Presentació del poema "El cant de la senyera", de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21

1. El cant de la Senyera -
Joan Maragall

2. El cant de la Senyera
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

3. Vocabulari
Enarborar:Alçar alguna cosa, especialment una bandera o una
ensenya
Voleï:Volar, voleiar
Grat:Que és agradable i produeix plaer

4. Contextualització
- Visions & Cants
- Himne de l’Orfeó Català
- Cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya
- Símbol en contra de la repressió del catalanisme durant
el franquisme

5. Tema
- Exaltació de la senyera com a símbol de la pàtria catalana
- Crida a la unitat i a l’acció conjunta sota el vincle dels
senyals d’identitat col·lectius: himne, bandera

6. Estructura
- Vint-i-un versos heptasíl·labs (art menor)
- Un tercet i tres sextets
- Rima consonant i encadenada

7. Estructura
1. (vv. 1-3): Sobre els cants dels homes que han d’hissar la
bandera catalana perquè ella els donarà el triomf i la
victòria.
2. (vv. 4-15): Encoratja els joves lluitadors i el conjunt del
poble a posar dreta la bandera perquè sigui contemplada i
homenatjada per tothom. Sentit de verticalitat: aspiracions
de futur: una pàtria nova en mans dels joves.
3. (vv. 16-21): El poble la portarà sempre al cor i li serà
fidel. Només el vent la mourà perquè així assenyali el camí
que cal seguir. Per això, li demanen un últim favor: que els
doni força, que sigui far i guia per a un poble que s’ha de
renovar, des de la unitat i la germandat.

8. Recursos Literaris
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Sinalefa Al·literació Metàfora
Elisió Paral·lelisme Exclamacions

9. Conclusió
- El poema ens dóna a entendre que a través de la unió del
poble ascendrem i aconseguirem ser lliures.

10. Espero que us hagi agradat!