1. A LA MARE DE
DÉU DE
MONTSERRAT
Anna Ramírez i Aleyda Sánchez

2. Intermezzo
- Buch der Lieder (Libre de cançons)
de Heinrich Heine
- “Acompanyament”
Portada Visions i Cants.
Font: Viquipèdia

3. POEMA

4. Ben de la vora-volia veure-us,
oh! Verge negra-del blanc vestit!
Dalt de l’estrado-avui pujava
i us he guaitat de fit a fit
la dolça cara,-que m’ha deixat-tot enternit.
Més lluny vos miro-quan a la tarda
canten els monjos- i els escolans;
i eixint del temple-fins a la porta-me giro encara,
i encara us miro-més lluny que abans.
A casa vostra-m’aficiono
i us hi entro a veure-sempre que hi passo,
com els aimants.
Surto de cara-a les vostres penyes
i en cada una-veig un ensaig
de vostra imatge…-Sou graciosa-penya entre penyes:
reina us en faig.
Cerco entre elles-els camins vostres-i me n’hi vaig.
Els camins vostres-són plens de boira:
per els esquinços-guaita el cel blau…
Només hi trobo-boixos i mates
que humils floreixen-dintre la pau,
i aquelles volves,-que en diuen àngels,
i que s’hi assemblen-per el silenci-del vol suau.

5. Com me corprenen-els cingles vostres!
Com m’esvaeixen-vostres abims!
Les aus que hi volen-són aus xiquetes;
les fonts que hi neixen-són regalims;
entre la boira-són cims de glòria-els vostres cims.
Tot jo m’encanto,-no sé el que em passa,
les vostres penyes-m’han encisat…
· · · · · · · · · · · · ·
Potser us mirava-massa a la vora,
Mare de Déu de Montserrat.
La Mare de Déu de Montserrat
Font: abadiamontserrat.cat

6. Anàlisi Formal

7. Ben de la vora //-volia veure-us,
oh! Verge negra //-del blanc vestit!
Dalt de l’estrado //-avui pujava
i us he guaitat // de fit a fit
la dolça cara,// -que m’ha deixat- // tot enternit.
Més lluny vos miro- // quan a la tarda
canten els monjos // - i els escolans;
i eixint del temple// -fins a la porta //-me giro encara,
i encara us miro //-més lluny que abans.
A casa vostra // -m’aficiono
i us hi entro a veure // -sempre que hi passo,
com els aimants.
Surto de cara // -a les vostres penyes
i en cada una //-veig un ensaig
de vostra imatge…//-Sou graciosa//-penya entre penyes:
reina us en faig.
Cerco entre elles // -els camins vostres // -i me n’hi vaig.
Els camins vostres // -són plens de boira:
per els esquinços // -guaita el cel blau…
Només hi trobo // -boixos i mates
que humils floreixen // -dintre la pau,
i aquelles volves, // -que en diuen àngels,
i que s’hi assemblen // -per el silenci // -del vol suau.
4 +4
4+4 a
4+4
4+4 a
4+4+4 A
4 +4
4+4 b
4+4+4
4+4 b
4+4
4+4
4 b
4+4 c
4+4 d
4+4+4 C
4 d
4+4+4 D
4+4
4+4 e
4+4
4+4 e
4+4
4+4+4 E

8. Com me corprenen // -els cingles vostres!
Com m’esvaeixen // -vostres abims!
Les aus que hi volen // -són aus xiquetes;
les fonts que hi neixen // -són regalims;
entre la boira // -són cims de glòria- // els vostres cims.
Tot jo m’encanto,// -no sé el que em passa,
les vostres penyes // -m’han encisat…
· · · · · · · · · · · · ·
Potser us mirava // -massa a la vora,
Mare de Déu // de Montserrat.
4 +4
4+4 f
4+4
4+4 f
4+4+4 F
4 +4
4+4 g
4 +4
4+4 g

9. Anàlisi de contingut

10. VOCABULARI
Penya Migjorn de Xixona
Font: sendasyleyendas.com
Home eixint
Font: flaticon.es
Mare de Déu de Montserrat
(estrado)
Font: ca.wikipedia.org
Corprès
Font: flaticon.es
Cingle
Font: ca.wikipedia.org

11. Interpretació
● Importància del paisatge
● Contemplació
● Estat d’encantament
● Paisatge popular
Paisatge popular modernista
Font: naturalocat.net

12. Ben de la vora-volia veure-us,
oh! Verge negra-del blanc vestit!
Dalt de l’estrado-avui pujava
i us he guaitat de fit a fit
la dolça cara,-que m’ha deixat-tot enternit.
Més lluny vos miro-quan a la tarda
canten els monjos- i els escolans;
i eixint del temple-fins a la porta-me giro encara,
i encara us miro-més lluny que abans.
A casa vostra-m’aficiono
i us hi entro a veure-sempre que hi passo,
com els aimants.
Surto de cara-a les vostres penyes
i en cada una-veig un ensaig
de vostra imatge…-Sou graciosa-penya entre penyes:
reina us en faig.
Cerco entre elles-els camins vostres-i me n’hi vaig.
Els camins vostres-són plens de boira:
per els esquinços-guaita el cel blau…
Només hi trobo-boixos i mates
que humils floreixen-dintre la pau,
i aquelles volves,-que en diuen àngels,
i que s’hi assemblen-per el silenci-del vol suau.
Antítesi
Polisíndeton
Comparació
Encavalcament
Personificació
Metàfora
Epítet
Figures retòriques

13. Com me corprenen-els cingles vostres!
Com m’esvaeixen-vostres abims!
Les aus que hi volen-són aus xiquetes;
les fonts que hi neixen-són regalims;
entre la boira-són cims de glòria-els vostres cims.
Tot jo m’encanto,-no sé el que em passa,
les vostres penyes-m’han encisat…
· · · · · · · · · · · · ·
Potser us mirava-massa a la vora,
Mare de Déu de Montserrat.
Anàfora
Paral·lelisme
Apóstrofe

14. Relació amb l’obra de l’autor

15. Autor
Visió del món de Maragall
Dualitat cel i terra
Joan Maragall
Font: es.wikipedia.org

16. Webgrafia
● http://catalaalcata.blogspot.com/2019/06/joan-maragall-visions-cants-1900.html
● http://icarialiteraria.blogspot.com/2018/10/visions-cants-4-intermezzo.html
● https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina

17. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ