SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 43
Educar en la societat del coneixement C ooperació
Justificació Organització metodològica Exemples Dificultats Índex de l’exposició
Si em dius on vols anar t’ho diré. Bon dia senyor, quin camí he de seguir? Alícia al país de les meravelles Quin camí hem de prendre?
1 L’escola vol els alumnes que no la necessiten. L’escola és un entorn artificial que cal adequar a la realitat. Justificació El moviment d’una bola repercuteix en les altres i recíprocament. D’aquesta manera, els canvis en la nova societat provoquen canvis en l’educació dels nostres alumnes
Funció de l’educació ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],OBJECTIU ECONÒMIC OBJECTIU FORMACIÓ INTEL·LECTUAL , SOCIAL i EMOCIONAL
De la societat industrial a la societat del coneixement D’un  coneixemnt centralitzat , basat en la saviesa del mestre, exclusiu per a pocs,  i només mitjançant el llenguatge escrit o oral. Propi de la societat industrial. A un coneixement al qual tothom  té accés,  no centralitzat  únicament en el mestre,  accessible per a tothom , on el llenguatge ja no és l’única font i on les noves generacions saben coses que les velles desconeixen.
La  sociedad de la Información  y la  sociedad del conocimiento   son dos conceptos que a m e nudo son utilizados de un a  manera acrítica. La soci edad de la información hace referencia a la creciente capacidad tecnológica para almacenar cada vez más información y hacerla circular cada vez más rápidamente y con mayor capacidad de difusión. La sociedad del conocimiento hace referencia a otra cosa: a la apropiación crítica, y por tanto selectiva, de esta información protagonizada por ciudadanos que saben que quieren y que necesitan saber en cada caso, y por ende saben de qué pueden y deben prescindir. DEFINICIÓ WIQUIPEDIA Informació vers coneixement La  informació  es transmet, el  coneixement  s’adquireix Canvi important
Quin paper té l’escola? La incertesa és gran: estem en el procés mateix. Sis escenaris possibles de la OCDE, un d’ells elimina en part l’escola físicament El que està clar, és que serà DIFERENT  a com l’hem coneguda fins ara
Instruments de treball intel.lectual Les TIC no són instruments  tal i com altres que hem conegut fins el moment. Ens permeten un accés a la informació necessària, a la comparació i a la compartició: a generar coneixement. Del professor com a font única de la informació a la informació distribuida. LES GRANS TRANSFORMACIONS
Transformacions necessàries Del donar respostes  al fer preguntes L’educador en el procés d’aprenentatge dels alumnes 1a. El rol del professor com a guia
Transformacions necessàries Dels instruments per usar als instruments per treballar l’intel.lecte 2a. Els instruments propis de la seva generació
Transformacions necessàries Del tots fent el mateix i amb el mateix punt de focalització  a una nova manera de treballar Horaris en  funció del treball  i no de l’àrea o especialitat Els ESPAIS i els HORARIS 3a.
Transformacions necessàries Aprenent a partir de problemes i solucionar-los per vies múltiples amb les eines necessaries per poder-ho fer amb qualitat. Del  donar respostes  al  fer preguntes 4a. El tractament del currículum
De l’avaluació igual per a tots  a  l’avaluació que contempli a l’individu Transformacions necessàries La manera en que avaluem 5a.
Resumint, necessitem: Les eines: maquinari + ADSL Els ingredients: els materials digitalitzats El cuiner: el mestre o professor El menú: igual per a tots La carta: l’excenl.lècia, la diversitat
Visió sistèmica EL TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES EL CANVI DELS AGENTS SOCIALS L’ADMINISTRACIÓ COM A FACILITADOR DEL CANVI No ho podem fer sols Treballar en equip, compartir informació, generar els entorns d’aprenentatge i guiar els alumnes en els processos. Poder estar connectats amb l’escola i amb el treball que fan els seus fills. Poder-hi intervenir realment. Ajudar a organitzar la informació i ofertar serveis útils per a l’aprenentatge. Menys intervenció burocràtica, millorar la formació inicial, solucionar problemes reals dels centres i les adjudicacions.
2 El projecte de centre amb l’intent de basar-lo en aquestes transformacions
Objectius de centre COMPETÈNCIES DEL CONEIXEMENT Alumnes  que  aprofundeixin  en el treball que duen a terme Protagoniostes  del seu aprenentatge Alumnes  autònons  i responsables del seu procés aprenentatge Alumnes  col·laboradors  i participatius Alumnes  generadors  de nous coneixements COMPETÈNCIA SOCIAL Alumnes  preparats  per viure i conviure en la seva societat  Confuci només ajudava els seus estudiants quan havien fet l’esforç d’haver pensat respecte  a un tema o una pregunta i no podien trobar les respostes.
L’objectiu per aconseguir-los: la competència Els continguts són l’excusa per treballar l’objectiu:  SER COMPETENTS
Competència és la capacitat d’ utilitzar  els  coneixements i habilitats , de manera  transversal i   interactiva , en  contextos i situacions  que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la  comprensió , la  reflexió  i el  discerniment  tenint en compte la  dimensió social de cada situació . Entenem per COMPETÈNCIA: Conxita Mayós Cal dissenyar els entorns d’aprenentatge que ho afavoreixin, sinó, tot queda, única i exclusivament, en una parrafada molt bonica.
Mètode tradicional Un canvi de chip necessari. L’objectiu són ells.
Ens basem en: Evaluar  si alguien es competente es en parte comprobar su capacidad para  reorganizar  lo aprendido, para transferirlo a nuevas situaciones i contextos. Carles Monereo Cal treballar les competències de:  Saber , saber  ser , saber  fer  i saber  estar Jaques Delors Cal que els alumnes interactuin, actuin  autònomament  i sàpiguen utilitzar les eines. Projecte Deseco L’èxit dels individus depèn de l’èxit del grup al qual pertanyen, la qual cosa obliga a crear un clima de  cooperació . Teoria social de l’aprenentatge
Organització metodològica Punt de partida 3R  (assignatures instrumentals) L’apartat  sistemàtic  (treball individual) El  Treball Cooperatiu  (en grup) I es comparteix en Gran grup Font: National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA.  Si s’escolta ( oral ) Si es llegeix ( lectura ) Si s’escolta i es veu ( audiovisual ) Si hi ha una demostració ( observació ) Si es discuteix ( diàleg ) Si es fa ( exercici   pràctic ) Si s’explica a un altre ( comprensió i comunicació ) 5 %  10 %  20 %  30 %  50 %  75 %  90
26 Si es llegeix ( lectura ) Si s’escolta i es veu ( audiovisual ) Si hi ha una demostració ( observació ) Si es discuteix ( diàleg ) Si es fa ( exercici   pràctic ) Si s’explica a un altre ( comprensió i comunicació ) Si s’escolta ( oral )
Organització curricular Plantejament metodològic SOL EQUIP ESFORÇ COOPERACIÓ Llengües Matemàtiques Explicació Exercitació Descripcions  Narracions Dictats Lectura eficaç Càlcul mental Problemes  Operacions Esquemes Pla de treball Tallers Treball per projectes Àrees del coneixement Plantejament d’un problema a resoldre proposant diferents activitats amb la màxima interdisciplinarietat possible i el màxim de recursos per poder-lo resoldre. SISTEMÀTIC T. COOPERATIU Competència + coneixements Expressió Música Dibuix/pintura/ vídeo L’acció tutorial Disseny art. E. Física / ioga / kinesiiologia Àrees instrumentals 3R
 
Situació real   que ens obliga a intervenir i qüestiona o planteja preguntes que s’han de resoldre ESQUEMA D’ACTUACIÓ  A ESQUEMA D’ACTUACIÓ  B ESQUEMA D’ACTUACIÓ  C Metodologia ABP Interdisciplinarietat ENTORN D’APRENENTATGE DONAR RESPOSTES ANÀLISI DE LA SITUACIÓ SELECCIÓ ESQUEMA D’ACTUACIÓ ESQUEMA D’ACTUACIÓ  D Fets Conceptes Procediments Actituds
Confuci  només ajudava els seus estudiants quan havien fet l’esforç d’haver pensat respecte a un tema o una pregunta i no podien trobar les respostes. L’ajuda de Confuci no estava en la forma d’una resposta model o patró que els estudiants havien de repetir, sinó com un estímul a pensar, orientant-los cap a un camí que els permetria aprendre independentment i cercar les seves pròpies respostes. En el segle XVII,  Amos Comenius  escrivia «els mestres a ensenyar menys, els alumnes a aprendre més» Shoemaker  ensenyava als seus estudiants d’electrònica bàsica a través del procés de reparació i manteniment de l’equip de ràdio. Els resultats mostraven un nivell més alt de competència en els qui van aprendre d’aquesta manera que els qui convencionalment començaven a aprendre la teoria electrònica. Referències històriques
Disseny de l’entorn d’aprenentatge
Exemple ESTUDIEM ELS ANIMALS CREEM UNA RESERVA Focalitza el tema en el contingut. No permet massa interdisciplinarietat. Pot no interessar a un gran grup de la classe. No té una utilitat real tret de la de SABER coses (que és bo també). Necessita d’un professor especialista. Poc competencial. Focalitza el tema en un aspecte global. Permet la sensibilització. Permet la interdisciplinarietat (permisos, estudi d’espècies a protegir, costos, planols, disseny de propaganda,...) La majoria poden trobar algun aspecte relacionat amb altres àmbits d’interès. És competencial. No necessita d’un professor especialista, sinó d’un competent. El segon té implícit el primer, però aquest no contempla el segon.
Esquema resum 3R  EXPLICACIÓ:  ATENCIÓ Sistemàtic EXERCITACIÓ PRÀCTICA:  ESFORÇ TC INTERACCIÓ:  COOPERACIÓ Àrees implicades Matemàtiques, Català, Castellà, Anglès, Alemany Totes les àrees de manera transversals Totes les àrees de manera transversals Definició/ emissor/ rol Aquells conceptes de les instrumentals on el paper transmissor del mestre o professor és necessari EMISSOR : Professor ROL:  Instructor interactuant amb els alumnes Plans de treball interdisciplinars que l’alumne ha de resoldre tot sol i que a més ho pot fer-ho si utilitza els recursos que li posem al seu abast. Es plantegen propostes a partir de problemes. EMISSOR : L’entorn d’aprenentatge ROL:  Guiatge, orientació Treball cooperatiu a partir de propostes de projectes de treball i de temes que poden venir proposats pels alumnes o pel propi mestre o professor EMISSOR : L’entorn d’aprenentatge ROL:  Guiatge, orientació Gestió grups En gran grup, desdoblaments, agrupaments flexibles Individual (podríem tenir fins i tot dues classes juntes) Grups max. 5/6 (amb la possibilitat real de dos professors a l’aula) Activitats Explicació amb demostració i/o vídeos Interacció amb gran grup Lectura eficaç Càlcul mental Dictats Resums Esquemes, exercicis, ... ABP Plantejament d’activitats múltiples tenint sempre com a fil conductor l’OBJECTIU INICIAL que s’ha de resoldre. ABP Plantejament d’activitats múltiples tenint sempre com a fil conductor l’OBJECTIU INICIAL que s’ha de resoldre.
Quines activitats potenciem Els plans de treball Les WEBQUEST Els projectes de treball Les CACERES DEL TRESOR Els projectes d’investigació La LECTURA EFICAÇ La LECTURA EN PARELLA El CÀLCUL MENTAL La creació de contes Quaderns virtuals De l’àmbit del coneixement: De l’àmbit instrumental: Amb un entorn WEB 2.0 i un EVA
Instruments d’aprenentatge Tant el professor com l’alumne Activitats per l’alumne preparades pel grup de professors Treball cooperatiu Sempre en funció de la metodologia  Per exposar Per sistematitzar Per adquirir coneixement
3 Dificultats
Necessitem “l’exèrcit” Caure en la crítica constant no ens deixa veure les alternatives i ens aboca al pessimisme i de resultes a la rutina.
Més que una feina.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],No es veuen canvis que a la llarga puguin ajudar Dificulats
Malgrat tot ...
Exemples pràctics 34
Fem més significatius els continguts Les 3R
Respectem els ritmes de treball i podem atendre la diversitat El Pla de Treball
Compartim el coneixement Els projectes de treball
ALUMNES DE SISÈ QUE NO SUPEREN LES COMPETÈNCIES (Escola – CAT) Alumnes que superen amb comparativa a Catalunya per tipologia d’escoles Resultats avaluatius Català  Castellà Matemàtiques  Anglès Català 16% Mitjana de CAT:  28,40%  Castellà 12%   Mitjana de CAT:  29,80% Anglès 26% Mitjana de CAT:  35,50% Matemàtiques   4% Mitjana de CAT:  23,40%

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Guida Allès Pons
 
Primera setmana i clima d'aula
Primera setmana i clima d'aulaPrimera setmana i clima d'aula
Primera setmana i clima d'aulaGuida Allès Pons
 
Ponencia coll d'en rabassa aprenentatge cooperatiu
Ponencia coll d'en rabassa aprenentatge cooperatiuPonencia coll d'en rabassa aprenentatge cooperatiu
Ponencia coll d'en rabassa aprenentatge cooperatiucoordinaciocoll
 
El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanes
El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanesEl treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanes
El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanesCEP d'Eivissa
 
Treballar per projectes
Treballar per projectesTreballar per projectes
Treballar per projectesmsero3
 
El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")
El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")
El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")Neus Lorenzo
 
EDUCA VERD PLAY. SITUACIONS PER A L’APRENENTATGE DE VALORS A L’EDUCACIÓ FÍSICA
EDUCA VERD PLAY. SITUACIONS PER A L’APRENENTATGE DE VALORS A L’EDUCACIÓ FÍSICAEDUCA VERD PLAY. SITUACIONS PER A L’APRENENTATGE DE VALORS A L’EDUCACIÓ FÍSICA
EDUCA VERD PLAY. SITUACIONS PER A L’APRENENTATGE DE VALORS A L’EDUCACIÓ FÍSICACEP d'Eivissa
 
Reflexió sobre l'aprenentatge - Un exemple
Reflexió sobre l'aprenentatge - Un exempleReflexió sobre l'aprenentatge - Un exemple
Reflexió sobre l'aprenentatge - Un exempleSergi del Moral
 
Treball cooper atiu.pptx(1)
Treball cooper atiu.pptx(1)Treball cooper atiu.pptx(1)
Treball cooper atiu.pptx(1)Laura Monzo
 
Creamat Competencies Primaria Nuria Guitart
Creamat Competencies Primaria Nuria GuitartCreamat Competencies Primaria Nuria Guitart
Creamat Competencies Primaria Nuria Guitartguest0b7991
 
Competències bàsiques. Neus Sanmartí
Competències bàsiques. Neus SanmartíCompetències bàsiques. Neus Sanmartí
Competències bàsiques. Neus Sanmartítorrents
 
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda GuevaraCreamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevaraguest0b7991
 
Creamat Comptetències Infantil Dolça Vert
Creamat Comptetències Infantil Dolça VertCreamat Comptetències Infantil Dolça Vert
Creamat Comptetències Infantil Dolça Vertguest0b7991
 
Dinàmica de Grups
Dinàmica de GrupsDinàmica de Grups
Dinàmica de GrupsNuria Alart
 
Projecte centre
Projecte centreProjecte centre
Projecte centrejesteveg
 

Was ist angesagt? (20)

Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?
 
Primera setmana i clima d'aula
Primera setmana i clima d'aulaPrimera setmana i clima d'aula
Primera setmana i clima d'aula
 
Preguntes que fan pensar
Preguntes que fan pensar Preguntes que fan pensar
Preguntes que fan pensar
 
Treball cooperatiu
Treball cooperatiuTreball cooperatiu
Treball cooperatiu
 
La planificació textual
La planificació textual La planificació textual
La planificació textual
 
Ponencia coll d'en rabassa aprenentatge cooperatiu
Ponencia coll d'en rabassa aprenentatge cooperatiuPonencia coll d'en rabassa aprenentatge cooperatiu
Ponencia coll d'en rabassa aprenentatge cooperatiu
 
El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanes
El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanesEl treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanes
El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanes
 
Treballar per projectes
Treballar per projectesTreballar per projectes
Treballar per projectes
 
El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")
El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")
El poder de la conversa: aprenentatge dialògic (o "Com fer bones preguntes")
 
Acta 9/2/11
Acta 9/2/11Acta 9/2/11
Acta 9/2/11
 
EDUCA VERD PLAY. SITUACIONS PER A L’APRENENTATGE DE VALORS A L’EDUCACIÓ FÍSICA
EDUCA VERD PLAY. SITUACIONS PER A L’APRENENTATGE DE VALORS A L’EDUCACIÓ FÍSICAEDUCA VERD PLAY. SITUACIONS PER A L’APRENENTATGE DE VALORS A L’EDUCACIÓ FÍSICA
EDUCA VERD PLAY. SITUACIONS PER A L’APRENENTATGE DE VALORS A L’EDUCACIÓ FÍSICA
 
Reflexió sobre l'aprenentatge - Un exemple
Reflexió sobre l'aprenentatge - Un exempleReflexió sobre l'aprenentatge - Un exemple
Reflexió sobre l'aprenentatge - Un exemple
 
Treball cooper atiu.pptx(1)
Treball cooper atiu.pptx(1)Treball cooper atiu.pptx(1)
Treball cooper atiu.pptx(1)
 
Textos explicatius
Textos explicatius Textos explicatius
Textos explicatius
 
Creamat Competencies Primaria Nuria Guitart
Creamat Competencies Primaria Nuria GuitartCreamat Competencies Primaria Nuria Guitart
Creamat Competencies Primaria Nuria Guitart
 
Competències bàsiques. Neus Sanmartí
Competències bàsiques. Neus SanmartíCompetències bàsiques. Neus Sanmartí
Competències bàsiques. Neus Sanmartí
 
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda GuevaraCreamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara
 
Creamat Comptetències Infantil Dolça Vert
Creamat Comptetències Infantil Dolça VertCreamat Comptetències Infantil Dolça Vert
Creamat Comptetències Infantil Dolça Vert
 
Dinàmica de Grups
Dinàmica de GrupsDinàmica de Grups
Dinàmica de Grups
 
Projecte centre
Projecte centreProjecte centre
Projecte centre
 

Ähnlich wie El centro

Menorca2008 Final
Menorca2008 FinalMenorca2008 Final
Menorca2008 Finaljesteveg
 
Què vol dir treballar per competències?
Què vol dir treballar per competències?Què vol dir treballar per competències?
Què vol dir treballar per competències?Ramon Grau
 
Competencies I Ed. FíSica
Competencies I Ed. FíSicaCompetencies I Ed. FíSica
Competencies I Ed. FíSicaUll Esportiu
 
Sequencies grup4
Sequencies grup4Sequencies grup4
Sequencies grup4Carme Bové
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Edualter
 
Formació en Competències comunicatives: Sessió 1
Formació en Competències comunicatives: Sessió 1Formació en Competències comunicatives: Sessió 1
Formació en Competències comunicatives: Sessió 1Neus Lorenzo
 
competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiquesVicent
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiquesNuria Alart
 
Competències i tecnologia digital
Competències i tecnologia digitalCompetències i tecnologia digital
Competències i tecnologia digitalRamon Grau
 
1x1 Ciutat Vella-Sant Marti
1x1 Ciutat Vella-Sant Marti1x1 Ciutat Vella-Sant Marti
1x1 Ciutat Vella-Sant MartiNeus Lorenzo
 
Presentació 1r d'eso alumnes
Presentació 1r d'eso alumnesPresentació 1r d'eso alumnes
Presentació 1r d'eso alumnescapdellevant
 
Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]hospitaletcrp
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiquesrivorubeo
 

Ähnlich wie El centro (20)

competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiques
 
Menorca2008 Final
Menorca2008 FinalMenorca2008 Final
Menorca2008 Final
 
Un repte educatiu
Un repte educatiuUn repte educatiu
Un repte educatiu
 
Què vol dir treballar per competències?
Què vol dir treballar per competències?Què vol dir treballar per competències?
Què vol dir treballar per competències?
 
Compartic2015
Compartic2015Compartic2015
Compartic2015
 
Competencies I Ed. FíSica
Competencies I Ed. FíSicaCompetencies I Ed. FíSica
Competencies I Ed. FíSica
 
Sequencies grup4
Sequencies grup4Sequencies grup4
Sequencies grup4
 
Cosmo caixa
Cosmo caixaCosmo caixa
Cosmo caixa
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
 
Formació en Competències comunicatives: Sessió 1
Formació en Competències comunicatives: Sessió 1Formació en Competències comunicatives: Sessió 1
Formació en Competències comunicatives: Sessió 1
 
competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiques
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiques
 
Competències i tecnologia digital
Competències i tecnologia digitalCompetències i tecnologia digital
Competències i tecnologia digital
 
1x1 Ciutat Vella-Sant Marti
1x1 Ciutat Vella-Sant Marti1x1 Ciutat Vella-Sant Marti
1x1 Ciutat Vella-Sant Marti
 
Avaluació inicial
Avaluació inicialAvaluació inicial
Avaluació inicial
 
Presentació 1r d'eso alumnes
Presentació 1r d'eso alumnesPresentació 1r d'eso alumnes
Presentació 1r d'eso alumnes
 
Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]
 
CompetèNcies Adults.Ppt Neus Sanmartí
CompetèNcies Adults.Ppt Neus SanmartíCompetèNcies Adults.Ppt Neus Sanmartí
CompetèNcies Adults.Ppt Neus Sanmartí
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiques
 
Gestio aula v2
Gestio aula v2Gestio aula v2
Gestio aula v2
 

Mehr von jesteveg

Xarxes socials
Xarxes socialsXarxes socials
Xarxes socialsjesteveg
 
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLESINTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLESjesteveg
 
Ccbb digitals
Ccbb digitals Ccbb digitals
Ccbb digitals jesteveg
 
Premi catalunya educacio
Premi catalunya educacioPremi catalunya educacio
Premi catalunya educaciojesteveg
 
Martamata castellà
Martamata castellàMartamata castellà
Martamata castellàjesteveg
 
Avaluar per competències
Avaluar per competènciesAvaluar per competències
Avaluar per competènciesjesteveg
 
08.02.2011.riesgos internet menores
08.02.2011.riesgos internet menores08.02.2011.riesgos internet menores
08.02.2011.riesgos internet menoresjesteveg
 

Mehr von jesteveg (10)

Xarxes socials
Xarxes socialsXarxes socials
Xarxes socials
 
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLESINTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
 
Ccbb digitals
Ccbb digitals Ccbb digitals
Ccbb digitals
 
Conte
ConteConte
Conte
 
Senado
SenadoSenado
Senado
 
Premi catalunya educacio
Premi catalunya educacioPremi catalunya educacio
Premi catalunya educacio
 
Martamata castellà
Martamata castellàMartamata castellà
Martamata castellà
 
Pec
PecPec
Pec
 
Avaluar per competències
Avaluar per competènciesAvaluar per competències
Avaluar per competències
 
08.02.2011.riesgos internet menores
08.02.2011.riesgos internet menores08.02.2011.riesgos internet menores
08.02.2011.riesgos internet menores
 

Kürzlich hochgeladen

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 

Kürzlich hochgeladen (12)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 

El centro

  • 1. Educar en la societat del coneixement C ooperació
  • 2. Justificació Organització metodològica Exemples Dificultats Índex de l’exposició
  • 3. Si em dius on vols anar t’ho diré. Bon dia senyor, quin camí he de seguir? Alícia al país de les meravelles Quin camí hem de prendre?
  • 4. 1 L’escola vol els alumnes que no la necessiten. L’escola és un entorn artificial que cal adequar a la realitat. Justificació El moviment d’una bola repercuteix en les altres i recíprocament. D’aquesta manera, els canvis en la nova societat provoquen canvis en l’educació dels nostres alumnes
  • 5.
  • 6. De la societat industrial a la societat del coneixement D’un coneixemnt centralitzat , basat en la saviesa del mestre, exclusiu per a pocs, i només mitjançant el llenguatge escrit o oral. Propi de la societat industrial. A un coneixement al qual tothom té accés, no centralitzat únicament en el mestre, accessible per a tothom , on el llenguatge ja no és l’única font i on les noves generacions saben coses que les velles desconeixen.
  • 7. La sociedad de la Información y la sociedad del conocimiento son dos conceptos que a m e nudo son utilizados de un a manera acrítica. La soci edad de la información hace referencia a la creciente capacidad tecnológica para almacenar cada vez más información y hacerla circular cada vez más rápidamente y con mayor capacidad de difusión. La sociedad del conocimiento hace referencia a otra cosa: a la apropiación crítica, y por tanto selectiva, de esta información protagonizada por ciudadanos que saben que quieren y que necesitan saber en cada caso, y por ende saben de qué pueden y deben prescindir. DEFINICIÓ WIQUIPEDIA Informació vers coneixement La informació es transmet, el coneixement s’adquireix Canvi important
  • 8. Quin paper té l’escola? La incertesa és gran: estem en el procés mateix. Sis escenaris possibles de la OCDE, un d’ells elimina en part l’escola físicament El que està clar, és que serà DIFERENT a com l’hem coneguda fins ara
  • 9. Instruments de treball intel.lectual Les TIC no són instruments tal i com altres que hem conegut fins el moment. Ens permeten un accés a la informació necessària, a la comparació i a la compartició: a generar coneixement. Del professor com a font única de la informació a la informació distribuida. LES GRANS TRANSFORMACIONS
  • 10. Transformacions necessàries Del donar respostes al fer preguntes L’educador en el procés d’aprenentatge dels alumnes 1a. El rol del professor com a guia
  • 11. Transformacions necessàries Dels instruments per usar als instruments per treballar l’intel.lecte 2a. Els instruments propis de la seva generació
  • 12. Transformacions necessàries Del tots fent el mateix i amb el mateix punt de focalització a una nova manera de treballar Horaris en funció del treball i no de l’àrea o especialitat Els ESPAIS i els HORARIS 3a.
  • 13. Transformacions necessàries Aprenent a partir de problemes i solucionar-los per vies múltiples amb les eines necessaries per poder-ho fer amb qualitat. Del donar respostes al fer preguntes 4a. El tractament del currículum
  • 14. De l’avaluació igual per a tots a l’avaluació que contempli a l’individu Transformacions necessàries La manera en que avaluem 5a.
  • 15. Resumint, necessitem: Les eines: maquinari + ADSL Els ingredients: els materials digitalitzats El cuiner: el mestre o professor El menú: igual per a tots La carta: l’excenl.lècia, la diversitat
  • 16. Visió sistèmica EL TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES EL CANVI DELS AGENTS SOCIALS L’ADMINISTRACIÓ COM A FACILITADOR DEL CANVI No ho podem fer sols Treballar en equip, compartir informació, generar els entorns d’aprenentatge i guiar els alumnes en els processos. Poder estar connectats amb l’escola i amb el treball que fan els seus fills. Poder-hi intervenir realment. Ajudar a organitzar la informació i ofertar serveis útils per a l’aprenentatge. Menys intervenció burocràtica, millorar la formació inicial, solucionar problemes reals dels centres i les adjudicacions.
  • 17. 2 El projecte de centre amb l’intent de basar-lo en aquestes transformacions
  • 18. Objectius de centre COMPETÈNCIES DEL CONEIXEMENT Alumnes que aprofundeixin en el treball que duen a terme Protagoniostes del seu aprenentatge Alumnes autònons i responsables del seu procés aprenentatge Alumnes col·laboradors i participatius Alumnes generadors de nous coneixements COMPETÈNCIA SOCIAL Alumnes preparats per viure i conviure en la seva societat Confuci només ajudava els seus estudiants quan havien fet l’esforç d’haver pensat respecte a un tema o una pregunta i no podien trobar les respostes.
  • 19. L’objectiu per aconseguir-los: la competència Els continguts són l’excusa per treballar l’objectiu: SER COMPETENTS
  • 20. Competència és la capacitat d’ utilitzar els coneixements i habilitats , de manera transversal i interactiva , en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió , la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació . Entenem per COMPETÈNCIA: Conxita Mayós Cal dissenyar els entorns d’aprenentatge que ho afavoreixin, sinó, tot queda, única i exclusivament, en una parrafada molt bonica.
  • 21. Mètode tradicional Un canvi de chip necessari. L’objectiu són ells.
  • 22. Ens basem en: Evaluar si alguien es competente es en parte comprobar su capacidad para reorganizar lo aprendido, para transferirlo a nuevas situaciones i contextos. Carles Monereo Cal treballar les competències de: Saber , saber ser , saber fer i saber estar Jaques Delors Cal que els alumnes interactuin, actuin autònomament i sàpiguen utilitzar les eines. Projecte Deseco L’èxit dels individus depèn de l’èxit del grup al qual pertanyen, la qual cosa obliga a crear un clima de cooperació . Teoria social de l’aprenentatge
  • 23. Organització metodològica Punt de partida 3R (assignatures instrumentals) L’apartat sistemàtic (treball individual) El Treball Cooperatiu (en grup) I es comparteix en Gran grup Font: National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA. Si s’escolta ( oral ) Si es llegeix ( lectura ) Si s’escolta i es veu ( audiovisual ) Si hi ha una demostració ( observació ) Si es discuteix ( diàleg ) Si es fa ( exercici pràctic ) Si s’explica a un altre ( comprensió i comunicació ) 5 % 10 % 20 % 30 % 50 % 75 % 90
  • 24. 26 Si es llegeix ( lectura ) Si s’escolta i es veu ( audiovisual ) Si hi ha una demostració ( observació ) Si es discuteix ( diàleg ) Si es fa ( exercici pràctic ) Si s’explica a un altre ( comprensió i comunicació ) Si s’escolta ( oral )
  • 25. Organització curricular Plantejament metodològic SOL EQUIP ESFORÇ COOPERACIÓ Llengües Matemàtiques Explicació Exercitació Descripcions Narracions Dictats Lectura eficaç Càlcul mental Problemes Operacions Esquemes Pla de treball Tallers Treball per projectes Àrees del coneixement Plantejament d’un problema a resoldre proposant diferents activitats amb la màxima interdisciplinarietat possible i el màxim de recursos per poder-lo resoldre. SISTEMÀTIC T. COOPERATIU Competència + coneixements Expressió Música Dibuix/pintura/ vídeo L’acció tutorial Disseny art. E. Física / ioga / kinesiiologia Àrees instrumentals 3R
  • 26.  
  • 27. Situació real que ens obliga a intervenir i qüestiona o planteja preguntes que s’han de resoldre ESQUEMA D’ACTUACIÓ A ESQUEMA D’ACTUACIÓ B ESQUEMA D’ACTUACIÓ C Metodologia ABP Interdisciplinarietat ENTORN D’APRENENTATGE DONAR RESPOSTES ANÀLISI DE LA SITUACIÓ SELECCIÓ ESQUEMA D’ACTUACIÓ ESQUEMA D’ACTUACIÓ D Fets Conceptes Procediments Actituds
  • 28. Confuci només ajudava els seus estudiants quan havien fet l’esforç d’haver pensat respecte a un tema o una pregunta i no podien trobar les respostes. L’ajuda de Confuci no estava en la forma d’una resposta model o patró que els estudiants havien de repetir, sinó com un estímul a pensar, orientant-los cap a un camí que els permetria aprendre independentment i cercar les seves pròpies respostes. En el segle XVII, Amos Comenius escrivia «els mestres a ensenyar menys, els alumnes a aprendre més» Shoemaker ensenyava als seus estudiants d’electrònica bàsica a través del procés de reparació i manteniment de l’equip de ràdio. Els resultats mostraven un nivell més alt de competència en els qui van aprendre d’aquesta manera que els qui convencionalment començaven a aprendre la teoria electrònica. Referències històriques
  • 29. Disseny de l’entorn d’aprenentatge
  • 30. Exemple ESTUDIEM ELS ANIMALS CREEM UNA RESERVA Focalitza el tema en el contingut. No permet massa interdisciplinarietat. Pot no interessar a un gran grup de la classe. No té una utilitat real tret de la de SABER coses (que és bo també). Necessita d’un professor especialista. Poc competencial. Focalitza el tema en un aspecte global. Permet la sensibilització. Permet la interdisciplinarietat (permisos, estudi d’espècies a protegir, costos, planols, disseny de propaganda,...) La majoria poden trobar algun aspecte relacionat amb altres àmbits d’interès. És competencial. No necessita d’un professor especialista, sinó d’un competent. El segon té implícit el primer, però aquest no contempla el segon.
  • 31. Esquema resum 3R EXPLICACIÓ: ATENCIÓ Sistemàtic EXERCITACIÓ PRÀCTICA: ESFORÇ TC INTERACCIÓ: COOPERACIÓ Àrees implicades Matemàtiques, Català, Castellà, Anglès, Alemany Totes les àrees de manera transversals Totes les àrees de manera transversals Definició/ emissor/ rol Aquells conceptes de les instrumentals on el paper transmissor del mestre o professor és necessari EMISSOR : Professor ROL: Instructor interactuant amb els alumnes Plans de treball interdisciplinars que l’alumne ha de resoldre tot sol i que a més ho pot fer-ho si utilitza els recursos que li posem al seu abast. Es plantegen propostes a partir de problemes. EMISSOR : L’entorn d’aprenentatge ROL: Guiatge, orientació Treball cooperatiu a partir de propostes de projectes de treball i de temes que poden venir proposats pels alumnes o pel propi mestre o professor EMISSOR : L’entorn d’aprenentatge ROL: Guiatge, orientació Gestió grups En gran grup, desdoblaments, agrupaments flexibles Individual (podríem tenir fins i tot dues classes juntes) Grups max. 5/6 (amb la possibilitat real de dos professors a l’aula) Activitats Explicació amb demostració i/o vídeos Interacció amb gran grup Lectura eficaç Càlcul mental Dictats Resums Esquemes, exercicis, ... ABP Plantejament d’activitats múltiples tenint sempre com a fil conductor l’OBJECTIU INICIAL que s’ha de resoldre. ABP Plantejament d’activitats múltiples tenint sempre com a fil conductor l’OBJECTIU INICIAL que s’ha de resoldre.
  • 32. Quines activitats potenciem Els plans de treball Les WEBQUEST Els projectes de treball Les CACERES DEL TRESOR Els projectes d’investigació La LECTURA EFICAÇ La LECTURA EN PARELLA El CÀLCUL MENTAL La creació de contes Quaderns virtuals De l’àmbit del coneixement: De l’àmbit instrumental: Amb un entorn WEB 2.0 i un EVA
  • 33. Instruments d’aprenentatge Tant el professor com l’alumne Activitats per l’alumne preparades pel grup de professors Treball cooperatiu Sempre en funció de la metodologia Per exposar Per sistematitzar Per adquirir coneixement
  • 35. Necessitem “l’exèrcit” Caure en la crítica constant no ens deixa veure les alternatives i ens aboca al pessimisme i de resultes a la rutina.
  • 36. Més que una feina.
  • 37.
  • 40. Fem més significatius els continguts Les 3R
  • 41. Respectem els ritmes de treball i podem atendre la diversitat El Pla de Treball
  • 42. Compartim el coneixement Els projectes de treball
  • 43. ALUMNES DE SISÈ QUE NO SUPEREN LES COMPETÈNCIES (Escola – CAT) Alumnes que superen amb comparativa a Catalunya per tipologia d’escoles Resultats avaluatius Català Castellà Matemàtiques Anglès Català 16% Mitjana de CAT: 28,40% Castellà 12% Mitjana de CAT: 29,80% Anglès 26% Mitjana de CAT: 35,50% Matemàtiques 4% Mitjana de CAT: 23,40%

Hinweis der Redaktion

  1. Tots coincidirem que estem davant la societat de la informació i l’anomenem del coneixement. Això té una connotació molt important que té a veure amb la manera en que adquirim el coneixement les persones mitjançant l’accés lliure a qualsevol tipus d’informació
  2. Davant d’aquesta nova situació, l’escola té el repte de trobar el seu paper en aquest nou context, ja que fins ara era posseidora i guardian de la informació, ara no. Si ja no té aquest paper, quina és la seva funció? La OCDE planteja sis escenaris possibles de futur, un d’ells elimina l’escola física tal i com la coneixem. Quin escenari tindrà l’escola del futur és una incognita, el que si sabem és que serà completament diferent de la que coneixem.
  3. En el nou context NO podem veure els ordinadors com a simples eines. Són instruments de treball intel.lectual a partir del qual adquirim coneixement interactuant de moltes maneres diferents i utilitzant gran diversidad d’intel.ligències múltiples, cosa que no havia passat mai en la història de l’educació.
  4. Però no només ha de canviar la institució escolar, també ho ha de fer els seus components i en primer lloc els educadors. Estem davant d’un nou rol que transforma completament la manera com aprendran els nostres alumnes. Del professor posseïdor de la informació i transmissor de la mateixa, a l’educador que crea els entorns i guia en els processos d’aprenentatge.
  5. Aquest canvi ve provocar inexorablement per l’aparició d’internet, ara la informació està distribuida per la xarxa. Els continguts són accessibles en tot moment. El que ens cal són professionals de l’educació que sàpiguen guiar per aquest espai múltiple i divers.
  6. Però aquesta nova manera d’aprendre no pot estar condicionada per un horari i uns espais com els actuals. Formar el coneixement no té horari ni espai. La informació i el compartir-la ja és possible a qualsevol hora i des de qualsevol espai.
  7. El canvi més important és el prendre consciència que no podem seguir basant l’educació en els continguts. El món actual no necessita persones per donar respostes en un concurs de TV, sinó preparades pels nous reptes que la societat planteja: ecologia, economia, salut, treball qualificat, religió,... Cal basar l’educació en les competències i partir de situacions reals que puguin ser extrapolables a altres situacions similars.
  8. El coneixement no és la única funció. L’escola ha de donar resposta a la formació integral dels seus alumnes i potenciar les seves capacitats manuals, artístiques, sensitives, emocionals, empàtiques i de valors.
  9. Però l’educació no és cosa només de l’escola. El nou context demana que tots els agents socials participin de manera activa en el procés. Tots ells també tenen un nou rol i una nova responsabilitat.
  10. Els objectius estan per a deplegar-los i intentar aconseguir-los. També han d’incloure la diversitat.
  11. Les 3R no poden ocupar tot el temps, malgrat els cursos inferiors la seva dedicació n’ocupa força.. Mentre la metodologia de les 3R és una, en el plantejament metodològic n’ès una altra. En el coneixement hi ha inclósos els aprenentatges intrumentals d’una manrea implícita, és amb aquest codi que el construïm. El coneixement es construeix amb l’ajut dels instruments. Coses simples