65. El voltor i el poema
Cap a 1902, un voltor que l'Arxiduc Lluís Salvador
tenia tancat a Miramar va esdevenir font d'inspiració per a tres
dels millors poetes mallorquins del moment: Miquel dels
Sants Oliver, Gabriel Alomar i Joan Alcover. És possible
que el voltor fos una visita popular, però es fa difícil creure en
una pura coincidència. L'Arxiduc degué convidar els poetes a
fer el poema del voltor. Oliver, Alomar i Alcover sabien que
Costa i Llobera havia fet aparèixer un “voltor que puja” a ‘El
Pi de Formentor’ i, sobretot, coneixien el majestuós
‘L'albatros’ de Charles Baudelaire, en què el gran ocell dels
oceans, capturat i humiliat per uns mariners, esdevé la
metàfora de l'exili de l'artista perdut a la societat dels homes.
Tots tres, doncs, varen fer del voltor engabiat un
símbol de la llibertat perduda i de l'anhel humà de plenitud.
La primera quarteta del sonet de Miquel dels Sants Oliver ens
en dóna el to:
“Tancat en curta gàbia, fermat a la cadena,
sospira per l’altura sens terme ni aturai:
d’immensos panorames sa vista encara és plena,
ses plomes són humides de l’èter de l’espai.”
Alcover, potser més perspicaç, el va aprofitar per
reflexionar sobre la pèrdua de dignitat de qui s'avesa a la
servitud.
82. Manuela de los Herreros Sorà
(Palma, 1845 - Palma, 1911)