SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 53
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Tema 2
Del sistema als subsistemes, I
Fonètica catalana
Índex
1. Comunicació
1.1. Llenguatge, llengua, parla
1.1.1. Llengua i parla (Saussure)
1.1.2. Competència i actuació
1.2. Nivells de la llengua
1.4. Fonologia i Fonètica
2. El procés de fonació
2.1. Elements del l’aparell fonador
3. Criteris de classificació dels sons
3.1. Comportament de cordes vocals
3.2. Mode d’articulació
3.3. Punt d’articulació
4. Quadre classificació dels sons
vocàlics
5. Quadre classificació dels sons
consonàntics
6. Exemples i exercicis
2
1. Comunicació
• Ara que sabem comunicació és la transmissió
informativa des d’un origen emissor cap a un destí
receptor, mitjançant tota una altra sèrie d’elements
implicats que la fan possible entre món sensible i el
que no ho és en l’estricte patró humà en què sovint
hi pensam.
• Gairebé tot comunica i no cal pensar, per tant, que
l’única comunicació és lingüística.
1.1. Llenguatge, llengua, parla
• Però quan, ja en territori humà, el llenguatge de
comunicació es fa amb senyals ―signes― d’un
sistema operatiu verbal, és a dir, oral i complex per
tal com s’articula doblement (Martinet), aleshores ja
ens acostam a la definició de llengua.
• Totes les persones tenim la mateixa capacitat de llenguatge,
però no totes fem servir la mateixa llengua, el mateix sistema.
• Per això deim que llengua és un sistema concret,
amb la seva particular caracterització fonològica,
morfològica, sintàctica, semàntica ―els subsistemes
del sistema― i simbòlica, perquè la llengua marca la
relació dels usuaris amb la realitat.
1.1.1. Llengua i parla (segons Saussure)
• El concepte de llengua natural fa referència al
sistema propi i específic d’una determinada
comunitat d’usuaris ―comunitat lingüística―i sobre
un domini lingüístic determinat.
• En tant que codi ―paradigma organitzatiu―, la
llengua emmagatzema tots els signes lingüístics
d’una comunitat... En això esdevé una abstracció
relacionada amb la societat...
• En canvi la parla es relaciona directament amb
l’individu (usuari), perquè és la manera concreta
d’ús del codi.
1.1.1. Llengua i parla (segons Saussure)
La parella llengua / parla com a termes oposats fou establerta per Saussure en
el seu Cours de linguistique générale (1916). Per a Saussure el codi de signes
aïllats (la llengua) és estàtic i de caràcter social, mentre que en l’ús (la parla)
esdevé dinàmic, concret i de caràcter individual. És la parla que produeix la
diversitat lingüística interna o variació lingüística.
1.1.2. Competència i actuació
• Més modernament, la visió saussureana ha resultat ambigua i
fins contradictòria. Així, el creador de la gramàtica generativa,
Noam Chomsky proposa alternativament els conceptes de
competència i actuació.
• Chomsky anomena competència lingüística o gramatical allò
que Saussure anomenava llengua, però aquí el sistema de
regles explicites regeixen la generació i interpretació de les
produccions lingüístiques en un sentit no gens passiu ni
estàtic, sinó amb una capacitat creadora (construir,
reconèixer i entendre infinitat de frases gramaticalment
correctes) que no era en el terme saussureà.
• L’actuació lingüística, per contra, s’acosta més al concepte de
parla: defineix l’ús efectiu que l’individu fa de la competència
lingüística, la seva materialització individual.
• En lingüística, per tant, la competència seria tota la
capacitat que té un parlant-oient d'usar la seva
llengua: tots els mots, tota l'estructura sintàctica,
totes les regles gramaticals, totes les variants
lingüístiques que coneix... I l'actuació seria l'ús que fa
d'aquest coneixement cada vegada que es comunica
lingüísticament. Per tant, competència és capacitat i
actuació és execució.
• http://goo.gl/tk3YYg [WKP.es: Competencia lingüística]
1.1.2. Competència i actuació
1.2. Nivells de la llengua
• La feina del lingüista o del gramàtic consisteix a fer explícites
les unitats i les regles que el parlant usa del sistema:
descriure les possibilitats de la competència lingüística.
• Segons l’abast de la unitat lingüística ―del fonema al text―
parlem d’un o altre nivell de la llengua que constitueixen els
subsistemes de la qual o parts de la gramàtica.
1.2. Nivells de la llengua
• Fonètica: l'estudi dels diferents sons del llenguatge humà
• Fonologia: l'estudi dels patrons del so, o dels fonemes
d'una llengua
• Morfologia: l'estudi de l'estructura interna dels mots
• Sintaxi: l'estudi de la combinació de mots entre si per a
formar frases
• Semàntica: l'estudi del sentit dels mots i dels enunciats
• Estilística: l'estudi de l'estil d'un enunciat (literari o no-literari)
• Pragmàtica: l'estudi de l'ús (literari, figuratiu o qualsevol altre)
dels enunciats en els actes de comunicació
• Anàlisi del discurs: l'estudi dels enunciats organitzats com a
textos
1.3. Fonologia i Fonètica
• Fonologia: Part de la gramàtica que estableix
els fonemes o unitats fòniques d’una llengua,
les propietats, l’estructura de les síl·labes, la
distribució de l’accent i d’altres fenòmens: les
unitats es representen entre barres: /a/.
[Descripció de sistema o paradigma sonor d’una llengua]
• Fonètica: Estudi de les realitzacions concretes
de les unitats i propietats fonològiques. Les
unitats es representen entre claudàtors: [a]
1.3. Fonologia i Fonètica
1.3.1 Fonologia
1.3.2 Fonema
1.3.2.1 Fonema. Característiques
1.3.3 Fonètica
1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica
d’un fonema. L’ús concret dins la seqüència
o tira fònica.
Les anàlisis acústiques (com ara mitjançant
l'espectrògraf) mostren que les realitzacions
fonètiques d’un mateix fonema són diverses,
variacions que depenen de diversos factors:
1. El context ―fonosintaxi
2. La variació diatòpica
3. La fisiologia particular
1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
1.3.3.2 Fenòmens al·lofònics: la neutralització
1.3.3.2 Fenòmens al·lofònics: la neutralització
1.4. Els trets suprasegmentals
1.4. Els trets suprasegmentals:
redistribució sil·làbica
1.4. Els trets suprasegmentals: accents i entonació
1.4. Els trets suprasegmentals: accents i entonació
2. El procés de fonació
• L'aire entra de l'exterior cap
als pulmons per la boca o
pel nas, en un moviment de
la respiració que s'anomena
inspiració. Durant aquest
moviment ens és impossible
parlar.
• Físicament cada so és produït
per una interrupció de la
columna d'aire que surt dels
pulmons pel tracte vocal en el
moment de l'expiració.
Enllaça amb un clic amb
aquesta pàgina web i fes
comparació dels sons
catalans
2.1. Elements del l’aparell fonador
• L'aire procedent dels pulmons
passa per la tràquea I travessa la
glotis, espai o obertura entre les
dues cordes vocals, ubicades a la
laringe.
Aquí és el primer punt on l'aire pot
ser modulat, segons si les cordes
vocals vibren (sons sonors) o no
vibren (sons sords).
El corrent d'aire segueix per la
faringe i arriba als òrgans
articulatoris.
• Si el vel del paladar (part de
darrere del paladar) està elevat,
l'aire surt per la boca (sons orals),
si està abaixat, surt per la
boca i el nas (sons nasals).
• Si l'aire surt per la boca es
produiran sons diferents segons els
òrgans que obstrueixen l'aire (
punt d'articulació: llavis, dents, vel
del paladar) o segons com es
produeix l'obstrucció (mode
d'articulació: obstrucció total, l'aire
surt fregant, o bé pels costats o per
combinació de modes...
3. Criteris de classificació dels sons
1. Segons el comportament de les cordes vocals:
Sonoritat / sordesa
2. Mode d’articulació o de sortida de l’aire:
Nivell d’obstrucció i com es produeix en el
tracte vocal
3. Punt d’articulació o participació i contacte
dels òrgans de fonació
3.1. Comportament de cordes vocals
• Sonoritat: vibració o no de les cordes vocals
• Si l’aire surt lliurement pel tracte vocal
Dos sistemes: vocàlic i consonàntic
Les vocals ―l’aire surt lliurement pel tracte vocal ―són els sons
més sonors i, per això, constitueixen el nucli de les síl·labes.
En les consonants l’aire troba per sortir alguna mena
d’impediment en el tracte vocal
(Clica i compara la realització dels tres sons [a], [p] i [l] ]
3.2. Mode d’articulació Segons com es produeix l'obstrucció en sortir
l'aire classificam els sons en:
- Oclusius: obstrucció total de l'aire (oclusió) seguida d'una explosió.
[p] [b] [t] [d] [k] [g]
- Fricatius: l'aire surt fregant per una petita escletxa.
[f] [v] [s] [z] [ S ] [J]
- Africats: produïts en dos moments, primer oclusió i després fricació
[ts] [dz] [tS] [dJ]
- Nasals: l'aire, en baixar l'úvula, surt pel nas i boca.
[m] [n] [M]fang [N]canya
- Laterals: l'aire surt pels costats de la boca [I] [L]
- Vibrants: l'aire s'interromp pel contacte entre l'àpex de la llengua i
els alvèols (davant paladar).
―Si hi ha un únic contacte → so bategant [ò]
―Si n’hi ha diversos → so vibrant [r]
3.3. Punt d’articulació Segons on es produeix l'obstrucció i els òrgans
que s'aproximen o entren en contacte,
classificam els sons en:
- Bilabial: contacten els dos llavis (superior I inferior)
[p] [b] [B] [m]
- Labiodentals: llavi inferior i dents incisives
[f] [v]
- Dentals: àpex o punta de la llengua i cara interior de les dents incisives
[t] [d] [D]
- Alveolars: àpex de la llengua i alvèols (part davant paladar)
[s] [ts] [z] [dz] [n] [I] [ò] [r]
- Palatals: dors de la llengua (part darrere) i paladar
[ S ] [tS] [J] [dJ] [N]canya [L]
- Velars: postdors de la llengua i vel del paladar
[k] [g] [G] [M]fang
4. Quadre classificació dels sons vocàlics
4.1 Contactes vocàlics
4.1 Contactes vocàlics
5. Quadre classificació dels sons consonàntics
5.1 Contactes Consonàntics
5.1 Contactes Consonàntics
5.1 Contactes Consonàntics
Clica el gràfic següent i descobreix les característiques
dels fonemes de la llengua catalana
Atenció
En la cadena fònica els contextos fonosintàctics
poden produir variants puntuals; la notació
representada als quadres és la dels fonemes
presos aïlladament.
Són fenòmens fonosintàctics: la sonorització, la
sordesa, la neutralització...
6. Exemples i
exercicis
Feu la transcripció fonètica d’aquests sintagmes:
Dissabte de Pasqua
____________________________________
L’arc de Sant Martí
____________________________________
Mig i mig
____________________________________
Un gelat molt deliciós
____________________________________
Un dibuix molt ben fet
____________________________________
Feu la transcripció fonètica d’aquests sintagmes:
Fa un fred congelant
____________________________________
Als afores del poble
____________________________________
Les oques de la granja
____________________________________
Hem vist un xai
____________________________________
Solucionari
Solucionari
Atenció
resultat de
pronúncies no
insulars!
ə o
ə

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

fonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocalsfonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. VocalsLluis Rius
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaANEDJO
 
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.rosaquima
 
L'Aparell Fonador
L'Aparell FonadorL'Aparell Fonador
L'Aparell Fonadorc.p.a
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialElena Gimenez
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesMariona Smile
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaMonosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaannaasiscar
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia TorrasOrgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torrasalex_mascu
 
Contactes Consonàntics
Contactes ConsonànticsContactes Consonàntics
Contactes ConsonànticsLluis Rius
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARIlocoserrallo
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIJsus28
 
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Julia Valera
 

Was ist angesagt? (20)

fonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocalsfonètica catalana. Vocals
fonètica catalana. Vocals
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De Recerca
 
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
 
L'Aparell Fonador
L'Aparell FonadorL'Aparell Fonador
L'Aparell Fonador
 
L´escepticisme
L´escepticismeL´escepticisme
L´escepticisme
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
 
L´origen del coneixement
L´origen del coneixementL´origen del coneixement
L´origen del coneixement
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
 
Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaMonosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia TorrasOrgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
 
Contactes Consonàntics
Contactes ConsonànticsContactes Consonàntics
Contactes Consonàntics
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
 

Ähnlich wie 0011 tema 2. fonètica catalana

Fonètica
FonèticaFonètica
Fonèticalunadan
 
Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema masocias
 
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàFàtima
 
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàFàtima
 
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàFàtima
 
Crea presentación de microsoft office power point
Crea presentación de microsoft office power pointCrea presentación de microsoft office power point
Crea presentación de microsoft office power pointlianaunanyan88
 
2.fonètica pp
2.fonètica pp2.fonètica pp
2.fonètica pppilar
 
El Llenguatge Audiovisual
El Llenguatge AudiovisualEl Llenguatge Audiovisual
El Llenguatge AudiovisualBenito Mendoza
 
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxFonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxMuntsa Tortós
 
Llenguatge i llengua
Llenguatge i llenguaLlenguatge i llengua
Llenguatge i llenguaNuria Franch
 
Pp llengua i comunicació tema 1
Pp llengua  i comunicació tema 1Pp llengua  i comunicació tema 1
Pp llengua i comunicació tema 1M Rosa
 
La Comunicació I El Llenguatge
La Comunicació I El LlenguatgeLa Comunicació I El Llenguatge
La Comunicació I El Llenguatgeguestb1a90e
 
Sociolingüística i multiculturalitat
Sociolingüística i multiculturalitatSociolingüística i multiculturalitat
Sociolingüística i multiculturalitatxanvi
 
El llenguatge radiofònic
El llenguatge radiofònicEl llenguatge radiofònic
El llenguatge radiofònicBenito Mendoza
 
Tema 3 variacio_linguistica
Tema 3 variacio_linguisticaTema 3 variacio_linguistica
Tema 3 variacio_linguisticaitraver
 
Fem Un Programa De Ràdio
Fem Un Programa De RàdioFem Un Programa De Ràdio
Fem Un Programa De RàdioBenito Mendoza
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalNombre Apellidos
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalNombre Apellidos
 
Unitat 1_comunicació
Unitat 1_comunicacióUnitat 1_comunicació
Unitat 1_comunicació038860179t
 
L'enfocament competencial
L'enfocament competencialL'enfocament competencial
L'enfocament competencialcrpbergueda
 

Ähnlich wie 0011 tema 2. fonètica catalana (20)

Fonètica
FonèticaFonètica
Fonètica
 
Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema Tema 1. la llengua com a sistema
Tema 1. la llengua com a sistema
 
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
 
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
 
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del catalàUnitat 1. l'estudi dels sons del català
Unitat 1. l'estudi dels sons del català
 
Crea presentación de microsoft office power point
Crea presentación de microsoft office power pointCrea presentación de microsoft office power point
Crea presentación de microsoft office power point
 
2.fonètica pp
2.fonètica pp2.fonètica pp
2.fonètica pp
 
El Llenguatge Audiovisual
El Llenguatge AudiovisualEl Llenguatge Audiovisual
El Llenguatge Audiovisual
 
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxFonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
 
Llenguatge i llengua
Llenguatge i llenguaLlenguatge i llengua
Llenguatge i llengua
 
Pp llengua i comunicació tema 1
Pp llengua  i comunicació tema 1Pp llengua  i comunicació tema 1
Pp llengua i comunicació tema 1
 
La Comunicació I El Llenguatge
La Comunicació I El LlenguatgeLa Comunicació I El Llenguatge
La Comunicació I El Llenguatge
 
Sociolingüística i multiculturalitat
Sociolingüística i multiculturalitatSociolingüística i multiculturalitat
Sociolingüística i multiculturalitat
 
El llenguatge radiofònic
El llenguatge radiofònicEl llenguatge radiofònic
El llenguatge radiofònic
 
Tema 3 variacio_linguistica
Tema 3 variacio_linguisticaTema 3 variacio_linguistica
Tema 3 variacio_linguistica
 
Fem Un Programa De Ràdio
Fem Un Programa De RàdioFem Un Programa De Ràdio
Fem Un Programa De Ràdio
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
 
Unitat 1_comunicació
Unitat 1_comunicacióUnitat 1_comunicació
Unitat 1_comunicació
 
L'enfocament competencial
L'enfocament competencialL'enfocament competencial
L'enfocament competencial
 

Mehr von jmpinya

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatorijmpinya
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicjmpinya
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanajmpinya
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llulljmpinya
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de textjmpinya
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompartjmpinya
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignaturajmpinya
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàcticajmpinya
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionarijmpinya
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs marchjmpinya
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionarijmpinya
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntiusjmpinya
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbalsjmpinya
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del catalàjmpinya
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòricsjmpinya
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmedajmpinya
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirantjmpinya
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològicjmpinya
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literàriajmpinya
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic catalàjmpinya
 

Mehr von jmpinya (20)

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompart
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català
 

0011 tema 2. fonètica catalana

  • 1. Tema 2 Del sistema als subsistemes, I Fonètica catalana
  • 2. Índex 1. Comunicació 1.1. Llenguatge, llengua, parla 1.1.1. Llengua i parla (Saussure) 1.1.2. Competència i actuació 1.2. Nivells de la llengua 1.4. Fonologia i Fonètica 2. El procés de fonació 2.1. Elements del l’aparell fonador 3. Criteris de classificació dels sons 3.1. Comportament de cordes vocals 3.2. Mode d’articulació 3.3. Punt d’articulació 4. Quadre classificació dels sons vocàlics 5. Quadre classificació dels sons consonàntics 6. Exemples i exercicis 2
  • 3. 1. Comunicació • Ara que sabem comunicació és la transmissió informativa des d’un origen emissor cap a un destí receptor, mitjançant tota una altra sèrie d’elements implicats que la fan possible entre món sensible i el que no ho és en l’estricte patró humà en què sovint hi pensam. • Gairebé tot comunica i no cal pensar, per tant, que l’única comunicació és lingüística.
  • 4. 1.1. Llenguatge, llengua, parla • Però quan, ja en territori humà, el llenguatge de comunicació es fa amb senyals ―signes― d’un sistema operatiu verbal, és a dir, oral i complex per tal com s’articula doblement (Martinet), aleshores ja ens acostam a la definició de llengua. • Totes les persones tenim la mateixa capacitat de llenguatge, però no totes fem servir la mateixa llengua, el mateix sistema. • Per això deim que llengua és un sistema concret, amb la seva particular caracterització fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica ―els subsistemes del sistema― i simbòlica, perquè la llengua marca la relació dels usuaris amb la realitat.
  • 5. 1.1.1. Llengua i parla (segons Saussure) • El concepte de llengua natural fa referència al sistema propi i específic d’una determinada comunitat d’usuaris ―comunitat lingüística―i sobre un domini lingüístic determinat. • En tant que codi ―paradigma organitzatiu―, la llengua emmagatzema tots els signes lingüístics d’una comunitat... En això esdevé una abstracció relacionada amb la societat... • En canvi la parla es relaciona directament amb l’individu (usuari), perquè és la manera concreta d’ús del codi.
  • 6. 1.1.1. Llengua i parla (segons Saussure) La parella llengua / parla com a termes oposats fou establerta per Saussure en el seu Cours de linguistique générale (1916). Per a Saussure el codi de signes aïllats (la llengua) és estàtic i de caràcter social, mentre que en l’ús (la parla) esdevé dinàmic, concret i de caràcter individual. És la parla que produeix la diversitat lingüística interna o variació lingüística.
  • 7. 1.1.2. Competència i actuació • Més modernament, la visió saussureana ha resultat ambigua i fins contradictòria. Així, el creador de la gramàtica generativa, Noam Chomsky proposa alternativament els conceptes de competència i actuació. • Chomsky anomena competència lingüística o gramatical allò que Saussure anomenava llengua, però aquí el sistema de regles explicites regeixen la generació i interpretació de les produccions lingüístiques en un sentit no gens passiu ni estàtic, sinó amb una capacitat creadora (construir, reconèixer i entendre infinitat de frases gramaticalment correctes) que no era en el terme saussureà. • L’actuació lingüística, per contra, s’acosta més al concepte de parla: defineix l’ús efectiu que l’individu fa de la competència lingüística, la seva materialització individual.
  • 8. • En lingüística, per tant, la competència seria tota la capacitat que té un parlant-oient d'usar la seva llengua: tots els mots, tota l'estructura sintàctica, totes les regles gramaticals, totes les variants lingüístiques que coneix... I l'actuació seria l'ús que fa d'aquest coneixement cada vegada que es comunica lingüísticament. Per tant, competència és capacitat i actuació és execució. • http://goo.gl/tk3YYg [WKP.es: Competencia lingüística] 1.1.2. Competència i actuació
  • 9. 1.2. Nivells de la llengua • La feina del lingüista o del gramàtic consisteix a fer explícites les unitats i les regles que el parlant usa del sistema: descriure les possibilitats de la competència lingüística. • Segons l’abast de la unitat lingüística ―del fonema al text― parlem d’un o altre nivell de la llengua que constitueixen els subsistemes de la qual o parts de la gramàtica.
  • 10. 1.2. Nivells de la llengua • Fonètica: l'estudi dels diferents sons del llenguatge humà • Fonologia: l'estudi dels patrons del so, o dels fonemes d'una llengua • Morfologia: l'estudi de l'estructura interna dels mots • Sintaxi: l'estudi de la combinació de mots entre si per a formar frases • Semàntica: l'estudi del sentit dels mots i dels enunciats • Estilística: l'estudi de l'estil d'un enunciat (literari o no-literari) • Pragmàtica: l'estudi de l'ús (literari, figuratiu o qualsevol altre) dels enunciats en els actes de comunicació • Anàlisi del discurs: l'estudi dels enunciats organitzats com a textos
  • 11. 1.3. Fonologia i Fonètica • Fonologia: Part de la gramàtica que estableix els fonemes o unitats fòniques d’una llengua, les propietats, l’estructura de les síl·labes, la distribució de l’accent i d’altres fenòmens: les unitats es representen entre barres: /a/. [Descripció de sistema o paradigma sonor d’una llengua] • Fonètica: Estudi de les realitzacions concretes de les unitats i propietats fonològiques. Les unitats es representen entre claudàtors: [a]
  • 12. 1.3. Fonologia i Fonètica
  • 17. 1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema. L’ús concret dins la seqüència o tira fònica. Les anàlisis acústiques (com ara mitjançant l'espectrògraf) mostren que les realitzacions fonètiques d’un mateix fonema són diverses, variacions que depenen de diversos factors: 1. El context ―fonosintaxi 2. La variació diatòpica 3. La fisiologia particular
  • 18. 1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
  • 19. 1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
  • 20. 1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
  • 21. 1.3.3.2 Fenòmens al·lofònics: la neutralització
  • 22. 1.3.3.2 Fenòmens al·lofònics: la neutralització
  • 23. 1.4. Els trets suprasegmentals
  • 24. 1.4. Els trets suprasegmentals: redistribució sil·làbica
  • 25. 1.4. Els trets suprasegmentals: accents i entonació
  • 26. 1.4. Els trets suprasegmentals: accents i entonació
  • 27. 2. El procés de fonació • L'aire entra de l'exterior cap als pulmons per la boca o pel nas, en un moviment de la respiració que s'anomena inspiració. Durant aquest moviment ens és impossible parlar. • Físicament cada so és produït per una interrupció de la columna d'aire que surt dels pulmons pel tracte vocal en el moment de l'expiració. Enllaça amb un clic amb aquesta pàgina web i fes comparació dels sons catalans
  • 28. 2.1. Elements del l’aparell fonador • L'aire procedent dels pulmons passa per la tràquea I travessa la glotis, espai o obertura entre les dues cordes vocals, ubicades a la laringe. Aquí és el primer punt on l'aire pot ser modulat, segons si les cordes vocals vibren (sons sonors) o no vibren (sons sords). El corrent d'aire segueix per la faringe i arriba als òrgans articulatoris. • Si el vel del paladar (part de darrere del paladar) està elevat, l'aire surt per la boca (sons orals), si està abaixat, surt per la boca i el nas (sons nasals). • Si l'aire surt per la boca es produiran sons diferents segons els òrgans que obstrueixen l'aire ( punt d'articulació: llavis, dents, vel del paladar) o segons com es produeix l'obstrucció (mode d'articulació: obstrucció total, l'aire surt fregant, o bé pels costats o per combinació de modes...
  • 29.
  • 30. 3. Criteris de classificació dels sons 1. Segons el comportament de les cordes vocals: Sonoritat / sordesa 2. Mode d’articulació o de sortida de l’aire: Nivell d’obstrucció i com es produeix en el tracte vocal 3. Punt d’articulació o participació i contacte dels òrgans de fonació
  • 31. 3.1. Comportament de cordes vocals • Sonoritat: vibració o no de les cordes vocals • Si l’aire surt lliurement pel tracte vocal Dos sistemes: vocàlic i consonàntic Les vocals ―l’aire surt lliurement pel tracte vocal ―són els sons més sonors i, per això, constitueixen el nucli de les síl·labes. En les consonants l’aire troba per sortir alguna mena d’impediment en el tracte vocal (Clica i compara la realització dels tres sons [a], [p] i [l] ]
  • 32. 3.2. Mode d’articulació Segons com es produeix l'obstrucció en sortir l'aire classificam els sons en: - Oclusius: obstrucció total de l'aire (oclusió) seguida d'una explosió. [p] [b] [t] [d] [k] [g] - Fricatius: l'aire surt fregant per una petita escletxa. [f] [v] [s] [z] [ S ] [J] - Africats: produïts en dos moments, primer oclusió i després fricació [ts] [dz] [tS] [dJ] - Nasals: l'aire, en baixar l'úvula, surt pel nas i boca. [m] [n] [M]fang [N]canya - Laterals: l'aire surt pels costats de la boca [I] [L] - Vibrants: l'aire s'interromp pel contacte entre l'àpex de la llengua i els alvèols (davant paladar). ―Si hi ha un únic contacte → so bategant [ò] ―Si n’hi ha diversos → so vibrant [r]
  • 33. 3.3. Punt d’articulació Segons on es produeix l'obstrucció i els òrgans que s'aproximen o entren en contacte, classificam els sons en: - Bilabial: contacten els dos llavis (superior I inferior) [p] [b] [B] [m] - Labiodentals: llavi inferior i dents incisives [f] [v] - Dentals: àpex o punta de la llengua i cara interior de les dents incisives [t] [d] [D] - Alveolars: àpex de la llengua i alvèols (part davant paladar) [s] [ts] [z] [dz] [n] [I] [ò] [r] - Palatals: dors de la llengua (part darrere) i paladar [ S ] [tS] [J] [dJ] [N]canya [L] - Velars: postdors de la llengua i vel del paladar [k] [g] [G] [M]fang
  • 34. 4. Quadre classificació dels sons vocàlics
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 40. 5. Quadre classificació dels sons consonàntics
  • 44. Clica el gràfic següent i descobreix les característiques dels fonemes de la llengua catalana Atenció En la cadena fònica els contextos fonosintàctics poden produir variants puntuals; la notació representada als quadres és la dels fonemes presos aïlladament. Són fenòmens fonosintàctics: la sonorització, la sordesa, la neutralització...
  • 46.
  • 47.
  • 48.
  • 49.
  • 50. Feu la transcripció fonètica d’aquests sintagmes: Dissabte de Pasqua ____________________________________ L’arc de Sant Martí ____________________________________ Mig i mig ____________________________________ Un gelat molt deliciós ____________________________________ Un dibuix molt ben fet ____________________________________
  • 51. Feu la transcripció fonètica d’aquests sintagmes: Fa un fred congelant ____________________________________ Als afores del poble ____________________________________ Les oques de la granja ____________________________________ Hem vist un xai ____________________________________