1. QUIN VA SER EL
PAPER POLÍTIC I
SOCIAL DE LA DONA
AL SEGLE XX?
Júlia Guerrero i Illa G-38
Projecte de Recerca de 4tESO
INS Lluís Domènech i Montaner
Professors: Francisco Sánchez i
Anna Franquesa
Curs 2014-2015
2. Índex
- Introducció
- La dona i el desenvolupament social.
- La dona en el panorama polític i econòmic.
- La discriminació laboral i les limitacions.
- Les dones feministes més importants:
Nivell internacional.
Nivell nacional.
- Feminisme i masclisme al cinema.
La Sonrisa de Monalisa
- La situació actual de la dona.
- Conclusió / Resposta.
- Bibliografia.
3. Introducció
Des de principis de temps, s’ha considerat a la dona com el sexe inferior, el
segon sexe. Sent discriminada o feta servir com a objecte per vendre. Centraré
la explicació al segle XX, un temps de canvi i una època molt important per les
dones d’arreu del món.
A principis del S.XX encara considerades com només una necessitat per tenir
fills i cuidar de la casa. Havent-se de casar amb homes que no estimaven i fent
un paper davant la societat que el tenien tant interioritzat, que els hi sortia innat.
Créixer amb la idea que un dia s’haurien de casar amb un home de bona
posició, tenir fills, cuidar de la casa i del marit. Això les riques, perquè les dones
pobres havien de treballar al camp o en feines deplorables i amb males
condicions. Si aconseguien casar-se amb un bon home ja era un miracle,
perquè almenys tenien assegurada una vida més tranquil•la.
Us parlaré d’aquella època, de les reivindicacions que algunes dones van fer
perquè es produís un canvi i que han fet progressar el món fins el que és ara.
Amb totes els seus avantatges i desavantatges, crides a la llibertat i a la igualtat
i lluites per aconseguir els mateixos drets que els homes.
La dona i el desenvolupament social
El feminisme sempre va estar més centrat en reivindicacions de tipus social,
com el dret a l'educació o al treball.
El domini del gènere masculí es basava en la idea de la "domesticitat" que
establia els principals arquetips femenins, la seva funció social i el seu codi de
conducta. Limitaven l'activitat de la dona al cercle de les tasques domèstiques, i
la seva preparació per a alguna cosa que sigues estrictament del matrimoni.
Algunes de les regles de la dona eren: 1- Tenir llest el sopar. 2- Estar sempre
guapa quan tornés el marit a casa. 3- Arreglar la casa. 4- Preparar els nens. 5-
Minimitzar el soroll, apagar els electrodomèstics i fer callar els nens pensant en
tots els sorolls que ell ha suportat durant el dia. 6- No queixar-se, no saturar-lo
amb problemes insignificants.
L'escriptor català, Pompeu Gener, republicà federal i lligat als sectors més
progressistes del país, afirmava el següent: "En si mateixa, la dona, no és com
l'home, un ésser complet; és només l'instrument de la reproducció, la destinada
a perpetuar l'espècie; mentre que l'home és l'encarregat de fer-la progressar, el
generador de la intel·ligència i creador del món social. "
4. La dona en el panorama polític i econòmic
El sufragi femení és el dret de vot exercit per les dones amb el dret polític i
constitucional a votar els càrrecs públics i també a ser votades. En aquesta
fotografia podem veure les partidàries del sufragi femení britànic a principis del
segle XX.
Les dones, ja que no podien treballar perquè estaven tot el dia a casa, no
rebien cap abonament econòmic. Els diners de la família venien només de la
butxaca del pare, cosa que encara augmentava més el seu instint de
superioritat i el rol de dominant. I quan van començar a treballar cobraven una
misèria, per això van exigir, mitjançant manifestacions crides, un augment de
sou i una igualtat laboral amb els homes.
Les 3 presidentes llatinoamericanes: Cristina Fernández (Argentina), Michelle
Bachelet (Xile) i Dilma Rouseff (Brasil). Representen el fruit de les lluites,
durant el segle XX, per la participació política de les dones, la independència
femenina i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
Una dada interessant és que el 16 d’abril de 1933, mitjançant una consulta
popular a Canet de Mar, les canetenques van ser les primeres dones de l’estat
espanyol que van exercir el dret del vot femení. Per decidir l’edificació i la
situació de la nova Plaça Mercat, un dels equipaments comercials de Canet
amb més tradició i història.
La discriminació laboral i les limitacions
Les dones a part de treballar a casa, també van exercir en oficis artesanals
(modistes, costureres, forneres), extensions de l’activitat domèstica. El fet més
significatiu és el seu ingrés com a força laboral obrera.
La dona casada tenia pràcticament prohibit l’ingrés a la feina fabril, ja que es
considerava que no era compatible amb la vida familiar. Les dones obreres de
les primeres generacions estaven sotmeses a llargues jornades de treball i a
treballar en llocs en males condicions. Moltes vegades guanyaven la meitat del
salari d’un home en la mateixa feina i sector industrial i pels patrons, la idea del
salari femení era un ingrés familiar complementari i això justificava que no fos
igual al de l’obrer. La denuncia de xantatges sexuals i comportaments
masculins irrespectuosos va ser freqüent.
Elles reivindicaven i exigien millores salarials i sanitàries fent vagues, o també
per exigir la fi dels abusos sexuals per part dels caps de la fàbrica. Amb la
creixent masculinització del treball obrer, a les dones dels sectors pobres se'ls
van tancar oportunitats d'ascens social i van quedar condemnades, moltes
d'elles, a la subocupació i al treball domèstic com alternatives per generar
ingressos econòmics.
5. A partir de la Primera Guerra Mundial es van incorporar a les fàbriques i es van
posar al càrrec de serveis socials. Serà després de la Segona Guerra Mundial
quan el feminisme, com a ideologia, sigui assumit per tota la societat, i això
gràcies a la informació i a la societat de masses. Les dones es van incorporar a
l'àmbit laboral i això va suposar la segona onada del feminisme.
Les limitacions de les dones per part, majoritàriament, dels homes eren
infinites. Discriminació per gènere, impedint-li fer certes feines, tenir veu i poder
parlar per ella mateixa, ensenyant-la a només cuidar de la casa i els nens, no
poder estudiar tant com els homes o treure’s una carrera universitària. Ser
discriminades en el món empresarial i no plantejant-se treballar sense el permís
dels seus marits. Per què una dona no podia tenir una feina o obrir un compte
en el banc sense el consentiment del seu marit? Perquè la societat no estava
preparada, era una societat masclista. La societat assumia que les dones no
poguessin tenir el poder. Ja que als homes no els hi agradava que les dones
tinguessin càrrecs alts i fossin importants.
Les dones feministes més importants
Nivell internacional:
Clara Zetkin
Comunista alemanya i lluitadora pels drets de la dona, Clara va mantenir una
relació estreta amb Rosa Luxemburg. Va ser una important impulsora del
feminisme en la seva època, va fundar la Internacional Socialista de Dones,
que encara es manté en peu, i va proposar el 8 de març com el Dia
Internacional de la Dona.
Susan B. Anthony
Feminista nord-americana del segle XIX, Susan va ser una important líder dels
drets civils de les dones. Va lluitar incansablement perquè a la dona se li
permetés votar lliurement. Va ser autora d'un diari feminista i va arribar a
impartir al voltant de 100 conferències a l'any.
Simone de Beauvoir
Filòsofa francesa i parella del també filòsof Jean-Paul Sartre, és autora d’El
segon sexe, una de les obres més emblemàtiques del moviment feminista.
Aquest llibre va ser escrit en 1949 i aborda els rols de la dona al llarg de la
història, així com una dissertació filosòfica sobre el que significa ser dona.
6. Nivell nacional:
La Pasionaria
O Dolores Ibárruri va ser una política espanyola. Pasionaria va destacar com a
dirigent política en la Segona República Espanyola i en la Guerra Civil. És una
històrica dirigent del Partit Comunista d'Espanya, a la seva lluita política va unir
la lluita pels drets de les dones per demostrar que les dones, fossin de la
condició que fossin, eren lliures de triar el seu destí.
Emilia Pardo Bazán
Escriptora feminista que va denunciar i criticar durament la desigualtat
educativa vigent entre homes i dones, i el sexisme en els cercles intel·lectuals.
Va fundar i va dirigir la publicació La Biblioteca de la Dona, i encara que va ser
rebutjada tres vegades per formar part de la Reial Acadèmia Espanyola de la
Llengua, però sí que va aconseguir ser la primera dona que ocupava una
càtedra de literatura neollatina en Universitat Central de Madrid.
Feminisme i masclisme al cinema
La Sonrisa de Monalisa:
La pel·lícula està ambientada als anys 50 i tracta de la història d’una professora
nord-americana que la contracten a una escola només de dones a Anglaterra,
com a professora d’Història de l’Art. Ella considera que les noies s’han de
preparar per una vida professional, treure’s un títol i rebre uns bons estudis
superiors. Que han de sortir de la idea que només s’han de preparar pel
matrimoni, els fills i la vida a casa. Les autoritats de l’ institut s’adonen del tipus
d’ensenyament de la Katherine i li criden l’atenció, ella no els hi fa cas i
l’expulsen. Passen coses que la fan tornar a l’escola i quan torna a marxar,
deixa en el pensament de les alumnes un canvi d'actituds pel que fa a
considerar el seu paper com a dones dins d'una societat carregada de valors
tradicionals.
On primer podem veure a l’home com a proveïdor i la dona com encarregada
de la cura de la llar, questes actituds observades a la noia que es casa. Quan
l’americana arriba, amb uns ideals totalment diferents als seus i les dues
posicions es confronten , creen problemes. La idea anterior a la seva arribada:
dones submises, preparades a les escoles per assumir el rol de mestresses de
cases i la idea nova: la dona que es prepara professionalment, deixant a una
banda l'antiga tradició.
Per exemple aquest anunci que diu que si la teva dona no té habilitats
domèstiques, almenys ella encara pot portar-li una cervesa. O l’altre on diu que
com més treballi la seva dona, més maca es veu.
7. La situació actual de la dona
La dona continua lluitant pels seus drets, mai s’ha donat per vençuda.
Continuen lluitant pels seus drets i per la igualtat de sexe. Els avenços que ha
aconseguit la dona són molts però no suficients. Encara continua havent-hi
desigualtats que fan no avanci la societat.
Intentant canviar el paper de les dones en tots els àmbits, buscant la igualtat
entre homes i dones, no la superioritat de la dona. Aconseguint canviar
diversos aspectes com que la dona ja no és tan considerada com la "minyona"
del marit, ja estudien, treballen, són caps i fins i tot hi ha líders polítiques.
Gràcies a dones important i conegudes com la princesa Diana, la Frida Kahlo o
la Hilary Clinton s’ha pogut promoure aquest sentiment de moltes dones per la
igualtat de les dones i la difusió del poder de les dones. Aquí tenim una frase
que va dir la Hilary Clinton, dona de Bill Clinton i Secretària d’Estat dels Estats
Units. “Crec que els drets de les dones i les noies és l’assignatura pendent del
segle 21”
I gràcies a tots aquests esforços, cada 8 de març es celebra el Dia
internacional de la dona i commemora la lluita de la dona per la seva
participació en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persona.
Conclusió/Resposta
Quin va ser el paper polític i social de la dona al segle XX? Doncs segurament
va ser un paper molt difícil i que ha costat molts esforços per arribar a ser el
que tenim ara. En el tema polític, lluitar per tenir veu i decidir al mateix nivell
que els homes i a nivell social, primer només una mestressa de casa i després,
amb molt d’esforç, una ciutadana amb els mateixos drets que una persona del
sexe contrari.
Tot i que les dones han aconseguit el dret a vot, a la igualtat laboral i a ser
escoltades, en molts països en vies de desenvolupament les dones viuen a la
pobresa, tenen dificultats laborals i no tenen igualtat. Com per exemple en les
societats musulmanes, on l’home és un ésser superior i la dona, pel carrer, ha
de caminar tres passos per darrere d’ell.
L'estatus de la dona ha canviat, primer va ser tractada com una fera
domesticada, fins fa un segle que era considerada com un persona menor i des
de fa uns anys la dona ha arribat a ser considerada com algú gairebé igual en
drets i en capacitats.
8. La dona continua tenint una gran quantitats de coses al cap per preocupar-se
com els fills, la feina, la família, els amics i el que pensin els demés. Tot
aquestes preocupacions també les pot tenir un home perfectament, però
sembla que encara no s’ha acabat d’establir la igualtat entre els dos i per tant,
encara queda molt per fer i hauríem de cooperar per aconseguir-ho.
Bibliografia
- Wikipedia
- Google imatges
- Famliars, coneguts i amics
- REYES CÁRDENAS, CATALINA Cambios en la vida femenina durante la
primera mitad del siglo XX Disponible:
http://www.banrepcultural.org/node/73271
- JOSEP MARÍA BENET I JORNET, RODOLF SIRERA, ANTONIO ONETTI
(2012) Amar en Tiempos Revueltos (sèrie de TVE) Disponible:
http://www.rtve.es/television/amarentiemposrevueltos/2008-2012.shtml
- Feminismo: mujeres que cambiaron el rumbo de la historia. Disponible:
http://vidayestilo.terra.com/mujeres-de-hierro/feminismo-mujeres-que-
cambiaron-el-rumbo-de-la-
historia,1d0e7687af144410VgnVCM10000098cceb0aRCRD.html
