar les noces d’un amic o
amiga? Per què?
200

CARTES D’AMOR Fotocòpia 200
1. COMIAT
Un no està mai preparat per aquest precís instant en què et canvia la vida. A mi em va canviar allà, aquell
horabaixa d’arbres on la primavera deia adéu als seus perfums. El teu adéu em va omplir d’angoixa i de
nits sense tu. Encara t’estic cercant en poemes oblidats i en altres cançons que no vàrem escoltar mai.
Només a entrada de fosc mir com la mar besa les roques d’aquella platja i somii que hi arrib amb un nou
cansament, amb l’esperança de veure’t de lluny, de contemplar el teu retorn.
Però ja és tard per a quasi tot. El meu adéu és aquesta carta. Sé que l’estàs llegint. Digue’m almenys que
aquesta sí que t’ha arribat.
Virgili S. PUNTUACIÓ:____
2. AMB TU A LA FI DEL MÓN
Amb tu a la fi del món. Quantes vegades et vaig repetir aquesta frase sense conèixer la seva dimensió real,
fins que va arribar el dia de demostrar-se que anava de veres. Tu tenies a la mà la carta en què
t’acceptaven com a membre d’un equip d’investigació a un país estranger. I jo tenia molta de por. Dues
maletes plenes i l’adéu a una vida ja feta. Enrere va quedar la meva família (padrina, jo també t’enyor), la
meva feina de periodista (quants d’anys em va costar aconseguir-ho), els amics, la meva ciutat i casa
meva, i les xerrades al Born al soleiet d’hivern. A canvi vaig guanyar la profunditat de les nostres mirades.
Trobar-nos a faltar durant la jornada laboral, que el dematí sembla eterna. Saber-nos vencedors davant
l’adversitat. I la nostra filla, que va néixer amb la facultat d’il·luminar fins els dies més foscos. Uns em
tracten d’heroïna familiar i d’altres em creuen rematament idiota per abandonar els meus plans pels teus.
Però només jo sé què significa “amb tu a la fi del món”. I encara t’ho seguesc dient cada vespre. Estimat
meu, ja falta poc per poder tornar a casa.
Eva. PUNTUACIÓ:____
3. PER SEMPRE
T’estimaré fins que s’acabin els dilluns.
M.C.Campos PUNTUACIÓ:____
200- CARTES AMOR

4. CARTA D’ODI. CARTA D’AMOR.
T’odii. T’odii perquè no hi ets, t’odii perquè no existeixes. T’odii perquè la meva vida gira al teu
voltant. T’odii perquè et trob i t’odii perquè no puc evitar cercar-te. T’odii perquè no dorm amb tu i
t’odii perquè em despert sense tu. T’odii perquè em coneixes millor que jo. T’odii perquè no et conec.
T’odii perquè no puc alliberar-me de tu, perquè ets a tota cançó que escolt, en cada història que
llegesc i en cada imatge que admir. T’odii perquè ets als meus somnis. T’odii perquè no ets real.
No puc evitar voler odiar-te. No puc evitar odiar estimar-te. I vull evitar-ho. Perquè sé que el que em
fa voler estimar-te és el mateix que m’impulsa a odiar odiar-te. I és això el que em fa viure. Odiant.
Estimant.
F. Murillo. PUNTUACIÓ:____
5. EN UN CALAIX
Vaig guardar la teva carta en un calaix. I m’he jurat no tornar a obrir-lo fins que passin set anys, el
temps necessari perquè la indiferència devori el dolor que sent i faci la digestió d’aquest amor que ja
s’ha acabat.
Àngel. PUNTUACIÓ:____
6. EL MEU REGAL PER EN RAMON
Jas, és per tu. Eh! Agafa’l amb molt d’esment! No, no el remenis, per favor. Que pesa massa? És clar,
estimat, està ple de tendresa i d’afecte. Ja intueixes què pot ser? Evidentment, estimat: és el meu cor.
Maria B. PUNTUACIÓ:____
7. AMOR A L’INREVÉS
Dius que la nostra relació no té remei ni solució perquè tot ho planificam minuciosament i mai no
acaba bé. Per una vegada, si vols, ho farem tot a l’inrevés. He començat per llegir la paraula AMOR a
l’inrevés, i... tenc a les mans dos bitllets per anar a ROMA. Una darrera oportunitat?
G. Merayo. PUNTUACIÓ:____
200

1. Puntua de l’1 al 7 cada una de les cartes.
2. Per què penses que no han arribat al destinatari les cartes que li ha enviat
l’autor de la carta 1?
Sí que li han arribat les cartes, probablement, però no els hi ha contestades
perquè no vol saber res d’ell.
3. De què i a on creus que treballa el destinatari de la carta 2.
4. Quines d’aquestes cartes són realment d’amor i no de despit o de desamor?
2, 3, 6, 7?
5. Contesta la carta número 7 com si en fossis el destinatari o la destinatària.
Extensió mínima: 5 línies.
200

FOT. 201
VER FALS
1 No convé posar massa saïm a la massa perquè hi ha el perill que es
desgreixi
2 S’ha d’untar la taula on treballarem amb oli i saïm
3 Després de fer el rotlo amb la massa s’ha de deixar tovar devers 12 hores
4 El llevat s’ha d’afegir a la massa després d’haver-la pastada
5 Les porcions de massa han de ser de 250 gr. si es volen fer ensaïmades
individuals
6 La massa necessita dos tous i el darrer de devers 12 hores
7 S’hi ha de posar més sucre que ous
8 Convé que l’aigua sigui teba
9 El darrer tou ha de durar com a mínim 12 hores
10 La forma dels trossos per fer cada ensaïmada ha de ser rectangular
11 S’han de donar devers tres voltes a la massa després d’haver-hi posat el
saïm
201- ENSAÏMADA

PAN DE MALLORCA (PUERTO RICAN SWEET ROLLS)

FOT. 201
VER FALS
1 No convé posar massa saïm a la massa perquè hi ha el perill que es
desgreixi X
2 S’ha d’untar la taula on treballarem amb oli i saïm
X
3 Després de fer el rotlo amb la massa s’ha de deixar tovar devers 12 hores
X
4 El llevat s’ha d’afegir a la massa després d’haver-la pastada
X
5 Les porcions de massa han de ser de 250 gr. si es volen fer ensaïmades
individuals X
6 La massa necessita dos tous i el darrer de devers 12 hores
X
7 S’hi ha de posar més sucre que ous
X
8 Convé que l’aigua sigui teba
X
9 El darrer tou ha de durar com a mínim 12 hores
X
10 La forma dels trossos per fer cada ensaïmada ha de ser rectangular
X
11 S’han de donar devers tres voltes a la massa després d’haver-hi posat el
saïm X
201

201-PLA-
MAONESA
QÜESIONARI:
1.- Per què Josep Pla va fer aquest viatge a Menorca?
2. Per què ha sorgit l’equívoc sobre l’origen exacte de la maionesa?
3. Quin argument dóna Josep Pla per defensar el probable origen menorquí de
la maionesa?
4. Com va influir la conquesta de Maó per part dels francesos en la difusió de la
maionesa?
5. Estau d’acord amb la recepta de la maionesa que explica el Sr. Ballester? En
coneixeu qualque variant? Quina diferència hi ha entre la maionesa i l’allioli?

201
QÜESIONARI:
1.- Per què Josep Pla va fer aquest viatge a Menorca?
No ho diu, però sembla que per plaer.
2. Per què ha sorgit l’equívoc sobre l’origen exacte de la maionesa?
Perquè moltes salses importants tenen un origen francès.
3. Quin argument dóna Josep Pla per defensar el probable origen
menorquí de la maionesa?
Que a les contrades de Mayenne no hi ha hagut mai oliveres i
a Menorca sí.
4. Com va influir la conquesta de Maó per part dels francesos en la
difusió de la maionesa?
Molt, perquè és un fet que va tenir molta repercussió
internacional.
5. Estau d’acord amb la recepta de la maionesa que explica el Sr.
Ballester? En coneixeu qualque variant? Quina diferència hi ha entre
la maionesa i l’allioli?

201
Empremta de les religions
Les tres grans religions monoteistes han deixat empremta dins el
receptari illenc. A la cultura àrab devem els bunyols, els
escabetxos, el cuscussó, els arrossos i moltes coses més. Als jueus
hem d’agrair els rubiols, els crespells, les panades, el frit, les
albergínies farcides, les coques bambes, la greixonera de brossat,
el flaó i tants altres plats. El menjar blanc, el pa amb oli, el guisat
de pilotes i el bullit d’ossos els tenim en dèbit als catalans, que
desembarcaren brandant l’espasa i la creu cristianes, i de passada
sembraren els fonaments de la cuina mallorquina més actual. En
la interacció i barreja de tot aqueix substrat cultural és on resideix
la riquesa de la nostra cuina, l’ensaïmada n’és sens cap mena de
dubte l’exemple més deliciós i significatiu.
MIQUEL CALENT Cuiner

202-
LECTUR
A
FOTOCÒPIA 202 VERT FALS
1.Convé crear un ambient silenciós i tranquil per afavorir la lectura.
X
2. No convé controlar i pressionar el nin fent-li preguntes sobre el llibre que està
lleguint. X
3. Els pares també han d’escollir els llibres que formaran part de la biblioteca del
fill. X
4. Els pares no s’han d’interposar ni intervenir en les lectures dels fills.
X
5. Segons aquest article, llegir és aprendre a entendre.
X
6. Sempre s’han de de fer les lectures en veu alta acompanyats dels pares.
X
7. Llegint contes s’aprenen Matemàtiques.
X
8. Els pares s’han de limitar a a ajudar els fills a fer i a entendre les lectures de
l’escola. X
9. Els fills solen imitar el comportament dels pares.
X
10. Convé deixar als infants que col·loquin els llibres a les prestatgeries com ells
vulguin. X

202-VALOR
CONEIXEMENT
SENYALAU LA RESPOSTA CORRECTA:
1.Segons aquest article, l’estudi condiciona:
a) La realitat de les persones b) La manera de ser c) La riquesa de les persones
2. El factor més important segons els experts en recursos humans és:
a) La curiositat per aprendre b) L’esforç d’haver estudiat. c) El nivell d’estudis.
3. La taxa d'atur entre els joves de 25 a 35 anys és de:
a) 21% b) 28% c) Més del 21% d) 11,5%
4. Les persones que estan més preparades per afrontar la vida són:
a) Les que tenen un títol universitari b) Les que tenen més cultura c) Les persones especialitzades
5. Segons A. Sanfélix, és important estudiar perquè:
a) Tenim més criteri propi b) Consumim menys c) Feim allò que ens agrada
6. Un elevat nivell d'estudis garanteix, segons Carlos Viladrich:
a) Millors sous b) Poder ascendir laboralment c) Accedir a llocs de responsabilitat
7. Segons Viladrich, el més important és:
a) La curiositat i l’esforç b) La motivació per als estudis c) Tenir vocació
El valor del coneixement

QÜESTIONARI DEL VÍDEO "JOANOT MARTORELL, ESCRIPTOR I CAVALLER“
Quina era la ciutat més important de la Corona d’Aragó durant el segle XV?
València
Cita tres monuments medievals importants de la ciutat de València:
Torres dels Serrans, Palau de la Generalitat, la Llotja, el Consolat de Mar...
Com s'anomena el més gran poeta de la literatura catalana?
Ausiàs March
Senyala amb una creu escriptors clàssics valencians del segle XV que són citats al vídeo?
Ramon Llull Roís de Corella Joanot Martorell Josep Pla Àngel Guimerà
Ausiàs March Anselm Turmeda Llorenç Villalonga Jaume Roig
Segons Martí de Riquer, existien realment els cavallers errants al segle XV, en temps de Joanot Martorell?
Sí, però ja estaven en decadència.
On va néixer Joanot Martorell?
A Gandia, aproximadament l’any 1413 –
En quantes justes o bregues cavalleresques va participar Joanot Martorell?
Quatre.
Quantes persones varen morir en aquestes disputes?
Cap
Quins països va visitar i conèixer Joanot Martorell?
Anglaterra, Portugal i Nàpols (Itàlia).
Quin any i on va morir aquest escriptor?
València, 1468

203 – TIRANT
Quin escriptor va acabar i imprimir el Tirant lo Blanc?
Martí Joan de Galba
En quin país comença les seves aventures Tirant lo Blanc?
Anglaterra
A quin altre país es desplaça després?
Illa de Rodes i Sicília
Quins són els dos temes principals de què tracta la novel·la Tirant lo Blanc?
La guerra i l’amor.
Com mor Tirant lo Blanc?
Al llit, de malaltia
Amb quin heroi modern es podria comparar Tirant lo Blanc segons el professor Albert Hauf?
Rambo
Quins escriptors clàssics universals citen la novel·la Tirant lo Blanc a les seves obres?
Shakespeare, Ariosto i Cervantes
Escriu tres llengües a les quals s'hagi traduït el Tirant lo Blanc:
Anglès, japonès i alemany
En què s'assemblen Joanot Martorell i Tirant lo Blanc, el protagonista de la seva novel·la?
En què l’autor projecta els seus ideals i fa reals els seus somnis a través de la figura de Tirant lo Blan

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor que puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa arrel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera reial.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
O vida, o noble sort!
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.
EL PI DE FORMENTOR
MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854-1922)
PI FORMENTOR

1. Quins qualificatius es poden atribuir al pi de Formentor?
poderós vell esponerós peresós arrecerat
verd gegant florit auster poruc
2. Quines aus volen per l’entorn del pi de Formentor?
Caderneres gavines voltors àguiles falcons
3. Què significa l’expressió “l'ocell que encaptivam”?
4. A quin ideal de vida es refereix el poeta quan diu que la terra és dura i que té el
llamp per delit?
........................................................................................................
........................................................................................................
5. Com interpretes el sentit del vers “alimentar-se i viure de cel i de llum pura...”?
........................................................................................................
........................................................................................................
PI FORMENTOR

1.Quins qualificatius es poden atribuir al pi de Formentor?
poderós vell esponerós peresós arrecerat
verd gegant florit auster poruc
2. Quines aus volen per l’entorn del pi de Formentor?
Caderneres gavines voltors àguiles falcons
3. Què significa l’expressió “l'ocell que encaptivam”?
Es refereix als ocells que empresonam a una gàbia. Reivindica la
seva llibertat personal
4. A quin ideal de vida es refereix el poeta quan diu que la terra és dura i que té
el llamp per delit?
Aspira a tenir una vida intensa, agosarada, audaç i vitalista
5. Com interpretes el sentit del vers “alimentar-se i viure de cel i de llum
pura...”?
El poeta anhela una vida espiritual intensa, plena de sensiblitat, de bellesa i de
riquesa intel·lectual.
PI FORMENTOR

2. ESQUEMA FRAGMENT "JO, LA TEVA MARE".
Introducció: Els pares han d'imposar uns horaris.
1ª. Raó: Pel futur dels fills.
Subarg.: La societat imposa uns horaris
Per integrar-s'hi, cal sotmetre-s'hi.
2ª.Raó: Pertorba la vida familiar.
Subarg.: Provoca el mal humor dels pares.
Conclusió: El desordre dels fills roba temps als pares.
209 - JO, LATEVA MARE

3. Que signifiquen les expressions:
Autòcrata del rellotge: .Dictadora d’horaris, que imposa els horaris als fills.
Rectificadora d'horaris: ...Que canvia els horaris als altres.
4. El darrer paràgraf del text és la conclusió. Creus que resumeix tot el text o
només un paràgraf? No
Redacta una conclusió que resumesqui tot el text.
Cal que la mare sigui una autòcrata del rellotge.
5. Està implicada l'autora del text en el tema de què parla? Subratlla les formes
gramaticals (pronoms i verbs) en què es manifesta especialment aquesta
implicació. En quina persona estan aquests pronoms i aquests verbs?
En primera persona del singular.

L'ÚLTIM MONSTRE FOTOCÒPIA 213
QUIM MONZÓ. No plantaré cap arbre. Editorial Crema, 1994
QÜESTIONARI.
1. Per què en molts de llocs públics es pot trobar escrita la frase «Kent sent me»?
Perquè és una contrasenya emblemàtica per als addictes al joc electrònic Larry.
2. Per què creus que els pares tenen per costum “horroritzar-se amb els hàbits dels fills”,
sobretot pel que fa a les seves aficions més novedoses?
…………………………………………………………………………………………….
3. Per què afirma l’autor que la tele és “la gran pervertidora d'aquest segle”?
Perquè els pares consideraven que perjudicava l’educació dels fills.
4. Creus que l’autor defensa la idea que tan beneficiosos per als adolescents són els
videojocs o la televisió com la lectura d’un llibre?
No, perquè no opina sobre aquest tema, sinó sobre l’aversió dels pares de totes les
èpoques envers les aficions dels fills
213- ÚLTIM MONSTRE

218
1. Llegiu aquest text i contestau les preguntes que el segueixen.
MÉS ENLLÀ DE LA SOCIETAT DE CONSUM
Fa vint anys hi havia al Japó dos models de raspalls de dents: un per als adults i un altre per als infants.
Deu anys més tard, el mercat de raspalls per a infants s'havia diversificat: es venien raspalls per als
nadons, per als nens de les llars d'infants, per als alumnes de primària i per als de secundària. Des
d'aleshores encara s'ha progressat i hom troba raspalls de dents per a infants d’l a 3, de 3 a 4, de 3 a 5 i
de 4 a 6 anys, i no parlem dels raspalls concebuts especialment per a les incisives, les molars, les
genives o per a combatre el sarro. Sorprèn, tanmateix, que la multiplicació dels raspalls de dents no
hagi tingut cap efecte miraculós sobre les càries i que els dentistes japonesos tinguin sempre tants
clients. Però en una societat abocada al consum allò que compta és la publicitat que fa vendre i comprar
productes.
Un altre exemple de la «consumania» dels japonesos: la moda de rentar-se el cap cada matí. Encara que
es digui que les rentades massa sovintejades fan malbé els cabells, la moda del xampú quotidià fa
estralls. I els industrials han aprofitat l'ocasió d’eixamplar llurs mercats. Malauradament aquesta moda
té altres repercussions: un augment del 50% del consum familiar d’aigua al matí, i la contaminació
deguda als elements actius del xampú.
La prosperitat japonesa ha enriquit les empreses locals d'alimentació, les quals tenen dificultats per
comercialitzar nous productes a causa de la saturació del mercat. Per a superar la dificultat, hom
promou els productes "frescos", que al Japó abracen fins al vi, la cervesa i el sake. En efecte, hom
recomana consumir-los sense tardar des que s'ha obert l’envàs. Així s'incita el consumidor mal
informat a comprar més productes suposadament "frescos" fins i tot encara que hagin estat pasteuritzats
per conservar-los millor. Això augmenta el volum de vendes però també el malbaratament de productes
llançats al poal dels fems quan encara serien perfectament consumibles.
Després d'un segle de revolució industrial, el japonès mitjà corre el risc d'esdevenir un titella a mercè de
les forces del mercat.
El club Seikatsu al Japó, 1992
218- CONSUMISME

1.1. Escriviu la frase temàtica del text, és a dir, la que en recull el contingut essencial.
El consumisme compulsiu al Japó
1.2. Explicau cinc conseqüències negatives que, segons l'autor, presenta en els diversos
àmbits el consum excessiu al Japó.
-Tudadissa o malbaratament de productes i de recursos:
-aigua,
-energia,
-envasos,
- aliments, etc.
- Contaminació excessiva
1.3. Definiu el mot consumania a partir de la informació que dóna el text.
Consum excessiu i innecessari de productes comercials promogut per la
publicitat
1.4. REDACCIÓ. Desenvolupau en unes 80 paraules una de les qüestions següents:
a) Valorau els efectes del consum en la societat occidental.
b) Argumentau a favor d'aquesta afirmació: «Consumir més no suposa viure millor ».
º

1.2. Explicau cinc conseqüències negatives que, segons l'autor, presenta en els diversos
àmbits el consum excessiu al Japó.
218

1.2. Explicau en unes cinc línies les conseqüències negatives que, segons l'autor, presenta en
els diversos àmbits el consum excessiu al Japó.
1.4. Feu el participi dels verbs següents: sorprendre, esdevenir, promoure.
1.5. Digau per què I'adverbi malauradament no s'accentua i i'adverbi contínuament sí.
218

El consumisme compulsiu al Japó
1.2. Explicau en unes cinc línies les conseqüències negatives que, segons l'autor, presenta en
els diversos àmbits el consum excessiu al Japó.
-Tudadissa o malbaratament de productes i de recursos: aigua,
energia, envasos, aliments, etc.
- Contaminació excessiva
Consum excessiu i innecessari de productes comercials promogut per la publicitat
1.4. Feu el participi dels verbs següents: sorprendre, esdevenir, promoure.
Sorprès, esdevingut, promogut
1.5. Digau per què I'adverbi malauradament no s'accentua i i'adverbi contínuament sí.
Malauradament: perquè l’adjectiu malaurada no va accentuat, ja que és paraula
plana i acabada en vocal
Contínuament: perquè contínua és esdrúixola i va accentuada
218

EXERCICIS DEL FRAGMENT DE SIGNES, LLENGUA I CULTURA DE SEBASTIÀ SERRANO.
1. Quina és la tesi o idea principal que defensa l’autor en aquest text?
L'espai és un sistema de comunicació
2. ESQUEMA
1. L'espai comunica: és un signe de status social.
1.1. En una classe:
-El professor té més espai que els alumnes i els veu a tots
-Si es posen en cercle, sembla que perdin autoritat.
-Identificam el professor per l'espai que ocupa.
1.2. A l'església:
-Abans estava ben distribuïda:
-El rector: gran espai i bona cadira.
-Els escolans: menys espai i cadires diferents
-Els feligresos: homes i dones separats i espai reservat a les famílies riques.
-Avui en dia ha socialitzat l'espai.
-Només a les grans celebracions, distribució en classes: autoritats, rics...
1.3. L'espai que ocupa cadascú és un signe d'allò que és cadascú.
2. Normalment creiem que aquests signes són "naturals"
2.1. Els percebem de manera inconscient
2.2. Però els nins els aprenen com s'aprèn a parlar:
-Que no poden seure a segons quins llocs
-Que han de mantenir certes distàncies entre nins i nines
2.3. Són manifestacions culturals, no naturals.
219-ESPAI SERRANO

3. Creus que l'autor intenta convèncer-nos d'alguna idea (text argumentatiu) o que
simplement es limita a exposar i explicar els seus coneixements sobre aquest tema
(text explicatiu)? Argumenta la teva resposta.
-Argumentatiu: defensa observacions personals amb exemples i arguments. Té
voluntat divulgativa.
4. Quin és el to predominant que utilitza l'autor per redactar el seu text: to seriós, didàctic,
crític, humorístic, irònic o trágic? Posa'n exemples concrets del text.
Irònic, didàctic i crític.
5. Què significa que per a certs professors “la pèrdua de l'espai l'ha despullat de la seva
autoritat.”? Hi estàs d’acord?
Utilitza una metàfora per explicar més clarament que el professor es troba
indefens, desprotegit.
6. L’autor afirma que l’espai no és un signe natural, sinó cultural, és a dir, adquirit i
producte d’una convenció. Cita tres qualitats o facultats humanes que consideris que
són “naturals” i tres que creguis que són culturals:
Naturals: alimentar-se, reproduir-se, mirar
Culturals: l’elaboració dels aliments, l’amor, la durada i la forma de la mirada.
219

Jesús Tuson, Mal de llengües FOTOCÒPIA 219
1. L'autor considera que els resultats de les estadístiques:
О S'han de relativitzar, com demostra l'acudit dels diplomàtics.
О Ens diuen quins són els senyals d'identitat d'un poble.
О S'han de relativitzar, com demostra l'acudit de les vaques.
О S'han de prendre molt seriosament.
2. Quan Jesús Tuson diu pobres! es mostra:
О Compassiu О Irònic О Solidari
3. Quan Jesús Tuson diu només? vol fer entendre que:
О Els grecs no tenen gaire possibilitats de comunicar-se.
О Deu milions són moltes persones.
О Els grecs i els castellanoparlants no s'entenen.
4. Jesús Tuson diu que no és ètic valorar les amistats pels milions que tenen:
О SÍ, ho diu. О NO, no ho diu.
5. L'autor recomana l'aprenentatge de llengües molt parlades com el xinès o l'anglès:
О SÍ О NO
6. L'autor, en definitiva, diu que les llengües són valuoses perquè:
О Les parlen molts milions de persones.
О Permeten fer amistats que fan la vida agradosa.
О Són senyals d'identitat dels pobles que les parlen.
219-TUSON

7. Què significa l’expressió “les possibilitats hipotètiques de comunicació” d’una llengua.
Que el fet que puguis comunicar-te amb milions de persones que parlen la mateixa
llengua és una possibilitat imaginària que no es dóna mai a la realitat.
8. Redacta un comentari argumentant la teva opinió sobre el tema “Totes les llengües són útils.”
219

TEXT DE JESÚS TUSON
ESQUEMA
-Les llengües amb més parlants són més útils.
-Comunicar-te amb milions de persones?
-Un malson i una monstruositat
-La gent normal només es relaciona amb uns pocs amics.
-La llengua més parlada i més útil és la pròpia de cada lloc.
-El neerlandès a Holanda; l’àrab i el berber al Marroc.
-No el xinès, l’anglès o l’espanyol.
-El nombre de parlants no té relació amb la utilitat de les llengües
-En altres dominis o àmbits sí que són útils altres llengües
-Intercanvis comercials, científics, culturals...
-Necessitat d’una o més llengües, o de traducció simultània.
-Poden ser llengües diferents, no sempre la mateixa:
-Genòmica o Informàtica: l’anglès
-Estudis alcorànics: l’àrab
-Comerç a l’Àfrica oriental: el swahili.
-Tot depèn de saber on ets i per a què necessites la llengua
-La llengua més útil no és la que té més parlants, sinó la que et resol els problemes:
-vendre productes informàtics
-relacionar-te amb la gent del país que visites
-relacionar-te amb la gent propera que estimes
-utilitat també important, necessària i plaent.
-La llengua més parlada és la que tenim més a prop: la del país on vivim.
TUSON -PARLANTS

QÜESTIONARI:
1.Per què el zoo que va fundar G. Durrell és diferent dels altres zoos?
Perquè va aconseguir que per primer cop en molt temps un parc zoològic
es convertís en un centre científic amb prestigi, un nucli d'investigació on
es posen en pràctica les tècniques més modernes de protecció de la fauna.
2. Per què l’etòloga Anna Omedes va triar el zoo de Jersey per fer els seus estudis?
Perquè estudiava el comportament i la comunicació acústica del tití platejat i va anar a
Jersey "perquè el parc de Durrell potser era aleshores l'únic del món que disposava
d'una comunitat en captivitat d'aquesta espècie".
3. Per què tots els amics de G. Durrell varen quedar astorats quan els va dir que volia crear
un zoo?
Per què entre els científics, els zoològics no tenien millor consideració que els parcs o
les atraccions de fira.
4. Amb quines dificultats es va trobar G.Durrell a l’hora de crear el zoo?
La falta de recursos econòmics, que els bancs preveien que no donaria beneficis i
problemes burocràtics
5. Quin és l’objectiu principal de la Fundació de Jersey de G. Durrell?
La investigació científica, la divulgació educativa i la conservació d’espècies en perill
d’extinció.
6. Quina espècie va aconseguir reproduir en captivitat per primera vegada el zoo de Jersey?
El serval, una espècie de linx africà
7. Com diu Lluís Colom que era el caràcter i la personalitat de Gerald Durrell?
Era com un ‘papà Noel’: afable, didàctic i convincent
220-
DURRE
LL
https://www.youtube.com/watch?v=yj38oWwE2vk&list=PL7fzYbNsgPP_JZ6pBF5Cs3_tIva15A0wo
https://www.youtube.com/watch?v=AiqupY-_7VM https://www.youtube.com/watch?v=GJZmXuwd-6w

Gerald Durrell
La meva família i altres
animals
Gerald Durrell
L'excursió i d'altres maremàgnums
Gerald Durrell
El jardí dels déus

QÜESTIONARI:
1. Quin any es va descobrir l’existència del ferreret?
Els primers fòssils, el 1977. Però els primers exemplars vius, el 1980
2. On es va aconseguir reproduir el ferreret en captivitat per primera vegada?
A l’illa de Jersey el 1985
3. Per què és tan important per a la biologia el descobriment del ferreret?
El ferreret ha estat el primer i de moment l'únic vertebrat classificat com
una espècie nova a Europa aquest segle
4. Quants d’exemplars queden d’aquesta espècie a Mallorca?
Un miler de parelles (2.000 aproximadament).
5. Quants de ferrerets en total varen ser traslladatas a Mallorca entre 1991 i
1992?
820
220-
Ferreret
https://www.youtube.com/watch?v=adj0xxDIWrw&list=PL7fzYbNsgPP_VPz6ObN-Aa3oEvWhQQhxk
https://www.youtube.com/watch?v=ppiJkEDyzCE
https://www.youtube.com/watch?v=mC2BCImxOpE
Eradicat el fong que amenaçava d'extinció el ferreret

QÜESTIONARI:
1.-Qui és en Seattle? Quin grup humà representa?
És el cap del poble Suwamish, establert a l’estat de Washington (EEUU)
2.-A qui es refereix quan parla del cabdill de Washington? Quin grup humà representa aquest?
Al president dels Estats Units, Mr. Flanklin Pierce. Representa als europeus
blancs que colonitzaren aquestes terres.
3.-Amb quin motiu escriu en Seattle al cabdill de Washington?
Per respondre a la seva petició de comprar les seves terres.
4.-En Seattle desconfia del tracte que l'home blanc donaria a la seva terra si caigués en les seves
mans. Per què?
Perquè per a ell, les seves terres són sagrades i desconfia que l’home blanc les hi
consideri i les respecti
5.-Per què en Seattle no entén que es pugui comprar un tros de terra?
Perquè l’home blanc no té en compte el valor immaterial, afectiu i espiritual que
atresora la natura per als Suwamish
6.-Quin concepte té Seattle de la vida salvatge?
Una vida d’equilibri i de respecte envers la natura i envers els nostres semblants
7.-Quin to o intenció trobes que té la carta de Seattle:
ironia tristor retret ràbia molèstia broma
alegria protesta indignació
8. Contesta la carta de Seattle com si fossis el president dels Estats Units i te l’hagués enviat a tu.

Rei/Reina Sa Majestat (S. M.)
Prínceps d’Astúries Ses Alteses Reials (S. A. R.)
President/a de les Illes Balears Molt Honorable Senyor/a (M. Hble. Sr./a)
President/a del Parlament de les Illes Balears Molt Honorable Senyor/a (M. Hble. Sr./a)
Delegat/ada del Govern a la comunitat autònoma Senyor/a (Sr./a)
Batle/essa de l’Ajuntament de Palma Excel·lentíssim Senyor/a (Excm. Sr./a)
Batle/essa d’ajuntament (excepte Palma) Senyor/a (Sr./a)
Conseller/a del Govern de les Illes Balears Honorable Senyor/a (Hble. Sr./a)
President/a del Tribunal Superior de Justícia de les Balears Excel·lentíssim Senyor/a (Excm. Sr./a)
President/a de consell insular Honorable senyor/a (hble. Sr./a)
Rector/a de la Universitat de les Illes Balears Excel·lentíssim/a i Magnífic/a Senyor/a
(Excm. /a i Mgfc./a Sr./a)
Regidor/a de municipi Senyor/a (sr./a)
Bisbe Excel·lentíssim i Reverendíssim senyor
(Excm. i Rvdm. Sr.)
Frare Fra
Monjo Dom
Capellà Mossèn (Mn.)
Llista de tractaments protocol·laris

1. Escriviu tres dialectalismes de l’eivissenc.
Boix, got i quelcom
2. Per què un ‘estàndard mallorquí’ no serviria a Mallorca, Eivissa o Pollença?
Perquè tenen paraules, formes i expressions diferents del mallorquí
3. Per què diu l’autor que l’estàndard castellà no serveix per a Andalusia? Hi
estau d’acord? Per què?
Perquè a Andalusia tenen paraules i variants diferents del castellà. Però
això no justifica que hagi de tenir una gramàtica diferent perquè totes les
llengües tenen formes distintes de parlar-se.
4. Estau d’acord amb l’autor de l’article que els promotors de la campanya del
“bon mallorquí” amaguen una concepció subsidiària, marginal o folclòrica del
mallorquí/català? Argumentau la vostra resposta.
Sí, perquè si una llengua té moltes gramàtiques diferents és impossible
que pugui usar-se als àmbits formals: televisió, escola, literatura,
Administració, etc.
A Andalusia, en bon andalús
FOTOCÒPIA 221
221-
AND
ALÚ
S
A Mallorca, en bon mallorquí

Caterina o Catalina?
Santa Caterina va morir...
a)Esquarterada, trossejada b)Li tallaren el cap c) Capolada per una roda de punxes
Santa Caterina va viure...
a)abans del 800 d.C. b)Probablement no va existir c) Al segle IX
El barri de Santa Catalina (o Caterina) es fundà...
a)Al segle XVII b)Al segle XIV c) No ho diu d) El mateix any que l’Hospital
El convent de Santa Caterina de Sena...
a) Va ser substituït per un nou edifici b)Va ser venut c) Està abandonat i en ruïnes
Després del segle XVIII..
a)Només s’usa Catalina b)Alternen Catalina i Caterina c) Alternen Catalina, Catarina i Catharina
Les denominacions Caterina i Catalina...
a) S’escrivien les dues b) Només s’escrivia Caterina c) Només es deia Catalina
Quina diferència hi ha entre antropònim i topònim?
Antropònim és un nom de persona i topònim és un nom de lloc
Escriviu la vostra opinió sobre quina forma (Catalina o Caterina) és preferible als escrits formals.
FOTOCÒPIA 221
221-
CATE
RINA

FOTOCÒPIA 223
LA PELL FREDA. Albert Sánchez Piñol (2002)
QÜESTIONARI
1. “La tripulació expel·lia núvols de baf per la boca” significa que...
a) Hi havia boira b) Estava ennigulat c) Feia molt de fred d)Feia calor e) Fumaven molt
A quina zona deu estar situada l’illa del far a la qual s’adrecen?
a)Sibèria b)L’Antàrtida c) Canadà d)Islàndia
Per què els cauen llàgrimes als mariners senegalesos?
a) Per la crema protectora b) Pel dolor c)Pel fred d) Per l’enyorança
Quantes persones pugen a la casa?
a) Vuit mariners, el capità i el protagonista b) Tres c) Dues d) Més de deu
De quin color és la casa?
a)No ho diu b)Vermella i negra c)Totalment blanca d) Grisa
L’interior de la casa es trobava...
a) En bon estat b) Molt desordenat c) Només hi falten els estris de cuina d) Mig destruït
223
-
PE
LL
FR
ED
A

FOTOCÒPIA 223
LA PELL FREDA. Albert Sánchez Piñol (2002)
QÜESTIONARI
1. “La tripulació expel·lia núvols de baf per la boca” significa que...
a) Hi havia boira b) Estava ennigulat c) Feia molt de fred d)Feia calor e) Fumaven molt
A quina zona deu estar situada l’illa del far a la qual s’adrecen?
a)Sibèria b)L’Antàrtida c) Canadà d)Islàndia
Per què els cauen llàgrimes als mariners senegalesos?
a) Per la crema protectora b) Pel dolor c)Pel fred d) Per l’enyorança
Quantes persones pugen a la casa?
a) Vuit mariners, el capità i el protagonista b) Tres c) Dues d) Més de deu
De quin color és la casa?
a)No ho diu b)Vermella i negra c)Totalment blanca d) Grisa
L’interior de la casa es trobava...
a) En bon estat b) Molt desordenat c) Només hi havia alguns estris de cuina d) Mig destruït
223

1. Escoltau la cançó Batiscaf(o) Katiuscas del grup Antònia Font i tractau d’explicar-ne el tema.
Batiscafo monoplaça,
es teu focus a s'abisme
de ses aigües insondables
només tu les averigües (“esbrines”)
Batiscafo socialista
redactant informe tràgic,
camarada, maquinista
a institut oceanogràfic.
Batiscafo solitari
dus un routing planetari.
Retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,
que ja s'ha fet de nit i es plàncton s'il·lumina
i canten ses sirenes aproximadament per no existir.
Batiscafo socialista
redactant informe tràgic,
catedràtic Yuri Puscas
a institut oceanogràfic.
Batiscafo katiuscas
fas un atles visionari.
i cantes ses balenes a 30.000 quilòmetres d'aquí.
i canten ses sirenes aproximadament per no existir.
223- BATISKAF

El kursk esgota les últimes hores d’oxigen i la tripulació no emet senyals
L'ajuda internacional no arribarà fins dissabte
Publicat 17/08/2000
L’oxigen s’acaba al submarí rus enfonsat al mar de Barentsz i les esperances són cada cop més
petites. Fonts oficials asseguren que la tripulació ha deixat de donar senyals de vida i, de moment, no
es tenen indicis que cap membre de la tripulació continuï viu. Ara, després dels dos intents fracassats
de l’armada russa per treure amb vida els 118 tripulants del Kursk, només queda l'esperança de
l'ajuda internacional pel rescat del submarí. En concret, un minisubmergible escocès va sortir
dimecres en avió cap al lloc de l'accident. Aquest, però, degut a la complexitat de l'equip, no arribarà
abans del dissabte vinent.
Més de 100 hores després del naufragi, la Gran Bretanya i Noruega col·laboraran en una operació
a la desesperada, tot i que els equips de rescat no aconsegueixen captar cap senyal acústic de
l’interior del submarí, segons informa l'agència Itar-Tass. No obstant això, el viceprimer ministre Iliá
Klebánov ha donat una dada esperançadora: el Kursk té oxigen fins al 25 d'agost, una setmana més
del que s'havia confirmat en un principi.
El Regne Unit ha enviat cap a la zona del Mar de Barentsz un minisubmarí especialitzat en
tasques de rescat via Noruega, prèvia acceptació del govern rus. Un equip de 27 persones ha arribat
a Noruega amb una mena d’helicòpter submarí que pot funcionar a profunditats de fins uns 400
metres. Però, malgrat la urgència del rescat i el poc oxigen que hi queda al submarí, un portaveu del
Ministeri de Defensa britànic ha assegurat que l’equip no podrà arribar fins al submarí abans de
dissabte.
De moment, la complexitat de l’operació i el mal temps han frustrat tots els intents de salvament
del Kursk, que es troba embarrancat a 107 metres de profunditat.
223-
KURSK
2. Indicau, després de llegir l’article, si les afirmacions següents són Vertaderes o Falses:

223-
VERT FALS
1 Fa més de quatre dies que ha naufragat el submarí Kursk
2 L’ajuda escocesa tardarà tres dies a arribar al lloc del naufragi
3 L’armada russa farà un darrer intent de salvar els 118 tripulants del Kursk
4 L’ajuda internacional escocesa, noruega i britànica no arribarà abans de dissabte.
(Noruega només col·labora, perquè l’ajuda és exclusivament escocesa i britànica)
5 L’equip de rescat noruec està format per 27 persones.

223-
VERT FALS
1 Fa més de quatre dies que ha naufragat el submarí Kursk
x
2 L’ajuda escocesa tardarà tres dies a arribar al lloc del naufragi
x
3 L’armada russa farà un darrer intent de salvar els 118 tripulants del Kursk
x
4 L’ajuda internacional escocesa, noruega i britànica no arribarà abans de dissabte.
(Noruega només col·labora, perquè l’ajuda és exclusivament escocesa i britànica) x
5 L’equip de rescat noruec està format per 27 persones.
x

VERT FALS
6 El president Putin va tornar de les vacances quan va ocórrer l’accident
7 Un equip de rescat noruec va poder entrar al submarí
8 L’accident va ser a causa d’una explosió
9 Tots els mariners varen morir a l’accident
10 Els familiars dels mariners protestaven per la manca d’ajuda internacional
11 Després de moltes hores, l’equip de rescat noruec va poder accedir al Kursk
12 Fins al cap d’un any no varen treure els cadàvers del submarí
13 La causa real va ser per l’explosió d’un torpede
http://www.tv3.cat/videos/3049510/Lenfonsament-del-Kursk-encara-una-incognita-10-anys-despres
3. Escoltau el vídeo atentament i responeu les preguntes:
223-
KURSK

VERT FALS
6 El president Putin va tornar de les vacances quan va ocórrer l’accident
x
7 Un equip de rescat noruec va poder entrar al submarí
x
8 L’accident va ser a causa d’una explosió
x
9 Tots els mariners varen morir a l’accident
x
10 Els familiars dels mariners protestaven per la manca d’ajuda internacional
x
11 Després de moltes hores, l’equip de rescat noruec va poder accedir al Kursk
x
12 Fins al cap d’un any no varen treure els cadàvers del submarí
x
13 La causa real va ser per l’explosió d’un torpede
x
3. Escoltau el vídeo atentament i responeu les preguntes:
223

ZERAFINA de Mercè Rodoreda.
1. Quants de personatges parlen al conte?
2. Quants de germans té na Zerafina?
3. A quantes cases ha servit com a minyona?
4. Qui li feia la vida impossible a la primera casa on va servir?
5. Quants de promesos ha tingut?
6. Per què se n'ha d'anar del poble?
7. Quantes vegades intervé la senyora?
8. PREGUNTES PROBABLES DE LA SENYORA (9)
9. 8.1.......................................................................
10. 8.2.......................................................................
VOCABULARI
Minyona plumero promès roc
sofre
escabellada merenga cabiles (tribu amaziga)
sabre papissota ble (floc cabells, cordó ciris)
singlot metzina
196-zerafina

ZERAFINA de Mercè Rodoreda.
1. Quants de personatges parlen al conte? 1
2. Quants de germans té na Zerafina? 7
3. A quantes cases ha servit com a minyona? 2
4. Qui li feia la vida impossible a la primera casa on va servir?
El fill malcriat de la casa
5. Quants de promesos ha tingut? 2
6. Per què se n'ha d'anar del poble? Queda embarassada.
7. Quantes vegades intervé la senyora? 9
PREGUNTES PROBABLES DE LA SENYORA
1. Tu ets la nova minyona?
2. Com és que arriba tan tard? Havia de ser aquí a les 3 i són les 9...
3. Que t'ha fet res? Que t'ha molestat?
4. Sí, sí que hi visc
5. I com és que no has entrat?
6. Per què no has trucat al timbre?
7. I les teves coses...no duus maletes?
8. Seu, seu, que deus estar molt cansada...
9. Quina vida feies al poble?
Zera

VELLA SANG I VELLES PEDRES (Emili Manzano. Pinyols d’aubercoc. 2008)
"Que la veus, a aquesta taca? Idò sa sang que tu i jo duim per ses venes està empeltada de sa mateixa
substància ..." La punta del gaiato del conco Macià em mostra una taca d'una brutor vagament orgànica
que s'estén damunt d'un paretó en esquena d'ase que fa de partió a Son Magranell. Als sementers, el blat
tendre respira en llargues alenades verdes, i tremolen les roselles com paperines de fira. Qued mirant una
estona la taca; el conco Macià reprèn el trot. És un homenarro de trossades grosses, com tots els mascles
de la família, amb la post del pit ben ampla, una mica carregat d'espatles i amb unes celles espesses com
barraques damunt d'uns ulls d'un color de cel entelat pels anys. Però saps que hi camina, de falaguer,
encara! La taca és una floridura vella, com les que surten damunt dels cobertors de randa mal estotjats.
Un capsigrany amb les ales arrufades. Per encalçar el conco, que ja és al revolt de l'hort d'en Coll de
Vidre, he d'estrènyer a córrer.
-Que dèieu, conco, de la nostra sang?
-Ja en fa d'anys, de tot allò ... 1 només queda una taca damunt sa paret ... I jo, que dec ser un dels
homos més vells de la contrada ... De vegades pens que ningú més ja no se'n recorda ...
Li surt una veu com de gegant de rondalla; s'escura fort la gargamella i reprèn, però la veu no se li
desenrogalla gaire.
-Faltava poc per ses festes ... Havia tronat tot s'horabaixa i per sa banda des Migjorn envestia una
negror que escarrufava ... Jas! Riguent riguent, com aquell qui diu, som arribats al bar de Can Baliu. Te
diu que hi entrem a fer un suret?-
-Me diu.
"Idò has de sebre que un capvespre d'agost es ca va cornençar a lladrar i ella va guaitar per la
finestra de la cuina i se va quedar tota regirada en veure aquelles dues bubotes que se sofronyaven
darrere ses figueres de moro. Ai Tomeu, que mos volen entrar! Res, jo sortiré i tu tanca bé darrere meu,
posa tots es biulons a ses finestres i no deixis entrar ningú baldament jo t'ho digui.
-Bon Jesuset, vés molt alerta! I si fossin en Busca i en Petitot?
-No diguis dois! Que no vares sentir que els havien agafat per devers Llorito i ara són tancats en es
Caputxins?
Manzano

-Almanco agafa s'escopeta!
-No he de menester escopetes, jo!
El padrí era valent de bon de veres. Massa i tot, el pobre. En Busca i en Petitot eren dos missatges
pocavergonyes que havien estat un temps a ca nostra. Un dia el padrí els va afinar per dins la casa mirant
d'obrir la caixa on ell tenia els doblers, i els va donar un bon esplet de corretjades per ses anques.
Després sentírem dir que aquells dos estornells havien agafat mal rumbo i els carabiners els anaven
darrere perquè havien entrat a robar en una possessió de per devers S' Alqueria Blanca i havien ferit es
pareller major. El padrí agafà un bufador de ferro i sortí a s'era. Ja era fosca resolta. No el tornaren a
veure viu. Si almanco hagués agafat s'escopeta, va repetir tota la vida la padrina, però caparrut com era
...
En Busca i en Petitot anaven armats de ganivets. El varen escometre per darrere. Amb dues
punyalades li va arribar s’hora mala del tot. Encara va tenir forces per cridar a sa dona que travàs sa porta
i per arrossegar-se fins a sa partió de Son Magranell. El sendemà dematí el trobaren mort, ajagut damunt
sa paret. Es ca havia lladrat tota sa nit.”
El conco Macià pega una bona tímbola a la copa d’herbes i se queda mirant com el líquid ensucrat
regalima per les parets de la copa. Les seves celles pareixen encara més espesses, i el blau cel dels ulls
una mica més entelat.
-Ja ho veus, jo de jove no vaig ser gens des beure, i ara amb ets anys trob que una mica de suc de tant
en tant me va la mar de bé
-Idò així, conco, aquella taca que m’heu mostrada encara és de sa sang des mort?
-Idò ... I mira que sa padrina va voler rentar-la amb lleixiu i tot, perquè ets infants no haguessin de
veure-la.
S’hi va deixar ses ungles, la pobra, però sa sang, quan taca, taca ... Tu ja saps que jo no som homo
de gaire missa, però cada pic que pas per davant de sa partió de Son Magranell dic un parenostre. Au,
agafa cèntims i vés a pagar, que aviat serà fosc
Torn a entrar al cafè. Pag el beure i el gelat a la madona i en sortir el conco ja no hi és. Veig a contra
posta la seva silueta una mica carregada d’espatles. Estreny a córrer per agafar-lo. Saps que hi camina
encara, l’home, de falaguer!
L’altre dia vaig anar amb bicicleta fins a la partió de Son Magranell. De la paret no en queda res:

QÜESTIONARI “Jo pos per testimoni les gavines.”
Amb qui se’n va a viure la seva filla després de la separació? I quan s’ha fet
gran?
Primer, amb son pare, ja que n’hi donen la tutela judicial. Quan és gran, no
ho diu
expressament, però es pot deduir que viu tota sola perquè és una dona molt
independent. Encara que li té més afecte a sa mare.
Quin és el motiu de la separació del matrimoni?
Un ram de flors és l’excusa que fa servir l’home
Per què menteix el venedor de la floristeria i declara en contra de la dona?
Perquè l’home era un bon client seu, ja que solia enviar flors a les seves
“amiguetes” de les cases de cites.
Li agrada viure tota sola? Per què?
Sí i no. D’una banda, li agrada perquè no ha de donar comptes a ningú i pot
recuperar plaers que ja havia oblidat (passejar, sortir amb les amigues, etc.).
D’una altra banda, però, enyora la seva filla
Qui et sembla que ha actuat malament? Per què?
Opinió subjectiva.
197 -Riera
1

QÜESTIONARI NOLTROS NO HEM TENGUT SORT AMB SOS HOMOS... de CARME RIERA
Què fa l'home de la protagonista amb el duro que li donen?
Desapareix una setmana i se’l gasta amb mals vicis.
Quantes vegades veu el seu marit a les filles? On les veu?
Una, només, al cap d’un mes de néixer, a ca la veïnada on les
va infantar, na Carguia.
Resumeix l'anècdota de l'incendi al cinema.
Un bromista crida “Ala, porc” perquè la gent cregui que es cala
foc.
Per això la protagonista surt corrents del cinema tota alarmada.
Qui és en Camus?
Albert Camus (1913-1960) és un escriptor i filòsof francès que va
obtenir el premi Nobel de Literatura l’any 1957
Explica la història de na Paquita.
La filla gran de la protagonista es va casar amb un viudo que ja
tenia
tres fills, però un dia fugí a Veneçuela i ella s’hagué de fer càrrec
dels
tres fills. Els donà una bona educació avui en dia tenen una bona
197 –
Riera 2

234 - monzó
ACTIVITATS.
1. Formula el tema del conte amb un sintagma o amb una frase.
Les conseqüències de dir sempre la veritat
2. Resumeix en un màxim de cinc línies l’argument del conte.
3. Quina creus que és la intenció de l’autor amb aquest conte: ètica?, didàctica?
estètica?, crítica?, humorística? Exposa la teva opinió i fonamenta-la bé.
4. Argumenta la teva opinió sobre la sinceritat, la hipocresia i la necessitat de la
mentida.

236 – RAMON LLULL
V F
1 L’Enciclopèdia de Diderot i D’Alembert i la informàtica han qüestionat els principis de la
religió cristiana
X
2 Llull va lluitar contra el fanatisme religiós i promogué la tolerància entre totes les religions X
3 Llull va viatjar a Armènia, Tunis i Algèria per fundar-hi un institut per a la preparació de
missioners
X
4 La teoria de Llull es basa en l’aplicació matemàtica a la combinació de conceptes que són
vertaders
X
5 Llull va ser torturat i morí a Tunis X
6 Giordano Bruno va ser condemnat a mort perquè es va atrevir a qüestionar els dogmes
catòlics
X
7 L'Enciclopèdia de Diderot completa l’obra filosòfica que va iniciar Ramon Llull X
8 La influència cultural jueva i islàmica sobre el pensament i l’obra de Llull és secundària X

236- VIDEO
Qüestionari sobre el vídeo PHANTASTICUS. EL CANT DE RAMON
LÈXIC: Sarraïns: àrabs Foll: boig, dement Cogitacions: pensaments, reflexions.
1. Entorn a l’any 1300, s’intensifica el comerç, es construeixen les catedrals i neixen...
-les nacions -els bisbats -les biblioteques -les universitats
2. Quin és el “territori de frontera, acabat de conquerir als sarraïns...”?
-Al-Andalus -el Regne de Mallorca -València -Terra Santa
3. Què vol dir Raimon Pannikar quan afirma que Ramon Llull és un “foll”? Que és...
-Un pervetit -Altruista: pensa en els altres -Caritatiu: ajuda els altres
4. En quins idiomes va escriure llibres Ramon Llull?
-llatí, àrab i català -llatí, català i castellà -àrab, grec i català -llatí, grec i àrab
5. Quina d’aquestes obres NO és de Ramon Llull?
-Blanquerna -Llibre de cavalleria -Divina Comèdia -Llibre del Caos
6. Quantes obres va esciure Ramon Llull?
-Més de dues-centes cinquanta -Vuitanta-sis -Més de mil -Unes dues-centes
7. A quins d’aquests filòsofs i científics va influir?
-Giordano Bruno i Darwin -Newton i Leibniz -Kant i Galileu
8. Quantes obres d’alquímia (una pseudociència sense base científica que cercava la pedra filosofal)
s’han atribuït falsament a Ramon Llull?
-Quatre -Vuit-centes -Vuitanta -Vuit
9. Ramon Llull es proposa tres objectius: escriure el millor llibre del món, morir màrtir i...
-fundar una escola de traductors -fundar una universitat -viatjar per tot el món

236 – VIDEO
10. Llull es forma intel·lectualment a...
-la universitat de París -al Monestir de la Real -al Monestir de Lluc
11. Segons Llull, la superioritat del cristianisme enfront de les religions jueva i musulmana s’ha de
demostrar...
-Per la conversió forçosa -Científicament -A través del pacte -Amb les Croades
12. El Llibre d’Amic e Amat està inclòs al...
-Blanquerna -Llibre de Meravelles -Lo Desconhort -Aloma
13On es conserven manuscrits àrabs de Ramon Llull?
-A Nova York -A Tunis -Al Monestir de la Real -No se’n conserva cap
14. Quin llibre, encarregat per un deixeble de Ramon Llull, resumeix la seva biografia?
-El Breviculum -L’Art Brevis -Lo desconhort -El Cant de Ramon
15. Quin àmbit científic ha rebut més influències del pensament de Ramon Llull?
-Física -Tecnologia-Informàtica -Biologia
16. A quina edat va morir Ramon Llull?
-Als 80 anys -Tenia més de 80 anys (81-83) -Als 86 anys -Als 89 anys

239- DCVB
FOTOCÒPIA 239
EXERCICIS sobre el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll
1.Cerca la paraula ENYORAR al Diccionari Català-Valencià-Balear (http://dcvb.iecat.net/)
Hi trobaràs les abreviatures següents. Cerca la paraula completa a l’enllaç indicat amb la fletxa (Aa).
ant.:..... ANTIC f.: FEMENÍ / FOLI
Cast.:.. CASTELLÓ DE LA PLANA Gir.: GIRONA
Barc.:.. BARCELONA Alg.: ALGUER (Sardenya)
Men.: MENORCA Val.: VALÈNCIA
Mall.:. MALLORCA m.: MASCULÍ.
2. Cerca la paraula completa de les abreviatures que estan en negreta, com a l’exercici anterior i, després, troba i explica e
significat d’aquestes paraules a l’adreça: http://www.dicdidac.cat/
refr.: REFRANY:Un refrany és una dita popular o proverbi
fon.: FONÈTICA: és la branca de la lingüística que estudia com es pronuncien els sons del llenguatge.
var. ort.: VARIANT ORTOGRÀFICA: Distintes formes d’escriure una paraula al llarg de la història
topòn.: TOPÒNIM: Nom de lloc
etim.: ETIMOLOGIA: és la ciència que estudia d'on vénen les paraules.
dial.: DIALECTE: és cadascuna de les diferents maneres de parlar una llengua en les
diferents zones on es parla.

239
3.-Cerca la paraula GENER al diccionari Català-Valencià-Balear (http://dcvb.iecat.net/) i
completa els següents apartats referits a aquesta paraula.
3-1-Escriu tres refranys que incloguin la paraula GENER:
«Moltes pluges de gener, mala anyada solen fer» (Mall.)
«Pel gener, hi perd el metge i guanya el fosser»
«De flor de gener no n'umplen paner» (Mall.)
3.2.-Escriu l’etimologia de la paraula GENER :
del llatí januariu, o millor de la variant llatina vulgar genuariu
3.3. Escriu les variants ortogràfiques de GENER:
GENER, JANER, GINER, GENÉS, JANÉS I JENER
3.4.-Escriu a quins llocs hi ha llinatges d’aquesta paraula:
(llin. existent a...)
A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC DEL CATALÀ
3.5.-Escriu a quins llocs es diu aquesta paraula:
(Fon.: ʒəné, ʤəné (pir-or., or., bal.)...)
A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC DEL CATALÀ

239
4. Cerca l’etimologia de les paraules següents al diccionari.cat (internet)
DIT: del llatí clàssic DĬGĬTUS
AL·LOT: del francès antic arlot, herlot, d'origen incert.
ASSASSÍ: de l'àrab ḥaššāšî 'bevedor de ḥašîš, narcòtic de fulles de cànem‘.
ORELLA: del llatí AURICŬLA, dimin. de auris.
OCELL: del llatí AVICELLUM, dimin. de AVIS.
ALENAR: del llatí vulgar *alenare, metàtesi del llatí clàssic ANHĒLARE.
AMETLLA: del llatí AMYGDĂLA, pres del gr. Amygdálē.

FOTOCÒPIA 240
COMPRENSIÓ ORAL - RONDALLA "SA MITJA TERÇA DE CARN"
LÈXIC
Terça: mesura de pes equivalent a 12 unces o 400 grams.
Merques: mercaderies, articles que es compren i venen.
Pinso: doblers. Llenyam: quantitat de fusta o llenya.
Negú: ningú. Escometre: abordar, envestir, atacar.
Catiu: captiu, presoner. Malaveig: esforç per aconseguir un objectiu.
Me n'afluix: tornar enrere, penedir-se. Manllevar: demanar en préstec.
Bastiment de guerra: vaixell de guerra. Lliura: antiga moneda catalana.
Barrina: fer un tracte, arribar a un acord. Maror: estat agitat de la mar, amb moltes ones.
240

QÜESTIONARI
1.A quin país arriba el patró al principi de la rondalla? Com hi ha arribat?
Al nord d’Àfrica
2. Com és que el senyor moro sap parlar mallorquí? On l'ha après a parlar?
Va viure com a esclau a Mallorca uns quants anys
3. Per a què necessita el patró que el senyor moro li deixi mil lliures?
Per poder comprar mercaderies per vendre després a Mallorca
4. Quins interessos li vol cobrar el senyor moro al patró a canvi de deixar-li els
doblers?
Mitja terça de carn
5. A quin lloc se'n va el patró quan ja té el carregament?
Torna a Mallorca
6. Per què el patró no va poder tornar els doblers al senyor moro?
A causa d’un temporal
7. Imagina't que tu ets el jutge que has de resoldre aquest plet. Quina solució
donaries? Escriu la sentència amb la teva solució i la pena que imposaries al
culpable.
240

Jordi des Racó és el pseudònim o malnom d´un autor mallorquí que va escriure
les Rondalles mallorquines. Cerca les respostes a la Viquipèdia.
Quants anys tenia quan es va morir?
Quina era la seva professió?
Escriu els títols de cinc Rondalles.
Saps quin era el seu nom real?
RESPOSTA:
Antoni Maria Alcover i Sureda
RESPOSTA:
69 anys
RESPOSTA:
Fou capellà (canonge)
RESPOSTA:

Qui són els protagonistes de la rondalla “La flor romanial”?
Completa el nom de les rondalles següents:
Quants de volums de rondalles va publicar?
RESPOSTA:
Va publicar-ne vint-i-quatre, que inclouen un total de 274 rondalles
RESPOSTA:
Es Bernadet
N’Estel d'or.
L’amor de tres taronges
Un geperut i un gegant
Es jai de sa barraqueta
Una àguila i el Rei En Jaume

EL DICCIONARI ALCOVER-MOLL
Mossèn Alcover va tenir la idea de fer un
diccionari de la llengua catalana que
comprengués totes les paraules que existien o
havien existit, tant en el llenguatge parlat com
en l’escrit, arreu dels països de parla catalana.
Comptà amb molts de col·laboradors (devers
tres mil) de tot et territori i de molts diversos
àmbits professionals. Ell mateix va trescar per
gran part del territori cercant col·laboradors
que l'ajudassin i paraules que passassin a
formar part d'aquest ampli recull lexicogràfic.
Tots els col·laboradors li enviaven les fitxes,
segons els criteris acordats, que descrivien les
paraules tal com les havien registrades. El
diccionari que sortí publicat amb el nom de
Diccionari català-valencià-balear es va
començar a publicar l'any 1926. El menorquí
Francesc de Borja Moll fou, des de 1921,
col·laborador de mossèn Alcover en ta tasca de
recollir paraules, ordenar el material i
confeccionar el Diccionari, a més de ser el
continuador i culminador de l'obra, un cop
mort el lingüista manacorí.
RESPON LES PREGUNTES:
1. Quines paraules del català havia d’incloure
el Diccionari?
Totes les que existien o havien existit, tant
en el llenguatge parlat com en l’escrit,
arreu dels països de parla catalana.
2. Quants de col·laboradors participaren en la
redacció del Diccionari?
Devers tres mil
3. On va néixer Francesc de Borja Moll?
A Ciutadella (Menorca)
4. Qui va acabar de publicar el Diccionari?
Francesc de Borja Moll
240

FOTOCÒPIA 243
MAIONESA I CAFÈ
Quan sembla que a la vida hi ha massa coses, i si les vint-i-quatre hores del dia no són suficients, recorda el pot
de la maionesa i el cafè.
Un professor, a la seva classe de filosofia, sense dir res, va agafar un pot gros i buit de maionesa i va procedir a
omplir-lo amb pilotes de golf. Llavors va demanar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van respondre que sí.
Així que el mestre va agafar una capsa plena de bolles de toc-i-pam i la va buidar dins el pot de les pilotes de
golf. Les bolles varen omplir els espais buits entre les pilotes de golf. El professor va tornar a demanar als seus estudiants si
el pot estava ple. De nou varen respondre que sí.
Llavors el mestre va agafar una capsa plena d’arena i la va buidar dins el pot. Per descomptat, l’arena va omplir
tots els espais buits i tornà a demanar si el pot estava ple. En aquesta ocasió el clam va ser unànime: Sí, el pot estava ple,
sens dubte!
Tot d’una el professor va posar dins el pot dues tasses de cafè ben calentet i, efectivament, va omplir tots els
buits que encara hi havia entre l’arena. Ara els estudiants reien, i quan el riure s’acabà el mestre va comentar: “Vull que se
n’adonin que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els
estudis, els amics. Les bolles són les altres coses que importen, com la casa, els doblers, el cotxe, les coses que
t’apassionen, etc. L’arena és tota la resta, les coses senzilles.”
”Si primer posam l’arena en el pot, no hi hauria espai per a les bolles ni per a les pilotes de golf. El mateix passa
amb la vida. Si gastam tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai tendrem lloc per a les que són realment
importants. Posa esment a les coses que són realment importants per a la teva felicitat, estableix les teves prioritats, la resta
sols és arena”.
Un dels estudiants va aixecar la mà i demanà què significava el cafè. El professor va somriure i va dir: “Només és per a
demostrar que no importa quant d’ocupada pugui semblar la teva vida, sempre hi ha lloc per beure una tassa de cafè amb un
bon amic!”.
243 –
MAIONESA
CAFÈ

1. COMPRENSIÓ ESCRITA
A. Qui explica aquesta anècdota?
-Un alumne al seu professor -Un professor d’Història als seus alumnes -Un narrador
B. En quin ordre col·loca el professor els objectes dins el pot?
-Bolles, pilotes, arena, cafè -Arena, cafè, bolles pilotes -Pilotes, bolles, arena, cafè
-Pilotes, bolles, cafè, arena
C. Quantes vegades demana el professor si el pot està ple?
-Tres -Cap -Quatre -Dues
D. Segons el professor, l’arena representa...
-Les coses senzilles i importants -Les coses poc importants
-La família i els amics -La feina i els estudis
E. Per al professor, el cafè significa...
-que els amics són molt importans -que hem de sortir cada vespre amb els amics
-que també és important “perdre el temps” -que la feina no és important
2. EXPRESSIÓ ESCRITA
Exposa la teva opinió sobre quines creus que són les “pilotes de golf” de la majoria de persones i quines creus que haurien de
ser. I de la teva vida, quines són les teves “pilotes de golf”? Extensió aproximada: 80 paraules.
..............................................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................................
243 - MAIONESA
CAFÈ

A un amic editor
El meu amic Jordi Nadal, director de Plataforma Editorial, va rebre no fa gaire a la seva editorial tres al·lotes adolescents molt poc
interessades en la lectura. Els va llegir la carta que Albert Camus va escriure al seu mestre quan va rebre el premi Nobel de
Literatura. Els va explicar qui era Camus i com un dia la seva àvia el va enviar a comprar una mica de menjar i ell es va gastar els
doblers en llepolies. Quan l’àvia li va demanar on era la compra, ell va respondre que els cèntims li havien caigut al vàter. La dona
es va arromangar i va cercar amb la mà la moneda debades. “Això -els comenta en Jordi- és la pobresa que intueixo que vosaltres
no coneixeu”. Després selecciona una pàgina de les memòries de Benjamin Carson i els la fa llegir mentre ell atén uns assumptes
urgents.
Benjamin Carson és director de neurocirurgia pediàtrica al Centre Infantil de Johns Hopkins. La seva mare era una empleada
domèstica que es va adonar que la gent d’èxit passa més temps llegint que mirant la televisió. Va decidir que els fills només
mirarien tres programes a la setmana i que en el seu temps lliure llegirien llibres de la biblioteca pública. En acabar-los, li havien de
lliurar un comentari per escrit. Ella els llegia en silenci amb gran interès mentre posava algunes marques en el text. Anys més tard,
Benjamin Carson va descobrir que la seva mare no sabia llegir.
A l’institut, en Benjamin va perdre l’interès per l’estudi. Preferia ser un jove “d’èxit”. Un dia es va queixar a sa mare perquè no li
comprava roba de marca. Ella li va dir: “D’acord. Et donaré tot el que guanyo cada setmana fregant trespols i lavabos, i tu ens
compraràs el menjar i pagaràs les factures. Amb el que et quedi, podràs comprar el que vulguis”. A Benjamin li va semblar una
bona proposta, però després de comprar les coses imprescindibles no li quedava ni un cèntim. Llavors va entendre els equilibris
que havia de fer sa mare per comprar-li la roba que duia i va tornar a estudiar de valent. “La meva història -conclou Carson- és, en
realitat, la història de la meva mare, una dona amb escassa educació formal que em va ensenyar que no hi ha tasca més important
que la de fer de pares”.
Una hora després d’acomiadar-se’n, en Jordi va rebre una trucada d’una de les al·lotes. Només volia dir-li que quan anaven cap a
l’editorial només s’havien fixat en els aparadors de les botigues de roba, però que a la tornada es varen aturar davant dues
llibreries.
Gregorio Luri
FOTOCÒPIA 243
243
–
LURI
-
EDITOR

1.Què és un editor? A què es dedica exactament?
2.Explicau què són els premis Nobel, quan es donen i a qui. Ho trobareu a la Viquipèdia
3. Cercau la biografia d’Albert Camus a la Viquipèdia i responeu les preguntes:
-On va néixer?
-Quina relació tenia amb Menorca?
-Quina era la seva professió?
4. Cercau a Google “Carta al mestre de Camus”. Què li vol expressar amb aquesta
carta?
5. Creus que la padrina de n’Albert Camus va trobar la moneda que cercava? Per què?
6. Per què la mare de Benjamin Carson posa tant d’interès en els comentaris dels fills si
no sap llegir? ……...
7. Quina és la lliçó més important que va aprendre Benjamin de sa mare?
8. Per què les tres al·lotes s’aturen a mirar llibreries?
243
–
LURI
-
EDITOR

1.Què és un editor? A què es dedica exactament?
És el director d’una editorial, empresa que es dedica a publicar llibres
1.Explicau què són els premis Nobel, quan es donen i a qui. Ho trobareu a la Viquipèdia
Són uns premis anuals que es donen a les persones que hagin destacat en el camp de la
Ciència, la Literatura o la Pau.
3. Cercau la biografia d’Albert Camus a la Viquipèdia i responeu les preguntes:
-On va néixer? A Dréan (abans anomenada Mondovi), Algèria.
-Quina relació tenia amb Menorca? Sa mare, Catalina Sintes, era néta de
menorquins.
-Quina era la seva professió? Periodista, filòsof i novel·lista.
4. Cercau a Google “Carta al mestre de Camus”. Què li vol expressar amb aquesta
carta?
Agraïment pel que li va ensenyar.
5. Creus que la padrina de n’Albert Camus va trobar la moneda que cercava? Per què?
No, perquè se l’havia gastada en llepolies.
6. Per què la mare de Benjamin Carson posa tant d’interès en els comentaris dels fills si
no sap llegir? ……...
Per dissimular el seu analfabetisme i per valorar les lectures dels fills.
7. Quina és la lliçó més important que va aprendre Benjamin de sa mare?
Que no hi ha tasca més important que la de fer de pares.
8. Per què les tres al·lotes s’aturen a mirar llibreries?
Perquè sembla que han après la lliçó que els volia donar l’editor Jordi Nadal amb
l’exemple de Benjamin Carson.
243
–
LURI
-
EDITOR

Cercau al blog camprodocatala.blogspot.com l’enllaç d’Unes mans miraculoses i podreu
veure completa la pel·lícula basada en la vida de Benjamin Carson. Responeu les preguntes
següents:
1.Què diu la inscripció que hi ha a l’entrada de la biblioteca que visita Benjamin Carson?
2. Per què es varen divorciar els seus pares?
3. Per què no li provoca cap ferida al seu amic quan li clava el ganivet?
4. Quina frase diu el Dr. Carson als pares dels siamesos per comunicar-los que han
sobreviscut?
243
–
LURI
-
EDITOR
Entrevista a Gregorio Luri
https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=5bmtMwIuUg0

Cercau al blog camprodocatala.blogspot.com l’enllaç d’Unes mans miraculoses i podreu
veure completa la pel·lícula basada en la vida de Benjamin Carson. Responeu les preguntes
següents:
1.Què diu la inscripció que hi ha a l’entrada de la biblioteca que visita Benjamin Carson?
Knowledge is power (El coneixement és poder)
2. Per què es varen divorciar els seus pares?
Perquè el pare tenia una altra família i perquè traficava amb drogues.
3. Per què no li provoca cap ferida al seu amic quan li clava el ganivet?
Perquè per sort l’hi clava a la sivella de la corretja.
4. Quina frase diu el Dr. Carson als pares dels siamesos per comunicar-los que han
sobreviscut?
Quin dels dos nins volen veure primer?
243
–
LURI
-
EDITOR
Entrevista a Gregorio Luri
https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=5bmtMwIuUg0

FOTOCÒPIA 244
COMPRENSIÓ LECTORA
Llegiu atentament el text i responeu les qüestions plantejades
Clareja. És l'hora dels ocells. Als col·legis i instituts arriben en esbarts nIns i al·lots carregats amb les
seves motxilles. Ells no ho saben, però tots es dirigeixen a l'illa del tresor. Pot ser que ignorin on és aquesta
mar i en què consisteix la travessia i quina classe de cofre estibat de monedes d'or els espera realment. El
pati del col·legi es transforma, de sobte, en un sorollós embarcador. Des d'aquest moll ple de motxilles
cada alumne abordarà la seva aula respectiva, que, si bé no ho sembla, es tracta d'una nau llesta per
salpar cada matí. A l'aula hi ha una pissarra encerada on el professor, que és el timoner d'aquesta
aventura, traçarà tots els dies el mapa d'aquesta illa de la fortuna. Ciències, matemàtiques, història,
llengua, geografia: cada assignatura té un rumb diferent i cada rumb un enigma que caldrà desxifrar. La
travessia serà llarga, atzarosa, plena d'esculls. Molts d'aquests nIns i al·lots tripulants mai no veuran les
palmeres, uns per manca de mitjans, uns altres per falta d'esforç o mala sort, però ningú no els pot negar el
dret a arribar feliçment a l'illa que assenyalaren els mapes com a final de la travessia. Aquesta mar està
infestada de pirates, que tenen el seu santuari a la caverna del Govern. Totes les mesures que un Govern
adopti contra el dret dels estudiants a realitzar els seus somnis, retallades a l'educació, privilegis de classe,
fanatisme religiós, seran equivalents a les accions brutals d'aquells corsaris que assaltaven les rutes dels
navegants intrèpids, els espoliaven i després els llançaven al mar.
D'aquells petits expedicionaris que embarcaren cap a l'illa del tresor només els més afortunats
arribaran a bon terme. Alguns somiaran canviar el món, d’altres es conformaran a dur una vida ran de
l'existència. Quan acabats de desembarcar preguntin on es troba el cofre del tresor, el timoner els dirà: ja
era dins la motxilla que carregàveu en arribar per primera vegada al col·legi. El tresor és tot el que heu
après, els llibres que heu llegit, la cultura que hàgiu adquirit. Aquest tresor, que duis amb vosaltres, no serà
detectat per cap escàner, travessarà lliurement totes les duanes i fronteres, i tampoc cap pirata no us el
podrà arrabassar mai.
Manuel Vicent (13-oct.-2013. El País.)
244 VICENT

QÜESTIONARI:
1. Quins esculls es trobaran els nins al llarg de la travessia?
Les dificultats de l’aprenentatge: esforç, dedicació, incomprensió, frustració, etc.
2. Per quin motiu molts de nins no arribaran a l’illa del tresor?
Per manca de mitjans econòmics o culturals, d’esforç, de motivació, de suport
familiar o per mala sort.
3. A què es refereix l’autor amb l’expressió “la caverna del Govern”?
Al Govern d’un país com a representant dels poders econòmics, polítics i religiosos
que no donen prioritat a l’educació.
4. Comenatu el sentit de la darrera frase: “Aquest tresor... no us el podrà arrabassar mai.”
Quin
sentit tenen les tres metàfores o imatges que utilitza l’autor?
El tresor es refereix a la cultura adquirida, que és una font de plaer, de coneixement,
però també una arma contra la manipulació i l’abús de poder (“indetectable per
qualsevol escàner”).
I també una porta d’accés a les altres cultures i pobles, que ens fa més solidaris i
tolerants (“travessarà lliurement totes les duanes i fronteres”)
244 vicent
sol

QÜESTIONARI:
1. Ambidextre significa que té la mateixa habilitat amb la mà dreta i amb l’esquerra (o
amb els dos peus). Per què la majoria de persones no són ambidextres?
Perquè el 90% tenen més habilitat amb la dreta per causes genètiques.
2. Què li va ocórrer a l’amic de Maurice Ravel?
Que va perdre un braç a la 1a. Guerra Mundial.
3. Per què és tan difícil d’interpretar el Concert de Ravel?
Perquè només es toca amb la mà esquerra.
4. Per què no és simètric el cervell?
Perquè els nervis que controlen els músculs estan invertits: els de la
dreta el controlen la part esquerra i a la inversa.
5. Quines dues raons dóna l’autor per defensar que potser som “molt més ambidextres
del que ens pensam”?
La primera raó és que no ens eduquen per ser-ho. I la segona és que el
percentatge de dretans no és el mateix en totes les cultures; és a dir, que
potser no és genètic, sinó adquirit.
6. Per què no es pot afirmar que ser ambidextre sigui una facultat innata o hereditària?
Perquè científicament no s’ha pogut demostrar i és possible que
s’aprengui per l’educació rebuda.
246 - FUTBOL

FOTOCÒPIA 246
QÜESTIONARI DEL VÍDEO “La ciència del futbol”
1.Què conté el sutge que s’ha obtingut de la combustió de la pilota de futbol?
-60 molècules de Carboni -Molècules de 60 àtoms
-Carboni de 60 molècules -60 àtoms de Carboni
2. Quin és l’ordre dels temes que es tractaran al programa?
–Càlcul dels brins d’herba, l’efecte Magnus i els liniers -El joc, l’efecte Magnus i els liniers
-L’efecte Magnus, càlcul dels brins d’herba i els liniers -Càlcul dels brins d’herba, els liniers i
l’efecte Magnus
3. Quants de brins d’herba hi ha dins 1 cm2 de gespa?
–Quatre -Setze -7.500 -1.200 milions
4. El bon sistema reticular de la gespa depèn de...
–la densitat de fulles -la densitat d’arrels -de la matèria orgànica -de la capa de sorra (arena)
5. Segons l’expert, la gespa ha de ser a la vegada...
–Resistent i àgil -Flexible i elàstica -Elàstica i resistent -Dúctil i rígida
6. Quina és la capa que millor absorbeix i filtra l’aigua a un camp de gespa?
– La capa més dura -La capa d’arena -La capa de terra -La capa d’herba
7. La gespa natural és la millor superfície per jugar a futbol perquè...
–evita lesions i cremades -s’arrenca fàcilment i és dura -és compacta, però flexible
8. Dels 13 poliedres d’Arquímedes, l’icosàedre truncat és el més esfèric perquè...
–les arestes es corben igual -les peces són homogènies -els pentàgons són iguals
246 - VÍDEO

ARTICLE PERIODÍSTIC. EL FUTBOL, ÉS A DIR, TOT
Glossari: gaudi: goig, ploer. escomesa: atac. agònic: ratllant la mort. plets: disputes o litigis judicials.
asèptiques: (fig.) objectives, científiques. devessall: gran quantitat de ... take off: arrencada.
Temps era temps, el futbol era un esport que jugayen onze contra onze per a gaudi de la naixent classe obrera anglesa.
Després, la pràctica es va estendre pel Vell Continent i, en terres mediterrànies, va prendre un aire inequívocament
interclassista. Fins que van arribar els diaris esportius, els experts i els analistes, i, el que és pitjor, la televisió.
Ara el futbol és la vida. Complex, heterogeni i divers com l’existència mateixa, el futbol ha generat un munt de professionals
que viuen del comentari de les jugades, de l'anàlisi de les lesions i, si cal, de l'estudi aprofundit de qualsevol fenomen
sociològic. En girar els fulls d'un diari esportiu, en escoltar el darrer programa radiofònic de la matinada o en observar els
crèdits de cloenda d'un espai televisiu dedicat a fer anar la moviola, l'espectador descobreix ni més ni menys que ciència:
pous de saviesa en estat pur. Aquells senyors que tot ho saben ens parlen d'anatomia i de medicina: ves per on, reconeixem
un munt de replecs ignorats del sistema muscular, descobrim els riscos d'estirar massa la cuixa i podem apreciar, un a un,
cada element de la nostra estructura òssia.
Però el futbol és també literatura: ¿com es pot negar la bellesa d'expressions com ara llepar el pal, escapolir-se de
l'escomesa * o, encara, d'aquella immensa troballa de la “victòria agònica”? Els comentaristes esportius estiren els camps
semàntics i les possibilitats sinonímiques fins a extrerns certa- ment genials. ¿Us heu adonat que, per a no parlar de pilotes,
empren tota mena de termes com ara: la bimba, l'esfèrica, la bola, el baló i tot un llarg etcètera?
Darrerament, els experts en futbol han hagut d'aprendre un ampli ventall disciplinari. L'estat de la gespa ha generat una nova
i interessantíssima especialitat: la botànica esportiva. El càlcul exhaustiu de les dobles i triples comptabilitats de clubs i
esportistes ha desenvolupat noves modalitats d'enginyeria financera. L'anàlisi dels plets endegats pels uns i els altres ha
permès actualitzar el Dret en les seves múltiples especialitats (laboral, civil, penal, mercantil, fiscal, etc.). La crítica d'Art hi
ha afegit un llenguatge propi i un mètode d'anàlisi àmpliament contrastat. Fins i tot, ciències més asèptiques, com la
climatologia, s'han afegit a la roda. Avui un expert en futbol s'ha d'haver doctorat si més no en tres o quatre carreres i ha de
conèixer un devessall d’idiomes -inclòs el llenguatge dels signes i la parla dels indis sioux dels doblatges de cinema dels anys
cinquanta, que són els dos sistemes de comunicació que dominen alguns entrenadors de futbol. Decididamenr, la sociologia i
l'antropologia en què volíem encerclar el futbol en els temps de la dictadura avui no són més que un joc d'infants. El futbol ha
optat ja pel take off tecnocràtic: ara no hi ha cap veritat que no pugui ser corroborada per l'estadística, el processament
informàtic o l' erudició. I, mentrestant, al terreny de joc continuen barallant-se per una pilota onze contra onze.
Agustí ALCOBERRO .
246 - ALCOVERRO

ACTIVITATS:
1. Subratlla les idees i expressions més importants de l’article. Aproximadament,
ha d’incloure un 30-40% del text.
2.-Fes-ne l'esquema del contingut, suprimint totes les paraules i idees que no siguin
essencials.
246-ALCOVERRO-
FUTBOL

ESQUEMA de l'article El futbol, és a dir, tot.
(Introducció:) 1. Dels orígens a l'actualitat del futbol.
1.1. Orígens i difusió del futbol
-..........................................
-...........................................
-...........................................
-...........................................
1.2. El futbol a l'actualitat.
-..............................................
-..............................................
*....................................................
*.....................................................
(Desenvolupament) 2. Els comentaristes de futbol tenen una gran preparació cultural.
- Dominen moltes disciplines científiques:
-................................
-................................
*.........................................................
*..........................................................
-...................................
-.....................................
-......................................
-......................................
-......................................
(Conclusió) 3. Conclusió:
3.1. ..................................................
3.2. ...................................................
3.3. ...................................................
246-ALCOVERRO-FUTBOL

ESQUEMA de l'article El futbol, és a dir, tot.
(Introducció:) 1. Dels orígens a l'actualitat del futbol.
1.1. Orígens i difusió del futbol
-Esport que jugaven els obrers anglesos onze contra onze com a diversió
-Es va estendre pel Vell Continent.
-Als països mediterranis esdevingué interclassista.
-Fins que varen arribar els diaris esportius, els experts i la televisió.
1.2. El futbol a l'actualitat.
-És complex i divers com la vida mateixa.
-Ha generat un munt de professionals:
*Als diaris, ràdio i televisió.
*Són pous de saviesa en estat pur.
(Desenvolupament) 2. Els comentaristes de futbol tenen una gran preparació cultural.
- Dominen moltes disciplines científiques:
-Anatomia i Medicina.
-També la Literatura:
*Metàfores: llepar el pal, Avictòria agònica, etc.
*Sinonímies: bimba, esfèrica, etc.
-Botànica esportiva: estat de la gespa.
-Enginyeria financera: dobles comptabilitats dels clubs.
-Dret: anàlisi dels seus plets.
-Crítica d'art
-Climatologia.
(Conclusió) 3. Conclusió:
3.1. Els experts en futbol s'han d'haver doctorat en diverses carreres i saber diomes.
3.2. El futbol ha optat per la societat tecnocràtica: estadística, informàtica, etc.
3.3. Continua essent un joc d’onze contra onze.
246-ALCOVERRO-FUTBOL

FOT. 248- CUINA
QÜESTIONARI 1
1.Per què diu l’autor que el passat àrab és bàsicament poètic?
Perquè han quedat pocs monuments i vestigis de la cultura àrab.
2. Quina és la fruita seca típica de Mallorca?
Les ametles
3. Quin embotit destaca l’autor dels que s’elaboren a Mallorca?
El camaiot que, segons ell, és un dels millors d’Europa.
4. Quina peculiaritat tene les sopes mallorquines?
Que es mengen amb forqueta i no amb cullera
5. Quin estil de cuina comparteix la cuina mallorquina amb la de la Costa Brava?
El de mar i muntanya, és a dir, la mescla de carn i peix (o marisc) als mateixos pla
6. Quins peixos heu tastat dels que anomena l’autor? Escriviu-los
……………………………………………………………………….

QÜESTIONARI 2
1. Per quins tres motius la cuina mallorquina és tan original?
Perquè manté una cuina d’origen rural, una altra de marinera i una altra de
senyorial i aristocràtica.
2. Quins dos productes alimentaris mallorquins són clarament d’origen jueu? Com
ho dissimulaven?
L’ensaïmada i les panades. Les cristianitzaven posant-hi productes del porc
com el saïm i la sobrassada.
3. A què es refereix l’autor quan afirma que la cuina mallorquina té tradició
cultural?
Que hi havia receptaris escrits que es transmetien de generació en generació i
que s’anaven modificant i ampliant fins a establir una tradició.
4. D’on prové, segons l’autor, la denominació d’ensaïmada “llisa”?
De la festa de les alises jueva, que vol dir justament de les coques de pa àzim,
sense llevat. D’alís va passar a llisa
5. Com s’ha d’estudiar i conèixer la gastronomia marinera, segons l’autor?
Anar amb els pescadors a pescar per observar què cuinaven a la barca i parlar
amb els pescadors vells.
FOT. 248- CUINA
FOT. 249- CUINA

FOT. 249-CUINA
QÜESTIONARI 3
1. Segons l’article, el restaurant ha de ser un espai…
-còmode -modern i ben equipat -molt ben dissenyat -tecnològicament avançat
2. L’equip del restaurant inclou…
-Cambrers especialitzats -Un escriptor i un músic -Un biòleg -Un tècnic expert en vins
3. Quin ordre segueix el viatge gastronòmic d’aquest menú del Celler de Can Roca?
-Infantesa, Amèrica, Girona - Girona, el món, Infantesa -Mediterrània, el món, Girona
4. La idea fonamental que guiarà tota la degustació serà...
-La Mediterrània -L’olivera -L’oli d’oliva -Els records d’infantesa
5. Per què s’anomena així el Caramel d’oliva verda?
-Perquè s’embolica com un caramel -Perquè és dolç
-Per la forma d’oliva -Per la sonoritat
6. Els calamars a la romana…
-s’arrebossen amb la pasta -es posen sobre la pasta
-no es fregeixen -es mengen crus
FOT. 249- CUINA

ÍTACA
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n‘esfereixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
http://www.lletres.net/pla/kavafis-ED.html
250- VIATGE A ÍTACA

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Kostantin Kavafis
(Traducció de Carles Riba)

Activitat 1. RELLEGEIX EL POEMA I TRIA L'ÚNICA OPCIÓ CORRECTA.
1. Per què l'autor demana que el viatge sigui llarg?
Perquè com més trigui, més experiències podràs acumular.
2. En el poema es parla metafòricament d'un viatge. Quin seria el correlat real de la
metàfora?
L'experiència vital.
3. El premi que s'obté en arribar al destí final del viatge és...
L'experiència acumulada durant el viatge mateix.
4. Quin missatge ens dóna l'autor en la segona secció del poema?
Que quan hem arribat al destí, hem de trobar nous reptes.
5. En la tercera part del poema, l'autor desitja bona sort a aquells que són...
Fidels als seu poble.
6. Quin sentit general creus que té el poema?
Que és més important l'experiència adquirida que arribar a una fita
concreta.

Comentari de text. Teoria i pràctica.

Comentari de text. Teoria i pràctica.

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (19)

Ähnlich wie Comentari de text. Teoria i pràctica.

Ähnlich wie Comentari de text. Teoria i pràctica. (20)

Mehr von joanpol

Mehr von joanpol (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (9)

Comentari de text. Teoria i pràctica.