SlideShare a Scribd company logo
1 of 7
DIMECRES DE CENDRA
- JOAN MARAGALL -
POEMA
A UNA NOIA:
No et facis posar cendra, -no et facis posar cendra,
patró de joventut,
que no té res que veure -la mort, la cendra, amb tu.
No entelis amb mementos
ton front rosat i pur.
Tu no has pas d'haver esment -de la trista paraula
que diu el sacerdot
girant-se de la taula.
Que aquest color rosat -que duus al front i als llavis
no t'ha sigut donat -per cendrosos agravis,
que t'ha sigut donat,
verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims -que no són pols ni cendra.
1896
contextualització
● El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma als
calendaris litúrgics catòlic i anglicà. Se celebra quaranta-sis
dies abans del diumenge de Pasqua.
TEMA
● El poema és dedicat a una noia desconeguda, que representa la
joventut davant del missatge d’austeritat, de privació de plaers i
de consciència de mort que simbolitza la cendra.
MÈTRICA
● Tres estrofes amb nombre irregular de versos: la primera
i l’última, de cinc; la segona, de tres.
● Els versos poden ser de 12 síl·labes, amb hemistiquis de
6 síl·labes, o bé poden ser versos hexasíl·labs.
● Rima consonant: d’art menor i major, segons els versos (6
o 12 síl·labes).
estructura
● 1a Estrofa (v.1-5):El poeta demana a la noia jove que no es posi cendra,
que representa la mort; ella, en canvi, és la vida.
● 2a Estrofa (v.6-8): Prega a la jove que no faci cas del sacerdot, quan
aquest li reclama sacrifici i renúncia als plaers del món.
● 3a Estrofa (v.9-13): Observa a la noia que el color rosat de les seves
carns li ha estat donat no pas per sotmetre’s a una vida ascètica, de
dejuni i abstinència de plaers, sinó per gaudir-ne plenament, fins a
quedar-ne saturada.
recursos literaris i lingüístics
● Repetició en el primer vers (intenció emfàtica: insistència en el
missatge del poema): “no et facis posar cendra-no et facis posar
cendra.”
● Encavalcament: v. 7-8 “que diu el sacerdot / girant-se de la taula”
● Paral·lelisme(afirmació / negació): v.10-11 “no t’ha sigut donat / que
t’ha sigut donat”.
● Predominen les ordres en forma negativa i consells del que no ha de fer
la noia. Es relaciona amb el contingut: el poeta clama per la rebel·lia
de la jove enfront del mandat religiós de renunciar a la vida i als seus
plaers.

More Related Content

What's hot

Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptxVisions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
depcattor
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
itraver
 

What's hot (20)

Lo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santLo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous sant
 
La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragall
 
A la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserratA la mare de deu de montserrat
A la mare de deu de montserrat
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
 
Els reis sol solet
Els reis sol soletEls reis sol solet
Els reis sol solet
 
La nit de la puríssima
La nit de la puríssimaLa nit de la puríssima
La nit de la puríssima
 
Aufabrega
AufabregaAufabrega
Aufabrega
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendra
 
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
 
Sol solet
Sol soletSol solet
Sol solet
 
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptxVisions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
 
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidal
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
A muntanya maragall brenda m.
A muntanya maragall brenda m.A muntanya maragall brenda m.
A muntanya maragall brenda m.
 
A la mare de déu de montserrat
A la mare de déu de montserratA la mare de déu de montserrat
A la mare de déu de montserrat
 
Purissima anima flors
Purissima anima florsPurissima anima flors
Purissima anima flors
 
En la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els ReisEn la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els Reis
 
L'aufàbrega
L'aufàbregaL'aufàbrega
L'aufàbrega
 

Similar to Dimecres de cendra (20)

Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Caner
CanerCaner
Caner
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Ausiàs march
Ausiàs marchAusiàs march
Ausiàs march
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
AusiàS March Power Point
AusiàS  March Power PointAusiàS  March Power Point
AusiàS March Power Point
 
Així com cell qui es veu prop pp
Així com cell qui es veu prop ppAixí com cell qui es veu prop pp
Així com cell qui es veu prop pp
 
Salvador Espriu II
Salvador Espriu IISalvador Espriu II
Salvador Espriu II
 
SAlvador Espriu II
SAlvador Espriu IISAlvador Espriu II
SAlvador Espriu II
 
Joan margarit[1]
Joan margarit[1]Joan margarit[1]
Joan margarit[1]
 
Joan margarit[1]
Joan margarit[1]Joan margarit[1]
Joan margarit[1]
 
Joan margarit[1]
Joan margarit[1]Joan margarit[1]
Joan margarit[1]
 
Joan margarit[1]
Joan margarit[1]Joan margarit[1]
Joan margarit[1]
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 
L'encís que fuig
L'encís que fuigL'encís que fuig
L'encís que fuig
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
 
Ausiàs March
Ausiàs March Ausiàs March
Ausiàs March
 
La pàtria
La pàtriaLa pàtria
La pàtria
 

More from joanmolar

More from joanmolar (14)

La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
Lo diví en el dijous sant
Lo diví en el dijous santLo diví en el dijous sant
Lo diví en el dijous sant
 
A muntanya després tempestat
A muntanya després tempestatA muntanya després tempestat
A muntanya després tempestat
 
Valentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peruValentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peru
 
Iveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_honduresIveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_hondures
 
Paloma 3 a_argentina
Paloma 3 a_argentinaPaloma 3 a_argentina
Paloma 3 a_argentina
 
Adonay 3 a_hondures
Adonay 3 a_honduresAdonay 3 a_hondures
Adonay 3 a_hondures
 
Iveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_honduresIveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_hondures
 
M. eduarda 2 a_cuba
M. eduarda 2 a_cubaM. eduarda 2 a_cuba
M. eduarda 2 a_cuba
 
Valentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peruValentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peru
 
Lo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santLo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous sant
 
Esposa parla
Esposa parlaEsposa parla
Esposa parla
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
La nit de la purissima
La nit de la purissimaLa nit de la purissima
La nit de la purissima
 

Dimecres de cendra

  • 1. DIMECRES DE CENDRA - JOAN MARAGALL -
  • 2. POEMA A UNA NOIA: No et facis posar cendra, -no et facis posar cendra, patró de joventut, que no té res que veure -la mort, la cendra, amb tu. No entelis amb mementos ton front rosat i pur. Tu no has pas d'haver esment -de la trista paraula que diu el sacerdot girant-se de la taula. Que aquest color rosat -que duus al front i als llavis no t'ha sigut donat -per cendrosos agravis, que t'ha sigut donat, verge de la sang tendra, per uns altres esblaims -que no són pols ni cendra. 1896
  • 3. contextualització ● El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà. Se celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua.
  • 4. TEMA ● El poema és dedicat a una noia desconeguda, que representa la joventut davant del missatge d’austeritat, de privació de plaers i de consciència de mort que simbolitza la cendra.
  • 5. MÈTRICA ● Tres estrofes amb nombre irregular de versos: la primera i l’última, de cinc; la segona, de tres. ● Els versos poden ser de 12 síl·labes, amb hemistiquis de 6 síl·labes, o bé poden ser versos hexasíl·labs. ● Rima consonant: d’art menor i major, segons els versos (6 o 12 síl·labes).
  • 6. estructura ● 1a Estrofa (v.1-5):El poeta demana a la noia jove que no es posi cendra, que representa la mort; ella, en canvi, és la vida. ● 2a Estrofa (v.6-8): Prega a la jove que no faci cas del sacerdot, quan aquest li reclama sacrifici i renúncia als plaers del món. ● 3a Estrofa (v.9-13): Observa a la noia que el color rosat de les seves carns li ha estat donat no pas per sotmetre’s a una vida ascètica, de dejuni i abstinència de plaers, sinó per gaudir-ne plenament, fins a quedar-ne saturada.
  • 7. recursos literaris i lingüístics ● Repetició en el primer vers (intenció emfàtica: insistència en el missatge del poema): “no et facis posar cendra-no et facis posar cendra.” ● Encavalcament: v. 7-8 “que diu el sacerdot / girant-se de la taula” ● Paral·lelisme(afirmació / negació): v.10-11 “no t’ha sigut donat / que t’ha sigut donat”. ● Predominen les ordres en forma negativa i consells del que no ha de fer la noia. Es relaciona amb el contingut: el poeta clama per la rebel·lia de la jove enfront del mandat religiós de renunciar a la vida i als seus plaers.