El 2006, vaig fer un curs de l’espai de formació La Nau dels Estudiants i les Estudiantes, de la Universitat de València, que es deia Participació social i defensa del territori. Estava organitzat i impartit per membres i activistes d’Acció Ecologista-Agró que, a més de les classes, ens mostraren directament el treball de conservació amb una visita a la marjal d’Almenara. ... - Les agafa una empresa contractada per la Conselleria en sacs i se les emporta. - On se les emporta? - insistisc. - A les seues instal·lacions. Les fiquen dins de congeladors -riu-. És una mort sense dolor per a les tortugues, que són animals de sang freda… Bé, m’han dit que, quan les trauen dels congeladors, algunes estan vives. - I saps que fan en aquests casos? - Això, ja no no sé… Però, són animals nocius, invasors. Es reprodueixen de forma explosiva, són molt agressives quan cacen i mengen. Ocupen els espais de les nostres tortugues (sic), que no es reprodueixen així i veuen com les deixen sense recursos. Si no s’eliminen les unes, provocaran la seua desaparició de les altres...

1. Tortugues congelades. Defensa de les poblacions “autòctones”.
Ja he contat aquesta història en
altres ocasions. El 2006, vaig fer
un curs de l’espai de formació La
Nau dels Estudiants i les
Estudiantes , de la Universitat de1
V a l è n c i a , q u e e s d e i a2
Participació social i defensa del
territori . Estava organitzat i3
impartit per membres i activistes
d’Acció Ecologista-Agró que, a4
més de les classes, ens mostraren
directament el treball de
conservació amb una visita a la
marjal d’Almenara.
Aní com a ecologista, per a
aprendre directament de les
persones ecologistes. I aní com a
antiespecista, topant en diverses
ocasions amb els arguments més
durs de l’ecologisme especista, no
sempre coherent amb la frase que més em colpí el primer dia: “lluitem per la conservació dels
ecosistemes, no dels animals que hi viuen”. La frase formava par de les explicacions sobre la
marjal del Moro, amenaçada aleshores pels projectes d’ampliació del port de Sagunt (Camp de
Morvedre) i que corria el perill de ser anegada per aigua salada.
Una de les classes estigué centrada en el projecte de conservació de les tortugues d’aigua
autòctones: les d’estany (Emys orbicularis) i les de rierol (Mauremis leprosa). S’estructurava com
un programa de voluntariat dins d’un conveni amb la Conselleria de Medi Ambient, i tenia una
clara vocació de continuïtat. Aleshores, els espais on es portava a terme era l’esmentada marjal del
Moro de Sagunt i la d’Almenara (la Plana Baixa), molt propera.
Ens explicaren fins a on arribava el concepte de “control” i de “conservació”. El treball començava
amb la instal·lació de trampes per a capturar tortugues, uns mornells que poden ser com els que es
gasten per a pescar a l’Albufera. Després, anaven a censar les tortugues “bones”, les autòctones.
Perquè a aquests llocs també n’hi ha de “dolentes”, invasores. Són tortugues d’orelles vermelles
(Trachemys scripta elegans) i d’orelles grogues (Trachemys scripta scripta), les típiques tortugues
americanes que venen a les tendes com a mascotes quan encara són cries, i que acaben mortes o
abandonades a llocs com aquestes marjals.
Les tortugues invasores desaparegueren a l’explicació tan prompte com aparegueren. Només foren
un llampec que eixia dels mornells mentre les destriaven de les protagonistes, les autòctones. Tot
s’acabava amb l’espai censat, la conservació garantida un any més i el treball ben fet. A mi
m’interessava que era de les tortugues ocupes, i preguntí per elles. Haguí d’insistir, perquè les
respostes insistien en el llampec, que m’interessaven elles i no la història de les autòctones que ja
havia sentit.
- Les agafa una empresa contractada per la Conselleria en sacs i se les emporta.
- On se les emporta? - insistisc.
- A les seues instal·lacions. Les fiquen dins de congeladors -riu-. És una mort sense dolor per a les
tortugues, que són animals de sang freda… Bé, m’han dit que, quan les trauen dels congeladors,
algunes estan vives.
Pàgina ! de !1 3
http://www.uv.es/uvweb/estudiants-UV/ca/formacion-complementaria/nau-dels-estudiants-1285852865941.html1
http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/universitat-valencia-1285845048380.html2
Enllaç al mateix curs del 2007, amb les mateixes activitats (visitat l’1 de juny de 2014). http://www.accioecologista-3
agro.org/spip.php?article274
http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?rubrique744
Instal·lació d’un mornell a l’Albufera.

2. - I saps que fan en aquests casos?
- Això, ja no no sé… Però, són animals nocius, invasors. Es reprodueixen de forma explosiva, són
molt agressives quan cacen i mengen. Ocupen els espais de les nostres tortugues (sic), que no es
reprodueixen així i veuen com les deixen sense recursos. Si no s’eliminen les unes, provocaran la
seua desaparició de les altres.
Tres anys després, aquest treball desembocà en el Projecte Emys , que ja va per la cinquena edició.5
Ha desaparegut la marjal del Moro, però incorpora d’altres espais com el del riu Canyoles a
Moxient (la Costera) el tancat de la6
Pipa, l’àrea de reserva natural dins
del parc de l’Albufera (terme de
Catarroja, l’Horta sud), les marjals
de Massamagrell, Rafalell i
Vistabella (l’Horta Nord) i el pont
sec del Carraixet (Montcada,7
també a l’Horta nord).
Al 2006, defensí que les tortugues
“invasores” també eren la nostra
responsabilitat , tant com les8
autòctones. Dins dels programes
de conservació, es pot crear i
gestionar un hàbitat artificial per a
l e s t o r t u g u e s a l · l ò c t o n e s
capturades on es pogueren moure
amb llibertat, però tancat d’una
forma que els impedira escapar. El
mateixos projectes de voluntariat
podrien incorporar la gestió
d’aquests hàbitats, amb activitats
Pàgina ! de !2 3
Acció Ecologista-Agró, Projecte Emys 2014, http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?rubrique2085
Acció Ecologista-Agró, 27/05/2014, Les tortugues del Canyoles en perill? http://www.accioecologista-agro.org/6
spip.php?article4247
Acció Ecologista-Agró, 22/08/2013, Localitzada una nova població de tortuga d’aigua ibèrica al barranc del7
Carraixet, http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?article3849
Animalisme CAT, 04/01/2011, Responsabilitat, http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/01/8
responsabilitat_04.html
Esquerra: tortuga autòctona de les marjals valencianes (Emys orbicularis).
Dreta: Tortuga americana (Trachemis scripta) de les que poden aparèixer a les mateixes marjals. En aquest cas, és
tracta d'un individu de 16 anys que portaren a beneir per Sant Antoni, a Almàssera (l'Horta nord). http://
animalismecat.blogspot.com.es/2014/02/vinga-que-anem-veure-els-animalets.html

3. de localització, recollida i destrucció dels ous com a mecanisme de control de poblacions.
Seria, a més una activitat de conscienciació sobre les conseqüències de les activitats humanes sobre
els ecosistemes i, específicament, de les conseqüències negatives de l’explotació animal per a la
natura i els ecosistemes. En aquest cas, es podria parlar des del tràfic d’animals, legal i il·legal, fins
a la irresponsabilitat de la compra compulsiva d’éssers vius, principi i final d’un procés responsable
de l’aparició de tortugues invasores a les marjals.
Aquesta activitat de conscienciació, que va a l’arrel del problema, pot ser un mecanisme més eficaç
per a la salvació de les tortugues autòctones que els pegats basats, només, en capturar i exterminar
invasores un any, i altre, i altre, i altre…
Aleshores, em parlaren de “plagues” com els crancs americans a l’Albufera, els musclos zebra a
l’Ebre, els conills a Austràlia o les serps australianes a Guam . Invasores que, per la intervenció9
humana, han generat poblacions de desenes de milers, de milions d’individus. Queda clar que és
un salt argumental, que no és el cas de la majoria d’”invasions” i que, par tant, aquestes grans
poblacions no poden ser el pretext per a l’extermini de les altres.
I, pel que fa a les grans poblacions, es torna a constatar el mateix: l’única resposta és l’extermini
repetit, perquè mai s’extermina res, i mai es talla el problema de soca-rel. Any rere any, dècada
rere dècada, els crancs, els conills i les serps són on eren mentre es repeteix l’enèsima campanya
d’extermini amb una nova estratègia, mentre s’acumulen els desastres causats per aquesta
campanya, com l’arribada de la mixomatosi a tots els racons del planeta.
Pàgina ! de !3 3
Animalisme CAT, 14/01/2014, La plaga, el ratolí i el paracaigudes. http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/01/la-9
plaga-el-ratoli-i-el-paracaigudes.html