1. JOAN MARAGALL
LA DONA HERMOSA
MARCOS GARRIGA AMOR 2.2

2. POEMA
La presencia de la Dòna hermosa
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presencia de la Dòna hermosa
hi ha quelcom d’un repòs definitiu.
La partida de la Dòna hermosa
te deixa il·luminat hermosament.
En la partida de la Dòna hermosa
hi ha una estela de llum que s va perdent.
El record de la Dòna hermosa
te fa trist i anyorat somniadô.
En el record de la Dòna hermosa
hi ha una forta i suau meditació.
L’oblit de la Dòna hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En l’oblit de la Dòna hermosa
hi ha l’etern recomençament.

3. MÈTRICA
La presencia de la Dòna hermosa 9 A
te fa humil i devot contemplatiu. 10 B
En la presencia de la Dòna hermosa 10 A
hi ha quelcom d’un repòs de
fi
nitiu. 10 B
La partida de la Dòna hermosa 9 A
te deixa il·luminat hermosament. 10 C
En la partida de la Dòna hermosa 10 A
hi ha una estela de llum que s va perdent. 10 C
El record de la Dòna hermosa 8 A
te fa trist i anyorat somniadô. 9 D
En el record de la Dòna hermosa 9 A
hi ha una forta i suau meditació. 9 D
L’oblit de la Dòna hermosa 7 A
és mort, resurrecció i deslliurament. 10 C
En l’oblit de la Dòna hermosa 8 A
hi ha l’etern recomençament. 8 C

4. TEMES PRINCIPALS
• Les reaccions i sensacions que té el poeta en
contemplar la dona.
• El cicle de la vida, tot torna.
• La falta de la dona.

5. RECURSOS ESTILÍSTICS
La presencia de la Dòna hermosa
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presencia de la Dòna hermosa
hi ha quelcom d’un repòs de
fi
nitiu.
La partida de la Dòna hermosa
te deixa il·luminat hermosament.
En la partida de la Dòna hermosa
hi ha una estela de llum que s va perdent.
El record de la Dòna hermosa
te fa trist i anyorat somniadô.
En el record de la Dòna hermosa
hi ha una forta i suau meditació.
L’oblit de la Dòna hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En l’oblit de la Dòna hermosa
hi ha l’etern recomençament.
ANÀFORA
METÀFORA
ANTÍTESIS

6. ANÀLISI DEL POEMA
• Dona salvadora, pròpi del vitalisme de Joan
Maragall.
• Exquisit ús de l’anàfora constant per otorgar
certa musicalitat i ritme al poema.
• El retorn com a principal tema. (Cicle de la
vida)

7. JOAN MARAGALL
L’ESPOSA PARLA
MARCOS GARRIGA AMOR

8. POEMA
Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria
i escoltes i em mig rius, però no em sents;
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via
el teu esprit al bell atzar dels vents,
jo veig la nau del pensament que et porta
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins an allí.
Navego al teu costat com encantada,
empesa per l'amor que se me'n duu.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc l'esposa enamorada,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.
EL POETA
- Mes tu ets la guiadora, tu la forta,
perquè en mig de la calma o la maror
saps que la nau del pensament que em porta
sempre retorna al port del teu amor.

9. MÉTRICA
Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria 10 A
i escoltes i em mig rius, però no em sents; 10 B
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via 10 A
el teu esprit al bell atzar dels vents, 10 B
jo veig la nau del pensament que et porta 10 C
navegar al lluny de l'horitzó marí. 10 D
L'empenta de l'amor també és prou forta 10 C
per dur-me al teu costat
fi
ns an allí. 10 D
Navego al teu costat com encantada, 10 E
empesa per l'amor que se me'n duu. 10 F
La via no conec ni l'encontrada: 10 E
sols sé que sóc l'esposa enamorada, 10 E
que avanço a vora teu i vaig amb tu. 10 F
EL POETA
- Mes tu ets la guiadora, tu la forta, 10 G
perquè en mig de la calma o la maror 10 H
saps que la nau del pensament que em porta 10 G
sempre retorna al port del teu amor. 10 H

10. TEMES PRINCIPALS
• L’amor és el tema principal i amb aquest,
l’idea i el valor d’amar.
• Igual que a “La dona hermosa”, la dona és
protagonista i manté la preocupació de
saber cautivar el por del seu marit.
•

11. Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria
i escoltes i em mig rius, però no em sents;
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via
el teu esprit al bell atzar dels vents,
jo veig la nau del pensament que et porta
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat
fi
ns an allí.
Navego al teu costat com encantada,
empesa per l'amor que se me'n duu.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc l'esposa enamorada,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.
EL POETA
- Mes tu ets la guiadora, tu la forta,
perquè en mig de la calma o la maror
saps que la nau del pensament que em porta
sempre retorna al port del teu amor.
ANTÍTESIS
METÀFORA
AL·LITERACIÓ

12. ANÀLISI DEL POEMA
• Cicle de la vida en funció del retorn.
• Dona com a principal personatge.
• Vitalisme, característic de les emociona de
Maragall.

13. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!