1. A MUNTANYA
Júlia Amador

2. A muntanya
M'agrada el balcó gran de la muralla 10A’
quan la gent de la vila hi va a badar 10B’
i amb ull ja quasi incommobible aguaita 10A’
el pas de la llunyana tempestat. 10B’
Passa la tempestat esgarrifosa 10C’
per damunt de la serra allà al davant, 10D’
tremolant de llampecs, silenciosa 10C’
per la gent de la vila i la del pla. 10D’
Com hi deu ploure en les profondes 10
gorges
i en els plans solitaris de les valls! 10
Prou l'huracà els assota aquells cims 10
nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tant grans; 10
s'astoren els remats, el pastor crida, 10
i algun abet cau mig-partit pel llamp! 10
Però en el balcó gran de la muralla 10A’
no se sent res: la gent hi va a badar, 10B’
i amb ull ja quasi incommobible aguaita
10A’
el pas de la llunyana tempestat. 10B’
Puigcerdà, 1897 (Maragall estiuejava allà)
Hipèrbaton
polisíndeton
Personificació
Paral·lelisme 1 i 4 estrofes

3. MÈTRICA
❖ És descriptiu.
❖ Poema escrit en tercera persona.
❖ Estrofes de quatre versos decasíl·labs (art major) de rima assonant menys la tercera estrofa que és de
sis versos de rima assonant només en els versos parells.
❖ Alternança de versos femenins i masculins.

4. TEMA
❖ Contrast entre la vitalitat de la natura I la passivitat de la gent del poble de Puigcerdà el qual l'autor critica.
❖ La força poderosa de la tempesta captiva el poeta, que l'admira des de lluny.
❖ El Jo poètic contempla tant la tempesta com la gent que se la mira, Per tant, hi ha un doble nivell d'observació: el
del públic davant de l'espectacle, i el de l'autor davant del públic. El poeta és aquell ésser que veu més que ningú en
el secret de la natura. Per aquesta raó la gent no sent la tremolor, la ventada huracanada de la tempesta. El poeta
supleix amb imaginació aquesta mancança.
❖ La seva visió va més enllà dels sentits. És una connexió espiritual amb el món que l'envolta. El seus ulls i el seu cor
no és incommovible com el de la gent, sinó que palpita amb el batec de la naturalesa. Per això és capaç d'escoltar el
pastor que crida, el ramat que s'espanta i l'avet migpartit pel llamp.

5. ESTROFES
PRIMERA ESTROFA
❖ L'autor situa el poema en la muralla de Puigcerdà.
❖ El balcó de la muralla simbolitza el mirador des d'on s'observen els elements de la natura.
❖ La gent es queda badada mirant la tempesta apropar-se.
❖ Fa servir la primera persona per aclarir que és el propi autor qui observa la tempesta.
❖ Amb ulls quasi incommovibles. Ens vol dir que mira molt atentament com si fos màgica.
SEGONA ESTROFA
❖ Un cop passa la tempesta, el poble l'observa des de la vila i el pla.
❖ Observem una comparació entre el soroll que fala tempesta i lo silenciosa que està la gent.
❖ Quan produeix esgarrifances, ens vol dir que la tempesta és horripilant, esborronadora.

6. ESTROFES
TERCERA ESTROFA
❖ Descripció de la tempesta
❖ El vocabulari que s'utilitza fa pensar en la fúria de la tempesta: profundes, solitaris, assota, nusos, grans…
QUARTA ESTROFA
❖ Reprèn el tema central. Encara que la tempesta hi hagi produït danys en la muntanya, la gent es mostra passiva.

7. DESPRÉS DE LA TEMPESTAT
Lidia Silveira

8. Després de la tempesta
Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel 10A
la ciutat surt rient de la tempesta,
10B’
regalant d'aigua lluminosa arreu,
10A
remorejant de nou en sons de festa.
10B’
Recomença el remor en la ciutat
10C
i en el rostre dels homes l'alegria:
10D’
els núvols sobre el cel s'han esqueixat, 10C
la tenebrosa nit torna a ser dia.
Cadascú alça els ulls per si retroba
10E’
la gran blavor del cel, tan oblidada!
10F’
Beneita sies, tempestat passada,
10F’
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!
10E’
Antitesi
Metafora
Vitalisme

9. MÈTRICA
➢ Tres quartets de versos isosil·làbics.
➢ Versos decasíl·labs
➢ Rima consonant
ABAB CDCD EFFE
encadenada creuada
➢ Rima assonant al primer i tercer vers de la primera estrofa

10. TEMA
➢ Dominen elements de llum, claror i soroll
➢ Recuperació dels senyals de vida
➢ Blavor del cel
➢ Invocació a la tempesta (darrera estrofa)

11. ESTROFES
1ª estrofa
La tempesta marxa i el poble ja pot sortir a gaudir.
2ª estrofa
Maledicció a la tempesta.
Idea de retorn.
3ª estrofa
Idea de retorn.

12. RELACIÓ ENTRE ELS DOS POEMES
➢ Contemplació a la natura.
➢ A muntanya: enmig de la tempesta.
Després de la tempesta: quan aquesta ja ha finalitzat.
➢ Mateix missatge.
➢ Dos contraris formen part d’una sola unitat; de la natura.

13. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
Júlia Amador
Lídia Silveira
2.2.
Literatura catalana
INS Isaac Albéniz