SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 21
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Arquitectura del Renaixement. II institut montsacopa. Olot
Sant Pere del Vaticà Basílica paleocristina, sobre el circ de Neró, on suposadament es va enterrar sant Pere Projecte no executat,  de Bramante de Urbino Projecte no executat,  de Rafael Sanzio
Tractadistes Sebastiano Serlio,  Trattato di architectura Bolonya, 1475-Fontainebleau, 1554/55?     Jacopo Barozzi da Vignola, dit Vignola  (Vignola, 1507 –Roma, 1573)   Andrea di Pietro  della Gondola, dit  Palladio   (Pàdua, 1508-Vicenza, 1580)
VIL·LA CAPRA  (la Rotonda) *. 1551-1569   Andrea Palladio
Les idees dominants en La Rotonda són dues: la simplicitat i la utilitat. Per això s'hi combinen els espais majestuosos i senyorials amb el sentit pràctic que ha de tenir qualsevol residència situada al camp, en què les tasques agrícoles i ramaderes són fonamentals. Les quatre ales de l'edifici, bastides damunt d'un alt  estilobat , s'endinsen en el paisatge partint d'un nucli central que palesa el sentit de residència senyorial i que es destina a funció social. Els parcs i jardins que envolten la residència són, per a Palladio, la mostra de la “naturalesa educada i recreada” per la mà de l'home i de la civilització.
 
ALÇAT  Les quatre entrades principals, totes monumentals, fan que dirigim la mirada, inevitablement, cap a la gran cúpula central: una estructura piramidal –en el sentit d'una lectura en perspectiva– que s'inicia amb les majestuoses escalinates que donen accés a cada pòrtic, uns pòrtics organitzats a la manera dels temples clàssics i amb els elements decoratius que els eren propis: capitells, columnes, frontó, escultures... Aquest conjunt –vist en la seva totalitat monumental i en la seva integració dins l'espai concret– permet copsar el sentit de la convivència entre cultura i història .
PLANTA  La planta de la Rotonda es caracteritza per la disposició en forma de creu grega que dibuixen els quatre pòrtics d'ordre jònic,   construïts damunt d'un elevat estilobat que segueix fidelment els models grecs i romans. Aquests quatre pòrtics donen accés a la planta central on hi ha la sala principal circular amb cúpula –com si es tractés d'una recreació del Panteó d'Agripa–, centre neuràlgic que satisfeia la dimensió social que tenia l'edifici, a imitació dels models renaixentistes anteriors, sobretot de Bramante. La sensació de simplicitat que hi dóna el quadrat central, i que representa la dimensió terrenal, amb la seva cúpula al bell mig, que connecta amb la dimensió espiritual, articula la resta de dependències de la residència. Les escales d'accés a les plantes superiors ocupen els angles que dibuixa la circumferència central, sense espatllar el conjunt simètric de la planta.
Il Redentore . 1576-77  San Giorgio Maggiore . 1560-62.  Ordre gegant, sobre alt podi
Edificis civils Palazzo Chiericati Teatre Olímpic
VIL·LES Vil·la Cornaro i Vil·la Fornari
Miquel Àngel, arquitecte i urbanista
La plaça del Campidoglio, amb l’estàtua Eqüestre de Marc Aureli  L’escala laurenciana a San Lorenzo
 
El manierisme de Giulio Romano i altres arquitectes italians  Els Uffizi, Florència  Giorgio Vasari Palazzo del Te, Mantua     
Renaixement a la Península Ibèrica.
SAN LORENZO DE EL ESCORIAL.  1563-1583   J. B de Toledo i J. de Herrera El conjunt del monument respon a les pretensions del monarca, que volia edificar un complex arquitectònic d'acord amb els seus ideals imperials. Havia de contenir la seva residència personal, espais per exercir les tasques d'un govern centralitzat, un monestir amb una rica biblioteca i un mausoleu on reposarien les despulles reials. Un conjunt, doncs, que materialitzava la idea de centralització i de personificació del poder reial, reflex del moment esplendorós que vivia la monarquia espanyola.
PLANTA  La planta de San Lorenzo de El Escorial, concebuda com un espai quadrat, determina,  unitats quadrades en el seu interior. Tot aquest conjunt s'articula al voltant de l'eix constituït pel pati central –el Pati dels Reis– i l'església. A dreta i a esquerra d'aquest eix es distribueixen les edificacions del conjunt del monument: un entramat de quadrícules que recorda la forma d'una graella, en homenatge a sant Llorenç, el qual, segons la tradició, va ser martiritzat i morí cremat en unes graelles. L'església, inspirada en l'arquitectura de Bramante, domina tota la resta d'edificacions. És un temple d'arrels italianes, que té la planta en forma de creu grega amb una cúpula central que, vista des de l'exterior, domina i dóna cohesió a tot el conjunt.
 
Les diverses parts del gran complex destaquen per l'austeritat que determina la pedra com a únic element decoratiu i per la rigidesa esquemàtica de la planta. Tot el conjunt pretén ser auster i sever, aspectes que s'han relacionat sovint amb la línia mística i ascètica del catolicisme castellà de l'època, que van personificar, per damunt de tot, santa Teresa d'Àvila i sant Joan de la Creu. Pel que fa a l'interior, tanmateix, hi ha profusió d'elements decoratius i ornamentals. Les dependències privades del monarca, situades darrere mateix de l'església –habitació personal, despatx, habitacions per a la família reial...–, presenten una extrema austeritat, que contrasta amb les ampliacions posteriors que van anar fent edificar els monarques que el succeïren –sobretot, la part que correspon als Borbons–. Al costat de les dependències privades, el monarca disposava d'aquelles  que requeria l'exercici de les funcions reials: sala per rebre dignataris , lloc per a la   guàrdia, cancelleria i administració... Sota l'altar major, una cambra coberta amb cúpula fa de mausoleu dels monarques espanyols que han regnat des del segle XVI fins a l'actualitat. En unes sales annexes hi ha les sepultures dels familiars dels monarques.   Pel que fa a les dependències situades a la dreta de l'eix principal del conjunt, constitueixen l'espai destinat al monestir on viuen els monjos .
P. Machuca: Palau Carles V. Façana Univ. Salamanca P. Blai: Generalitat de Catalunya

Más contenido relacionado

Was ist angesagt? (20)

Palladio: Villa Capra
Palladio: Villa CapraPalladio: Villa Capra
Palladio: Villa Capra
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Església de San Lorenzo
Església de San LorenzoEsglésia de San Lorenzo
Església de San Lorenzo
 
Rcc. Palau de Versalles
Rcc. Palau de VersallesRcc. Palau de Versalles
Rcc. Palau de Versalles
 
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
 
Arquitectura Cinquecento
Arquitectura CinquecentoArquitectura Cinquecento
Arquitectura Cinquecento
 
Villa Capra (La Rotonda)
Villa Capra (La Rotonda)Villa Capra (La Rotonda)
Villa Capra (La Rotonda)
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
Unitat 14. La Maison CarréE De Nimes
Unitat 14. La Maison CarréE De NimesUnitat 14. La Maison CarréE De Nimes
Unitat 14. La Maison CarréE De Nimes
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzoARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
 
Plaça de Sant Pere del Vaticà
Plaça de Sant Pere del VaticàPlaça de Sant Pere del Vaticà
Plaça de Sant Pere del Vaticà
 
Tema 11: Renaixament - Obres
Tema 11: Renaixament - ObresTema 11: Renaixament - Obres
Tema 11: Renaixament - Obres
 
Art2 f 45 -villa capra
Art2 f 45 -villa capraArt2 f 45 -villa capra
Art2 f 45 -villa capra
 
san lorenzo
san lorenzosan lorenzo
san lorenzo
 
Santa Maria del Naranco
Santa Maria del NarancoSanta Maria del Naranco
Santa Maria del Naranco
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
 

Ähnlich wie 3b. arquitectura del renaixement.ii

2. arquitectura renaixement
2. arquitectura renaixement2. arquitectura renaixement
2. arquitectura renaixementjesus gutierrez
 
6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barrocajgutier4
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixementmalmuni1
 
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El CinquecentoArquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecentojulijurado
 
Arquitectura Del Quattrocento Italià
Arquitectura Del Quattrocento ItaliàArquitectura Del Quattrocento Italià
Arquitectura Del Quattrocento Italiàjulijurado
 
Arquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellanaArquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellanaAssumpció Granero
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍSAssumpció Granero
 
El Renaixement
El RenaixementEl Renaixement
El Renaixementdamarca79
 
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓAssumpció Granero
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarMò C
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatAssumpció Granero
 
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaJulia Valera
 
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓAssumpció Granero
 

Ähnlich wie 3b. arquitectura del renaixement.ii (20)

2. arquitectura renaixement
2. arquitectura renaixement2. arquitectura renaixement
2. arquitectura renaixement
 
6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
Catedral De Lleó
Catedral De LleóCatedral De Lleó
Catedral De Lleó
 
Fitxes Renaixement espanyol
Fitxes Renaixement espanyol  Fitxes Renaixement espanyol
Fitxes Renaixement espanyol
 
6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca
 
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El CinquecentoArquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
 
Arquitectura Del Quattrocento Italià
Arquitectura Del Quattrocento ItaliàArquitectura Del Quattrocento Italià
Arquitectura Del Quattrocento Italià
 
Arquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellanaArquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellana
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
 
El Renaixement
El RenaixementEl Renaixement
El Renaixement
 
Art Romànic
Art RomànicArt Romànic
Art Romànic
 
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
 
29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES Maremar
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitectura
 
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
 

Mehr von jgutier4

Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primatsjgutier4
 
Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.jgutier4
 
Economia catalana j borràs
Economia catalana j borràsEconomia catalana j borràs
Economia catalana j borràsjgutier4
 
Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13jgutier4
 
26. el profeta
26. el profeta26. el profeta
26. el profetajgutier4
 
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerrocajgutier4
 
Joan miró pp.
Joan miró pp.Joan miró pp.
Joan miró pp.jgutier4
 
Salvador dalí la persistència de la memòria
Salvador dalí   la persistència de la memòriaSalvador dalí   la persistència de la memòria
Salvador dalí la persistència de la memòriajgutier4
 
5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.jgutier4
 
La ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasiasLa ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasiasjgutier4
 
4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernika4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernikajgutier4
 
17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoretjgutier4
 
5.casa cascada
5.casa cascada5.casa cascada
5.casa cascadajgutier4
 
Monet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianaMonet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianajgutier4
 
4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serratjgutier4
 
3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovas3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovasjgutier4
 
3. la torre eiffel
3. la torre eiffel3. la torre eiffel
3. la torre eiffeljgutier4
 
Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.jgutier4
 
La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2jgutier4
 

Mehr von jgutier4 (20)

Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primats
 
Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.
 
Economia catalana j borràs
Economia catalana j borràsEconomia catalana j borràs
Economia catalana j borràs
 
Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13
 
26. el profeta
26. el profeta26. el profeta
26. el profeta
 
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
 
Joan miró pp.
Joan miró pp.Joan miró pp.
Joan miró pp.
 
Salvador dalí la persistència de la memòria
Salvador dalí   la persistència de la memòriaSalvador dalí   la persistència de la memòria
Salvador dalí la persistència de la memòria
 
5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.
 
El crit
El critEl crit
El crit
 
La ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasiasLa ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasias
 
4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernika4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernika
 
17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret
 
5.casa cascada
5.casa cascada5.casa cascada
5.casa cascada
 
Monet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianaMonet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.diana
 
4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat
 
3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovas3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovas
 
3. la torre eiffel
3. la torre eiffel3. la torre eiffel
3. la torre eiffel
 
Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.
 
La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2
 

3b. arquitectura del renaixement.ii

  • 1. Arquitectura del Renaixement. II institut montsacopa. Olot
  • 2. Sant Pere del Vaticà Basílica paleocristina, sobre el circ de Neró, on suposadament es va enterrar sant Pere Projecte no executat, de Bramante de Urbino Projecte no executat, de Rafael Sanzio
  • 3. Tractadistes Sebastiano Serlio, Trattato di architectura Bolonya, 1475-Fontainebleau, 1554/55?  Jacopo Barozzi da Vignola, dit Vignola (Vignola, 1507 –Roma, 1573)  Andrea di Pietro della Gondola, dit Palladio  (Pàdua, 1508-Vicenza, 1580)
  • 4. VIL·LA CAPRA (la Rotonda) *. 1551-1569 Andrea Palladio
  • 5. Les idees dominants en La Rotonda són dues: la simplicitat i la utilitat. Per això s'hi combinen els espais majestuosos i senyorials amb el sentit pràctic que ha de tenir qualsevol residència situada al camp, en què les tasques agrícoles i ramaderes són fonamentals. Les quatre ales de l'edifici, bastides damunt d'un alt estilobat , s'endinsen en el paisatge partint d'un nucli central que palesa el sentit de residència senyorial i que es destina a funció social. Els parcs i jardins que envolten la residència són, per a Palladio, la mostra de la “naturalesa educada i recreada” per la mà de l'home i de la civilització.
  • 6.  
  • 7. ALÇAT Les quatre entrades principals, totes monumentals, fan que dirigim la mirada, inevitablement, cap a la gran cúpula central: una estructura piramidal –en el sentit d'una lectura en perspectiva– que s'inicia amb les majestuoses escalinates que donen accés a cada pòrtic, uns pòrtics organitzats a la manera dels temples clàssics i amb els elements decoratius que els eren propis: capitells, columnes, frontó, escultures... Aquest conjunt –vist en la seva totalitat monumental i en la seva integració dins l'espai concret– permet copsar el sentit de la convivència entre cultura i història .
  • 8. PLANTA La planta de la Rotonda es caracteritza per la disposició en forma de creu grega que dibuixen els quatre pòrtics d'ordre jònic, construïts damunt d'un elevat estilobat que segueix fidelment els models grecs i romans. Aquests quatre pòrtics donen accés a la planta central on hi ha la sala principal circular amb cúpula –com si es tractés d'una recreació del Panteó d'Agripa–, centre neuràlgic que satisfeia la dimensió social que tenia l'edifici, a imitació dels models renaixentistes anteriors, sobretot de Bramante. La sensació de simplicitat que hi dóna el quadrat central, i que representa la dimensió terrenal, amb la seva cúpula al bell mig, que connecta amb la dimensió espiritual, articula la resta de dependències de la residència. Les escales d'accés a les plantes superiors ocupen els angles que dibuixa la circumferència central, sense espatllar el conjunt simètric de la planta.
  • 9. Il Redentore . 1576-77 San Giorgio Maggiore . 1560-62. Ordre gegant, sobre alt podi
  • 10. Edificis civils Palazzo Chiericati Teatre Olímpic
  • 11. VIL·LES Vil·la Cornaro i Vil·la Fornari
  • 13. La plaça del Campidoglio, amb l’estàtua Eqüestre de Marc Aureli L’escala laurenciana a San Lorenzo
  • 14.  
  • 15. El manierisme de Giulio Romano i altres arquitectes italians  Els Uffizi, Florència  Giorgio Vasari Palazzo del Te, Mantua  
  • 16. Renaixement a la Península Ibèrica.
  • 17. SAN LORENZO DE EL ESCORIAL. 1563-1583 J. B de Toledo i J. de Herrera El conjunt del monument respon a les pretensions del monarca, que volia edificar un complex arquitectònic d'acord amb els seus ideals imperials. Havia de contenir la seva residència personal, espais per exercir les tasques d'un govern centralitzat, un monestir amb una rica biblioteca i un mausoleu on reposarien les despulles reials. Un conjunt, doncs, que materialitzava la idea de centralització i de personificació del poder reial, reflex del moment esplendorós que vivia la monarquia espanyola.
  • 18. PLANTA La planta de San Lorenzo de El Escorial, concebuda com un espai quadrat, determina, unitats quadrades en el seu interior. Tot aquest conjunt s'articula al voltant de l'eix constituït pel pati central –el Pati dels Reis– i l'església. A dreta i a esquerra d'aquest eix es distribueixen les edificacions del conjunt del monument: un entramat de quadrícules que recorda la forma d'una graella, en homenatge a sant Llorenç, el qual, segons la tradició, va ser martiritzat i morí cremat en unes graelles. L'església, inspirada en l'arquitectura de Bramante, domina tota la resta d'edificacions. És un temple d'arrels italianes, que té la planta en forma de creu grega amb una cúpula central que, vista des de l'exterior, domina i dóna cohesió a tot el conjunt.
  • 19.  
  • 20. Les diverses parts del gran complex destaquen per l'austeritat que determina la pedra com a únic element decoratiu i per la rigidesa esquemàtica de la planta. Tot el conjunt pretén ser auster i sever, aspectes que s'han relacionat sovint amb la línia mística i ascètica del catolicisme castellà de l'època, que van personificar, per damunt de tot, santa Teresa d'Àvila i sant Joan de la Creu. Pel que fa a l'interior, tanmateix, hi ha profusió d'elements decoratius i ornamentals. Les dependències privades del monarca, situades darrere mateix de l'església –habitació personal, despatx, habitacions per a la família reial...–, presenten una extrema austeritat, que contrasta amb les ampliacions posteriors que van anar fent edificar els monarques que el succeïren –sobretot, la part que correspon als Borbons–. Al costat de les dependències privades, el monarca disposava d'aquelles que requeria l'exercici de les funcions reials: sala per rebre dignataris , lloc per a la guàrdia, cancelleria i administració... Sota l'altar major, una cambra coberta amb cúpula fa de mausoleu dels monarques espanyols que han regnat des del segle XVI fins a l'actualitat. En unes sales annexes hi ha les sepultures dels familiars dels monarques. Pel que fa a les dependències situades a la dreta de l'eix principal del conjunt, constitueixen l'espai destinat al monestir on viuen els monjos .
  • 21. P. Machuca: Palau Carles V. Façana Univ. Salamanca P. Blai: Generalitat de Catalunya