Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Die SlideShare-Präsentation wird heruntergeladen. ×

0011 tema 2. fonètica catalana

Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Nächste SlideShare
2.fonètica pp
2.fonètica pp
Wird geladen in …3
×

Hier ansehen

1 von 53 Anzeige
Anzeige

Weitere Verwandte Inhalte

Diashows für Sie (19)

Ähnlich wie 0011 tema 2. fonètica catalana (20)

Anzeige

Weitere von jmpinya (20)

Anzeige

0011 tema 2. fonètica catalana

  1. 1. Tema 2 Del sistema als subsistemes, I Fonètica catalana
  2. 2. Índex 1. Comunicació 1.1. Llenguatge, llengua, parla 1.1.1. Llengua i parla (Saussure) 1.1.2. Competència i actuació 1.2. Nivells de la llengua 1.4. Fonologia i Fonètica 2. El procés de fonació 2.1. Elements del l’aparell fonador 3. Criteris de classificació dels sons 3.1. Comportament de cordes vocals 3.2. Mode d’articulació 3.3. Punt d’articulació 4. Quadre classificació dels sons vocàlics 5. Quadre classificació dels sons consonàntics 6. Exemples i exercicis 2
  3. 3. 1. Comunicació • Ara que sabem comunicació és la transmissió informativa des d’un origen emissor cap a un destí receptor, mitjançant tota una altra sèrie d’elements implicats que la fan possible entre món sensible i el que no ho és en l’estricte patró humà en què sovint hi pensam. • Gairebé tot comunica i no cal pensar, per tant, que l’única comunicació és lingüística.
  4. 4. 1.1. Llenguatge, llengua, parla • Però quan, ja en territori humà, el llenguatge de comunicació es fa amb senyals ―signes― d’un sistema operatiu verbal, és a dir, oral i complex per tal com s’articula doblement (Martinet), aleshores ja ens acostam a la definició de llengua. • Totes les persones tenim la mateixa capacitat de llenguatge, però no totes fem servir la mateixa llengua, el mateix sistema. • Per això deim que llengua és un sistema concret, amb la seva particular caracterització fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica ―els subsistemes del sistema― i simbòlica, perquè la llengua marca la relació dels usuaris amb la realitat.
  5. 5. 1.1.1. Llengua i parla (segons Saussure) • El concepte de llengua natural fa referència al sistema propi i específic d’una determinada comunitat d’usuaris ―comunitat lingüística―i sobre un domini lingüístic determinat. • En tant que codi ―paradigma organitzatiu―, la llengua emmagatzema tots els signes lingüístics d’una comunitat... En això esdevé una abstracció relacionada amb la societat... • En canvi la parla es relaciona directament amb l’individu (usuari), perquè és la manera concreta d’ús del codi.
  6. 6. 1.1.1. Llengua i parla (segons Saussure) La parella llengua / parla com a termes oposats fou establerta per Saussure en el seu Cours de linguistique générale (1916). Per a Saussure el codi de signes aïllats (la llengua) és estàtic i de caràcter social, mentre que en l’ús (la parla) esdevé dinàmic, concret i de caràcter individual. És la parla que produeix la diversitat lingüística interna o variació lingüística.
  7. 7. 1.1.2. Competència i actuació • Més modernament, la visió saussureana ha resultat ambigua i fins contradictòria. Així, el creador de la gramàtica generativa, Noam Chomsky proposa alternativament els conceptes de competència i actuació. • Chomsky anomena competència lingüística o gramatical allò que Saussure anomenava llengua, però aquí el sistema de regles explicites regeixen la generació i interpretació de les produccions lingüístiques en un sentit no gens passiu ni estàtic, sinó amb una capacitat creadora (construir, reconèixer i entendre infinitat de frases gramaticalment correctes) que no era en el terme saussureà. • L’actuació lingüística, per contra, s’acosta més al concepte de parla: defineix l’ús efectiu que l’individu fa de la competència lingüística, la seva materialització individual.
  8. 8. • En lingüística, per tant, la competència seria tota la capacitat que té un parlant-oient d'usar la seva llengua: tots els mots, tota l'estructura sintàctica, totes les regles gramaticals, totes les variants lingüístiques que coneix... I l'actuació seria l'ús que fa d'aquest coneixement cada vegada que es comunica lingüísticament. Per tant, competència és capacitat i actuació és execució. • http://goo.gl/tk3YYg [WKP.es: Competencia lingüística] 1.1.2. Competència i actuació
  9. 9. 1.2. Nivells de la llengua • La feina del lingüista o del gramàtic consisteix a fer explícites les unitats i les regles que el parlant usa del sistema: descriure les possibilitats de la competència lingüística. • Segons l’abast de la unitat lingüística ―del fonema al text― parlem d’un o altre nivell de la llengua que constitueixen els subsistemes de la qual o parts de la gramàtica.
  10. 10. 1.2. Nivells de la llengua • Fonètica: l'estudi dels diferents sons del llenguatge humà • Fonologia: l'estudi dels patrons del so, o dels fonemes d'una llengua • Morfologia: l'estudi de l'estructura interna dels mots • Sintaxi: l'estudi de la combinació de mots entre si per a formar frases • Semàntica: l'estudi del sentit dels mots i dels enunciats • Estilística: l'estudi de l'estil d'un enunciat (literari o no-literari) • Pragmàtica: l'estudi de l'ús (literari, figuratiu o qualsevol altre) dels enunciats en els actes de comunicació • Anàlisi del discurs: l'estudi dels enunciats organitzats com a textos
  11. 11. 1.3. Fonologia i Fonètica • Fonologia: Part de la gramàtica que estableix els fonemes o unitats fòniques d’una llengua, les propietats, l’estructura de les síl·labes, la distribució de l’accent i d’altres fenòmens: les unitats es representen entre barres: /a/. [Descripció de sistema o paradigma sonor d’una llengua] • Fonètica: Estudi de les realitzacions concretes de les unitats i propietats fonològiques. Les unitats es representen entre claudàtors: [a]
  12. 12. 1.3. Fonologia i Fonètica
  13. 13. 1.3.1 Fonologia
  14. 14. 1.3.2 Fonema
  15. 15. 1.3.2.1 Fonema. Característiques
  16. 16. 1.3.3 Fonètica
  17. 17. 1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema. L’ús concret dins la seqüència o tira fònica. Les anàlisis acústiques (com ara mitjançant l'espectrògraf) mostren que les realitzacions fonètiques d’un mateix fonema són diverses, variacions que depenen de diversos factors: 1. El context ―fonosintaxi 2. La variació diatòpica 3. La fisiologia particular
  18. 18. 1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
  19. 19. 1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
  20. 20. 1.3.3.1 La unitat fonètica: l’al·lòfon
  21. 21. 1.3.3.2 Fenòmens al·lofònics: la neutralització
  22. 22. 1.3.3.2 Fenòmens al·lofònics: la neutralització
  23. 23. 1.4. Els trets suprasegmentals
  24. 24. 1.4. Els trets suprasegmentals: redistribució sil·làbica
  25. 25. 1.4. Els trets suprasegmentals: accents i entonació
  26. 26. 1.4. Els trets suprasegmentals: accents i entonació
  27. 27. 2. El procés de fonació • L'aire entra de l'exterior cap als pulmons per la boca o pel nas, en un moviment de la respiració que s'anomena inspiració. Durant aquest moviment ens és impossible parlar. • Físicament cada so és produït per una interrupció de la columna d'aire que surt dels pulmons pel tracte vocal en el moment de l'expiració. Enllaça amb un clic amb aquesta pàgina web i fes comparació dels sons catalans
  28. 28. 2.1. Elements del l’aparell fonador • L'aire procedent dels pulmons passa per la tràquea I travessa la glotis, espai o obertura entre les dues cordes vocals, ubicades a la laringe. Aquí és el primer punt on l'aire pot ser modulat, segons si les cordes vocals vibren (sons sonors) o no vibren (sons sords). El corrent d'aire segueix per la faringe i arriba als òrgans articulatoris. • Si el vel del paladar (part de darrere del paladar) està elevat, l'aire surt per la boca (sons orals), si està abaixat, surt per la boca i el nas (sons nasals). • Si l'aire surt per la boca es produiran sons diferents segons els òrgans que obstrueixen l'aire ( punt d'articulació: llavis, dents, vel del paladar) o segons com es produeix l'obstrucció (mode d'articulació: obstrucció total, l'aire surt fregant, o bé pels costats o per combinació de modes...
  29. 29. 3. Criteris de classificació dels sons 1. Segons el comportament de les cordes vocals: Sonoritat / sordesa 2. Mode d’articulació o de sortida de l’aire: Nivell d’obstrucció i com es produeix en el tracte vocal 3. Punt d’articulació o participació i contacte dels òrgans de fonació
  30. 30. 3.1. Comportament de cordes vocals • Sonoritat: vibració o no de les cordes vocals • Si l’aire surt lliurement pel tracte vocal Dos sistemes: vocàlic i consonàntic Les vocals ―l’aire surt lliurement pel tracte vocal ―són els sons més sonors i, per això, constitueixen el nucli de les síl·labes. En les consonants l’aire troba per sortir alguna mena d’impediment en el tracte vocal (Clica i compara la realització dels tres sons [a], [p] i [l] ]
  31. 31. 3.2. Mode d’articulació Segons com es produeix l'obstrucció en sortir l'aire classificam els sons en: - Oclusius: obstrucció total de l'aire (oclusió) seguida d'una explosió. [p] [b] [t] [d] [k] [g] - Fricatius: l'aire surt fregant per una petita escletxa. [f] [v] [s] [z] [ S ] [J] - Africats: produïts en dos moments, primer oclusió i després fricació [ts] [dz] [tS] [dJ] - Nasals: l'aire, en baixar l'úvula, surt pel nas i boca. [m] [n] [M]fang [N]canya - Laterals: l'aire surt pels costats de la boca [I] [L] - Vibrants: l'aire s'interromp pel contacte entre l'àpex de la llengua i els alvèols (davant paladar). ―Si hi ha un únic contacte → so bategant [ò] ―Si n’hi ha diversos → so vibrant [r]
  32. 32. 3.3. Punt d’articulació Segons on es produeix l'obstrucció i els òrgans que s'aproximen o entren en contacte, classificam els sons en: - Bilabial: contacten els dos llavis (superior I inferior) [p] [b] [B] [m] - Labiodentals: llavi inferior i dents incisives [f] [v] - Dentals: àpex o punta de la llengua i cara interior de les dents incisives [t] [d] [D] - Alveolars: àpex de la llengua i alvèols (part davant paladar) [s] [ts] [z] [dz] [n] [I] [ò] [r] - Palatals: dors de la llengua (part darrere) i paladar [ S ] [tS] [J] [dJ] [N]canya [L] - Velars: postdors de la llengua i vel del paladar [k] [g] [G] [M]fang
  33. 33. 4. Quadre classificació dels sons vocàlics
  34. 34. 4.1 Contactes vocàlics
  35. 35. 4.1 Contactes vocàlics
  36. 36. 5. Quadre classificació dels sons consonàntics
  37. 37. 5.1 Contactes Consonàntics
  38. 38. 5.1 Contactes Consonàntics
  39. 39. 5.1 Contactes Consonàntics
  40. 40. Clica el gràfic següent i descobreix les característiques dels fonemes de la llengua catalana Atenció En la cadena fònica els contextos fonosintàctics poden produir variants puntuals; la notació representada als quadres és la dels fonemes presos aïlladament. Són fenòmens fonosintàctics: la sonorització, la sordesa, la neutralització...
  41. 41. 6. Exemples i exercicis
  42. 42. Feu la transcripció fonètica d’aquests sintagmes: Dissabte de Pasqua ____________________________________ L’arc de Sant Martí ____________________________________ Mig i mig ____________________________________ Un gelat molt deliciós ____________________________________ Un dibuix molt ben fet ____________________________________
  43. 43. Feu la transcripció fonètica d’aquests sintagmes: Fa un fred congelant ____________________________________ Als afores del poble ____________________________________ Les oques de la granja ____________________________________ Hem vist un xai ____________________________________
  44. 44. Solucionari
  45. 45. Solucionari Atenció resultat de pronúncies no insulars! ə o ə

×